AVANÇAMENT ELECTORAL

Puig avança les eleccions valencianes a la recerca d’una participació rècord

El president valencià ha conclòs que, amb una dreta hipermobilitzada, la manera més probable de reeditar el Govern del Botànic passa per fer coincidir els comicis propis amb els estatals del 28 d’abril. La polarització i la volatilitat de la política actual provoca incertesa, però si la participació voreja el 80%, les opcions de retenir la Generalitat Valenciana en mans de l’esquerra es multiplicaran de manera ostensible. Puig ha adoptat aquesta mesura tan transcendental amb l’oposició de Compromís, el seu principal soci de govern, que apostava per mantenir la data del 26 de maig, fent coincidir els comicis valencians amb els municipals.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ximo Puig ha decidit dissoldre les Corts valencianes i posar fi a la legislatura de l’Acord del Botànic. Les eleccions valencianes se celebraran al marge de la resta d’autonòmiques i coincidiran amb les estatals del 28 d’abril. D’aquesta manera, el cap del Consell fa ús de la prerrogativa prevista a l’Estatut des de l’any 2006, que permet la singularització dels comicis propis. Una equiparació a la resta de comunitats històriques que Puig desitjava estrenar sota la seua presidència, per bé que no trobava el moment oportú. De fet, havia decidit ajornar la dissolució anticipada de les Corts per a la següent legislatura, però la convocatòria anunciada per Pedro Sánchez l’ha dut a reconsiderar la seua posició. Així, diumenge 28 d’abril els valencians no sols escolliran el Govern espanyol, sinó també el de la Generalitat.

La mesura desagrada profundament Compromís. La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, va deixar clar divendres passat, a la seua darrera conferència de premsa com a portaveu, que no hi concorrien les circumstàncies que justificarien l’avançament. Aquest matí, en la trobada de mitja hora que ha mantingut amb el president al Palau, li ha reiterat la seua posició contrària. De la seua banda, la cúpula del Bloc Nacionalista Valencià s’havia fet un fart d’advertir, de manera privada, que una decisió unilateral tan rellevant com aquesta era casus belli.

Puig sempre havia assegurat que l’avançament electoral era “possible però no probable”, però les converses dels darrers dies amb companys de partit, experts en demoscòpia i representants de la societat civil li han fet canviar d’opinió. La mobilització de l’esquerra que s’espera el 28A n’és l’argument principal: “Com més ciutadans voten, millor”, afirmava Puig aquest cap de setmana. L’altre element sobre el qual pivota aquesta decisió tan personal és la intenció de deslligar les eleccions valencianes de la resta d’autonòmiques, cosa que, segons el cap del Consell, contribuirà a visualitzar l’autogovern. En teoria, l’avançament farà que els comicis valencians mai més no tornen a coincidir amb els de la resta d’autonomies, encara que la proximitat que separa totes dues dates –menys d’un mes– podria fer que una hipotètica majoria conservadora aconseguira unificar-los novament en 2023. Sense anar més lluny, Mariano Rajoy va allargar un mes la seua primera legislatura en el poder, que va iniciar-se a les eleccions del 20 de novembre de 2011 i va cloure’s amb les del 20 de desembre de 2015.

Els dirigents socialistes no sols esperen que la mesura siga profitosa en termes de participació, tenint en compte que es podrà mobilitzar un elector que no se sent tan temptat a prendre part dels comicis autonòmics. L’objectiu també passa per visualitzar l’anomenat “problema valencià” al conjunt de l’Estat. Les televisions hauran de dedicar-hi espais informatius. En algun cas, com el de RTVE, de manera pautada i obligatòria, amb la celebració de debats entre els candidats com recentment va passar en el cas andalús. Una altra cosa és que la problemàtica valenciana s’òbriga lloc en una campanya tan bipolaritzada i amb els ulls tan posats en el conflicte polític català. Precisament, si un territori és sensible al debat català és el País Valencià. PP i Ciutadans fa mesos que alerten del “pancatalanisme”que, en teoria, es patrocina des del Consell.

Objectiu: participació del 77%

En un context enormement convuls, amb la dreta tan excitada, el Govern del Botànic necessitarà una participació elevada, pels volts del 77%-78%, si vol reeditar el seu govern. L’any 2016, amb una afluència a les urnes del 72,4%, PP i Cs van avantatjar de 110.000 vots la suma del PSOE i la coalició A la Valenciana, integrada per Compromís, Podem i Esquerra Unida. Un any abans, en 2015, l’agregat de PSOE, Compromís-Podem i Esquerra Unida –que en aquell cas va concórrer-hi per separat– va situar-se 55.000 vots per davant de PP i Ciutadans amb una participació del 74,8%. En canvi, a les eleccions valencianes de 2015, les que van propiciar el canvi polític, l’esquerra va superar la dreta de 385.000 vots amb una participació sensiblement inferior, del 69,6%. Així doncs, no sempre una participació baixa perjudica l'esquerra, però a les estatals d'enguany, sens dubte que sí.

