TELEVISIÓ

TV3 al País Valencià: la desconnexió permanent

Aquest diumenge es compliren vuit anys de l'apagada de TV3 al País Valencià. Els quatre anys de govern del Botànic no han servit per solucionar un problema que amenaça d'enquistar-se, a pesar que durant la campanya electoral van prometre donar-hi solució. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aquest diumenge s'han complit vuit anys de l’apagada definitiva de TV3 al País Valencià. Fou un 17 de febrer de 2011. Aquell dia Francisco Camps va eixir victoriós d’una croada que havia iniciat tres anys abans amb el tancament del repetidor de la Carrasqueta. L’amenaça de sancionar econòmicament l’emissió del senyal de TV3 al País Valencià va obligar Acció Cultural del País Valencià (l’entitat propietària dels repetidors que permetien l’arribada del senyal) a clausurar els darrers repetidors de la seua xarxa. Amb la clausura dels repetidors de la Serra Perenxisa -que rebotava el senyal a València i la seua àrea metropolitana-, del Bartolo -que afecta les dues Planes- i el del Mondúver, amb incidència directa a les dues Riberes, la Safor i la Marina Alta, Camps aconseguia fondre a negre el dial de la televisió catalana.

Han passat vuit anys des d’aquell dia i res no s’ha avançat en la restitució dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Les promeses dels dirigents del PSPV-PSOE i de Compromís, fetes durant la campanya electoral, de recuperar el senyal han quedat en paper mullat. Primer la Generalitat ho va condicionar a l’entrada en funcionament d’À Punt (per tal que hi hages un autèntic intercanvi de senyals, és a dir, la tan publicitada reciprocitat) i quan la televisió valenciana ja es va posar en marxa, el juny passat, s’adduïren raons d’índole tècnica alienes a l’administració autonòmica.

“Ens hi sentim decebuts”, reconeix Toni Gisbert, coordinador d’ACPV, qui atribueix a “la falta de voluntat política”, per part dels dos partits dels Botànic, l’actual estat de coses. “En aquest assumpte hem actuat de forma molt responsable, tot entenent els temps polítics, a pesar que per a nosaltres aquesta era una prioritat. Al principi de la legislatura vam assumir que caldria esperar a la posada en marxa d’À Punt per recuperar TV3, però el que s’ha evidenciat amb el pas del temps, i més encara després del referèndum de l’1-O a Catalunya, és que no hi ha voluntat de resoldre aquest problema”, argumenta Gisbert.

A la pregunta de per què no es recuperen les emissions a través de la xarxa de repetidors d’Acció Cultural, Gisbert respon contundent: “En primer lloc, perquè tornaríem a un model al·lega. I en segon lloc, i més important, perquè a hores d’ara la tecnologia de la xarxa de 14 repetidors que teníem distribuïdes pel territori ha quedat obsoleta. No es pot utilitzar”.

 

Promeses incomplides

La de la recuperació del senyal de TV3 al País Valencià és una història de desencisos. Tant Ximo Puig com Mónica Oltra, com molts dels qui després han acabat ocupant càrrecs públics a la Generalitat, van manifestar durant la campanya electoral la seua voluntat de resintonitzar el canal català. Tots dos, a més, quan estaven en l’oposició, van criticar obertament Francisco Camps en relació a aquest assumpte. Tanmateix, a només tres mesos per al final de la legislatura, res no s’ha avançat en aquesta matèria. La qüestió, de fet, no figura ara per ara en l’agenda política. “No han fet el que havien promès. TV3 és un exemple flagrant sobre els incompliments de l’esquerra”, lamenta Toni Gisbert, qui també recorda que durant aquests quatre anys tampoc no s’ha tirat endavant la capacitació lingüística.

