ELECCIONS VALENCIANES

«La gent no visualitza Cantó com a valencià»

Confia que la suma de les tres dretes permeta als populars recuperar la presidència de la Generalitat Valenciana. Isabel Bonig (la Vall d’Uixó, Plana Baixa, 1970) no estalvia retrets a Toni Cantó, però té clar que la prioritat és deixar enrere el Botànic. Ni que siga amb consellers de Vox.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Senyora Bonig, a la recta final de la legislatura vostè ha semblat el doctor Jekyll, però durant els primers tres anys i mig, era Mister Hyde.

—Sí, és la realitat que ens ha tocat viure. Els dos primers anys van ser durs, molt durs, a escala política i personal. Continuàvem sent el partit més votat, però vam perdre un poder territorial immens. Havíem de regenerar les tres direccions provincials, cosa que requeria una força important. Calia tenir la gent contenta, il·lusionada, evitar la fuga de militants i construir lideratges nous. Hem viscut una transició abrupta, difícil. Tampoc no era fàcil dir-li a la ciutadania que continuara creient en el PP. Aleshores potser va emergir la Isabel vehement, però ara, per fi, veiem la llum al final del túnel. Això transmet tranquil·litat i pau interior.

—Quina Bonig és la més autèntica?

—Les dues! Jo soc així, qui em coneix ja ho sap. Se’m nota molt quan estic alegre i quan estic enfadada, si em cau bé algú o si no… Soc molt transparent.

—El president Puig ha conegut la versió Hyde i el síndic socialista, Manolo Mata, la versió Jekyll. El segon fins i tot parla bé de vostè... 

—[Riu.] És que a Puig li he arreat bastant! A diferència de nosaltres, l’esquerra no està acostumada a rebre un marcatge així. En una sessió de control, el president fins i tot va enviar-me “al corral”! N’he encaixades de ben grosses, però alhora he mantingut una relació molt bona amb Manolo Mata, Fran Ferri, el grup de Podem… Acabe de conèixer el seu candidat a la Generalitat, Rubén Martínez Dalmau, i hem connectat de seguida. En canvi, al president Puig no li agrada gens que una dona el pose nerviós.

—Davant una desfeta com la del PPCV, el manual de política bàsica diu que cal compactar els més fidels i, a la segona meitat de la legislatura, obrir-se a nous electors. No va allargar massa temps aquella imatge rocosa?

—No soc dura, sinó apassionada [somriu]. Defense apassionadament tot allò en què crec. El febrer de 2016 vaig oferir-li un pacte al senyor Puig amb tota la meua bona voluntat, era una oferta sincera. També he defensat de manera entusiasta les primàries al meu partit…

—Poc abans dels comicis de 2015, el CIS indicava que només el 8% dels valencians considerava bona o molt bona l’acció de govern del PPCV, en contraposició al 57% que la qualificava com a dolenta o molt dolenta. Ara, el 28% dels valencians aproven el Consell, i el 23%, el suspenen. Són dades que no auguren un canvi.

—És el CIS! Jo sí que percep un desig de canvi. Al remat, una enquesta és una foto fixa que pot apuntar una tendència, però nosaltres en tenim de pròpies i hem de seguir l’estratègia marcada.

—Al macrobaròmetre en qüestió, el candidat que obté una nota més baixa és Toni Cantó: un 3,6. Per què?

—És conegut i parla bé, sap transmetre el seu missatge, però la gent no el visualitza com a valencià. Encara que és d’ací, ha passat molt de temps a fora, fa un mes que s’ha traslladat a Valencià. La gent troba que el senyor Cantó no coneix prou bé la realitat valenciana. Li ix la vena d’actor, imposta, escenifica... En part, la política és escenificació, però cal saber modular-la.

La presidenta del PPCV, Isabel Bonig, en un moment de l'entrevista amb el setmanari EL TEMPS. / Miguel Lorenzo

—Sobreactua massa?

—De vegades, sí. En política, la coherència és important, i mantindre-la no és tan fàcil. No pots dir que À Punt és “TeleCompromís” si el teu partit ha votat a favor d’aquest servei públic sense ni tan sols disposar d’una memòria econòmica de la Direcció General de Pressupostos. Això, ara, t’ho has d’engolir. Tampoc no pots denunciar Acció Cultural del País Valencià i assegurar que no subvencionaràs entitats pancatalanistes —cosa que compartisc— quan una part del teu grup de les Corts va votar a favor de la derogació de la llei de Senyes d’identitat i l’altra es va abstindre. Grinyola una mica, però com que no ha estat a València, no se n’adona.

