Política valenciana

L'estratègia de Compromís per convertir Mónica Oltra en presidenta

Després de convertir-se en un actor clau per al canvi progressista al País Valencià, Compromís té dos objectius de cara a les eleccions valencianes del 2019: reeditar l'Acord del Botànic i aconseguir la presidència de la Generalitat Valenciana. Amb la política valenciana respirant a ple pulmó l'aire precomicis, EL TEMPS conversa amb Amadeu Mezquida i Vicent Martínez, dos dels cervells electorals dels valencianistes, sobre l'estratègia de la coalició per aconseguir les seues metes. Confrontar els models de la dreta i el propugnat pel Botànic és un dels eixos del full de ruta.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aquella pregunta va descol·locar Rubén Martínez Dalmau. Catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de València, el candidat favorit per encapçalar la llista de Podem a les eleccions valencianes de 2019 va afirmar que, si es repetira la possibilitat d'un acord d'esquerres, el president de la Generalitat Valenciana «no necessàriament seria l'aspirant més votat». «Serà qui obtinga més consensos dintre de la coalició de partits», va detallar com a resposta a la pregunta dels periodistes. La contestació va ser interpretada com un suport dels morats a Mónica Oltra, candidata de Compromís, en cas de produir-se una repetició del mateix escenari que en 2015. És a dir, amb les forces progressistes sumant majoria i el PSPV erigint-se en la formació amb més paperetes i escons de totes tres.

La reacció de Dalmau va empipar els socialistes valencians. Sense gaires ganes de repetir aquella situació en la qual Oltra deia que sumaven 32 diputats per defendre el seu accés al Palau de la Generalitat Valenciana i amb les enquestes fent-los un somriure, van insinuar una possible entesa amb Ciutadans. Un acord que els taronja preferirien a un pacte amb el PP, tal com va contar aquest setmanari. Ara bé, aquests desigs del partit espanyolista depenen de l'aritmètica electoral i, especialment, de l'ordre que es prenga des de Madrid.

El comentari dels socialistes, però, va ser contestat per Compromís, particularment per la seua branca més nacionalista, el Bloc. A l'Aplec del Puig, la coportaveu de Compromís i coordinadora nacional del Bloc, Águeda Micó, va afirmar que la coalició valencianista «era l'única garantia perquè es reedite el Botànic». «Si depèn de Compromís, no permetrem que la dreta, ni la de Camps i Zaplana ni la mala còpia de Rivera i Cantó, toque ni un sol govern. Així de clar: la dreta no tornarà si Compromís té la força per impedir-ho», va expressar. «Altres socis del Botànic poden dir el mateix? O hi ha qui escolta amb atenció els cants de sirena que li arriben des de la dreta?», va retraure, en clara referència al PSPV.

Un discurs que denotava el missatge dels valencianistes i, especialment, l'aroma de precampanya electoral que impregna tota la política valenciana. Compromís, com un dels actors claus del canvi que va produir-se l'any 2015, aspira com a primera missió a reeditar l'Acord del Botànic i, com a segon objectiu, a convertir Oltra en la pròxima presidenta de la Generalitat Valenciana. I per aconseguir-ho, diversos dels seus cervells electorals preparen ja l'estratègia. Vicent Martínez, excap de gabinet del conseller d'Educació i Cultura Vicent Marzà i nomenat cap de campanya del Bloc al País Valencià, i Amadeu Mezquida, secretari del grup municipal dels valencianistes a l'Ajuntament de València i director de l'estratègia de la coalició al cap i casal, parlen a EL TEMPS sobre el full de ruta a seguir.

