País Valencià

Ciutadans contra els interessos valencians

Després de romandre varada durant set anys al Congrés dels Diputats, la cambra espanyola ha aprovat aquest dijous la reforma de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià que fixa unes inversions al territori corresponents al seu pes poblacional. Tot i que aquest canvi no obliga al Govern espanyol, una sentència recent del Tribunal Suprem reforçava els arguments per fer-la efectiva. La modificació de la carta magna valenciana ha comptat amb el consens de tots els grups parlamentaris, a excepció de Ciutadans.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Maltractats financerament i amb una carta magna autonòmica aigualida respecte altres nacionalitats històriques de l’Estat, els valencians s’havien convertit en ciutadans de segona a l’Estat espanyol. Any rere any, els Pressupostos Generals de l’Estat reflectien menys inversions per al País Valencià respecte la mitjana de la resta de comunitats. Unes deficiències que els valencians volien pal·liar -almenys, des d’un punt de vista argumental davant el Govern espanyol- amb una reforma de l’Estatut d’Autonomia Valencià que reconeguera una inversió al territori corresponent al seu pes poblacional, aproximadament d’un 11%.

Aquesta modificació, però, va quedar varada durant set anys al Congrés dels Diputats. Mai s’acordava tramitar, fins que fa uns mesos va donar-se llum verd. Amb la ponència redactada a la comissió constitucional i amb un consens polític que recollia partits de diferent signe ideològic com ara PP, PSOE, Compromís o Podem, aquest dijous s’ha aprovat a la cambra espanyola la reforma de l’Estatut d’Autonomia Valencià que fixa unes inversions al territori corresponent al seu pes poblacional per part del Govern espanyol. El següent tràmit que ha de superar serà el Senat. L’últim serà les Corts Valencianes, amb els grups esperant que la votació es produïsca encara durant la present legislatura.

Amb les diferents forces polítiques que han consensuat el text considerant que les votacions a la Cambra Alta i a l’hemicicle valencià seran un simple tràmit, la nova redacció de la carta magna valenciana estableix a la seua disposició primera que «la Generalitat participarà en les decisions sobre la inversió de l’Estat en la Comunitat Valenciana la qual, excloent el Fons de Cooperació Interterritorial, serà equivalent, per complir allò que estableix l’article 138 de la Constitució, al de la població de la Comunitat Valenciana sobre el conjunt de l’Estat per un període de set anys». «Amb aquesta finalitat, es constituirà una Comissió Integral per l’administració estatal, autonòmica i local», finalitza el text reformat.

Al seu preàmbul, també s’inclourien canvis si el signe dels vots no es modifica ni al Senat ni a les Corts Valencianes. «Com el poble valencià aspira legítimament a rebre de l'Estat el mateix tracte que el poble català o l'andalús, aquesta reforma de l'Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana va encaminada a fer visibles les conseqüències econòmiques del reconeixement d'una població que aconsegueix ja els cinc milions d'habitants i que, per tant, necessita un volum d'inversions apte per a satisfer les necessitats derivades de l'important creixement demogràfic esdevingut durant els últims anys. No es fa sinó reivindicar per a la Comunitat Valenciana el que el Tribunal Constitucional ha dit que és legítim per a altres comunitats autònomes, més encara en un cas com el valencià, en el qual s'arrossega un important dèficit d'inversions a causa de l'efectiu, però no reconegut, increment poblacional», és l’addició aprovada amb aquesta modificació.

Tot i que les inversions contemplades a la reforma no són d’obligat compliment per part del Govern espanyol d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional, una sentència del Tribunal Suprem apuntalava aquesta clàusula, segons va publicar Levante. De fet, l’argument que aquesta modificació podia ser bufes d’ànec ha sigut l’emprat per Toni Cantó, diputat al Congrés i aspirant a encapçalar la llista de Ciutadans a la Generalitat Valenciana, per abstenir-se. Una decisió que trencava el consens adquirit al parlament valencià i situava la formació taronja en un posicionament contrari als interessos dels valencians. El mateix canvi, aquesta vegada a les Corts Valencianes, va produir-se a compte del Dret Civil Valencià.

«El Botànic i el PP aprovaran un brindis al sol. Els valencians no tindran ni un euro perquè el Tribunal Constitucional ha dit que la reforma de l’Estatut és inaplicable», ha afirmat durant el debat el diputat de Ciutadans, que aquesta vegada no s’havia esborrat del cara a cara parlamentari com va fer-ho a la comissió constitucional que tractava la ponència d’aquesta reforma. El seu discurs ha semblat un míting de campanya per les seues dures crítiques al Govern valencià, sempre obsedit en buscar petjades catalanes a l’actual Consell.

«Vostès fan firmar una esmena transaccional, que no a la totalitat. Això vol dir que no són creïbles», ha replicat el parlamentari del PP Gerardo Camps. «Acaben vostès d'assistir al primer míting del senyor Toni Cantó com a candidat a les eleccions valencianes», ha contestat Ricardo Sixto, d’Esquerra Unida i membre del grup parlamentari Units Podem. Artemi Rallo, diputat del PSOE, ha criticat que Ciutadans enviara un representant «asturià» a debatre una reforma que afecta els valencians, mentre Joan Tardà, d’ERC, feia un repàs als greuges de l’Estat espanyol amb el País Valencià i a «l’espoli» que l’havia sotmès. «Són 6.000 milions d’euros anuals», ha xifrat.

Joan Baldoví, portaveu de Compromís a la Cambra Baixa, en canvi, destaca que s’havia arribat a un acord amb el PP. «Rere d'aquest acord està el poble valencià, el teixit empresarial i la societat civil. Els exigirem el que vostès han dit que compliran», ha afirmat la diputada valenciana del grup Units Podem, Àngela Ballester, mostrant el consens de la iniciativa de la qual s’ha despenjat Ciutadans i, al seu torn, el to reivindicatiu davant el Govern espanyol de Pedro Sánchez. Baldoví, de fet, ha deixat clar l’aplicació real de la reforma aprovada aquest dijous: «Serà una bona reforma si els partits que avui diuen sí, la compleixen en el futur».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.