9 d'Octubre

Una diada segrestada per la violència ultradretana

Les agressions feixistes de l'any passat durant la tradicional manifestació de la Comissió 9 d'Octubre, que aixopluga a quasi tota l'esquerra valenciana, no foren un cas aïllat. Pallisses, alcaldes de València que reben puntades i cops de puny, trets, artefactes explosius en seus de partits polítics, escopinyades, amenaces... La diada valenciana, i especialment la processó cívica realitzada al matí, s'ha convertit durant anys en una mostra de la impunitat de l'extrema dreta i del blaverisme esquadrista. EL TEMPS repassa algunes de les accions violentes d'aquests grupuscles marginals i ultres durant el 9 d'Octubre, festivitat del País Valencià.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les agressions havien desaparegut. Els insults, la crispació i les amenaces tacades de blau anticatalanista i del roig i groc ultraespanyolista s'havien descolorit des de l'any passat. La normalitat s'havia instal·lat a la processó cívica després d'un any de canvi a les institucions valencianes. Tot i la presència de grupuscles ultres i secessionistes als prolegòmens de la marxa celebrada cada 9 d'Octubre a València, la diada valenciana semblava alliberar-se del segrest del blaverisme i de l'extrema dreta. Però aquella sensació, datada l'any 2016, seria només un mirall.

Fran i Toni, dos joves de sensibilitat valencianista, van ser testimonis involuntaris de la continuïtat d'aquella captura del 9 d'Octubre per part de la ultradreta i del blaverisme més ranci. Foren víctimes de la impunitat del feixisme als carrers de València, d'unes accions violentes que es repeteixen constantment i, especialment, durant la festivitat dels valencians. Ambdós joves van ser agredits per un grup de 15 o 20 neonazis després d'acudir a la tradicional manifestació de la Comissió 9 d'Octubre, que aixopluga quasi tota l'esquerra civil, sindical i política del País Valencià. Un atac ultra que, a més a més, va quedar sense responsables. «Quan va arribar la patrulla de la policia, ens van tractar amb prepotència, se'n van riure i únicament van apuntar les nostres dades», van denunciar Fran i Toni en un comunicat.

Aquell còctel de violència antivalencianista i impunitat del feixisme, però, no és aïllat. Més aviat ha sigut la tònica en la majoria de diades del País Valencià. L'any 1977, data en la qual va produir-se la manifestació històrica a favor de l'autogovern valencià, van tenir lloc incidents menors. 12 mesos més tard trobarien un explosiu en el lavabo de la plaça de bous de València, on se celebrava l'Aplec del País Valencià. Però fou l'any 1979, amb el socialista Ricard Pérez Casado al capdavant de l'Ajuntament de València, quan va ocórrer una de les diades més violentes que es recorden al cap i casal.

En aquell 9 d'Octubre, no debades, els radicals blavers i neofeixistes van agredir brutalment a les autoritats i els ciutadans, van cremar-se banderes oficials i, fins i tot, va disparar-se contra l'Ajuntament de València. De fet, els incidents van començar quan «a les 11.15 del matí alguna persona va disparar entre la multitud un balí de calibre nou mil·límetres que va trencar un cristall del balcó on estaven les banderes del consistori», segons relatava una crònica de la desapareguda revista València Semanal, firmada per la periodista Rosa Solbes.

Al tret realitzat per una persona que no va identificar-se aleshores, va sumar-se una pallissa que van rebre tres joves només per cridar «País Valencià». Més tard, quan el rellotge només havia avançat fins a les 11.30, diversos ultres lligats al Grup d'Acció Valencianista (GAV) -tal com reconeixeria aquest grupuscle blaver que va actuar de força de xoc de la ultradreta autòctona a la Batalla de València- van llençar un artefacte incendiari que va cremar les banderes oficials. L'expresident i fundador del GAV, aleshores regidor d'UCD i posteriorment membre d'Unió Valenciana, Rafael Orellano, mostraria al públic les restes de la franja blava mentre l'aplaudien el públic anticatalanista. El mateix Orellana va admetre en un reportatge en El Mundo haver ideat aquell sabotatge. A l'entrevista, també va narrar que va avisar d'allò que passaria a la policia espanyola i als militars. Cap dels dos cossos van fer res per evitar els aldarulls.

Militants del GAV durant la processó cívica a València el 9 d'Octubre| EFE

L'acte d'exaltació regionalisme fou el preludi dels cops de punys que van rebre diverses personalitats com ara el rector de la Universitat de València i militant socialista en aquell moment, Joaquín Colomer. Al dirigent universitari, van trencar-li les ulleres d'una punyada al nas. Casado, que va ser protegit per funcionaris municipals i regidors d'un ultra amb una navalla, va ser agredit en baixar d'un cotxe de la policia local que el traslladava al Parterre -plaça on està situada l'estàtua de Jaume I i on es realitza la tradicional ofrena floral del 9 d'Octubre-. «Vamos a matarlo», van cridar els feixistes mentre els treballadors del consistori protegien les autoritats locals. Es tractava de destacats membres de l'extrema dreta que havien estat identificats per València Semanal diverses vegades, però que no havien estat detinguts, com censurava un peu de foto d'aquesta revista mítica.

