AVANÇAMENT ELECTORAL

Les 48 hores decisives que poden canviar la història política valenciana

Falten a penes dos dies per saber si el president Ximo Puig avança les eleccions valencianes al 28 d'abril, fent-les coincidir amb les estatals, o si manté la data inicialment prevista del 26 de maig, el mateix dia que se celebraran els comicis municipals i europeus. La pressió al si del PSPV perquè la cita autonòmica siga en abril ja és molt elevada. Ni tan sols la negativa de Compromís, i en especial de Mónica Oltra, no sembla un entrebanc suficient.
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Hores transcendentals a la política valenciana. El president de la Generalitat, Ximo Puig, podria signar el decret de convocatòria electoral i separar, per sempre més, les eleccions pròpies dels altres 12 comicis autonòmics amb què ha compartit data des de l'any 1983. La reforma estatutària aprovada en 2006 preveu una dissolució anticipada de les Corts que s'estrenaria enguany i que situaria el País Valencià al mateix nivell que Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia, els altres territoris que diposen d'aquesta prerrogativa.

Puig s'ha retirat a Morella i aquest dilluns comunicarà a la decisió definitiva. Dimarts, 5 de març, és la data límit per tal de fer coincidir les eleccions valencianes amb les estatals del 28 d'abril. Precisament, el gran estímul en pro de l’avançament és la participació massiva que, en principi, s'espera aquella jornada. La previsible mobilització de l'esquerra i dels votants més indecisos amb l'objectiu d'aturar el pas a un govern de les tres dretes (PP, Ciutadans i Vox) podria servir per aplanar el camí a una reedició del Govern del Botànic.

I és que el resultat d'aquest possible avançament també marcarà la història política valenciana. Si les tres forces progressistes (PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem) revaliden la majoria absoluta, s'haurà consolidat el Govern del canvi. Per contra, una derrota significaria el retorn d’una dreta —corregida i ampliada— que ja va dominar la Generalitat durant 20 anys. En qualsevol dels casos, per tant, es tractarà d'un punt d'inflexió. La data dels comicis, en aquest sentit, no és un detall menor.

“És possible, però no probable”, afirmava fins ara Puig sobre unes eleccions valencianes el 28 d’abril, però el ben cert és que la pressió al si del PSPV ja és total. Hi ha un clam a favor de l’avançament. Diputats, destacats alcaldes i càrrecs orgànics de la formació han transmès al cap del Consell que les opcions de revalidar el Botànic seran més sòlides a l’abril, tenint en compte el grau d’excitació que ha despertat l’opció d’un govern ultraconservador a l’Estat. Alguns dels qui no tenien una posició clara ja no alberguen dubtes: qualsevol escenari postelectoral serà perillós amb vista a les eleccions de maig. Si Pedro Sánchez poguera resultar investit amb el suport d’Unides Podem, el PNB, Compromís i els partits independentistes catalans, aquesta entesa ja s'hauria de materialitzar a l’elecció de la Mesa del Congrés, que seria abans del 26 de maig. Si Sánchez poguera explorar una majoria alternativa amb Ciutadans, el PSPV quedaria en una posició complicada per tal de repetir la fórmula del Botànic. I si, en el pitjor dels casos, la dreta aconsegueix majoria absoluta, el desànim envairà els electors progressistes valencians i la conseqüència directa seria una elevada desmobilització. De fet, ningú no dubta que la participació de maig serà inferior a la d’abril, amb una afectació més gran per a l’esquerra.

Sánchez està informat del possible avançament. Malgrat que la idea no entusiasmava en primera instància, amb el pas dels dies també ha guanyat adeptes a la seu de Ferraz. Les enquestes publicades i no publicades reforcen la tendència d’un PSOE en ascens, beneficiat pel corriment de vot de Podem i, fins i tot, de l’electorat de Ciutadans més crític amb la deriva de la formació d’Albert Rivera. L'efervescència que es respira a les bases socialistes també és notable. Al PSPV alguns apunten que una cita doble —Estat-País Valencià— seria la millor manera d’implicar el conjunt del partit i que no passe com a Andalusia, en què es van notar les seqüeles de la pugna entre Sánchez i Susana Díaz. Per bé que Puig ha esdevingut ara un dels grans suports del president del Govern espanyol en el debat territorial, va decantar-se de manera nítida per Díaz, generant unes ferides que ara cicatritzarien.

