Català, una llengua «en perill de mort» a la Justícia

Tot i que el català ha guanyat espai a l'administració, encara hi ha àmbits en els quals es troba en un estat «precari». Segons l'informe 'Quins són els obstacles que impedeixen l'ús del català a la justícia?', elaborat Plataforma per la Llengua, el català «s'acosta a la mort clínica en l'àmbit judicial». Que l'Estat espanyol no assegure els drets lingüístics, la priorització del castellà i l'oblit de les institucions espanyoles cap a les llengües cooficials són alguns dels factors que assenyala aquesta organització. «El català només escaparà d'aquesta situació si compta amb un Estat propi», afirma el document.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El català guanya terreny a l'administració pública. A la promoció impulsada des de la Generalitat de Catalunya s'han de sumar la restauració de la competència lingüística establerta a les Illes Balears i el model de plurilingüisme aplicat al País Valencià, que incentiva l'ensenyament en llengua pròpia. Aquestes polítiques, però, encara no han assegurat els drets lingüístics dels catalanoparlants. Els entrebancs de la legislació espanyola continuen sent nombrosos.

La Justícia s'ha convertit en un dels sectors administratius més bel·ligerants amb la llengua autòctona. No debades, l'existència del català entre les quatre parets dels jutjats és una entelèquia. O com assenyala l'informe Quins són els obstacles que impedeixen l'ús del català a la justícia, «el català s'acosta a la mort clínica en l'àmbit judicial». Una situació que, segons l'autor del document, la Plataforma per la Llengua, només té una solució: «Comptar amb un Estat propi». Aquests són els entrebancs que, a parer de l'ONG del català, deixen com a únic escenari positiu possible «la independència»:

-Manca de requisit lingüístic. A l'administració catalana, la provisionalitat dels funcionaris ha generat un problema per a la llengua. Si bé la procedència forana no hauria de generar, en principi, cap problema, «la intenció de marxar al seu lloc d'origen tan aviat com sigui possible ha produït canvis d'orientació lingüística a les oficines». Un fet que, segons Plataforma per la Llengua, ha generat que «es deixe de treballar en català». «Que Catalunya mai no haja comptat amb una tradició opositora dificulta el procés de normalització lingüística», afegeix el document.

Tanmateix, les mateixes lleis que regulen l'accés a l'administració de jutges, magistrats, fiscals o procuradors de tribunals entrebanquen el català. Que els coneixements de català siguen un mèrit i no un requisit, suposen, a judici de l'organització, un obstacle. «Per al personal funcionari al servei de l'administració de justícia, s'insisteix que el català, en cap cas, pot ser eliminatori, sinó que és sempre opcional», apunta Plataforma per la Llengua, que censura aquest handicap: «El reial decret de provisió de places per a la Justícia restringeix a mèrit el coneixement del català, fins i tot, on és llengua pròpia. Mentrestant, però, el castellà és un requisit arreu de l'Estat».

El Govern català va intentar capgirar la situació, però va topar-se amb el Tribunal Constitucional. A l'article 102 de l'Estat de Catalunya es preveia que tant el català com el castellà foren obligatoris. Un extrem, tanmateix, al qual va negar-se la Justícia espanyola. L'alt tribunal va estimar que aquesta modificació quedava en mans de la llei del poder judicial. «L'any 2016 va presentar-se una nova iniciativa legislativa per modificar la norma d'acord amb les recomanacions del Consell d'Europa, però el fet de no comptar amb el suport de PP i PSOE va posar fi a aquest intent de reforma», lamenta Plataforma per la Llengua.

Presentació de l'informe de la Plataforma per la Llengua.

-No en català. «La redacció actual comporta que la llengua per defecte de les actuacions judicials sigui el castellà, provisió que menysté el principi d'igualtat de les dues llengües oficials». Així de contundent s'expressa l'informe, que apunta que el català «només està permès on és llengua pròpia i oficialment reconeguda». «Si es fa servir el català, cal realitzar d'ofici la traducció quan els documents tinguin efecte fora de la jurisdicció dels òrgans judicials de la comunitat autònoma en qüestió. El fet que aquesta documentació s'hagi de traduir al castellà inhibeix els agents jurídics de fer ús del català», denuncia Plataforma per la llengua.

