Cròniques valencianes

El Botànic, a l'hivernacle

PSPV, Compromís i Podem han blindat l'acord de canvi al País Valencià. A través d'un annex per fiscalitzar l'execució d'uns pressupostos aprovats aquest dijous, les tres forces busquen evitar que es torne a refredar l'Acord del Botànic. Ara bé, les diferents estratègies poden revifar, de nou, els estira-i-arronses que s'han produït en la negociació dels comptes per al pròxim exercici.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'acord del Botànic, el pacte que possibilita el govern progressista al País Valencià, té una naturalesa caducifòlia. No és caduc, ni perenne. És a dir, ni s'ha ensorrat a la primera amenaça, ni és inherent a les «bombes externes», com ha assenyalat la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra. Com si es tractara d'un roure, encara que jove, el pacte de progrés valencià manté les fulles durant l'hivern. Però ho fan seques, producte dels estira-i-arronses en els pressupostos o dels esdeveniments estatals que afecten de forma directa a la política valenciana.

L'exemple paradigmàtic de les afeccions externes fou l'abstenció del PSOE en favor de Mariano Rajoy, avalada per la direcció del PSPV. El malestar generat al si de Compromís i de Podem per aquella decisió només va curar-se amb un empelt: una ampliació del pacte que concretava les polítiques a aplicar i que va evitar que el refredat botànic es transformara en grip. Com va expressar el president Ximo Puig, utilitzant la lletra de Josep Nadal, cantant de la Gossa Sorda i diputat a les Corts Valencianes per Compromís, calia «fer saó». Traducció: impulsar més mesures socials alternatives al PP.

Aquella fórmula, però, no ha estat suficient perquè les fulles de la planta del canvi valencià no s'assequen. L'actitud més bel·ligerant de Podem des de l'inici del curs polític en estiu va anticipar-se com un símptoma del refredament. L'exigència per pactar els comptes del 2018 d'implantar una taxa turística, d'instaurar el sistema de reciclatge d'envasos SDDR i d'un conjunt de mesures socials en matèries com ara habitatge i sanitat xifrades en 300 milions d'euros albiraven unes negociacions dures entre les dues formacions que integren l'executiu valencià -Compromís i PSPV- i el seu suport parlamentari -Podem-. A aquest escenari, s'hi sumava el sotrac català, que podia tensar al màxim un dels governs més estables de la democràcia valenciana.

El rebuig de Podem a l'avantprojecte de pressupostos de la Generalitat Valenciana va ser el segon avís al Govern valencià, després de plantejar les seues condicions per votar «sí» als comptes. Ara bé, el punt d'inflexió vindria quan els morats van abstenir-se en la votació de l'esmena a la totalitat de la llei d'acompanyament. Segons apunten des de la formació dels cercles, «aquella advertència va despertar el Consell». Una vegada va passar l'empipament dels socialistes i els valencianistes amb Podem per aquella decisió, les converses van produir els seus fruits per al partit que encapçala Antonio Estañ. L'executiu valencià va cedir davant la majoria de les esmenes de Podem, que van anunciar el seu suport als comptes. Ara bé, demanaven una mena d'annex del pacte del Botànic -un segon empelt més xicotet- per tindre un control del compliment de les promeses reflectides als pressupostos.

Amb llargues reunions fins altes hores de la nit, l'apèndix del Botànic s'ha redactat aquest matí a un ordinador del grup parlamentari Compromís. Que a l'hemicicle no estigueren els síndics a la cambra de les forces Botànics en la represa del debat dels comptes i que la portaveu adjunta de Compromís, Mireia Mollà, sortira d'ell eren indicis de què s'estava acabant de perfilar l'afegit del pacte. A les 11:30 i en la sala de la Junta de Síndics de les Corts Valencianes, Puig, Oltra, Estañ, Mollà, el portaveu dels socialistes, Manuel Mata, i la síndica adjunta de Podem, Fabiola Meco, firmaven l'annex sota l'atenta mirada del president de la cambra, Enric Morera.

Antonio Estañ (Podem), Ximo Puig (PSPV-PSOE) i Mónica Oltra (Compromís) signen el document per fiscalitzar l'execuació dels comptes del 2018| EL TEMPS

El document era un compromís del Consell amb Podem per complir les promeses pressupostàries. De fet, recull que el portal de transparència augmentarà la desagregació de les rendicions de compte, que s'elaboraran informes de l'estat d'execució dels comptes més descriptius i que qualsevol ciutadà podrà comprovar el compliment de les partides per seccions i programes. A més, el conseller d'Hisenda, Vicent Soler, haurà de comparèixer de forma trimestral al parlament valencià.

Ara bé, l'apèndix també inclou la «protecció dels programes que afecten els serveis públics essencials (habitatge, educació, sanitat, polítiques socials) i que queden especialment protegits a través de l'augment del catàleg de crèdits ampliables, amb el que s'asseguren que si les dotacions previstes inicialment resulten insuficients, la quantia podrà ser incrementada per cobrir les necessitats». Un blindatge de les polítiques de «rescatar persones» que «en cap cas» es veuran afectades per «modificacions pressupostàries que suposen minoracions de la depesa global dels serveis públics». «És com una filla del Botànic», ho ha definit Oltra. «Aquest acord renova compromisos i aliances», ha remarcat.

