Cultura

Tirant de Frankfurt

Per primera vegada en una dècada, l’Associació d’Editors del País Valencià (AEPV), en col·laboració amb la Generalitat  Valenciana, habilitaren un estand propi en la Fira de Frankfurt, el fòrum més gran de venda de drets editorials. La novetat va estar la presència d’autors i autores del País Valencià i l’esforç institucional de visualització, amb la visita del president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, i del conseller d’Educació i Cultura, Vicent Marzà.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Per a qualsevol neòfit, la Frannkfurter Buchmesse és un monstre insondable. Ho és per la superfície estratosfèrica que abasta l’esdeveniment, que acull 7.300 editorials de més d’un centenar de països. Un monstre no exempt d’exotisme i curiositats, més enllà de la presència de Geòrgia com a literatura convidada: tan sols cal passejar per qualsevol dels pavellons, veure les decoracions i maneres diverses de vestir. Un esdeveniment global. Però també és inabastable per la seua essència, un mercat de compra i venda de drets editorials en el qual es fan els primers contactes que, amb el temps, fructifiquen (o no) en traduccions i publicacions. Tal vegada, un 80 per cent del total es cuinen a Frankfurt, segons les dades oficials. Una plataforma de projecció internacional en la qual editorials, països i estats presenten la producció més eixerida o vendible. Un mercat que, ordinàriament, compta amb la presència de la cultura catalana, literatura convidada el 2007, l’any del memorable discurs de Quim Monzó.

En aquest brou immens, el petit però digne estand de la Generalitat Valenciana a l’Associació d’Editors del País Valencià, amb una fotografia del Palau de la Generalitat com a emblema, és una gota en l’oceà. “Però si no estàs, no ets”, resumia Manel Romero, secretari tècnic de l’associació. Frankfurt no és un fòrum per escriptors o escriptores, que recorren els immensos pavellons de la fira perduts com una formiga en un camp de futbol. Els contactes els fan els editors i els agents. “Però està bé que els escriptors vingueu alguna vegada i ho veieu”, em diu Pilar Beltran, editora d’Edicions 62.

Amb tot, els editors i la Generalitat decidiren subratllar el retorn a la ciutat alemanya deixant que un grapat d’autors i autores pogueren defensar els seus llibres, amb les obres i la trajectòria dels quals es va editar un llibre-catàleg amb fragments traduïts a l’anglès. “La primera vegada que la Generalitat venia a Frankfurt havia de ser amb una àmplia representació d’autors, fent un forat ben visible i mostrant l’abundància i riquesa de les lletres valencianes contemporànies”, argumentava Carmen Amoraga, directora general de Cultura i Patrimoni i encarregada de gestionar la política de la Generalitat del llibre i la lectura.

El desembarcament valencià es produeix el dimecres dia 10. Després de superar la desorientació per l’arribada a una nova ciutat, els escriptors i escriptores, que han hagut de fer la matinada de la seua vida, arriben ben aviat a la Buchmesse. Trobada en l’estand, presa de contacte i col·loqui espontani sobre els problemes per projectar la producció dels autors valencians, per aconseguir drets i traduccions. Vicent Usó, l’únic escriptor que ja havia estat a Frankfurt l’any 2007, recorda que les traduccions d’editorials valencianes a uns altres idiomes són escassíssimes. Alguna més si els autors publiquen en editorials catalanes: Manuel Baixauli, també present, ha vist traduïda La cinquena planta a l’eslovè. De L’home manuscrit també es feren algunes traduccions.

Martí Domínguez, un altre dels components de relleu de la delegació, també ha estat traduït, en el seu cas a l’italià. Però són casos aïllats. La presència en Frankfurt, amb l’horitzó present de l’any 2021, quan Espanya serà la cultura convidada, és per capgirar això. Romero adverteix de les enormes dificultats de l’empresa. Sense sembra, tanmateix, no hi ha collita.

El primer acte de la delegació d’escriptors és sobre “literatura valenciana emergent”, amb propostes ben diferents, com ara la narrativa compromesa de Joanjo Garcia, la poesia del paisatge vital d’Àngels Gregori o el fenomen precoç de Marisol Sales, una jove autora que entre els dotze i els divuit anys ha escrit i publicat una tetralogia fantàstica en castellà. Qui signa aquestes ratlles completa la taula. Mostra certament de la diversitat de propostes que es veurà amb més nitidesa encara la jornada següent. 