—No para de repetir que el senyor Cantó no vivia a València de feia anys. 

“De vegades, Cantó sobreactua massa. En política, la coherència és important, i mantindre-la no és tan fàcil”

—A mi m’agrada molt el País Basc: soc de la Reial Societat, escolte el rock radical basc... És un lloc que conec bastant, però si hi aterrara ara, no coneixeria el dia a dia de la política basca. Amb Toni Cantó passa una miqueta això: és valencià, s’estima la nostra Comunitat, però no l’ha xafada cada dia. Els quatre anys que vaig ser alcaldessa de la Vall d’Uixó, vaig conèixer de prop barris per on gairebé no passava quan era una ciutadana normal. Ara he estat quatre anys recorrent el territori, des de Vinaròs fins al Pilar de la Foradada, i el conec millor que no algú que hi ha vingut puntualment.

—No li fa l’efecte que vostès i Ciutadans incideixen massa en el presumpte pancatalanisme del Botànic? Segons el CIS, només el 10% dels valencians considera el sobiranisme català un dels tres principals problemes. No temen una possible invasió, vaja.

—Si els deixàrem, potser sí que ens envairien! La gent no té por perquè veu que l’Estat de dret funciona, raó per la qual una sèrie de persones són ara jutjades pels delictes de rebel·lió i de sedició al Tribunal Suprem. El Govern de Mariano Rajoy va activar la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat i els jutges van decretar l’obertura d’un judici. Ací, qui la fa, la paga. Els qui semblaven intocables ara estan asseguts al davant d’un tribunal que decidirà, amb totes les garanties, si són culpables o innocents. Qui va destituir el Govern elegit democràticament per haver conculcat la legalitat constitucional va ser un Govern del PP.

—I creu que la ciutadania percep el valencià com un Govern catalanista?

—Sí.

—Sí? Els electors veuen Puig i Oltra com a catalanistes?

—Totalment. Quina fou la primera visita de Puig en ser elegit president de la Generalitat, abans de prendre’n possessió? A la seu d’Acció Cultural del País Valencià. Ha visitat Lo Rat Penat o encara no? Parle d’aquests gestos, de les subvencions, de la seua política lingüística a l’educació, etcètera. De fet, l’esquerra valenciana sap que ha de modular aquest discurs, tal com va confessar Mónica Oltra al seu dia. En aquest sentit, és cert que Compromís s’ha contingut, però dins de la coalició, al Bloc Nacionalista Valencià, n’hi ha que que rebutgen la moderació i que propugnen un retorn a les arrels. El decret sobre l’ús administratiu del valencià i tantes coses més segueixen el mateix camí que Catalunya. I no és un problema exclusiu de [el conseller d’Educació, Vicent ] Marzà, el president hauria de plantar-se d’una vegada. O és que té por?

—Insisteixen molt, també, en l’adoctrinament a les escoles. Ens en podria citar algun cas?

—A Ibi i tota aquella comarca [Alcoià]van repartir agendes amb els Països Catalans. Després van dir-nos que eren uns mapes referits a la unitat de la llengua...

—... És que ho eren.

—No, no, no, no, no! Vostè ha de respectar l’Estatut d’autonomia, segons el qual la nostra llengua és el valencià. L’Estatut català diu “català” i l’Estatut balear diu “català”, però el nostre Estatut diu clarament “valencià” i parla de “Comunitat Valenciana”. Imagine’s que hi haguera una agenda amb el mapa del Regne d’Espanya i el símbol franquista!

—Compara un símbol franquista amb un mapa dialectal de la llengua compartida amb Catalunya i Balears?

—No, no, no, no, no! És que això no s’ha de fer! El material didàctic d’una escola pública, sufragada amb diners públics, ha de complir la llei.

—Un mapamundi amb els països en què es parla castellà pintats del mateix color seria un cas d’adoctrinament?

—Nooooo, però ja li he dit que el nostre Estatut especifica que la nostra llengua s’anomena “valencià”. I jo no pense que el català i el valencià siguen exactament el mateix.

—El diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, una institució de la Generalitat creada amb els vots del PPCV i del PSPV, homologa les accepcions de “valencià” i “català”. 