L'eufòria de la signatura d'un document que posava fi a un estira-i-arronsa de quasi dos mesos s'ha traslladat a l'hemicicle quan el cartell lluminós mostrava que amb els vots a favor del Botànic s'havien aprovat els comptes -Ciutadans i PP ho han fet en contra i els no adscrits ex de Ciutadans s'han abstingut-. Abraçades entre Mollà i el diputat de Podem i negociador dels comptes David Torres. Besos de la socialista Ana Barceló amb Mollà. Xoc de mans entre l'exsecretari general de Podem, Antonio Montiel, i Estañ. Les gràcies de la conselleria de Sanitat, Carmen Montón, al líder dels morats. Les felicitacions a tothom de Soler. Era una escena d'alliberament emocional.

Torres, amb tot, ha congelat l'optimisme des de la trona. «Quan ens van presentar aquests pressupostos vam quedar-se profundament decebuts. Però, finalment, hem avançat i hem aconseguit batre el rècord d'esmenes aprovades en el parlamentarisme valencià», ha afirmat. «Sí, senyor Mata, aquests són uns pressupostos podemitzats», ha interpel·lat als socialistes. «Són els més socialistes, els més compromitzats, els més podemitzats, els que garanteixen la justícia social, la igualtat...», ha proclamat Mata entre els aplaudiments de la bancada botànica i d'un to cada vegada més elevat.

La líder del PPCV, Isabel Bonig, durant la seua intervenció a l'hemicicle| @popularescorts

Aquesta eufòria, però, pot ser provisional. La solució de proporcionar un hivernacle al Botànic per blindar el pacte té distintes visions. Els socialistes, si més no, aposten per ocupar cada vegada un espai més transversal, a causa de l'oposició thatcheriana de Bonig. La intervenció de la líder del PPCV d'aquest dijous ha sigut l'exemple paradigmàtic, ja que ha recuperat en una exaltació ideològica del «liberalisme econòmic i l'humanisme cristià» els arguments clàssics de la dreta espanyola contra els executius progressistes: la «roïna econòmica de Zapatero», «la manca de llibertat en l'educació», la vinculació a l'independentisme -ho ha fet apel·lant al tripartit català del 2006- i «les subvencions a jutges condemnats per delictes greus com ara Baltasar Garzón». Tot, adobat del seu estil combatiu que comprèn la croada, després del suport dels empresaris a la manifestació en favor d'un finançament just del passat 18 de novembre, contra la patronal i els sindicats. «Vosaltres heu mantingut els privilegis franquistes dels sindicats i la patronal, que no són els empresaris», ha denunciat.

La resposta del líder de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), Vicente Boluda, censurant les paraules de Bonig mostra com els populars s'han escorat a la dreta i han deixat un espai que els socialistes estan afanyant-se per ocupar amb gestos de cara a la patronal. Amb una estratègia de business-friendly, els socialistes conceben aquest hivernacle del Botànic com una mena d'evitar que el Botànic s'expose a més polèmiques de les ja encetades. I amb la batalla de la reversió de les concessions sanitàries a prop, la formació del puny i la rosa rebutja qualsevol mesura que implique un hipotètic desgast electoral. El no és no a la taxa turística o al sistema de reciclatge d'envasos SDDR són alguns dels exemples.

Compromís, en canvi, navega entre dues aigües. La seua entrada a les institucions ha moquetitzat a la coalició amb un missatge i una actitud més transversal que no abans. La priorització de l'estabilitat ha generat complicitat amb els socialistes. I la recerca de solucions intermèdies per implantar qüestions polèmiques com la taxa del sucre mostren la seua intenció de fer de pegament entre PSOE i Podem. Un objectiu que han obtingut abans amb els socialistes que no amb els morats, tot i haver concorregut junts a les darreres convocatòries electorals a l'Estat espanyol. Les crítiques, algunes molt dures, del partit dels cercles a la política mediambiental de Compromís són la mostra. «Retirem l'esmena per a la creació de l'Agència de Residus, ja que no serà una realitat l'any 2018. Esperem que siguen valents i que complisquen el seu programa electoral», ha afirmat la diputada de Podem, Beatriu Gascó, durant el debat de pressupostos.

Les seues paraules evidencien la concepció diferent de Podem sobre el Botànic, i perquè, a parer seu, cal protegir la planta del canvi valencià amb un hivernacle. Amb mig ull a les eleccions valencianes del 2019, els morats volen reforçar i escenificar el seu paper de fiscalitzadors del pacte del Botànic i de guardians de les seues essències. Una actitud producte de la manca de visibilitat que va donar-los no entrar al Consell i que els obliga a mostrar-se com el soci crític del Botànic fugint de la sensació de crossa del bipartit. I que, de retruc, busca captar els votants d'esquerres descontents amb el Botànic i pescar en el gruix de votants que van dipositar la papereta d'Esquerra Unida a les urnes en les eleccions valencianes de 2015. Aquesta estratègia ha comportat que els morats s'aliaren, de vegades, amb els populars per reforçar el seu vessant més opositor.

Amb aquest escenari, l'eufòria de pactar els comptes del 2018 pot no tornar-se a repetir en 2019. Si el Consell s'ha mostrat recelós d'aplicar mesures que puguen trastocar la continuïtat del Botànic a més d'un a i mig de la cita electoral, res fa pensar que pocs mesos abans dels comicis la postura canvie. Al contrari, la negativa serà més contundent a les demandes que, segons va deixar veure Estañ, els morats tornaran a exigir en les properes negociacions. Però la possibilitat d'un retorn del PP a la Generalitat Valenciana, és un adob potent perquè la planta Botànica, no s'asseque. De moment, l'hivernacle la protegeix.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.