Ençà i enllà

TV3-À Punt: una reciprocitat de mínims

L’inici de les emissions en proves d’À Punt ha revifat el pla de reciprocitat televisiva amb Catalunya. Una tornada del senyal de TV3 que es produirà poc després que la televisió valenciana comence la seua programació definitiva, prevista per al 10 de juny. La manca d’espai radioelèctric, amb tot, només permetrà la recepció d’un únic canal català. La resta, inclosa IB3, queda a l’espera de l’obtenció d’un múltiplex que mai no arriba.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al Palau Gòtic de Barcelona, el president català Carles Puigdemont rebia un convidat força inusual. Encara no s’havia produït la fase més intensa del procés independentista. Tampoc els socialistes havien validat la intervenció de l’autogovern català. I amb el camí cap a la independència de Catalunya per definir, Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, es reunia amb el seu homòleg al Principat. La visita era històrica. Tot un símbol del desgel de dos territoris desconnectats per l’esperit anticatalanista intrínsec dels populars valencians.

La cimera, més enllà de suposar l’enderrocament del mur construït pel PP entre el País Valencià i Catalunya, buscava impulsar una aliança entre ambdós territoris. La complicitat reivindicativa pel corredor mediterrani, amb el compromís de celebrar trobades semestrals, era una de les fites que, malgrat els passos donats, no van acabar d’assolir-se. Com tampoc després el Consell  no va impulsar cap entesa de caràcter cultural amb una mínima entitat amb els territoris de llengua comuna. Al contrari, va adoptar-se una posició d’aïllament. 

L’altra aliança acordada llavors era l’anunci de la reciprocitat de les emissions entre TV3 i l’aleshores futura televisió pública valenciana.La tornada del senyal es produiria a finals d’aquell any, just quan era previst que la nova RTVV passara de la carta d’ajust a informar i entretenir en llengua pròpia. El Govern valencià no volia ni sentir-ne parlar de poder veure la cadena catalana abans del naixement de la futura televisió valenciana. Però amb aquell pacte l’ecosistema comunicatiu en català al País Valencià renaixia als televisors, les ràdios i a la xarxa després del tancament de RTVV, la censura a TV3 i la mordassa a Catalunya Ràdio.

Imatge de les instal·lacions de Burjassot, ubicació de la vella Canal 9 i de la nova À Punt| EL TEMPS

Aquell pronòstic, però, va incomplir-se. L’ajornament de la posada en marxa de la nova televisió valenciana impedia cap reciprocitat comunicativa. I l’escalfament del procés frustrava tots els plans per celebrar un esdeveniment conjunt, en el qual Puig i Puigdemont celebraren la tornada de les emissions. L’estratègia del Govern valencià d’evitar contactes amb Catalunya, temorós d’una reacció de les forces anticatalanistes, ho impossibilitava. Això sí, entitats com ara Acció Cultural del País Valencià (ACPV) pressionaven, per exemple, amb un 25 d’Abril festiu i de germanor entre TV3, IB3 i alguns personatges televisius de la vella Canal 9. Fins i tot, hi havia reunions per copsar si el compromís de l’Acord del Botànic amb la tornada de TV3 seguia intacte i quines alternatives tècniques hi havia per fer-lo realitat seguint el model emprat amb la competència lingüística. Paral·lelament, es produïen contactes informals, segons les fonts consultades per aquest setmanari, entre la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Amb l’inici de les emissions en proves d’À Punt el proppassat 25 d’abril, commemoració de la pèrdua dels Furs, s’està complint el calendari previst per executar la reciprocitat. Tal com ha narrat EL TEMPS en la seua versió digital, TV3 espera el seu torn al comandament a distància dels valencians una vegada el 10 de juny comence a funcionar la graella definitiva de la nova televisió pública valenciana. O com afirma el president de la CCMA, Brauli Duart: “Des de la Corporació, estem a l’expectativa d’ençà de l’inici de les emissions en proves. Fins ara, esperàvem que es posara en marxa la televisió. Un cop en la fase de proves i amb més intensitat quan s’engegue de manera definitiva, treballarem amb els valencians per tal d’establir els vincles de col·laboració que conjuntament considerem més positius entre ambdues corporacions”. Des de la CVMC s’han negat a contestar les preguntes sol·licitades per aquest setmanari al·legant que “aquest assumpte no és competència seua”.

L’espurna fabriana

La recepció de TV3 al País Valencià i d’À Punt a Catalunya no requereix cap document nou entre ambdós territoris. Com a resultat dels primers apropaments de la Generalitat de Catalunya amb el conseller republicà Joan Manuel Tresserras cap al Govern de Francisco Camps, l’any 2013 el Consell, encapçalat pel popular Alberto Fabra, i l’Executiu català, presidit pel convergent Artur Mas, van signar un acord de reciprocitat. El pacte fou ratificat per les Corts Valencianes a proposta del PP i va comptar amb el vistiplau del Senat.

