Política

Puig lloa la consolidació de "l'autogovern" mentre Oltra nega la "singularització"

En dues compareixences públiques al solemne Saló de Corts del Palau de la Generalitat i el pati central del Palau de Valeriola, Ximo Puig i Mónica Oltra han mostrat la seua opinió diferenciada sobre el significat de l’avançament electoral valencià. Mentre el president considera que la separació de la resta de comicis autonòmics converteix el País Valencià en una “comunitat de primera”, la vicepresidenta reitera que no existien “raons polítiques” per al canvi de data dels comicis.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Botànic ha quedat en suspens. La imatge de Mónica Oltra i els altres quatre consellers de Compromís abandonant el Palau de la Generalitat en concloure el ple del Consell en què Ximo Puig ha aprovat l’avançament electoral amb el seu vot de qualitat és, sens dubte, la més colpidora de la legislatura. És la imatge d’un trencament que no s’havia produït en els quatre anys anteriors però que no és un punt i final.

El Govern del Botànic podria tenir continuïtat a partir del mes de maig. President i vicepresidenta han deixat entreveure, en sengles compareixences davant la premsa, que no valoren cap més alternativa en cas de sumar majoria absoluta amb Unides Podem. Oltra s’ha negat a qualificar com a “traïció” l’avançament unilateral decretat per Puig, per bé que no ha amagat el seu malestar. “El sentiment que m’ha causat aquesta decisió li’l faré saber al president quan arribe el moment”, ha dit. No serà al llarg d’aquesta setmana, perquè no hi coincidiran cap dia. Divendres, quan podrien fer-ho al ple del Consell, ella secundarà la vaga feminista amb motiu del 8M. Siga com siga, aquest dilluns ha quedat clar que la decisió provoca dues lectures antagòniques.

Potenciació de l’autogovern

Així, Ximo Puig ha pronunciat el seu discurs al solemne Saló de Corts amb l’objectiu de remarcar la fita històrica que comporta la separació de la resta d’eleccions autonòmiques. “La història recent dels valencians i les valencianes es presenta com l'esforç i la lluita de diverses generacions per aconseguir l’autogovern i la consideració plena com a autonomia històrica”, ha assenyalat el president, que, segons ha subratllat, s’ha sentit interpel·lat a “tancar el cercle d’aquesta història pel reconeixement com a autonomia històrica i obrir una nova etapa per al nostre autogovern”. L’avançament electoral culmina aquest procés i prova de buscar solucions a allò que ha anomenat “problema valencià”, és a dir, la invisibilització dels problemes dels valencians més enllà del propi país.

“Si pense en les pròximes generacions, no puc prendre una altra decisió”, ha reblat el cap del Consell. “Avançar les eleccions autonòmiques trenca amb la inèrcia d'una posició que no ens ha ajudat, a partir d'ara votarem com a actors de primera fila de la política espanyola, en igualtat de condicions amb les comunitats que ja exerceixen aquest dret”, ha emfasitzat.

Puig troba que l’avançament “permetrà que les nostres aspiracions compten amb un espai polític propi, davant nosaltres mateixos i davant la resta d'Espanya”, un avançament que ha definit com a “especialment oportú” pel context de “partits radicalitzats aposten per l'enfrontament, el soroll i la inestabilitat”. Davant tot plegat, Puig hi contraposa “una forma de fer política, la via valenciana, que ha servit al Consell per a capgirar, en aquesta legislatura, una greu crisi institucional, social i econòmica, i situar-nos en un moment valencià, estable i prometedor”.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, anunciava l'avançament electoral| @ximopuig

En la seua intervenció, Puig ha volgut recordar el seu “profund agraïment a la vicepresidenta del Consell i a les conselleres i consellers per haver demostrat que existeix una manera de fer política valenta, honesta i eficaç”. De fet, ha propugnat una “Espanya valenciana” que copie la feina duta a terme pel Govern del Botànic a tots els nivells. Un “escenari d’honradesa, estabilitat i diàleg” que ha permès els valencians de tenir “veu pròpia”.

En el torn de preguntes, en un to menys institucional, Puig ha insistit que la decisió adoptada “no és de caràcter partidista, ho diga qui ho diga”, en referència implícita a la pròpia Oltra, que s’hi va referir d’aquesta manera divendres passat. “Convocar les eleccions, com passa a qualsevol país democràtic del món, és la responsabilitat del president”, ha continuat, “no ha estat una decisió fàcil ni prové d’un càlcul matemàtic”. Amb tot, Puig ha admès que “com més participació hi haja, les decisions de la ciutadania seran més sòlides, tindran més legitimitat”, un factor que ha relacionat amb la coincidència amb les eleccions estatals.