És obvi que la dreta està molt mobilitzada. També ho és que una part del vot de Podem està retornant al PSOE i que una fracció petita però significativa de l’electorat de Ciutadans molest per la seua deriva pot decantar-se en favor dels socialistes a fi de no contribuir a la conformació d’un executiu ultraconservador. Tanmateix, les eleccions estatals –les que centraran totes les mirades– són les més adverses per Compromís, que, per aquest motiu, en les darreres dues ocasions va decidir unir-se a Podem. En novembre de 2011, però, la coalició liderada per Mónica Oltra va ser capaç de retenir, amb Joan Baldoví com a candidat, 125.000 vots dels 175.000 que havia obtingut a les valencianes de sis mesos abans. En aquesta ocasió, un Baldoví molt més conegut i una Oltra vicepresidenta estan en condicions d’aconseguir un resultat clarament més òptim per a la coalició valencianista. Els 450.000 vots dels comicis autonòmics de 2015 són el seu punt de partida.

Però, sobretot, l’avançament beneficia Podem i Esquerra Unida, que es presenten de la mà sota la denominació d’Unides Podem. El seu candidat a la Generalitat Valenciana, Rubén Martínez Dalmau, té un índex de coneixement ínfim, però la llista conjunta de Podem i EUPV pot obtenir rèdits de la campanya estatal de Pablo Iglesias. El secretari general podemita no travessa el seu millor moment, però de ben segur que arrossegarà més vot que no ho haurien fet Martínez Dalmau i companyia. Dels 380.000 vots que van reunir per separat als comicis valencians de 2015, Podem i Esquerra Unida han de retenir-ne uns 130.000 per aconseguir representació a les Corts. Això, si fa no fa, equivaldrà al 5% de les paperetes totals. Tots els que puguen salvar a partir d’ací ajudaran a apropar-se a la representació actual, de 13 escons, atenent que alguns altres fugiran al PSPV i Compromís. Al capdavall, el principal maldecap de les dues formacions que han cogovernat la Generalitat era la por a un enfonsament de Podem i EUPV a les Corts que ara no es produirà amb tanta intensitat.

L’èxit o no de l'estratègia adoptada per Puig dependrà del nivell de participació

Resumidament, l’èxit o no de l'estratègia adoptada avui per Ximo Puig dependrà del nivell de participació. El Govern del Botànic ha de creuar els dits perquè no sols hi vagen els votants habituals i els que el trident de la dreta té hipermobilitzats, sinó que ha d’atraure els votants d’esquerres més indecisos i aquells que tan sols els fan costat esporàdicament. En aquest sentit, al PSPV opinen que l’amenaça de l’extrema dreta pot esdevenir el millor reclam.

Els antecedents evidencien que, al País Valencià, la participació creix bastant a les convocatòries estatals en relació a les autonòmiques immediatament anteriors. Entre 1991 i 1993, la participació va pujar de 12,5%. Entre 1995 i 1996, un 5,7%. Entre 1999 i 2000, un 4,9%. Entre 2003 i 2004, un 6,2%. Entre 2007 i 2008, un 8,7%. I entre maig de 2011 i novembre de 2011, un 4%. Ara bé, com ha quedat dit, perquè l’esquerra supere el bloc de dretes, la participació haurà de superar el llindar del 77%-78%. Això significaria que no sols hi haurien acudit en massa els votants que anhelen foragitar Pedro Sánchez de la presidència del Govern espanyol, sinó que també s’hauria produït un moviment de reacció de gent que n’ha acudit al rescat. Dit d’una altra manera, la coincidència electoral també farà que els votants de dreta voten en bloc contra el Botànic i que ningú no s’hi quede a l’abstenció, com podria haver passat en cas d’una convocatòria separada, en el mes de maig. A les eleccions de 2015, en el principal èxit de l’esquerra al País Valencià, la participació va situar-se en el 69,6% i els partirs progressistes van superar amb comoditat –1.355.000 vots a 970.000– el bloc alternatiu. L’abstenció pel centre-dreta d’aquella jornada no va repetir-se a les cites estatals de 2015 i 2016, i tampoc no ho farà ara, tot dificultant la reedició de la majoria absoluta a les Corts valencianes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.