PAÍS VALENCIÀ

La gran disjuntiva del Botànic: 28 d’abril o 26 de maig

Fins el 5 de març, quan faltaran els 54 dies que marca la llei per a la signatura del decret de convocatòria electoral, Ximo Puig té l’oportunitat de fer coincidir els comicis valencians amb els estatals del 28 d’abril. Fer això o mantenir-los el 26 de maig és una decisió de gran transcendència. El cap del Consell està recollint el parer de destacades veus del PSPV i de la societat civil. D’arguments, en un sentit i en un altre, en té bastants. EL TEMPS ha copsat l’ambient que es respira al seu entorn a pocs dies de la data límit.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Si Compromís hi donara el seu vist-i-plau, les eleccions valencianes probablement se celebrarien el 28 d’abril, coincidint amb els comicis estatals. No obstant això, a la coalició valencianista no contemplen, ara com ara, un escenari com aquest. No volen sentir-ne a parlar.

—Seria ‘casus belli’.

Amb contundència guerrera s’expressava dies enrere una alt càrrec de Compromís en conversa privada amb un destacat dirigent del PSPV-PSOE. Els socialistes valoren la lleialtat recíproca dels quatre anys de convivència a la Generalitat i no volen llançar-la per terra a l’últim moment, però estan covençuts que l’avançament electoral al 28 d’abril aplanaria el camí de la reedició de l’Acord del Botànic. El 26 de maig, en canvi, obre més incògnites.

L’argument fonamental és el de la mobilització. Al País Valencià, les eleccions al Congrés i el Senat sempre han resultat més estimulants que no les autonòmiques i municipals, ni que vagen acompanyades de les europees. La participació mitjana al País Valencià en els 13 comicis espanyols celebrats fins ara s’ha situat en el 77,5%, mentre que la mitjana de les vuit eleccions valencianes es troba en el 71,2%. I, en general, l’esquerra ha obtingut uns resultats millors quan l'abstenció ha sigut més baixa. Els grans exemples són 1993 i 1996, en els duels entre Felipe González i José María Aznar, i els anys 2004 i 2008, en la pugna de José Luis Rodríguez Zapatero amb Mariano Rajoy. En canvi, en 2000 i 2011, quan el PP va aconseguir les seues dues majories absolutes, l’afluència a les urnes va ser sensiblement inferior.

El 28 d’abril s’espera una participació netament superior al 72,4% de 2016 i el 74,8% de 2015. El valencià és un dels territoris que acostuma a oferir un índex més alt i la conjuntura política present fa pensar en una participació més pròxima al 80% que no al 70%. El paper determinant de la ultradreta a Andalusia i la fotografia conjunta de Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal a la plaça de Colom de Madrid són factors que, a ulls dels experts, animaran aquells segments de l’electorat progressista que tot sovint es mostren més indecisos.

“Després de les eleccions andaluses bufava vent de ponent, però ara bufa de llevant”

“Després de les eleccions andaluses bufava vent de ponent, però ara bufa de llevant”, observa un dels analistes de capçalera del PSPV. “La foto de Colom ha tingut un efecte bumerang, però és que, a més, [Pablo] Casado ha demostrat molta ingenuïtat en parlar d’un retorn a la llei de l’avortament de 1985”, es felicita. “L’escorament cap a la dreta d’Albert Rivera —amb la promesa inclosa de no pactar amb el PSOE després dels comicis— tampoc no afavoreix Ciutadans, que va a la deriva des que vam presentar la moció de censura”, afegeix aquesta font del PSPV. Tot plegat li fa pensar que una bona part de “la gent normal, la més moderada”, optarà pels socialistes el 28 d’abril. Amb aquesta esperança i la divisió del vot dretà en tres llistes, el PSOE veu a l’abast una victòria electoral que no assaboreix des de 2008. A escala valenciana, la sequera de triomfs del PSPV encara s’agreuja: des de 1991 que no derrota el PPCV, 28 anys en què han tingut lloc 25 convocatòries electorals.

La por que el rebuig a un tripartit PP-Cs-Vox opere a les eleccions espanyoles però no tant a les valencianes és el principal maldecap que a hores d’ara sobrevola a la planta noble de Presidència de la Generalitat. O, dit d’una altra manera, que el vot a la contra que puga beneficiar el PSOE en abril no tinga continuïtat al maig. Per a molts, introduir al sobre la papereta socialista una vegada serà realment costós. Confiar que ho facen de nou quatre setmanes després ja sembla quimèric. Ara bé, hi ha factors col·laterals summament importants.