El president de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, Enrique Soriano| EL TEMPS

El document fixava “la difusió efectiva de les emissions dels canals de televisió de titularitat de la Generalitat de Catalunya (TV3, 3/24, Super 3, 33, Esport3, TV3HD, TV3CAT) al territori de la Comunitat Valenciana, així com els canals de la Generalitat de la Comunitat Valenciana (Canal Nou, Canal Nou HD, Canal Nou Dos, Canal Nou 24, Canal Nou Internacional) al territori de Catalunya”. El tancament de RTVV pocs mesos després, però, va impedir la reciprocitat. Ara bé, amb el naixement d’À Punt l’acord ha recuperat la seua vigència.

El pacte, tanmateix, condicionava la reciprocitat “a la disponibilitat de l’espectre radioelèctric necessari, l’assignació del qual competeix al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme”. Aquest requisit vinculava la recuperació del senyal de TV3 a l’obtenció d’un nou múltiplex pel Govern valencià. Precisament, un dels dos múltiplexs que la Generalitat Valenciana va perdre l’any 2014 com a conseqüència de l’ofensiva recentralitzadora de Mariano Rajoy i de la introducció de la telefonia mòbil a través d’aquesta via.

Actualment, l’únic múltiplex del País Valencià està dividit en diverses franges: dues franges reservades per a la televisió pública valenciana i la resta en règim de concessió a la Conferència Episcopal a través de Mediterráneo TV i a Las Provincias TV que ha llogat la llicència a Bom TV. Si la cadena propietat de l’Església catòlica ha impulsat darrerament els continguts propis amb el desembarcament de vells rostres de Canal 9 com ara Lluís Motes, l’altra cadena fa el mínim perquè el Consell no puga retirar-li el permís que gaudeixen fins a 2026.

L'origen valencià del president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Brauli Duart, pot generar una major complicitat amb la CVMC pel coneixement de la particular situació del País Valencià respecte de les relacions amb Catalunya| EL TEMPS

El Consell, conscient d’aquesta situació, ha demanat a Madrid l’obtenció d’un segon múltiplex tal com té, per exemple, Catalunya. Però la resposta, com amb la millora del finançament, ha estat sempre negativa. Arran del rebuig acèrrim del Govern espanyol, i sense oblidar una reivindicació fixada a l’Acord del Botànic, el bipartit valencià va plantejar-se alternatives. “La reciprocitat entre les nostres televisions públiques depèn d’un nou múltiplex que hauria de concedir l’Estat. Hi ha la possibilitat de compartir només un canal a través del múltiplex actual si s’aplica un sistema de compressió. Aquesta és l’opció que podrien triar els nostres governants si de debò volen complir amb el que han promès”, escrivia al número de març de Saó el sociòleg i membre del Consell Rector de la CVMC, Rafa Xambó.

Via balear, versió valenciana

La fórmula de compressió de la informació, tal com va avançar aquest setmanari i va apuntar en el número 1.650, és el múltiplex estadístic. Es tracta d’un aparell que permet estrènyer la imatge adaptant-la a la necessitat d’informació del moment, és a dir, possibilita optimitzar molt més les dades que es reben. Fou la fórmula utilitzada a les Illes per encabir-hi tots els canals de la CCMA: TV3, Canal 33, 3/24 i Súper 3. L’aparell, fabricat per Cellnex, va tenir un cost de 300.000 euros, tot i que el seu lloguer, en el cas de les Illes, va ser de 50.000 euros.

Malgrat l’exploració d’altres vies diferents del múltiplex estadístic, al País Valencià les xifres canviarien per la particular orografia del país i per la seua extensió, més gran en comparació de l’arxipèlag balear. Al territori valencià, però, l’aplicació del múltiplex estadístic només permetria la recepció de TV3 a causa de l’existència dels dos canals autonòmics privats i de l’espai que es reserva la mateixa CVMC. “L’única possibilitat que és tècnicament viable, a través de fórmules com ara el múltiplex estadístic, és la recepció d’un canal només, com és TV3”, diu Toni Gisbert, d’ACPV.

El cost d’aquesta via, que és la marcada per assegurar la tornada de les emissions de TV3 al País Valencià, seria assumida pel pressupost assignat a la CVMC. El senyal del canal català seria emès a través dels repetidors de la Generalitat Valenciana. “No té sentit fer-ho a través dels nostres aparells, a banda que, com a mínim, seria alegal”, apunta el portaveu de l’entitat cívica. 

La directora de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, Empar Marco, aposta, segons va escriure al seu projecte per aspirar a la direcció de la radiotelevisió pública valenciana, per la reciprocitat del senyal entre ambdós territoris| EL TEMPS

La recepció de TV3, tanmateix, encara té diversos detalls per perfilar. No s’ha debatut quina corporació hauria de pagar els drets d’emissió de certes produccions que la corporació catalana compra per al seu territori. “És una qüestió que abordarem quan es produesquen les negociacions més intenses per la reciprocitat”, afirmen fonts de la CCMA. Una de les solucions que s’han considerat per evitar que el cost siga un problema és emetre TV3 internacional, tot i que la intenció és gaudir de la programació habitual del canal català. 