—És una visió de l’AVL que el PP no comparteix. Quan parlem d’adoctrinament també ens referim a la definició de “gran rei català” que un centre d’Alfafar va utilitzar amb Jaume I. Abans, amb el PP, la inspecció garantia la neutralitat política. Recorde quan es posaven els retrats d’Alejandro Font de Mora i María José Català cap per avall davant dels xiquets i quan les hores extraescolars s’utilitzaven per fer política. Cal apartar tot això de l’educació pública.

—Faria canvis, a l’AVL?

—És molt complicat. Com que és un òrgan estatutari, caldria una majoria qualificada que ara no es dona, però a l’AVL sí que li recordaria que la seua raó de ser és la defensa de la història, la cultura i el patrimoni de la Comunitat Valenciana. I de la llengua valenciana, per descomptat.

—Reconeixerien l’oficialitat dels cursets impartits per les entitats secessionistes Lo Rat Penat i Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)?

—Sí. Efectivament. La llei de Senyes d’identitat ja reconeixia la seua validesa.

Isabel Bonig, a l'entrada del despatx que ocupa a la seu del PPCV, a la plaça d'Amèrica de València. / Miguel Lorenzo

—És com si el Govern espanyol reconeguera una normativa diferent a la de la RAE...

—La RAE respecta les instruccions que se li van donar i tot allò que estableix la Constitució, mentre que l’AVL ha fet molt de deixament de funcions.

—El PPCV va designar-ne uns quants membres.

—Sí, vam nomenar-ne molts dels components.

—Els han decebut.

—Alguns d’ells, sí, sincerament.

—Suprimiria també les ajudes als comerços que retolen en la llengua que l’Estatut defineix com a “pròpia”?

“La RAE respecta les instruccions que se li van donar i tot allò que estableix la Constitució, mentre que l’AVL ha fet molt de deixament de funcions”

—Nosaltres donàvem ajudes a la promoció del valencià. Li dic més: vaig proposar-li al senyor Puig un pla de foment del valencià a les zones castellanoparlants, on únicament demana l’exempció del valencià el 2% de les famílies. No puc tolerar, en canvi, que es cree un registre públic de bones i males pràctiques. Què vol dir això? És el pas previ a la conformació d’un registre públic de bons i dolents? Se li ha de dir a la gent que faça servir el valencià de manera preferent en les relacions comercials? Se’ls ha de dir als funcionaris que el parlen preferentment? Què és això? Deixeu que la gent parle com vulga!

—Canviem de tema. El deute històric valencià generat per l’infrafinançament se situa entre els 13.000 i els 16.000 milions d’euros. La solució ha de ser bilateral amb l’Estat o multilateral, amb totes les autonomies?

—El cas valencià és greu i requereix una resposta, encara que jo soc partidària de les solucions globals. Hi pot haver particularitats, però cal evitar les discriminacions. Dit això, ha d’haver-hi corresponsabilitat: l’Estat ha de garantir a la Comunitat Valenciana els recursos suficients per a la prestació d’uns serveis i la Generalitat no pot estar vigilada per un organisme independent com l’Airef, que sospita de l’increment injustificat de la despesa. Són les conseqüències dels 1.300 milions ficticis que el Consell ha inclòs cada any als Pressupostos. El senyor [Pedro] Sánchez li acaba de demanar a Puig una retallada de 1.500 milions. Han enganyat la gent i ens duen al desastre.

—Opina que l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció és un xiringuito i en proposa la clausura.

—Sí, jo soc més dels grans cossos de l’Estat. En aquest cas, de la Generalitat: funcionaris, professionals de carrera, preparats, ben pagats i independents.

—Tots aquests funcionaris miraven cap a un altre costat a l’època en què se saquejaven les arques públiques?

—Vostè està acusant els funcionaris...  On està el saqueig? On està? Els qui s’ha acreditat que van cometre algun delicte han estat condemnats, però de vegades no és tan fàcil. L’Agència, què ha fet?

—Si governen junts tindran un problema, perquè Cantó vol mantenir-la. Diu que, de vostès, no se’n refia.

—Ja ho pactarem. Quan conega de prop l’Advocacia, la Intervenció, el Consell Jurídic Consultiu i els serveis d’inspecció de la Generalitat, de segur que canviarà d’idea. Els controls administratius estan molt reglats.

—Havien alertat que arribava la fi de l’ensenyament concertat i hi estudien més alumnes que en 2015. D’unitats, se n’han eliminades ben poques.