El batlle socialista de València, tanmateix, tornaria a ser colpejat quan la comitiva municipal tornava a l'ajuntament. Casado perdria les ulleres i altres membres de la corporació local també rebrien diverses agressions. A causa dels atacs violents i de la persecució de dos centenars d'exaltats, el trajecte va finalitzar amb els polítics escapant a correcuita. L'aleshores alcalde va poder fugir gràcies a la col·laboració dels periodistes. Tot, però, sense cap conseqüència policial. I amb la UCD, la formació democratacristiana que va tenir una connivència destacada amb el GAV, acusant l'esquerra dels fets, segons la crònica de la històrica revista d'investigació. Un any més tard els blavers forçarien el manteniment de la senyora coronada i Casado seria, de nou, víctima de la violència antivalencianista. El 1983 hi haurien insults i intents d'atacar els càrrecs públics socialistes.

Ara bé, la violència ultra de l'anticatalanisme furibund i del neofeixisme valencià va més enllà de la mal anomenada Batalla de València, és a dir, de la reacció dels sectors més ultraconservadors i recalcitrants de la societat valenciana contra les aspiracions d'autogovern del País Valencià. L'any 2007 el Bloc patir un atac a la seua seu amb un explosiu. L'atemptat no va causar ferits, ni danys greus. «Ens trobem amb una situació en la qual existeix un terrorisme de baixa intensitat que no té límits», va censurar indignat Enric Morera, actual president de les Corts Valencianes i aleshores màxim dirigent del partit nacionalista. «Aquesta situació només provoca la indefensió d'uns demòcrates que l'únic que fem és defendre un projecte polític valencianista, i que estem fins als nassos», va denunciar davant la impunitat de l'extrema dreta local aliada amb el blaverisme ultra.

Aquests mateixos grupuscles van tornar a protagonitzar incidents en el següent 9 d'Octubre. L'any 2008 membres de la formació neofeixista España 2000, del neonazi Alianza Nacional, del GAV i de la ultradretana i blavera Coalició Valenciana van trencar el cordó de seguretat per exigir que es retirara una estelada que hi havia en un dels balcons de la plaça de l'Ajuntament de València. Els ultres van paralitzar durant mitja hora la processó cívica per aquella senyera independentista. Fins i tot, van aconseguir que es despenjara.

L'any 2013 Morera fou, de nou, protagonista involuntari de la diada valenciana. Va ser insultat per membres del GAV i van llançar-li a la cara objectes per part de l'extrema dreta. Unes agressions que també s'intentaren l'any 2014 per part d'una vintena de neonazis que van fer una desfilada amb simbologia i indumentària ultradretana durant la processó cívica. Les pancartes amb esvàstiques, les consignes a favor del dictador sanguinari Adolf Hitler i les amenaces van desencadenar que Compromís i Esquerra Unida denunciaren posteriorment els fets al Congrés i al Parlament Europeu.

Integrants de la graderia radical i filonazi del València CF Ultras Yomus increpant durant la processó cívica de l'any passat| César Jiménez/Podem

Membres d'aquests grupuscles van intentar més tard desplegar una pancarta durant la tradicional manifestació de la Comissió 9 d'Octubre. També van fer fotografies i van increpar els assistents a la marxa sense aconseguir el seu objectiu: que els participants a la mobilització caigueren en provocacions. Ara bé, la intimidació ultra no va quedar-se en la mobilització. Va prologar-se fins després de la manifestació. No debades, cinc neonazis van furtar a dos membres del Bloc d'Estudiants Agermanats una pancarta que després seria publicada al compte del GAV de Gandia. Les joventuts del grupuscle també van intimidar una parella de xics l'any 2004 a la processó cívica. Tot per dur una samarreta en la qual es llegia «Compromís per València».

La darrera demostració violenta fou l'any passat. Si al matí diversos ultres van intentar agredir, van escopir, amenaçar i impedir que els membres de Podem no finalitzaren la processó cívica, a la vesprada radicals neonazis vinculats a la penya hooligan del València CF Ultras Yomus van colpejar amb pals, amb els punys i amb els peus els manifestants de la tradicional marxa de la Comissió 9 d'Octubre. Uns atacs feixistes que van ser emesos per la televisió en directe i que van mostrar a tot l'Estat espanyol la impunitat de l'extrema dreta al País Valencià.

Amb crides del blaverisme més virulent i de diversos col·lectius neonazis a repetir les agressions del passat 9 d'Octubre, el delegat del Govern espanyol al País Valencià, el socialista Juan Carlos Fulgencio, ha autoritzat diverses manifestacions encapçalades per imputats en aquells fets. Una planificació que trencarà amb la normalitat per manifestar-se a causa del blindatge policial i de la manca de mesures de prevenció que evitaren la necessitat d'un desplegament de seguretat d'aquest tipus, segons criticava darrerament la Comissió 9 d'Octubre. La processó cívica del 2016 com a excepció d'una diada històricament segrestada impunement per la violència de la ultradreta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.