POLÍTICA ESPANYOLA

Alsasua, la zona zero del nacionalisme espanyol

Pablo Casado hi va anar el mes de juny, poc abans de les primàries del PP. El cap de setmana passat Albert Rivera protagonitzava un acte de la gira “España Ciudadana” al qual s’hi sumava Santiago Abascal i més gent de Vox. Els mitjans conservadors hi han aportat èpica i han convertit Alsasua, a la Navarra bascòfona, en un emblena del nacionalisme espanyol. En realitat, però, tant el PP com Ciutadans i Vox no sols són residuals a Alsasua, sinó al conjunt de la comunitat foral. És la zona zero del nacionalisme espanyol, però per uns motius ben diferents.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aquest diumenge, una gran bandera d’Espanya presidia la plaça dels Furs del municipi d’Alsasua, a la comarca bascòfona de la Sakana, on Albert Rivera i els seus celebraven l’acte estrella de la gira “España Ciudadana”. Els mateixos Furs que Ciutadans, als seus orígens, pretenia anul·lar com a mesura indispensable per a iniciar la recentralització de l’Estat. Quatre dies abans de les eleccions de 2015, el seu candidat a la presidència de Navarra, Diego Paños, va assegurar que “se’ls pot tenir molta estima, però jurídicament no van enlloc, i políticament, encara menys”. La clatellada de l’electorat va ser tan severa que van deixar el partit a 131 paperetes de tenir-hi representació. A tot Navarra, sobre un cens de prop de 350.000 persones, tan sols 10.000 van votar Ciutadans.

Paños demanava que la fiscalitat pròpia navarresa passara a dependre de la Hisenda espanyola sota l’argument que el sistema econòmic actual no és sostenible. “No sé si a Navarra s’entendrà, però es tracta de modernitzar el país”, subratllava llavors. Dins de l’escalada autoflagel·lant, el candidat de Ciutadans menystenia els Furs perquè “no estableixen la llibertat de premsa ni la llibertat política ni res de res”. Les seues paraules van tenir la seua repercussió a les urnes i a la seua carrera política, que va quedar escapçada la nit del 24 de maig de 2015, quan va obtenir zero escons. Aquella mateixa nit, els abertzales, amb el suport de Podem i Esquerra Unida, van fer-se amb el control del Govern foral per primera vegada a la història, amb Uxue Barkos com a presidenta. EL TEMPS va fer un balanç dels seus primers tres anys en aquest reportatge publicat el juny passat.

El president del PP, Pablo Casado, durant la seua visita a la caserna de la Guàrdia Civil d'Alsasua, el proppassat 24 de juny. / EFE

Ni el PP no s’havia atrevit a tant. De fet, el PP i la Unió del Poble Navarrès (UPN) han estat socis durant més de 20 anys i ho continuen sent a les eleccions estatals. El PP, com a tal, no va presentar-se a les eleccions forals fins l’any 2011, després que els populars trencaren la seua relació amb UPN pel suport ocasional que la formació va prestar al PSOE per tal d’aprovar els Pressupostos de 2008 del Govern José Luis Rodríguez Zapatero. Avui el PP navarrès presumeix de ser un “partit nou”, fins al punt de dir que és “el partit més nou conjuntament amb Podem”. La seua presidenta, Ana Beltrán, una dona d’empresa sense gaire experiència en política, afirma que els populars van “amb bolquers”.

Tant el PP com Ciutadans són absolutament residuals a Navarra, on ningú no vol sentir a parlar de liquidar els privilegis heretats. Els populars tenen 19 regidors de 1.858, i Ciutadans i Vox, zero, mentre que al Parlament navarrès, el PP té dos diputats de 50, i Ciutadans i Vox, novament zero. La suma de populars i Ciutadans no va arribar al 7% a les eleccions de 2015. Aquell dia el PP només va presentar llista local a 54 municipis i Ciutadans, a un de sol, Pamplona, sobre un total de 272. Val a dir que el mapa polític navarrès es troba extremadament fragmentat, com ho demostra que UPN presentara 82 llistes; el PSN, 69; EH Bildu 66 o Geroa Bai, 22. A 113 municipis únicament hi havia una llista, de caràcter independent. Els gràfics elaborats per www.urnavarra.org són ben eloqüents.

Què feien Ciutadans, Vox i alguns membres del PP diumenge a Alsasua, doncs? Segons ells, homenatjar la Guàrdia Civil després de les agressions patides per un parell de membres del cos. Segons la premsa afí, plantar cara als independentistes. Als “aborígens”, tal com s’hi ha referit El Mundo a l’article de l’exdiputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo i el cap d’opinió del diari, Jorge Bustos, en un tuit igualment polèmic.

Els objectius del neonacionalisme espanyol no se circumscriuen a destacar el paper dels cossos i forces de seguretat de l’Estat –Legión inclosa–, sinó que també hi ha la intenció de fer desaparèixer la disposició transitòria quarta de la Constitució que preveu la unió del País Basc i Navarra en cas que els ciutadans navarresos així ho decidesquen en un referèndum convocat a l’efecte. Un referèndum que podria convocar-se cada legislatura i davant el qual l’Estat no hi podria fer res. De fet, és l’únic cas en què és possible de fusionar dues autonomies.