Isabel-Clara Simó i la poeta i presidenta del PEN català Àngels Gregori

La resta de la jornada és per fer alguns contactes, conèixer una mica la ciutat i la seua espectacular arquitectura de gratacels d’una estètica i unes dimensions enlluernadores. Un centre econòmic -això es veuria sense saber que som a Frankfurt- de primera magnitud. Ocasió de gaudir d’un oratge primaveral, estranyament benigne, que ompli els carrers, els restaurants i les terrasses d’indígenes i visitants. Quasi totes les maletes valencianes portaven roba sobrera d’hivern. Algú apel·la al canvi climàtic i els seus efectes. A les tertúlies, suren els problemes de la literatura. Potser imbuïts per Frankfurt, un dels grans debats interns és al voltant dels agents literaris, sobre la necessitat o no de fer-se amb els seus serveis. Opinions diverses. Tema impossible de resumir en unes ratlles.

Un president sense escribes

Dijous 11 és el dia marcat amb roig de les visites institucionals. I de més coses. Ha de venir el president Ximo Puig, des de Brussel·les. També el conseller d’Educació i Cultura, Vicent Marzà, arribat una mica abans des de València. A primera hora comença a saber-se que hi ha problemes amb els vols des de la capital belga. Puig, finalment, podrà ser present a Frankfurt, però el vol cancel·lat deixa en Bèlgica els periodistes que segueixen al president. L’esforç de la Generalitat no es veurà recompensat amb un desplegament mediàtic sobre el terreny. No és una bona notícia. Àfrica Ramírez, la nova presidenta de l’APV, s’ho agafa amb filosofia i no perd el seu proverbial bon humor. Altres cares són una mica més llargues. Amoraga busca unes altres alternatives de difusió. L’acte serà reforçat mediàticament des del País Valencià. Algun periodista que és a la fira s’hi acostarà.

Puig, finalment, hi apareix a última hora del matí. El reben els escriptors, encapçalats per la degana dels lletraferits valencians presents a Frankfurt, Isabel-Clara Simó. La segona visita, després de passar per l’àrea valenciana, és al veí estand que comparteixen l’Institut Ramon Llull, l’Ajuntament de Barcelona i els editors catalans. La nova presidenta del  Llull, Iolanda Batallé, i la responsable de literatura de l’entitat, Izaskun Arretxe, fan d’amfitriones de Puig i Marzà. L’ambient no pot ser més cordial. Però tot i que ajuntaments com Morella, del qual havia estat alcalde el mateix Puig, són membres de l’Institut, en l’ambient i les converses abans de la visita de cortesia flota la idea que la integració plena no es donarà aquesta legislatura. La situació a Catalunya continua pesant. La col·laboració continuarà sent discreta. En els expositors catalans, en tot cas, hi ha una considerable presència d’obres i referències valencianes i també balears. A canvi, en el catàleg valencià hi ha obres d'editorials catalanes que publiquen autors valencians.

“La participació de la Generalitat Valenciana a la Fira de Frankfurt 2018 és molt convenient per a complir un dels objectius principals de la política cultural valenciana: donar més visibilitat als nostres creadors literaris i artístics i afavorir la internacionalització del sector del llibre valencià en aquest aparador editorial europeu”, explica Marzà en la nota de premsa oficial. Puig, per la seua banda, aporta una doble clau: ser a Frankfurt “és fonamental per a la indústria editorial valenciana però també per a la imatge de la Comunitat”. Un editor ho resumirà en una conversa d’una altra manera: de moment, es tracta més d’una qüestió de visibilitat que de negoci. Tot és començar. Puig visita uns altres estands, com el del País Basc i Galícia, abans d’abandonar Frankfurt. Una visita ràpida però carregada de simbolisme. La cultura, per una vegada, en el centre de l’agenda presidencial. Tot i que el destí i el trànsit aeri no han acabat d’estar del tot generosos a l’hora d’arrodonir l’operació.

Part de la delegació valenciana a l'estand de la Generalitat.

La llengua que ens uneix

El programa del dia és dens, però sobretot els autors (alguns editors valencians tenen contactes de manera frenètica) continuen tenint temps per explorar la fira, els seus racons de cultures exòtiques o les taules de l’àrea anglosaxona on es traginen operacions amb molts zeros. També hi ha una visita a un dels indrets mítics de la fira, l’espai tancat reservat als agents literaris i al qual sols es pot accedir amb cita prèvia. Un tancat immens, opac, de metres i metres de parets blanques que no deixen veure res  del que passa dins i al final de les quals hi ha un accés amb uns controls i una seguretat dignes de la frontera de Corea del Nord amb Corea del Sud. Ens fem els desvagats, per veure si ens deixen passar, però no funciona. Provem per l’eixida, però hi ha un goril·la immens. Els agents literaris continuaran sent aquella cosa misteriosa que sols alguns autors valencians coneixen.

A primera hora de la vesprada, tothom s’aplega a l’espai de Catalunya, que celebra la seua recepció. La nova consellera de Cultura, Laura Borràs, no hi pot estar present, per la carregada agenda política i parlamentària catalana. Montse Ayats, la presidenta dels editors catalans, i Iolanda Batallé, fan els discursos. Especialment emotiu és el de Batallé, que parla d’un país petit i una cultura gran, d’integració i de futur. Un parlament preparat a consciència. Curiosament, en absència de Borràs, el càrrec polític de més rellevància en l’acte és Marzà. En l’estand hi ha moltíssims valencians, entre escriptors, editors i càrrecs polítics.