“La mobilització antiVox serà capitalitzada per Sánchez i al maig el nostre resultat en cap cas no serà millor”

“Els governs de coalició tan equilibrats com aquest tenen un hàndicap: el president no pot decidir tan lliurement la data de les eleccions”, sosté un altre socialista amb influència sobre Ximo Puig. En aquest sentit, signar el decret de convocatòria sense el plàcet de Compromís “significaria disparar-nos un tret al peu que condicionaria el següent mandat”. A la direcció del PSPV opinen que avui obtindrien al voltant del 25% dels vots a les eleccions valencianes i pels volts del 27% a les estatals. “Una pujada de cinc a set punts que contrasta amb la desfeta del PP i de Podem i amb el creixement menys acusat que no esperàvem de Ciutadans”, pronostica demoscòpicament. “Fer coincidir totes dues eleccions seria injust per a Compromís, si ells no ho volen Ximo no avançarà els comicis, però a nosaltres ens beneficiaria molt”, intervé un exdirigent que continua gaudint de predicament, “la mobilització antiVox serà capitalitzada per Sánchez i un mes més tard el nostre resultat en cap cas no serà millor”. Segons ell, “la comparativa entre el resultat de Pedro i el dels barons l’enfortirà encara més”.

I si Oltra diguera “sí”?

Aquest és el gran dilema. Si Mónica Oltra es reunira amb Puig i tots dos convingueren que la reedició el Botànic és més plausible a l’abril que no al maig, l’opció de la coincidència seria molt més factible.

—Ximo podria oferir-li una correlació de forces idèntica a l’actual en el futur Consell, seria la manera de compensar el gest de Compromís.

La hipòtesi d’un grup parlamentari del PSPV més nombrós s’atenuaria amb una distribució de poder al 50%, com la que hi ha ara. El dirigent socialista que posa la idea damunt la taula recorda el cas de Vila-real, on l’alcalde, José Benlloch, ha mantingut la confiança en els regidors de Compromís amb què va governar de 2011 a 2015, quan encara no disposava de majoria absoluta.

“Si depenguera de Mónica i pensara que és allò que més li convé a l’esquerra, ella diria que sí, però els seus companys s’hi negarien”

“Si depenguera de Mónica i pensara que és allò que més li convé a l’esquerra, ella diria que sí, però els seus companys s’hi negarien”, assegura una persona que coneix bé la manera d’actuar de la coalició. “L’ambient preelectoral que ja es respira ha generat una tensió en el sistema, es palpa el recel mutu, i una decisió d’aquesta transcendència obriria ferides entre nosaltres i ells”, lamenta una persona que alberga dubtes sobre l’avançament. “Al capdavall, les eleccions autonòmiques són les predilectes de Compromís, mentre que PP, Ciutadans, Podem i Vox sempre se sentiran més còmodes en unes generals”, explica.

Una altra lectura que fan els cervells del PSPV és la possibilitat d’un naufragi de l’esquerra a l’abril que obligue a sol·licitar un vot d’emergència a les autonòmiques de maig. El possible acord centre-ultra-dretà que s’ha assajat a Andalusia tindria la seua rèplica a l’Estat i podria servir per fer una crida a la ciutadania davant el retorn del PP a les institucions valencianes. Els casos de presumpta corrupció que afecten els expresidents Eduardo Zaplana, Francisco Camps i José Luis Olivas, tan en voga últimament, podrien fer que Compromís —i en especial, Oltra— es retrobara amb la seua ànima més genuïna: la de fuet de la corrupció.

Consultes i més consultes

Ximo Puig evacua consultes aquests dies amb diverses persones del PSPV. El cap de setmana passat va compartir dos actes de partit amb Zapatero, a qui l’uneix una gran amistat, i és probable que també li’n demanara opinió. Ha parlat del tema —ni que siga tangencialment— amb representants del món econòmic i de la societat civil. La percepció de què tot és possible envaeix l’escena política valenciana.

—No ha parlat amb Sánchez, però si pren la determinació d’avançar les eleccions i ell no acaba de veure-ho clar, pactaran el desacord d’alguna manera.

Siga com siga, Puig esgotarà els terminis. Fins el 5 de març, la data límit per fer coincidir ambdues eleccions, continuarà consultant el seu cercle de confiança i més enllà. “Sospesa moltes coses: una de les més importants és que això trencaria el relat de campanya estrictament valenciana que proclamava quan parava atenció en la possibilitat d’un desmarcament de la resta d’eleccions autonòmiques”, informa un home molt pròxim a Puig.

José Luis Ábalos, Pedro Sánchez i Adriana Lastra, els tres caps visibles de l'actual PSOE. La idea d'un avançament electoral valencià no entusiasma el primer, membre del PSPV. / EFE

L’avançament és possible, però no probable. Al Palau de la Generalitat se’n parla, però l’agenda —tan atapeïda d’actes— deixa molt menys temps que no sembla. “Tothom té la certesa que seria més fàcil repetir el Govern del Botànic a l’abril que no al maig”, insinua aquesta persona. “En tot cas, la campanya de maig continuarà contaminada per la política estatal”, afegeix. “El vot útil que s’activarà el 28 d’abril potser es quedarà a casa el 26 de maig”, subratlla tot seguit aquesta font, que remet al tuit viral de l’escriptora Rosa Montero, qui ha fet públic que votarà el PSOE per primera vegada des de 1982. La situació política, diu, així ho requereix.