«El missatge que vam llançar el dia de l'Aplec és coherent amb la nostra trajectòria. Som l'únic partit que des del 2015 sempre ha dit el mateix. Quan es van acabar les eleccions, a Compromís ningú contemplava una altra opció que no fora un acord d'esquerres, un fet que altres no ho poden dir. El PSOE no ha sigut inequívoc amb això i Podem compta amb el pecat original de mirar-ho des de fora», argumenta Martínez. «Nosaltres hem d'explicar el nostre relat. Vam venir per tombar el PP, i ho vàrem aconseguir. I ara aspirem a transformar el País Valencià. I anirem de la mà de qui vulga fer-ho en la direcció de no deixar cap persona enrere, de guanyar un pes específic per al nostre territori, d'aconseguir els recursos suficients per poder gaudir d'un Estat del Benestar desenvolupat, etc.», complementa Mezquida.

La coportaveu de Compromís i coordinadora nacional del Bloc, Águeda Micó, va mostrar el missatge dels valecianistes per erigir-se en el partit del Botànic| Bloc

«La nostra estratègia, el nostre relat, és confrontar dos models. Per una banda, el model del Botànic que ha comportat una sèrie de millores per als ciutadans. I d'altra, el model de la dreta sucursalista, el model del PP, un model de corrupció, clientelisme i manca d'un projecte de País. Nosaltres oferim als electors escollir entre ambdues opcions. Es tracta, per tant, d'un vot racional, i no d'invocació del vot de la por», expressa Martínez, que alerta sobre «aquells que donen per garantit la reedició de l'acord d'esquerres». «La suma de Ciutadans i del PP en les passades eleccions del 2016 va ser d'1,2 milions de vots. És a dir, pràcticament va invertir-se els resultats de les autonòmiques. Aquestes dades, malgrat la tendència de victòries de la dreta a les generals al País Valencià, cal tenir-les en compte a l'hora d'analitzar l'estratègia», adverteix. «És cert que a les generals hi ha una major participació que pot explicar aquest tomb, però cal tenir-ho present», ressalta.

Tot i les prudències del responsable de la campanya del Bloc, Martínez assegura que «pel que hem comprovat i ha confirmat la demoscòpia publicada, la nostra base electoral és molt sòlida». «Tenim també una bona valoració com a marca que coincideix, al seu torn, en l'opinió positiva sobre el treball desenvolupat a les institucions», exposa. «Sense compartir el terme, estic d'acord amb l'anàlisi de la moquetització de Compromís. Quan va arribar als governs, ens titllaven de radicals, comunistes, catalanistes o bolivarians. I hem demostrat que sabem gestionar sense fer cap gran empastre», indica Mezquida. «Aquestes avaluacions amb nota s'afegeixen a la bona percepció dels nostres líders com ara la vicepresidenta Mónica Oltra, l'alcalde Joan Ribó, del nostre portaveu al Congrés Joan Baldoví o, fins i tot, al nostre àmbit dels consellers. La seua presència a la campanya serà clau», assenyala Martínez.

Aquestes figures, en una política farcida pels hiperlideratges, poden ser una garantia perquè Compromís conserve la seua base electoral i busque pescar electors d'altres segments. «El nostre perfil de votant és una persona amb estudis, de capacitat adquisitiva mitjana i mitjana-baixa i d'entre uns 30 a 45 anys», detalla Mezquida. Tanmateix, Martínez explica que «s'ha aconseguit penetrar en tots els segments socials, tot i que, evidentment, no de manera homogènia». «Per exemple, tenim un potencial de creixement elevat en les persones grans», reconeix. I raona: «Tradicionalment aquestes persones han votat opcions clàssiques com ara el PP o el PSOE si analitzes les estructures de vot. És un dels reptes que ens marquem».

Amb l'aspiració de «lluitar per la presidència de la Generalitat Valenciana per la valoració de la marca, dels nostres líders i de la nostra gestió al capdavant de les institucions valencianes», tots dos creuen que la correlació de forces entre els dos blocs no serà significativa i que la batalla està dintre de cada un dels blocs. «Nosaltres apel·larem a tots els votants que puga seduir-li Compromís. Molts dels votants de Podem podrien ser-ho, com també alguns del PSPV. La competició és a tres», pronostica Martínez. «El nostre votant potencial és tot aquell que identifique Compromís com a un instrument útil per realitzar certes polítiques socials o per defendre els interessos valencians a Madrid. És per aquest flanc per on podem créixer. I on estan aquests electors? Al PSPV, a Podem, a l'abstenció i, fins i tot, diria que alguns a Ciutadans», agrega Mezquida.