El conseller també serà present en la segona taula rodona amb els autors vinguts del País Valencià, en aquest cas una autèntica miscel·lània de temàtiques i opcions lingüístiques: la novel·lística del també periodista Adolf Beltran, la literatura infantil de Purificació Mascarell, la novel·la gràfica i punyent de Jordi Peidro, la narrativa en castellà de Desirée Ruiz, l’exploració històrica sobre el sexe d’Albert Toldrà o les commovedores experiències de superació de Marta Senent. Malauradament, moltes propostes interessants i poc temps a repartir. Tothom supera les limitacions amb concreció i bona nota.

Com a cloenda de la jornada, l’artilleria pesant de la delegació, en un acte en l’Instituto Cervantes de Frankfurt organitzat amb els bons oficis de la seua gestora cultural, la valenciana Eva Soria. També dintre de la política de la Generalitat valenciana de jugar la carta de la internacionalització a dues bandes, a través de la col·laboració amb l’Institut Ramon Llull i explorant les possibilitats que donen els instituts Cervantes amb l’excusa del canvi de govern i l’apertura aparent que això suposa.

Isabel-Clara Simó, Martí Domínguez, Manuel Baixauli, Anna Moner i Vicent Usó eren els participants, introduïts, com en la resta de presentacions, pel periodista Manuel Gil. Marzà fa una mena de pròleg recordant les referències de Miguel de Cervantes en el Quixot a l’obra Tirant lo Blanc. I desitjant una llarga vida a la presència valenciana en Frankfurt.

És el pòrtic del moment més significatiu dels tres dies de presència valenciana a la fira. Per la qualitat i coherència de la taula, pels equilibris territorials i de gènere (un valencià, un suecà, un autor i una autora de Vila-real i una alcoiana) i perquè tots els seus components feren la seua intervenció en català. Malgrat les protestes inicials d’alguna persona entre el públic que, davant les primeres paraules d’Isabel-Clara Simó, reclamà que l’acte es conduïra en “la lengua que nos une”. Amb una fermesa dolça i respectuosa (“no vull molestar ningú”, advertí), l’escriptora alcoiana, qui lluïa un llaç groc -també ho havia fet en l’acte precedent Toldrà- apel·là a l’idioma reprimit de la seua infantesa, al dret a expressar-se amb la seua llengua materna. I el presentador hagué subratllar l’obvietat: que el català és una llengua hispànica per la qual els instituts Cervantes també han de vetllar.

Moment de l'acte de l'Institut Cervantes

Algunes persones, poques, abandonaren la sala. Moltes, aplaudiren: al recinte hi havia un nombre significatiu de valencians i catalans, alguns residents, uns altres editors i editores assistents a la fira. O la mateixa Iolanda Batallé, que tornava visita. La resta del públic, no combatiu amb el català, escolta amb absoluta atenció i correcció les magnífiques explicacions de les obres respectives del quintet, que es va fer entendre parlant de manera clara i reposada. No pocs assistents fullejaven al mateix temps el catàleg en anglès. Una opció, fer les intervencions en la llengua en la que escrivien els autors i autores, de dignitat, de resistència i perseverança. D’un gran valor pedagògic, per a qui volguera veure’l i entendre’l. I alguna cosa més, molt important: de les intervencions i del currículum dels participants, explicat per Gil, els assistents a l’acte podien traure la conclusió que la literatura en català feta al País Valencià no és cap broma. Que hi ha propostes ben sòlides.

L'editor Paco Cerdà negociant amb una editorial francesa.

L’experiència, la suma d’experiències, accions i coneixences, havia valgut la pena. Això es desprenia dels comentaris d’uns i d’altres, dels promotors i dels promocionats. Frankfurt no és lloc, certament, per als autors. No és el seu àmbit. Però la visita ajudava a prendre consciència del funcionament de les coses. I a que un grapat d’autors i editors tinguen suport i seguiment institucional en la difícil tasca de la internacionalització. L’última jornada, la de divendres, Izaskun Arretxe és l’encarregada de fer una xerrada formativa a l’expedició valenciana. Amb molt de contingut útil per als editors.

Un projecte de projecció externa encara a les beceroles, que necessitarà d’accions menys visibles i pràctiques. Aquest, tanmateix, és un debat de mitjà i llarg termini, que necessita d’una planificació. Un dels reptes de futur d’una literatura que no vol perdre el referent de la llengua comuna. Que no es resigna. I que vol fer-se valdre en el mercat global.

El cavaller Tirant i la seua llengua es van fer presents a Frankfurt. Cal veure si de manera efímera o duradora.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.