Eleccions valencianes

A qui beneficia l'avançament electoral valencià?

Al ritme dels vents demoscòpics i envalentit per la previsible mobilització de l'esquerra a les eleccions espanyoles, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va fiar la sort del Govern del Botànic a la del seu homòleg espanyol Pedro Sánchez. Puig va avançar aquest dilluns els comicis valencians amb la intenció que coincidiren amb els estatals. L'objectiu era aprofitar l'elevada mobilització prevista dels votants progressistes per aturar la dreta trifàsica. Aquest avançament beneficia l'esquerra valenciana? EL TEMPS analitza la jugada del cap del Consell de la mà dels experts.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com a valencianista confés, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, havia somiat en deslligar les eleccions valencianes del grup d'autonomies que celebren els comicis el mateix dia. Puig aspirava a singularitzar les votacions del País Valencià com ocorre a Catalunya, Andalusia, el País Basc i Galícia. I per això, durant la present legislatura, el debat sobre si avançar o no els comicis valencians havia emergit i s'havia soterrat com si es tractara del riu Guadiana. Una discussió que semblava tancada després de la mala experiència de Susana Díaz als comicis andalusos. Però que la convocatòria electoral anticipada del president espanyol Pedro Sánchez tornava a obrir.

Al ritme que marquen els vents demoscòpics que pronostiquen un resultat positiu per a Sánchez, el cap del Consell va prendre aquest dilluns la decisió d'avançar els comicis valencians i fer-los coincidir amb els espanyols. Això sí, amb Compromís en contra. Una jugada meditada amb diversos experts electorals i membres de la societat civil -però no amb els seus socis a l'executiu valencià- que busca aprofitar la previsible mobilització dels electors progressistes per aturar el tripartit neoconservador i, en especial, l'ascens de l'extrema dreta de Vox a l'Estat espanyol. Aquest avançament, tanmateix, assegura la continuïtat de les forces d'esquerres al capdavant de la Generalitat Valenciana? EL TEMPS contesta aquesta qüestió de la mà de veus expertes.

La paradoxa socialista

Els politòlegs consultats per aquest setmanari coincideixen en assenyalar que la jugada beneficia els socialistes. Això sí, amb la paradoxa que perjudica els socis progressistes que necessita per poder conservar el poder. «La decisió del president Puig no beneficia el conjunt de les forces polítiques que integren el Botànic. A qui beneficia és al PSPV, però no per mantenir el poder. L'objectiu és augmentar la distància respecte del seu màxim rival al camp de l'esquerra: Compromís», apunta l'analista polític, presentador del debat Halcones y Palomas de Levante TV i professor de periodisme a la Universitat de València, Guillermo López.

«La situació creada per Sánchez amb l'avançament electoral a Espanya, realitzat per la creença que aixopluga el vot útil per aturar el tripartit de dretes, deixava a Puig condicionat pels resultats de les generals», continua López. I explica: «Si Sánchez perdia en abril, era bastant probable que l'electorat progressista es desmobilitzara i la dreta guanyara també a les eleccions autonòmiques. Ara bé, sí Sánchez conservava el poder, hi havia més possibilitats de mantenir el govern progressista a maig. Això sí, amb la singularitat que en uns comicis autonòmics a maig Compromís podria haver obtingut uns resultats semblants als del 2015. D'aquesta manera, Puig avança les eleccions amb l'esperança que la previsible mobilització realitzada per Sánchez comporte una ampliació de la diferència entre PSPV i Compromís, al qual el perjudica aquest avançament».

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez| EFE

Una anàlisi que comparteix Jorge Galindo, sociòleg valencià i membre de Politikon: «Es tracta d'una jugada per veure qui ostenta l'hegemonia entre els diferents blocs, en aquest cas al progressista». «Puig, arran de les enquestes publicades, busca concentrar els vots en el PSPV per l'efecte Sánchez amb l'objectiu d'evitar que Compromís puga competir pel lideratge al bloc d'esquerres. Si Compromís se sentia més còmode en unes eleccions autonòmiques fetes en clau valenciana, Puig ha anticipat els comicis per fer-los coincidir amb els generals i així desactivar aquest potencial que ostentava la formació que encapçala Mónica Oltra», afirma. I remata: «Al capdavall, i més enllà de guanyar les eleccions, es competeix per veure qui lidera cada bloc, especialment en un clima tan polaritzat com l'actual».