Puig mai no ha ocultat el seu desig de “singularitzar” el calendari electoral valencià, però temia que una participació baixa aigualira la festa d’uns comicis per separat. En canvi, la coincidència amb les urnes al Congrés i el Senat garantiria una participació alta i desmarcaria, per sempre més, les eleccions valencianes de les de la resta de comunitats amb què compartia data. La ratificació de la reforma estatutària al ple de les Corts de la setmana passada —el PSPV va aconseguir incloure aquest punt in extremis, evitant que quedara per al 6 de març— és un altre indicador del possible avançament.

Legislatura esgotada

Internament, al Consell, ja es palpa la sensació de legislatura esgotada. Els secretaris autonòmics pressionen perquè el Govern incloga als seus plens qüestions que troben interessants però que no sempre gaudeixen de la unanimitat necessària. Les darreres setmanes s’han viscut episodis de nerviosisme. Tothom ja opera en clau electoral.

La pròpia vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, va sentenciar divendres passat, després de la reunió setmanal de l’executiu, que un avançament respondria a motius estrictament “partidistes”, atès que, segons ella, no hi concorren les causes que expliquen una mesura d’aquestes característiques. No debades, l’avançament contradiria, d’alguna manera, el discurs sobre l’“estabilitat” del Govern valencià que tant s'ha esforçat a conrear Puig. La duresa exhibida per Oltra no va agradar gens al PSPV. Alguns dels seus dirigents no acaben d’entendre que una coalició nacionalista com Compromís no accepte de separar els comicis de la resta d’autonòmics per sempre més. També entenen que el ticket electoral que formarien la pròpia Oltra i Joan Baldoví seria fins i tot més mediàtic que el de Puig i José Luis Ábalos.

Siga com siga, la gran preocupació dels socialistes s’anomena Podem. La percepció que patirà una davallada forta el 28 d’abril i que aquesta caiguda s’accentuarà encara més als comicis autonòmics és la principal por del PSPV. Si les dues forces de referència del Botànic milloren les seues posicions però l’erosió d’Unides Podem és notable, els números en conjunt podrien ser insuficients. La Vanguardia ha informat aquest dissabte, en la seua edició digital, que l’avançament electoral agrada a les direccions estatal i valenciana de la formació morada. Amb una participació inferior, una dreta hipermobilitzada i un Podem a la deriva, el Botànic patirà en maig molt més que no en abril, asseguren les fonts socialistes consultades per EL TEMPS.

En les últimes hores, alcaldes significats del PSPV també han donat el seu vist-i-plau a l’avançament. Els col·lectius locals del partit són conscients de la importància de barrar el pas al trident dretà i creuen que la participació s’aproparà al 80%, com va passar en 2004 i 2008, quan van enfrontar-se José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. En aquelles dues eleccions, l’esquerra va guanyar 145.000 i 195.000 vots en relació a les eleccions valencianes immediatament anteriors, les de 2003 i 2007. La dreta, de la seua banda, va créixer bastant menys: 20.000 i 120.000 vots, en xifres redones. En 2015, per contra, el PP (180.000 vots més) i Ciutadans (115.000 vots més) van guanyar posicions a les eleccions estatals de desembre en comparació a les valencianes de maig. En aquest cas, els socialistes a penes van sumar 20.000 vots més i Compromís i Podem, units, van perdre’n 65.000. La participació va ser cinc punts superior a les eleccions estatals, cosa que evidencia que, a les eleccions valencianes de 2015, l’abstenció va emmarcar-se sobretot a la dreta.

Dos factors més a tenir en compte: diumenge 28 d’abril és vespra de festiu a molts municipis de les comarques de València i fins i tot a algunes poblacions castellonenques, la fi d’una Setmana Santa que enguany conclou a tocar de dimecres 1 de maig, cosa que pot fer que alguns ciutadans allarguen el seu període vacacional. En el cas del 26 de maig, la nit anterior es disputarà, a Sevilla, la final de Copa del Rei entre el València CF i el FC Barcelona. Un partit de futbol en què derivades polítiques com els possibles xiulits a l’himne espanyol contribuiran a enrarir l’ambient durant la setmana prèvia.

Tot plegat, un niu d’incerteses que es resoldrà, en un sentit o en un altre, ben aviat. Puig esgota el temps abans de prendre la decisió definitiva. I cada hora que passa, els inputs que rep van en la mateixa direcció: avançar els comicis per tal que la participació dels sectors esquerrans més indecisos apuntalen el segon Botànic. Únicament el rebuig de Compromís —el seu principal soci de govern— sembla un entrebanc. I potser insuficient.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.