Encara que l’actual executiu navarrès –integrat per consellers de Geroa Bai, EH Bildu i Esquerra Unida– no ha expressat la seua intenció de cridar els navarresos a les urnes amb aquesta finalitat, PP, Ciutadans i Vox han deixat clar que volen eliminar aquest article de la carta magna. La pròpia Ana Beltrán, en nom del PP, afirmava a El Mundo que [Pedro] “Sánchez no té escrúpols” i que no dubtarà a “acceptar l’annexió de Navarra per tal de mantenir-se en el poder”. Un debat que no és damunt la taula, com la presidenta del Govern navarrès va expressar el juny passat en una entrevista a EL TEMPS.

Santiago Abascal, president de Vox, va sumar-se a l'acte de diumenge a Alsasua. / EFE

“De vegades em pregunten per què no active aquesta clàusula transitòria quarta”, afirmava Barkos en aquella conversa. “No ho faig perquè la majoria de ciutadans s’inclinarien per mantenir l’estatus actual. Em semblaria una pèrdua de temps”, es responia tot seguit. La líder de Geroa Bai reconeix que el seu objectiu polític és aquest, però s’estima més de ser pragmàtica i no fer volar coloms: “Si una majoria molt consolidada de gent anhelara aquest referèndum, ho percebríem al carrer, i no ho percebem”, sentenciava.

Fa unes poques setmanes, el 24 d'octubre, els líders del PP de Navarra, el País Basc, Catalunya i el País Valencià van donar-se cita a un hotel de Pamplona per dissertar sobre “el perill dels nacionalismes” en una xarrada moderada per l'exministra catalana Dolors Montserrat. “Front els nacionalismes, units en som més”, resava el títol de l’acte. Contra els nacionalismes que no siguen l'espanyol, ja s'entén. La presidenta dels populars valencians, Isabel Bonig, hi va advertir que la situació del País Valencià no era comparable a la de Navarra, el País Basc i Catalunya, però que calia “reaccionar” per tal de no acabar igual. De la seua banda, Xavier García Albiol urgia els partits espanyols a crear un “relat de sentiment i de pertinença” a fi de contraposar-lo al dels nacionalistes catalans.

Isabel Bonig, Alfonso Alonso, Dolors Montserrat, Ana Beltrán i Xavier García Albiol a l'acte contra els nacionalismes celebrat a un hotel de Pamplona el 20 d'octubre. / EFE

Els membres del Govern de Pedro Sánchez que han dit la seua sobre l'acte d'Alsasua han lamentat que només contribueix a crispar l'ambient. Unes acusacions que la dreta relaciona amb el vot favorable a la moció de censura presentada pel PSOE ara fa cinc mesos. "Els socialistes estan més a prop de Bildu que de les formacions constitucionalistes", critiquen des de les files de Ciutadans i del PP. 

L’onada de neonacionalisme espanyol no s’atura. Creix i creix animada per les plomes més escorades a la dreta del conjunt de l’Estat. Ahir mateix, per exemple, Federico Jiménez Losantos acusava el PSOE navarrès i “el PP basc de Soraya [Sáenz de Santamaría]” d’haver “insultat” –en companyia de “proetarres” i “cures satànics”– “els que van acudir a Alsasua a donar suport a la Guàrdia Civil, un puntal en la defensa d’Espanya”. Una Alsasua molt diferent a la que dibuixava aquest reportatge d'EL TEMPS de l'abril passat, pocs dies abans del judici que va acabar amb la condemna dels joves que van agredir dos guàrdies civils a un bar del municipi.

Álvarez de Toledo, també a El Mundo, ha anat encara més enllà i ha instat PP i Ciutadans a unir esforços a Navarra: “Rivera i Casado haurien d’abandonar la pugna personal que els afebleix i explicar plegats –com Nicolás Redondo i Jaime Mayor ara fa uns anys, com [Fernando] Savater ahir– que el País Basc i Navarra ja estan units entre sí, i amb Extremadura i amb Andalusia i amb Galícia, i que això és Espanya. Haurien de formar una coalició a Navarra amb un punt únic al seu programa, oposat al del bloc reaccionari: la derogació de la disposició annexionista quarta. Mobilitzar la ciutadania fins convèncer UPN per tal que abandone les seues reticències tàctiques i convertir Navarra, la comunitat on el constitucionalisme es troba més fragmentat avui, en punt de partida d’un nou consens racional per la llibertat i la igualtat entre espanyols”. Una fugida endavant que corre el risc d’acabar homologant la burgesa UPN i l'extingida ETA i que semblaria poc intel·ligent des del punt de vista demoscòpic, atès que els estudis del CIS apunten que només el 2% dels ciutadans navarresos se senten exclusivament espanyols. El rècord de meninfotiespanyolisme de l’Estat, superant Catalunya i el País Basc. Però, aquest cap de setmana, ni Ciutadans ni Vox ni el PP no pensaven en Navarra. Pensaven en la resta de l'Estat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.