«En el moment que Pedro Sánchez decideix avançar les eleccions, es plantegen molts dubtes respecte a la capacitat de les distintes formacions d'esquerres per mantenir un nivell de participació i d'activació dels seus votants potencials suficientment alt com per fer front a una dreta que s'ha demostrat molt mobilitzada, a diferència del que passava en els comicis de 2015 i 2016», apunta Andrea Kruithof, politòloga i membre de la consultora Atzuvieta. «Dit això, en termes de blocs ideològics esquerra-dreta hi ha un risc evident de no sumar suficientment suport per revalidar el Botànic, ja que la diferència de vots és molt ajustada», adverteix.

Per a Kruithof, però, hi ha dubtes sobre com pot afrontar Compromís aquests comicis. «S'ha assenyalat a Compromís com la formació que més dificultat pot trobar per marcar agenda en aquest context, ja que funcionen millor en clau valenciana. No obstant això, hem de tindre en compte que, davant d'un escenari de gran volatilitat, el resultat final dependrà de la capacitat de posar en marxa la maquinària electoral en les dues escales, local i autonòmica», exposa. I amplia: «A Compromís, són conscients que tenen una situació delicada per davant, i que hauran de fer un cert equilibrisme per tal de reivindicar la seua tasca de govern al mateix temps que se situen com l'única força al nostre territori que defensa els interessos dels valencians» «Haurien de comptar amb el tàndem d'Oltra i [Joan] Baldoví, líders ben posicionats mediàticament i des de la valoració ciutadana, i aprofitar la seua implantació territorial important per consolidar-se com a força al parlament espanyol i valencià», agrega.

«Crec que la coincidència de les autonòmiques amb les generals perjudica els partits d'àmbit valencià i beneficia als partits d'àmbit estatal», apunta Jordi Muñoz, professor de ciència política i membre del centre de recerca Ramón y Cajal, adscrit a la Universitat de Barcelona. «Al seu torn, perjudica els partits amb més implantació municipal, perquè no podran aprofitar la tirada dels alcaldes que poden arrossegar vot autonòmic», agrega. I conclou: «La meua hipòtesi seria que això perjudica fonamentalment Compromís i, potser, el PP. Els beneficiats serien el PSOE, Vox, Ciutadans i, fins i tot, Podem».

Oportunitat per a Podem?

L'avançament de Puig s'ha interpretat, precisament, com una manera d'evitar que la pota amb més problemes del Botànic -Podem- siga capaç d'amortitzar la seua davallada en paperetes. Des dels cervells electorals socialistes, s'apunta que els morats podrien resistir millor amb l'ajuda de l'impuls estatal -malgrat l'erosió de la marca espanyola- que no en uns comicis estrictament de tall autonòmic. I que la seua unió amb Esquerra Unida asseguraria els vots per reeditar la majoria progressista. «A parer meu, crec que Podem surt beneficiat. Els morats es troben en una situació molt precària, més que a la resta d'Espanya, i tenen un candidat totalment desconegut. El debat nacional i la seua aliança amb Esquerra Unida pot situar-los entre un 7% i un 8% dels vots», pronostica López. «Podem està immers en una davallada, i la feblesa de la seua marca a la Comunitat Valenciana agreuja encara més els pronòstics», contraposa Galindo.

La candidata a l'alcaldia de València per Podem, María Oliver, junt amb el presidenciable dels morats a la Generalitat Valenciana, Rubén Martínez Dalmau| Podem País Valencià

Kruithof, per la seua banda, realitza una interpretació més equilibrada. «La seua decisió de no incorporar-se a la coalició de govern, juntament amb un candidat que és pràcticament desconegut per a la totalitat dels valencians i una militància encara poc desenvolupada, situa Podem en un escenari complex. I més quan la seua situació estatal també és complicada, amb la percepció de fragmentació de tot el partit arran de la seua divisió a Madrid», assenyala. I exposa: «En el seu cas, es tracta d'aturar com més aviat possible l'hemorràgia, i, si es pot, traient-li rendiment a qüestions en les quals tenen un missatge fort, com ara el feminisme».

