PP, C's i Vox

Les manifestacions reaccionaries de la dreta espanyolista en temps d'oposició

Les protestes contra Pedro Sánchez reprodueixen un esquema que el PP ha fet servir molts anys, sobretot durant els períodes en què no ha estat al poder. Els populars han sortit als carrers en defensa del Pla Hidrològic Nacional, en contra del diàleg amb ETA o en contra de l'avortament. Ara, s'han aliat amb Vox i Ciutadans per protestar pel diàleg de l'executiu del PSOE amb el Govern català. Tot i que la manifestació ha servit per fer pressió al Govern Sánchez, que s'ha fet enrere amb el diàleg amb el govern català, l'assistència ha estat més que modesta: 45.000 persones, segons la delegació del Govern.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A uns els sembla massa i als altres massa poc. Això deu pensar a hores d'ara el president del Govern espanyol Pedro Sánchez després de veure com la dreta i la ultradreta espanyolista han sortit de la mà als carrers de Madrid per retreure-li el diàleg i les "concessions" a l'executiu de Quim Torra i Pere Aragonès. Un diàleg i unes concessions, que, com és sabut, són percebudes com a minses per part dels dirigents independentistes. Tanmateix, la protesta no el deu haver agafat per sorpresa ni a ell ni als seus companys de partit -tot i que alguns barons, en aquesta ocasió, s'haurien sumat perfectament com a manifestants-. La tònica és l'habitual del Partit Popular quan està a l'oposició i vol desgastar l'executiu socialista: treure a passejar la seva massa social, poc avesada a trepitjar els carrers per protestar en favor d'altres causes. A les portes del judici als líders independentistes, han tornat a voler mostrar múscul als carrers.

Albert Rivera es fotografia amb manifestants a la plaça Colón de Madrid / Efe

Aquest cop, però, als de Pablo Casado s'hi han sumat també els altres partits amb qui es disputen l'espai electoral de la dreta espanyolista, Ciutadans i el partit d'extrema dreta Vox. En total, són 45 mil les persones que, segons la Delegació del Govern, han sortit aquest diumenge al carrer per demanar, sota el lema "Por una España unida. ¡Elecciones ya!", la dimissió de Sánchez i la fi de les negociacions amb els independentistes. Unes xifres més que modestes que disten molt de d'altres protestes reaccionàries de la dreta com van ser les que demanaven l'aplicació del Pla Hidrològic Nacional, la prohibició de l'avortament o que el govern de Zapatero no negociés amb ETA per fixar una treva.

Sí al PHN

La lluita contra el transvasament de l'Ebre va ser la qüestió que va marcar bona part la política catalana a inicis del segle XXI. Uns nivells de mobilització popular alts i l'organització de la Plataforma en Defensa de l'Ebre que, com diu l'historiador Xavier Casals, seria de les primeres experiències de lluita política capitalitzades i liderades per plataformes en comptes de per organitzacions polítiques tradicionals. No obstant això, va tenir un anvers molt clar a l'altre costat del Sénia.

El PP, acèrrim defensor del Pla Hidrològic Nacional, va decidir posar tota la llenya al foc per intentar generar pressió popular als carrers i així, armar-se de raons per tirar endavant el projecte sota l'impuls del lema "Agua para todos". Un dels exemples més evidents d'això el trobem al País Valencià. El 2 de març de 2003, una manifestació convocada pel Govern valencià del PP i regada amb diners públics acollia mig miler de persones a València ciutat per reclamar el transvasament de l'aigua del riu Ebre al sud del país i als camps de Múrcia i Almeria.

Manifestació a València en favor del PHN / RAFA GIL



La contingent política del debat era evident també. Mentre que els territoris més beneficiats del transvasament -País Valencià i Múrcia- eren governats pel Partit Popular, els més perjudicats -Aragó i Catalunya- eren a les mans del PSOE i el catalanisme, respectivament.

Valors conservadors

El Partit Popular també ha estat expert en utilitzar una suposada moral catòlica o conservadora com a ariet polític quan ha estat a l'oposició. Bé ho van experimentar els governs de José Luís Rodríguez Zapatero. En especial, a partir de 2008, ho va patir Bibiana Aído que estrenava el Ministeri d'Igualtat, inèdit fins al moment. La llei del matrimoni homosexual primer (2005) i la modificació de la llei de l'avortament després (2009) van portar al PP i el gruix de la dreta social conservadora a una intensa campanya de protesta mediàtica i manifestacions.

És el cas, per exemple, de la que es va celebrar a Madrid el 18 de juny de 2005. Convocada pel Foro Español de la Família, entitat que va liderar les mobilitzacions pro valors conservadors d'aquells anys en perfecta sintonia amb el PP, va aplegar bona part de la cúpula popular, així com representant de la conferència episcopal espanyola. En total més de 150 mil persones van sortir al carrer recriminant que no era possible la unió matrimonial entre dues persones del mateix sexe. Del cicle de mobilitzacions generat entorn d'aquesta oposició va sorgir la proclama "esto es un desmadre, queremos padre y madre" que, després, l'APM faria celebèrrima. També començava a treure el cap l'organització ultracatòlica HazteOir relacionada amb el Yunque i molt afí al què ara és l'entorn de Vox.


