Els somriures al carrer Predicadors de Saragossa, seu nacional de la Chunta Aragonesista, eren agredolços. El temporal espanyolista i dretà s'havia convertit en un cicló a l'Aragó: el PP havia retrocedit dos escons, però Vox s'havia propulsat amb set representants més. Els ultradretans guanyaven múscul i ostentarien la paella pel mànec a la cambra aragonesa, erigint-se en el soci imprescindible dels populars per a investir Jorge Azcón i tirar endavant la legislatura del baró aragonès de la formació de la gavina.
En contraposició a l'avanç a les urnes de l'extrema dreta, la Chunta Aragonesista havia aconseguit tres diputats més i consolidar-se com la força de referència a les esquerres. Amb el PSOE esmicolant el seu sol històric a cada cita electoral, els aragonesistes havien emergit enfront de l'enfonsament de l'esquerra estatal. Lluny quedaven aquells anys de pactes amb Izquierda Unida per aconseguir representació. L'aragonesisme demostrava capacitat de penetració, especialment a l'electorat més jove.
Cicatritzar una ferida
El renaixement de l'aragonesisme deixava enrere les batalles internes que havien debilitat a un moviment polític que havia jugat sempre a la contra. Amb un idioma propi clamant per la seua supervivència, els defensors de la identitat aragonesa havien estat una minoria i durant la primera dècada d'aquest segle van migpartir-se. Puyalón de Cuchas, un corrent intern de Chunta Aragonesista de tarannà clarament sobiranista i força d'esquerres, va sortir de la casa comuna entre acusacions de tebiesa en l'aposta nacionalista i de classe.
L'any 2009 va constituir-se com a partit polític i vint-i-quatre mesos després va presentar-se per primera vegada a uns comicis. En aquelles eleccions municipals, va assolir un regidor en Artieda, una xicoteta població de la comarca de la Jacetania, a l'extrem nord-oest d'Aragó. En els següents anys, firmaren enteses electorals tant amb l'esquerra estatal, com ara Podem, o amb formacions sobiranistes, com ara ERC, EH Bildu o BNG.
L'actual emergència de la Chunta Aragonesista i el context d'embranzida espanyolista ha permès que les velles diferències es resolguen. A mitjan juliol, Puyalón de Cuchas retornava la casa comuna de l'aragonesisme i es dissolia a la Chunta Aragonesista. «Amb el pacte, fem un pas enrere: Puyalón de Cuchas abandona la seua forma jurídica com a partit i s'integra a la Chunta Aragonesista. A l'àmbit dels afiliats, tenen llibertat per a prendre la decisió que consideren, de si volen o no sumar-se a la Chunta Aragonesista», explica Chabier Mallol, fins al moment secretari general de Puyalón de Cuchas, a aquesta publicació.
«Ambdós partits tenien una trajectòria similar, ens havien vist i ens havien reconegut a diversos espais. Mai havien deixat de tenir contacte personal i la sensació era que hi havia més necessitat d'aquest pacte, perquè havíem d'estar junts i units per afrontar els problemes de la societat aragonesa», relata. «L'entesa tanca una ferida que moltes generacions no han viscut. Ha estat una fita històrica per a l'aragonesisme polític. El seu retorn a la casa comuna de l'aragonesisme fou molt bonic. L'acte fou mou emotiu i va consagrar-se amb una abraçada», expressa Jorge Pueyo, líder de la Chunta Aragonesista, a EL TEMPS.
La dissolució de Puyalón de Cuchas a dintre de la casa comuna de l'aragonesisme injecta un component més sobiranista a la força arrelada al territori. «Puyalón de Cuchas va entendre que l'estratègia era ser part de la Chunta Aragonesista com a ferramenta d'acció política. La Chunta Aragonesista, per la seua banda, assumeix l'esperit transformador de Puyalón de Cuchas i tota la seua experiència militant», assenyala la cara visible dels aragonesistes.
«Era un moviment inevitable. Al remat, érem dos partits germans que havíem de sumar forces. Les diferències eren mínimes, matisos sobre si un o els altres som més o menys sobiranistes. Estic molt content d'haver tancat aquest temps de discrepàncies i encetar un camí on l'aragonesisme camina unit», celebra. «En aquesta situació, no podíem estar combatent en la mateixa direcció des de trinxeres diferents», ressalta, així com destaca la importància d'enfortir el projecte quan la Chunta Aragonesista «és el partit d'Aragó amb més percentatges de gent jove».
Contra «el colonialisme» de Madrid
L'escenari ha motivat Puyalón de Cuchas a convergir dintre de la Chunta Aragonesista. «Hi ha una crisi multidimensional que a l'Aragó, al nostre país, es tradueix en amenaces com ara la despoblació o la consideració d'Aragó per part dels partits estatals com a una mena de colònia interior de Madrid», dibuixa Mallol. «Davant d'aquest panorama, calia reforçar el projecte aragonesista i treballar per crear consciència per una veritable identitat aragonesa. És necessari perquè cal plantar cara als grans partits estatals que no miren per Aragó», complementa.
«És cert que el moviment identitari aragonès mai ha estat en unes quotes majoritàries i sempre hem remat a contracorrent. Tanmateix, calia unir-se perquè no ens en queda una altra, que lluitar contra els cants de sirena de l'espanyolisme i a les seues promeses que no tenen en compte al poble d'Aragó, com ara amb les inversions dels centres de dades o els macroprojectes del turisme de neu», remarca. I tanca: «Només podíem combatre l'espanyolisme des de la unió».