Drets

La competència lingüística ‘minvant’ de la UGT

L’any 2016 l’esquerra valenciana va firmar un acord sindical, social i polític per tal d’implementar la capacitació lingüística a l’administració pública. Amb el calendari parlamentari ofegant la instauració de la certificació, UGT ha aigualit en les seues successives propostes el requisit. D’acceptar el model balear ha passat a defendre una competència lingüística no eliminatòria, tal com s’estableix a l’esmena que va presentar el sindicat en la darrera mesa general de la funció pública.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'edifici de La Nau acollia una posada en escena que havia costat hores de son, mesos de negociacions i debats intensos entre els tres sindicats de classe del País Valencià. A les dependències universitàries, UGT, CCOO i Intersindical firmaven junt amb diverses entitats cíviques i tots els partits de l'esquerra valenciana un acord per instaurar la competència lingüística a l'administració pública. Es tractava d'un pacte que blindava la implementació de la capacitació lingüística de possibles turbulències en l'elaboració de la futura Llei de Funció Pública. El calendari marcava desembre de 2016.

«En el procés de selecció per a accedir a places de qualsevol tipus de personal de les administracions valencianes, s'ha d'acreditar el coneixement de valencià en el grau que es determine reglamentàriament, respectant el principi de proporcionalitat i d'adequació entre el nivell d'exigència i les funcions corresponents», establia el punt cinc del pacte per la competència lingüística. La seua potestat eliminatòria de cara a qualsevol futur aspirant a treballar en l'administració valenciana es reconeixia a l'apartat sis: «El coneixement de valencià s'ha d'acreditar en la provisió dels llocs de treball en qualsevol dels sistemes de provisió establerts per les normatives aplicables a cada àmbit. Els sindicats representatius del personal de cada administració negociaran la seua aplicació i els nivells de valencià mínims a exigir a cada lloc de treball».

Tot i aquella entesa, l'avantprojecte de la Llei de Funció Pública impulsat per la consellera competent, Gabriela Bravo (PSPV), va empipar Compromís, Intersindical i diversos col·lectius en defensa del català al País Valencià. El requisit lingüístic s'instauraria quan el reglament s'aprovara, un text jurídic que podia tardar en consensuar-se entre totes les organitzacions sindicals valencianes. I la coalició valencianista, el sindicat nacionalista i les entitats a favor de la llengua pròpia volien assegurar la capacitació lingüística al marge de la negociació pel reglament.

Per aconseguir-ho, Compromís va apostar per emular la via balear. La proposta consistia en incloure una disposició transitòria amb la qual s'establia que si en el termini d'un any d'ençà que va aprovar-se la llei de Funció Pública no s'havia fet el mateix amb el reglament, la certificació entraria en vigor de manera automàtica. Malgrat el rebuig inicial dels socialistes, Bravo i el conseller d'Educació, Vicent Marzà (Compromís), van escenificar un acord que incloïa l'esmena dels valencianistes en la modalitat de disposició final.

«Les previsions contingudes en aquesta llei relatives a l'acreditació dels nivells de coneixement lingüístic, entraran en vigor quan s'aprove el reglament previst en l'apartat segon de la disposició final segona. No obstant això, si transcorregut un any des de l'entrada en vigor de la present llei no s'haguera aprovat pel Consell el mencionat reglament, el nivell exigible dels coneixements de valencià haurien d'acreditar-se per al accés en l'àmbit de l'ocupació pública de la Comunitat Valenciana», establia la normativa, en la qual després es detallaven els certificats demandats als opositors a treballadors públics. La proposta comptava amb el suport de la central sindical UGT. 

L'endarreriment en l'aprovació de l'avantprojecte de llei, però, va ajornar la posada en marxa de la negociació del reglament. Un debat en el qual s'ha rebaixat les condicions pactades l'any 2016 sobre l'exempció de la capacitació a l'àmbit sanitari, tal com critiquen des d'Acció Cultural del País Valencià o Intersindical. Però que també ha mostrat com UGT defensava una proposta de certificació lingüística cada vegada més aigualida.

A la darrera mesa tècnica de la Funció Pública, que va tenir lloc fa uns mesos, el sindicat proper als socialistes valencians va presentar una esmena a l'acord sobre la competència lingüística que havien pactat Bravo i Marzà l'any 2017. Segons el document al qual ha accedit aquest setmanari, la Federació de Serveis Públics d'UGT volia afegir a la disposició final tercera que «qui no puga acreditar coneixements de valencià, després de la superació de les proves selectives, hauria de realitzar l'exercici específic que es convoque i, en cas de no superar-lo, assistir als cursos de perfeccionament que s'organitzen amb aquesta finalitat».

L'esmena, al seu torn, recollia que «en l'administració de la Generalitat aquests cursos seran convocats per l'òrgan competent en el termini d'un any des de la presa de possessió, sent obligatòria la participació en els mateixos si no s'obté el nivell de coneixement de valencià previst en l'apartat anterior a aquesta disposició». Una redacció que descoloria, a parer de les fonts consultades, l'exigència de la competència lingüística en cas d'haver-se acceptat. No debades, es qualificava la prova per avaluar els coneixements en llengua pròpia «d'específica» i no «d'eliminatòria». La iniciativa de la central sindical no va comptar amb el suport necessari, segons apunten fonts del Consell.

Tanmateix, UGT va insistir amb aquest posicionament en la passada Mesa General de Negociació de la Funció Pública, la darrera abans de tancar-se el debat pel reglament. En les consideracions generals que establia el sindicat s'afirmava que «sempre que no entre el reglament, la posició d'UGT és que qui no puga acreditar els coneixements de valencià establerts en l'actual Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, haurà de realitzar l'exercici específic que es convoque després de la superació de les proves selectives i, en cas de no superar-lo, assistir als cursos de perfeccionament que s'organitzen amb aquesta finalitat».

D'aquesta manera, UGT havia capgirat la seua postura sobre la capacitació lingüística a l'administració pública valenciana. De defensar la seua instauració com a un element eliminatori per tal de garantir els drets dels catalanoparlants i la igualtat lingüística passava a compartir la implementació de la certificació amb matisos, entre els quals hi havia la negativa a sol·licitar coneixements en llengua pròpia després d'un any d'aprovació de la Llei de Funció Pública si el reglament encara no estava acordat. Segons Levante-EMV, qualificaven aquesta solució, a la qual havien donat suport anteriorment, de «barbaritat». El president de la Federació de Serveis Públics de la UGT, Luis Lozano, definia, de fet, com a «d'insalvables» les diferents postures sobre la certificació lingüística al mateix rotatiu.

Una consideració, amb tot, que no va ser presa en compte per part de la consellera Bravo. I més quan a la mesa tècnica no hi ha possibilitat de modificar el text, tal com expliquen fonts del Consell. Ara bé, la possibilitat que s'aprove durant aquesta legislatura la capacitació lingüística és quasi remota. La segona versió de l'avantprojecte ha de ser avaluada encara per diversos organismes, com ara el Consell Jurídic Consultiu o el Consell Econòmic i Social. Malgrat alguns auguris optimistes des del Govern valencià que aposten per una aprovació contrarellotge, el calendari parlamentari avança. I la competència lingüística, després de deixar passar l'oportunitat de la llei d'acompanyament, s'erigeix com a una de les assignatures pendents per a l'executiu que surta de les urnes en maig del pròxim any. Això sí, sempre que siga de signe progressista.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.