Al cap de quatre anys, l'octubre de 2009, el Foro Español de la Família intentaria repetir la jugada en oposició a la llei de l'avortament. Unes 55 mil persones van sortir al carrer el dia 18 d'aquell mes, encapçalades per la plana major del PP. De Jose María Aznar a Esperanza Aguirre passant per Maria Dolores de Cospedal, ningú es va voler perdre la cita. Com en aquesta ocasió s'ha dit que ha fet Casado, també llavors el PP va passar llista dels seus dirigents presents a la marxa. Els organitzadors van arribar a dir que havien estat 2 milions els participants, xifra molt contrastada amb la que va oferir l'agència EFE que havia contractat una empresa per fer el recompte.

zETApé

Enmig de les dues protestes esmentades, el 2007 van esclatar les manifestacions contra el diàleg amb ETA per part del Govern socialista de l'Estat espanyol. Tal com recullen les notícies d'aquell moment, el PP va convertir les protestes en protestes contra l'Executiu Zapatero. Els crits que demanaven la seva dimissió eren els més escoltats a les marxes. Així, s'acusava el president socialista d'estar aliat amb ETA. Així, el 3 de febrer, 200 mil persones es van manifestar a la capital de l'Estat, en una manifestació on ressaltava una pancarta amb el lema "Z-ETA-P, traidor", fent joc de paraules entre el sobrenom del president i el de l'organització armada. Segons recollia El País, durant aquella manifestació es va arribar a cridar "Ay Pepiño, Pepiño, Pepiño... Ay Pepiño, que noble es tu fin, que la ETA nos mata, nos mata... ¡Ay qué coño! Que empiecen por ti", en referència al Secretari d'Organització del PSOE José Blanco.

Aquest és només un exemple de les moltes manifestacions que hi va haver. Entre 2005 i 2006, l'Associació de Víctimes del Terrorisme, propera ideològicament als populars, va arribar a convocar cinc grans manifestacions contra ETA i contra el govern de Zapatero.

El retorn

Anys després, amb el retorn del PSOE al govern de la mà de Pedro Sánchez, el PP torna a iniciar una estratègia similar. Aquest cop, però, amb Catalunya com a motivació i de la mà de C's -que li trepitja els talons a les enquestes- i el partit d'extrema dreta Vox, que cada cop pren més vots per la dreta als populars. Davant les expectatives de poder repetir un pacte a l'andalusa a l'Estat, els tres partits s'han llençat a l'oposició més dura contra Sánchez. Autobusos organitzats per PP i C's han arribat de tot l'Estat a la capital aquest diumenge. A l'acte també hi ha assistit bona part de l'extrema dreta més tronada, que va d'Hogar Social Madrid a les diverses Falanges o la neonazi Democracia Nacional. Aquests grups han exhibit simbologia feixista i banderes preconstitucionals.

Els crits de "viva la Constitución", "viva Españya" i "viva el Rey" han estat dels més proferits al llarg de la marxa. El manifest llegit al final de l'acte reivindicava que "cap govern està legitimat per negociar amb la sobirania nacional" i demana a Sánchez la convocatòria d'eleccions. El text es llegia des de dalt d'un escenari ubicat a plaça Colón on hi han pujat, entre d'altres, Albert Rivera i Pablo Casado al costat de l'ultradretà Santiago Abascal.

Santiago Abascal (Vox) al costat de Cristiano Brown (UPyD) i Pablo Casado (PP). Darrere, els populars Dolors Montserrat i Javier Maroto, i Javier Ortega Smith (Vox) / Efe

El manifest final de la concentració, però, ha estat llegit per tres periodistes ideològicament propers als promotors de la marxa: Maria Claver, Albert Castillón i Carlos Cuesta, de La Razón, Antena 3 i Trece TV respectivament. Segons han expressat, la de l'Estat esdevé "una humiliació sense precedents", i "les cessions" de Sánchez als independentistes "han estat intolerables". Uns arguments alarmistes als quals cal sumar les demandes de Santiago Abascal, que apostava per "la detenció dels cospiradors", en referència al Govern català. Missatges cridaners i esperats que han servit perquè el Govern Sánchez reculara divendres en el diàleg amb el Govern català però que no han provocat la mobilització esperada pels promotors de la manifestació. 45.000 persones, segons la delegació del Govern espanyol, tot i que alguns situen la xifra en 150.000, xifra que, en tot cas, queda molt per sota de les grans mobilitzacions independentistes i que no reuneix tota la gent interpel·lada pels promotors de la marxa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.