Per tal d'aconseguir que el català tinga el seu espai als procediments judicials, els lletrats de la Generalitat de Catalunya demanen des del 2014 en els seus escrits que els processos siguen en català. «Malauradament, tot i demanar-ho per escrit, en la majoria dels casos els jutges no contesten i fan cas omís d'aquestes peticions», assegura l'informe. L'any 2016, el Departament de Justícia del Govern català va acordar el pagament d'una quantitat addicional per a aquells advocats del torn d'ofici que presenten els seus escrits en català. La mesura cercava promocionar la llengua.

La Plataforma per la Llengua, però, no és optimista. «En general, a Espanya, a diferència dels països multilingües semblants, no són els ciutadans qui trien la llengua d'entre les pròpies de l'Estat i és el jutge qui s'hi ha d'emmotllar, sinó que és el jutge qui escull la llengua. A més, com que la llei determina que, per defecte, la llengua d'ús és el castellà, aquest idioma té una preeminència clara», rebla l'ONG en favor del català.

Aquesta organització va més enllà, si cap. Segons el seu text, «a l'administració de justícia s'ha creat una inèrcia difícil de trencar, per la qual tots els operadors tenen consciència que en la tasca professional han d'actuar en castellà», lamenta l'informe. Aquest text conclou que aquesta situació «crea un cercle viciós: la imposició del castellà fa que hi hagi poca demanda d'ús del català entre els professionals del dret i, en efecte, el funcionariat judicial no veu l'ús d'aquest idioma com a una necessitat».

-Drets vulnerats. Si l'ús de la llengua comuna als procediments judicials brilla per la seua absència, la situació és repeteix quan un ciutadà s'adreça a la Justícia. «No hi ha cap garantia que la transcripció de les declaracions dels testimonis o dels acusats es faci en català. En canvi, el castellà sí que en té, de garanties. Ni els acusats, ni els advocats, ni els testimonis tenen dret a expressar-se en català directament al jutge», assenyala l'informe. «Això significa que el ciutadà o l'advocat catalanoparlant no gaudeix del dret de ser entès directament pels jutges o funcionaris en la seva llengua», denuncia l'organització catalana.

Imatge d'instal·lacions de l'administració de justícia catalana. 

-Castellà com a única llengua d'estudi. L'escassa presència del català a la Justícia té el seu origen també en el material docent. La legislació estatal, comunitària i internacional que ha estat ratificada per l'Estat espanyol abans del 1998 no existeix en llengua pròpia. I la posterior, tal com indica l'informe, «només existeix en una petita part i no sé n'actualitzen els canvis ni es publiquen versions consolidades». Que les lleis en català al Butlletí Oficial de l'Estat es publiquen amb sis mesos d'endarreriment és l'exemple més paradigmàtic.

«Això origina un gran greuge comparatiu entre comunitats lingüístiques i posa traves al funcionament del català per part de jutges, fiscals i lletrats en general. I, en conseqüència, provoca que els estudiants i els futurs professionals s'habituïn a usar la terminologia en castellà», alerta. Que hi haja «incertesa sobre si es poden celebrar exàmens d'aquest àmbit en català» i que no siga possible una formació jurídica en llengua autòctona «ni a Barcelona» suposa un obstacle a la futura normalització lingüística al camp de la Justícia.

-Quan la llengua pròpia és una d'estranya. Amb tot, la presència del català és encara més reduïda en òrgans com ara l'Audiència Nacional, el Consell General del Poder Judicial o el Tribunal Suprem. També a escala autonòmica. «Les sentències són majoritàriament en castellà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i testimonial als tribunals superiors del País Valencià i les Illes».

El Tribunal Constitucional, de fet, «funciona exclusivament en castellà». «El català no és ni tan sols visible al web d'aquesta institució, que té una versió en català molt mancada de continguts i que no s'enllaça des de la versió en castellà. Tot i que, curiosament o no, sí té enllaçades i visibles versions en anglès i francès», informa el document.

Ara bé, l'exemple més clar de l'actitud de l'Estat envers l'ús de la llengua pròpia a la Justícia es mostra als acords internacionals. Així, l'article 17 de la legislació d'aquesta matèria fixa que qualsevol certificat emès des d'un altre país que no estiga en castellà serà rebutjat. Amb una excepció: que hi haja un acord signat entre l'Estat espanyol i l'altre país en qüestió. Per exemple, gràcies al conveni amb Portugal, l'Estat espanyol accepta la documentació civil i penal en portuguès. En canvi, amb el català no es dóna aquesta possibilitat. Aquesta és la demostració més simptomàtica de l'Estat «precari» de la llengua pròpia en l'àmbit judicial.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.