Donald Trump repeteix operació. Si a Veneçuela es va quedar amb la gestió del petroli, a Cuba, de moment, ja ha aconseguit que les empreses hoteleres estrangeres que gestionaven la principal indústria del país, la turística, hagin hagut de sortir de l’illa, preparant així el terreny perquè passi a ser controlada per les grans corporacions hoteleres nord-americanes.
Entre les daminificades hi ha les mallorquines, les primeres que hi aterraren i les que obriren l’escletxa de col.laboració entre les hoteleres ultra capitalistes i el règim comunista local. Una simbiosi que ha funcionat durant quasi trenta anys. Fins que Trump ha acabat amb ella.
Qui va iniciar la col.laboració amb el règim de Fidel Castro fou l’empresari hoteler mallorquí Gabriel Escarrer -mort el 2024, ara és el seu fill, del mateix nom, el que dirigeix l’empresa, Meliá Hotels International-, que era molt de dretes però sobretot era dels seus beneficis particulars.
El context que va obrir la finestra d’oportunitat per a Escarrer va ser la crisi terminal de la Unió Soviètica a finals de la dècada de 1980. De la qual depenia la Cuba de Fidel Castro. Ràpidament, l’economia local entrà en crisi, sense els ajusts soviètics, i aleshores la cúpula del règim, desesperada per la greu situació, s’inventà un model de col·laboració amb el capitalisme per atreure divises i creació de llocs de feina a partir del que podia oferir fàcilment: la riquesa natural i el clima. O sigui, iniciava l’aposta a fons pel turisme.
En aquell context i gràcies a la bona relació que mantenia el règim castrista amb el Govern espanyol de Felipe González, s’obriren les negociacions amb la cadena mallorquina Sol Meliá —avui Meliá Hotels International— que culminaren amb l’obertura el 10 de maig de 1990 del Varadero Sol Palmeras, el primer hotel de l’empresa illenca a Cuba. A l’acte hi assistiren tant el president de Sol Meliá, Gabriel Escarrer Julià com Fidel Castro, que demostraren l’excel·lent sintonia personal que tenien, rient i fent bromes davant les càmeres.
La col·laboració amb el règim de l’illa es concretà amb la fórmula de propietat cubana i gestió forana. O sigui, l’empresa estrangera gestionaria l’hotel, però la titularitat seria de l’Estat cubà a través d’una empresa pública. Així funcionà el Sol Palmeras de Varadero, i posteriorment tots els altres que s’anaren obrint al llarg dels següents anys.
Rere Meliá aterraren les altres principals empreses hoteleres illenques, que posaren fortes messions per Cuba. En pocs anysIberostar i Barceló, a més de Meliá,anaren obrint hotels que explotaven per obtenir-hi beneficis alhora que donaven divises a la dictadura. Així, l’empresa d’Escarrer hi arribà a gestionar 34 establiments, Iberostar 21 i Barceló 3. Després, altres societats més petites també obriren algun hotel a l’illa i ara també els han tancat per la pressió de Donald Trump.
L’executor dels desitjos del president nord-americà a Cuba és Marco Rubio, de pares cubans exiliats, que al front de la secretaria d’Estat del govern federal dels Estats Units ha dissenyat l’assetjament final al règim de l’illa que passa, sobretot, per l’estrangulament econòmic, via impedir l’accés del petroli veneçolà. A més, Washington ha advertit que sancionarà a totes les empreses de tercers països que mantenguin relacions econòmiques amb l’estat cubà, mitjançant el blocatge d’actius als Estats Units i altres càstigs, que han fet por a les grans cadenes hoteleres, que s’estimen més plegar-se a la voluntat del president nord-americà i confiar en un futur incert retorn a l’illa.
Així ho varen pensar les grans cadenes hoteleres mallorquines. Una vegada que es trobaren entre l’espada de Trump i la paret d’abandonar l’illa, s’imposà el mal menor i des de juny estan sortint de la perla caribenya. El procés de sortida -de fugida, més aviat- s’ha culminat ràpidament.
El passat 24 de juliol Meliá finalitzava la seva presència a Cuba, després de quasi quatre dècades. El mateix ha passat amb Iberostar. Barceló ha seguit igual camí. I d’altres més petites -Blau, Be Live, Globalia, Roc Hotels, Blau Hotels, Valentine, Grup Sampol...— - han imitat les grans i ja han sortit o estan a punt de fer-ho.
Mentrestant, les grans hoteleres nord-americanes com Marriot, Hilton, Hyatt o Wyndham -les quatre més poderoses que sumen entre totes uns 4 milions d’habitacions a tot el món- miren sense dissimul cap a Cuba i la possibilitat de negoci que se’ls obrirà. A l’illa hi ha actualment 86.559 habitacions d’hotel, a escassos 150 km de distància de la costa est de Miami.
Per suposat les hoteleres mallorquines -i les d’altres països com Canadà que també hi ha operat- podrien tornar a Cuba quan es normalitzi la situació. Però el que perdran, passi el que passi, serà la cobertura - la posició de privilegi- que han tengut durant més de 30 anys de la dictadura per fer-hi negoci -a través de les empreses mixtes amb el règim- i en el futur, si volen tornar-hi, hauran de competir en una evident posició de desavantatge amb les gegantines corporacions hoteleres nord-americanes. Cosa que suposarà que sigui impossible que recuperin la gran quota de mercat que hi tenien: gestionaven el 35% de les habitacions hoteleres cubanes.