Vox, beneficiat?

A l'altra banda de l'espectre ideològic, a la dreta, els experts analitzen l'avançament electoral com a una oportunitat per l'extrema dreta de Vox. «La decisió de Puig és beneficiosa per a les expectatives de Vox, ja que pot suplir la manca d'estructura territorial amb la influència i forta presència del debat nacional. Aquesta formació, a més, ha sabut captar diferents votants de la dreta de diversos nínxols i ha aconseguit atreure el conservadorisme més radical que abans habitava al PP», afirma López, que augura uns resultats magres per a Ciutadans. «Tot i l'envestida de Vox, el PP conserva un nucli de votants fidels suficientment gran, com va fer-ho el PSOE davant l'emergència de Podem. Ara bé, Ciutadans és qui més té a perdre. S'erigien en alternativa al PP de Mariano Rajoy, erosionat per la manca de duresa contra els independentistes catalans, amb un discurs que fregava l'extrema dreta. Aquests electors, tanmateix, ara són patrimoni de Vox, i lluitar per ells és una estratègia perdedora», afirma.

López, al seu torn, observa com la tàctica dels taronja «provoca que Ciutadans perda vots pel centre». «Hagueren pogut apostar per mantenir-se al centre, però això significava ser un partit frontissa. Albert Rivera ambiciona la presidència, i ha optat per una estratègia desencertada a parer meu». «Ciutadans ha perdut protagonisme mediàtic a l'Estat, i compta amb menys temps per trobar el seu espai», reforça Kruithof, que també observa Vox «com al partit de l'espectre conservador que millor pot aprofitar l'avançament electoral a costa dels seus rivals de dretes». Per a la consultora política, la formació ultradretana pot compensar «la poca militància amb què compta per a fer campanya i la manca de capacitat per presentar gran nombre de candidatures a les eleccions municipals» amb un debat monopolitzat per la qüestió catalana. Galindo atresora més dubtes: «El context estatal pot beneficiar-los, però sense estructura tindran més dificultats per propagar el seu missatge a totes bandes».

Participació, clau i incògnita

Al marge de les perspectives de cada partit, i de com pot afectar a l'ajustada lluita entre el bloc conservador i el progressista, la participació s'erigeix a com una qüestió clau. O, si més no, així ho han defensat els partidaris de l'avançament electoral des del PSPV. Amb una dreta extremadament mobilitzada, les possibilitats per reeditar el Botànic implicaven alçar del sofà camí al col·legi electoral els electors més desencantats. Un repte que s'albira molt més fàcil dintre del context espanyol per la por a l'arribada d'un tripartit de dretes que incorpora la versió més extrema dels neoconservadors espanyols. Fer-ho dues vegades, i tenint en compte que la participació és més elevada als comicis espanyols que no als valencians al País Valencià, era força complicat. D'aquesta manera, les càbales electorals apunten que si hi ha una alta participació, l'esquerra atresora més opcions de restar una altra legislatura al capdavant del Consell.

Taula de votació en un col·legi de l'Estat espanyol| EFE

«Aquesta idea de la mobilització per poder reeditar el govern progressista a la Comunitat Valenciana està ben fonamentada, però cal no oblidar que estem en un escenari de blocs, de polarització, en el qual cada pas per mobilitzar un bloc també pot provocar una reacció a l'altra banda», analitza Galindo. López, però, n'és més escèptic: «La jugada seria més lògica si les votacions es realitzaren un cap de setmana normal. Ara bé, el dia de les eleccions generals i autonòmiques coincideix amb el final de les vacances per a molts treballadors públics, especialment de l'àmbit de l'ensenyament, i també amb un pont que celebra València i la seua extensa àrea metropolitana, que concentra quasi un terç del total de la població de la Comunitat Valenciana. Crec que no s'ha valorat suficientment això. Encara més, s'està analitzant de manera errònia els festius, expressant que pot haver-hi més abstenció de la dreta que de l'esquerra, quan no està clar que siga així». Les incògnites d'un avançament electoral que afegeix encara més volatilitat a l'escenari polític valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.