No és una singularització

Amb un posat més tens i envoltada dels altres quatre consellers de Compromís, Mónica Oltra ha comparegut pocs minuts després al pati del Palau de Valeriola, seu de la vicepresidència. “Per cinc vots a cinc, fent valdre el seu vot de qualitat, el president ha decidit convocar eleccions per al 28 d’abril”, ha dit. “Des de juliol de 2015 fins avui, el ple del Consell ha pres 5.746 decisions per unanimitat en favor del poble valencià”, ha precisat fent veure que aquesta és l’única que no s’ha adoptat de manera unitària.

Oltra ha informat que el 15 de febrer, quan Pedro Sánchez va convocar eleccions estatals per al 28 d’abril, Puig i ella van consensuar un “missatge comú” fonamentat en l’absència de “raons polítiques” per a una convocatòria avançada d’eleccions al País Valencià. Aquestes raons, que Oltra ja va detallar la setmana passada durant la conferència de premsa posterior al ple del Consell, en són tres: la no aprovació del Pressupost, la no aprovació de projectes de llei enviats pel Govern o la inestabilitat política o parlamentària. Cap dels tres elements no hi concorrien en el “Govern més estable de la història de l’autogovern valenciana”. Per això, ha reiterat Oltra, va mostrar-se tan taxativa a la roda de premsa de l’1 de març: “No havia canviat res respecte allò que havíem acordat el 15 de febrer”.

Avui, a les 10:06 hores, el gabinet de la vicepresidenta ha rebut una trucada del gabinet de Presidència per tal de concertar una cita a les 11 hores. La reunió s’ha celebrat passades les 12 del migdia i en ella Oltra ha exposat els motius que, al seu parer, no recomanaven de convocar eleccions. Puig li ha comunicat que es prenia unes hores per reflexionar-hi, però el seu equip s’ha afanyat a convocar un ple del Consell extraordinari per a les 17 hores.

El president li ha promès a la vicepresidenta que li comunicaria “abans que a ningú” la decisió presa, cosa que ha fet a les 15:25 hores, quan li ha fet saber que definitivament convocava eleccions. “Les cinc persones que estem ací [en referència a ella i els quatre conselles] sabem que la singularització no és compatible amb la convocatòria d’eleccions el mateix dia de les eleccions d’Espanya”, ha reblat, “així com que tampoc no se singularitzen les eleccions de cara al futur, qui vulga podrà convocar-les de nou en companyia de les municipals”. No debades, Oltra considera que és més fàcil parlar dels problemes propis en companyia d’unes eleccions locals que no el mateix dia d’unes estatals.

Mónica Oltra, vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, explica la negativa dels valencianistes a l'avançament electoral| @monicaoltra

L’absència de “raons polítiques” per a l’avançament l’ha duta a demanar que els periodistes li les demanen “a qui ha dut la proposta al ple del Consell i ha decidit decantar-la amb el vot de qualitat del president”. A més, com a secretària del Consell que és, Oltra ha apuntat que la dissolució anticipada de les Corts contravé la disposició addicional cinc de la llei orgànica de règim electoral (LOREG), en virtut de la qual no es poden convocar unes eleccions autonòmiques o municipals separades a quatre mesos o menys d’uns comicis europeus, que en aquest cas també tindran lloc el 26 de maig. Compromís no té previst recórrer el decret de convocatòria, però sí que podria fer-ho qualsevol altra part —partit, agrupació d’electors o coalició— que se’n sentira afectada.

Un altre aspecte boirós, el del vot de qualitat de president, ha quedat completament aclarit per la pròpia Oltra, que s’ha remès al decret 87/ 1983 de la Generalitat Valenciana. En qualsevol cas, Oltra ha destacat la importància de “complir amb la paraula”, cosa que no hauria fet Puig en decidir l’avançament al marge d’allò que havien pactat. Però, optimista de mena, ha acabat la seua intervenció recordant que dimarts tornarà a eixir el sol. En efecte, perquè el Botànic torne a florir caldrà molta vitamina solar, però també tones i tones d’aigua amb forma de vots el 28 d’abril.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.