—En total, 21. La Conselleria ha rebut més de 40 sentències condemnatòries del TSJ. Sort que els vam parar els peus. Sense la reacció de la societat i del PP, haurien posat fi a l’educació concertada. El senyor Sánchez acaba de presentar un projecte de llei educatiu que liquida l’anomenada “demanda social”, cosa que suposa la fi de la llibertat d’elecció dels pares. Fins que les unitats públiques no estiguen plenes al 100%, no enviaran alumnes a la concertada. 

—Si el PPCV retorna al Consell, l’hospital d’Alzira recuperarà la gestió privada? 

—Caldrà analitzar-ho jurídicament, en desconeixem els detalls. Es pot subrogar aquest personal? En qualsevol cas, estem per la col·laboració publicoprivada —amb controls— i al nostre programa portem la creació d’oficines o d’un cos al si de la Intervenció i l’Advocacia per al control de les liquidacions. Per cert, el síndic de Comptes, el senyor [Vicent] Cucarella, que és de Compromís, ha admès que els dos hospitals més eficients són els [concertats] de Torrevella i el del Vinalopó. 

Isabel Bonig / Miguel Lorenzo

—Se li enllumena la cara en dir-ho. S’emociona...

—És que és cert!

—Com rebaixarà les llistes d’espera?

—Establirem uns temps màxims d’espera per llei. Esgotat el termini, la gent decidirà si es queda al sistema públic o s’opera en un centre concertat a càrrec de la Generalitat. Un any després de la reversió, la llista d’Alzira ha augmentat un 1.000%.

—Li entren ganes de privatitzar-ho tot, senyora Bonig!

—La titularitat és pública, només canvia la gestió. És com la titularitat dels mitjans de comunicació. Per què no fem pública La Sexta? Per què?

—Bankia ja ho és.

—Però tornarà, tornarà... Aquest era l’acord. I per què no Zara o Mercadona. Diuen que la sanitat és un servei públic. I la comunicació? I l’alimentació?

—El més important és la sanitat. I una empresa vol guanyar diners...

—La gestió pública és bona, però pot encarir el servei. Millorarem la gestió pública: els directors d’hospital seran professionals en gestió, no sols en medicina.

—I en vivenda, què plantegen?

—Abaixar impostos per a la compra.

—Molts no en poden comprar i fins i tot els costa de llogar-ne...

—Les ajudes al lloguer que anuncien el senyor [ministre de Foment, José Luis] Ábalos i el senyor Puig van ser aprovades pel PP. El que no ens sembla bé és que es mantinga un impost del 10% a la compra d’immobles de fins a 200.000 euros: proposem el 6%. I en els de 200.000 euros fins a 1 milió, el 8%.

 —L’AP7 ha de ser totalment gratuïta en 2020?

—Sí. Si es planteja qualsevol alternativa, ha de ser per al conjunt d’Espanya. Els valencians ja hem pagat sobradament aquesta infraestructura.

Isabel Bonig / Miguel Lorenzo

—Taxa turística?

—No! De cap manera. Al desembre del 2017, el Govern del PP va decidir que els apartaments llogats han de declarar IVA i IRPF. Amb els 60.000 il·legals que hi ha a la Comunitat, no caldrà cap taxa d’aquesta mena.

—Pablo Casado ha escorat massa cap a la dreta el PP? Amb Soraya Sáenz de Santamaría tindrien més opcions?

—Els militants van decidir que el president fora ell. Últimament està centrant el discurs en allò que interessa als ciutadans: la situació econòmica.

—Quan s’enreda en temes com l’avortament, què en pensa?

—Hi ha alguns temes que no hem de deixar de banda, però... La gent espera que el PP li parle d’allò que li preocupa.

—Que no és l’avortament.

—Jo crec que, ara mateix... El PP sempre ha defensat la maternitat i la vida.

—No hi estan incidint massa?

—Potser sí. El que hem de fer és, en arribar al Govern, recuperar la llei de protecció de la maternitat derogada per l’esquerra. Quin mal feia? No s’ha de ser tan doctrinari, dogmàtic i sectari.

—Si per tal d’investir-la presidenta Vox li posa la condició de tenir consellers, ho acceptarà?

—Tinc clares les línies roges i qualsevol pacte serà amb llum i taquígrafs.

—I la primera mesura del seu Govern, quina serà? La del Botànic fou rebre les víctimes del metro.

—Abaixaré els impostos, com el meu company Juanma Moreno a Andalusia. I rebré els pares que han defensat la llibertat d’escollir escola i llengua. Puig i la senyora Oltra no els han volgut rebre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.