«Si analitzem la nostra estructura des de l'àmbit territorial, trobem que tenim una base rellevant a les comarques centrals, a València i la seua àrea metropolitana», apunta el responsable de la campanya dels valencianistes al cap i casal, que admet el sud del País Valencià com a una de les assignatures pendents de Compromís. «En comarques com ara el Baix Segura, ens passa com al projecte autonòmic: que, de vegades, se senten despenjats d'ell. Si volem vertebrar el país i que aquest recel deixe d'existir, hem de centrar molts esforços en aquestes zones. I hem de fer-ho identificant els nostres col·lectius a cada localitat com els partits del poble o de la comarca, tal com vam aconseguir a València. Quan ens identifiquen com a la formació del municipi, gaudirem de molt bons resultats en les zones més meridionals. Es tracta de fer treball de barri i establir aliances amb les diverses entitats veïnals. Crec que la feina feta a la ciutat d'Alacant n'és un exemple», assenyala.

El Consell va realitzar una gira per les comarques del sud per tal d'explicar el decret de plurilingüisme. Ha sigut un dels gestos del Govern valencià -especialment, per part de Compromís- per mostrar la seua atenció a la part més meridional del País Valencià. A la imatge, la vicepresidenta valenciana i líder de Compromís, Mónica Oltra, durant una de les xerrades| Diario Información

Per a Martínez, «reivindicar la política de les persones és la millor estratègia per augmentar a comarques com ara el Baix Segura». «Les polítiques del Botànic han sigut beneficioses tant per a la gent de l'Alt Maestrat com per als ciutadans del Baix Segura. Les persones que viuen en aquestes comarques tenen més instruments per gaudir d'una vida millor. La dreta va tractar el sud com el pati de darrere del país. I caldrà, com hem dit abans, confrontar els models. Amb el Botànic, els xiquets d'Oriola no paguen els llibres, tenen beques menjador, els dependents reben la seua prestació, etc. I amb el PP que passava? Només hi havia demagògia amb l'aigua. Nosaltres, de fet, hem coordinat amb els regants la política hídrica. Com també el Baix Segura és la comarca en la qual s'han construït més equipaments escolars durant aquesta legislatura», argumenta.

València com a termòmetre

Per la seua importància demogràfica, les eleccions municipals a València serveixen, tot i que de manera aproximada, com a termòmetre de què ocorre a la resta del País Valencià. O, si fa no fa, marquen una certa tendència. La capital valenciana va convertir-se l'any 2015 en el símbol del canvi, en erigir-se Joan Ribó, de Compromís, en alcalde. Un èxit electoral que va produir-se gràcies al fet que «gent que votava Rita Barberá va introduir la papereta de Joan Ribó a causa l'empobriment de la part baixa de la classe mitjana arran de la crisi econòmica», com explica Mezquida.

Amb l'executiu local de canvi depenent d'un regidor només, el cervell electoral de Compromís a València reivindica «el canvi de paradigma a la mobilitat» o «la priorització dels serveis socials» com a actius per vendre als pròxims comicis. També l'estabilitat que, segons Mezquida, aporta una figura com Ribó. «Si Compromís no ocupa l'alcaldia, no hi haurà estabilitat», indica. I assenyala: «El nostre repte consisteix a mobilitzar la gent d'esquerres, fer-la entendre que cal anar a votar. El marge per què governem l'Ajuntament de València és molt més estret que no el del Botànic. Cal fer entendre a tothom que l'any 2019 ens la juguem novament». L'estratègia de Compromís és clara tant al País Valencià com a València: confrontar el seu model amb el del PP erigint-se en el millor representant del canvi. És la fórmula junt amb l'atracció dels seus candidats per aconseguir la Generalitat Valenciana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.