Dins d’aquest múltiplex, fins i tot, hi hauria la possibilitat d’encabir la freqüència de Catalunya Ràdio, si hi haguera suficient amplitud de banda. Ara bé, les fonts consultades assenyalen que, de moment, l’acord de reciprocitat només contempla la televisió. “A causa de la limitació de l’espai radioelèctric, la recepció de la resta de canals de la corporació catalana només podria donar-se amb l’obtenció d’un segon múltiplex per al País Valencià. Cal incidir, per tant, en la discriminació a què sotmet el Govern espanyol al poble valencià. Igual que reivindiquem un finançament just, també cal fer-ho amb el segon múltiplex. Ho necessitem per gaudir d’una reciprocitat plena”, defensa el també secretari d’ACPV.

IB3, en ‘stand by’

Per connectar audiovisualment tot l’àmbit lingüístic català, encara faltaria engegar el darrer cable solt. Es tractaria de la reciprocitat d’emissions entre IB3 i À Punt. Una recepció mútua del senyal, però, que resta en mans de l’Estat espanyol. La manca d’espai radioelèctric suficient al País Valencià vincula l’intercanvi televisiu a la consecució d’un nou múltiplex. Precisament, pel mateix múltiplex que està previst col·locar els canals temàtics de la CCMA.

Mentre que les emissions de TV3 al País Valencià arribaran enguany si no hi ha cap contratemps, la reciprocitat amb les Illes està en mans de l’Estat. El País Valencià necessitaria d’un segon múltiplex. 

Compromís, durant el període d’esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat de 2017, va presentar una iniciativa perquè el Govern espanyol finançara el múltiplex necessari per assegurar el bescanvi de senyal amb TV3 i IB3. “Tenim molt clar que la reciprocitat amb TV3 i IB3 ha de ser una realitat durant aquesta legislatura”, va afirmar el diputat a les Corts Valencianes, Josep Nadal, que va registrar la petició al Senat junt amb el portaveu dels valencianistes al Parlament valencià, Fran Ferri, i la portaveu adjunta, Mònica Àlvaro.

L’amenaça del dividend digital, que reduiria encara més l’espai de les televisions en benefici de la telefonia mòbil, pot frustrar qualsevol intent d’aconseguir un nou múltiplex i, per tant, d’ampliar la reciprocitat d’emissions d’À Punt amb les altres televisions públiques en català. Amb tot, les fonts consultades apunten que l’avenç de la tecnologia podria augmentar la capacitat de banda del múltiplex actual. Fet que podria aprofitar-se per garantir l’intercanvi d’emissions amb les Illes. 

Connexió a tres bandes

“Nosaltres aspirem a una col·laboració entre corporacions que vaja més enllà de la reciprocitat del senyal. És a dir, que incloga, per exemple, coproduccions”, afirma Gisbert. El mateix projecte de la directora general de la CVMC, Empar Marco, també apostava per “cooperar en la realització d’alguns productes de manera conjunta”. I, segons corroboren fonts de la corporació valenciana, “hi ha bona predisposició per realitzar coproduccions amb TV3 i IB3”. També confirmen que les relacions amb la corporació catalana “són plenament normals”. 

“Estem oberts a la màxima col·laboració possible. L’experiència a les Illes, amb coproduccions conjuntes, ha estat molt positiva”, afirma Duart. Vicent Sanchis, director de TV3, defensa que “es tracta d’un mercat natural d’una llengua que ha de superar les seues fronteres”. I que la col·laboració entre les tres televisions per crear continguts comuns “trencaria amb l’actual anomalia”.

El director de TV3, Vicent Sanchis, considera una "anormalitat" la manca de reciprocitat del senyal d'ambdues televisions. Els orígens valenciana, com amb Duart, poden fer més efectives les relacions entre les dues corporacions pel seu coneixement de la realitat valenciana| Jordi Play. 

Encara més, Duart llança la idea, repetida en diverses entrevistes, de crear un consorci de mitjans de comunicació conjunt entre les Illes, el País Valencià i Catalunya amb l’objectiu d’elaborar canals comuns. “Es tractaria de col·laborar en continguts, en la xarxa de corresponsals, en aspectes tècnics, en la generació de programes i compartint serveis. Però sempre des del respecte i en pla d’igualtat, insistisc”, explica. “Amb les noves tendències de consum de la televisió, la creació de canals específics on line entre les tres corporacions seria un bon camí a explorar. L’arribada de TV3 al País Valencià no és el final. Al contrari, només el principi”, indica Gisbert. I avisa: “Ara bé, primer cal garantir la reciprocitat”. La promesa, feta en aquella trobada de l’any 2016 entre Puig i Puigdemont, està a punt de ser una realitat. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.