En els darrers quatre anys les gestions per fer efectiva la reciprocitat de les televisions han passat per diverses etapes. En la primera, tan bon punt el govern del Botànic va arribar a la Generalitat, Acció Cultural va acceptar la promesa del Consell de recuperar TV3 quan s’iniciaren les emissions de la nova televisió valenciana. L’horitzó per a la recuperació no semblava, doncs llunyà: el propi president de la Generalitat havia deixat anar que aquell mateix 9 d’Octubre de 2015 els valencians i les valencianes tornarien a tenir televisió pròpia. El procés d’engegada de la nova televisió, però, no fou bufar i fer ampolles. No fou fins el 10 de juny de l’any passat que el nou canal, À Punt, tornà als televisors.

Almenys en teoria, a partir d’aquell dia el camí per fer efectiva la reciprocitat era planer. L’acord de reciprocitat signat entre el govern valencià i el català en l’etapa d’Alberto Fabra -referendat primer per les Corts Valencianes i després pel Senat- legitimava, a més, la connexió. Però en aquell impàs havien succeït diverses coses: la més notable, el creixement del moviment independentista, que havia tingut com a colofó el referèndum de l’1-0. “És a partir d’aquest moment i en els mesos anteriors que detectem un refredament en les negociacions i les gestions per fer efectiva la reciprocitat”, explica Toni Gisbert. El Consell, influït per la pressió de la dreta social i mediàtica, opta per mantenir un perfil baix en tot allò referit a aquest assumpte, temorós que l’acusaren de “catalanista”. “El problema de l’esquerra és que ha acabat assumint com a propi el marc mental de la dreta”, lamenten des d’ACPV.

A partir d’aquest moment el Consell fa seu el discurs segons el qual és indispensable disposar d’un altre múltiplex per poder veure al sud del Sénia la senyal de TV3. Actualment l’únic múltiplex de què disposa el País Valencià està dividit en diverses franges: dues franges estan reservades per a la televisió pública valenciana i la resta són explotades, en règim de concessió, per Mediterràneo TV i Las Provincias TV, totes dues propietat de la Conferència Episcopal.

El Consell va sol·licitar l’any 2016 al govern espanyol que dotara el País Valencià d’un altre múltiplex, petició que mai no es va atendre mentre Mariano Rajoy va estar a la Moncloa. La negativa des de Madrid s’ha mantingut durant el breu govern de Pedro Sánchez. El juny passat, al Senat,  la ministra d’Indústria, Nadia Calviño, s’excusava en raons de disponibilitat tècnica per negar la dotació d’un segon múltiplex.

Davant d’aquesta situació, Acció Cultural ha posat damunt de la taula l’opció d’imitar el sistema que s’utilitza a les Illes per sintonitzar TV3: el múltiplex estadístic. Es tracta d’un sistema de compressió d’informació que permetria incorporar el senyal de TV3 en l’actual múltiplex, si bé a més baixa qualitat. Des de la Generalitat, tanmateix, rebutgen aquesta opció perquè, asseguren, no garanteix una recepció segura del senyal i podria entorpir els senyals que actualment s’emeten.

Fonts de la Generalitat remeten a l’aprovació del nou pla tècnic nacional, actualment en redacció. En aquest pla haurà de definir-se si finalment es dota o no el País Valencià d’un nou múltiplex. En cas negatiu, la Generalitat ha explorat els darrers mesos l’opció de recuperar el senyal de TV3 al País Valencià a través de l’espai que queda lliure en el múltiplex de televisions locals, la gestió dels quals depèn de l’administració autonòmica. “El que volem és una solució que siga legal, tècnicament plausible i duradora”, expliquen.

En tot cas, és evident que el problema no es solucionarà durant els pròxims mesos. Des del Palau de la Generalitat volen anar amb peus de plom en tot allò que remeta a Catalunya. Creuen que, situar ara el tema en l’agenda mediàtica pot tenir conseqüències electorals. “Han deixat aquesta qüestió per al final de la legislatura i ara tenen por d’abordar-lo. Han caigut en el xantatge de la dreta”, lamenta Toni Gisbert.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.