La basa Zaplana i les municipals

“Tenim molts alcaldes que han fet una tasca excel·lent, anar-hi de bracet al maig no és una mala elecció”, es consola una persona que mira de trobar-hi la part positiva. “I el perfil dialogant, moderat i procliu als consensos de Ximo és encara més marcat que no el de Pedro”, remata, “de segur que pot captar votants descontents amb la deriva de Toni Cantó i Isabel Bonig”. Els batlles i regidors de Compromís, com la majoria dels socialistes, tampoc no volen unes eleccions municipals deslligades de les autonòmiques que desincentiven el vot. Malgrat que el 26 de maig també hi haurà les europees, la percepció és que la grossa es juga a l’abril. La visita a la platja o al camp la jornada dels segons comicis pot resultar una temptació excessiva.

“No podem prendre una decisió tan important en base a criteris partidistes”

Un altre risc de fer coincidir espanyoles i valencianes és que els socialistes guanyen pes però que Compromís, com sospiten que passarà amb Podem, quede en una posició massa endarrerida. Serà la primera ocasió des de 2011 en què la coalició concorrerà a unes eleccions al Congrés de forma individualitzada, ja que en 2015 va fer-ho amb Podem, i en 2016, amb Podem i Esquerra Unida. Tot i que Joan Baldoví i els altres tres diputats s’han llaurat una imatge pròpia a Madrid, aquest enigma, hi sura. “Compromís encara no té el grau de fidelització de vot del PNB”, adverteixen al PSPV.

“L’argument tàctic no és suficient, caldria raonar-ho millor”, apunta una altra persona del PSPV que no acaba de veure clar l’avançament. “Si es produeix una gran mobilització de l’esquerra a l’abril, la dreta arribarà esgotada a maig, sense capacitat de refer-se’n”, assenyala. “No podem prendre una decisió tan cabdal en base a criteris partidistes, sobretot quan ens hem passat l’últim any parlant d’un avançament que pretenia singularitzar el debat valencià”, sentencia aquest dirigent, per qui ha de primar absolutament “la lleialtat al soci de govern”.

Aprofitar l’onada

“De les tres possibilitats que hi havia, Sánchez ha escollit la millor per als nostres interessos”, sospira un últim dirigent consultat per EL TEMPS. “El Superdiumenge haguera sigut terrible, i unes eleccions a octubre, encara pitjor”, exposa. En efecte, ajornar els comicis a la tardor hauria situat els líders territorials davant el repte d’aturar l’ofensiva de l’extrema dreta en uns comicis, els autonòmics i municipals, en què l’electorat no es mobilitza tant. “Al País Valencià, el 26 d’abril, hi haurà un nivell de participació proper al 80%, tal com va passar en 2004 i 2008, i el PSPV està en condicions d’esdevenir la primera força; el problema és que ens passarem tot el mes de maig parlant dels possibles pactes a Espanya, tornarà a eixir el tema del suport dels independentistes i tot això desviarà el focus dels afers valencians”, s’olora aquest socialista veterà. “En canvi, una coincidència electoral fins i tot podria servir perquè Sánchez, que ja ens ha copiat moltes mesures, diguera que el seu model és el del Botànic”, proposa com a alternativa. “Si actuàrem sota criteris partidistes, faríem coincidir les dues eleccions”, argumenta, “però hem de tenir en compte Compromís”. És la diferència notable respecte el PSOE andalús, que sempre va tenir l'encert de coincidir o separar els comicis propis dels estatals en funció de les seues necessitats. 

“Una coincidència fins i tot podria servir perquè Sánchez diguera que el seu model és el del Botànic”

Aquesta mateixa setmana, sense anar més lluny, la coalició valencianista ha retirat una petició de reprovació presentada pel senador Carles Mulet contra el ministre d’Agricultura, Luis Planas, per la crisi dels cítrics valencians. La reculada de Compromís va ser possible per la intermediació del PSPV; si no, la reprovació hauria eixit endavant amb els vots a favor del PP i de Ciutadans. “Hem de preservar la bona relació amb Compromís, aquesta és la nostra prioritat màxima”, insisteix aquesta font. “Oltra no vol ni voldrà una coincidència dels comicis… I, tan impetuosa com és, no vull imaginar-me com reaccionaria davant una notícia com aquesta”, conclou amb un somriure a la boca.

Al secretari d’organització del PSOE i ministre de Foment, José Luis Ábalos, se li ha comunicat l’opció de l’avançament electoral valencià i tampoc no ho veu gens clar. “D’entusiasme, no en té”, comenten de manera lacònica al PSPV, “però correm el risc de perdre el principal govern autonòmic en maig, si les coses no van tan bé com a l’abril”.

La sensació generalitzada és que, siguen quan siguen els comicis valencians, la gestió d’aquests quatre anys de Botànic quedarà en un segon plànol. “Tot és Catalunya, sembla mentida”, s’entristeix un dels protagonistes del canvi polític. “La radicalització de Ciutadans ressitua el debat en l’eix esquerra-dreta, en què ens sentim molt més còmodes”, matisa un altre dirigent. D’ací que l’opció d’abril els resulte tan i tan suggeridora: aturar la dreta a l’Estat i renovar el Govern progressista del País Valencià. Puig té la darrera paraula. I Oltra, la penúltima.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.