El blaverisme agita Ciutadans

La dimissió de l'eurodiputada i ex-líder del partit al territori, Carolina Punset, ha evidenciat l'agreujament de la fractura entre les dues ànimes de Ciutadans al País Valencià: la conservadora i la progressista. I ha aflorat el debat sobre què vol ser de major la formació. L'aposta per un regionalisme al més pur estil Unió Valenciana del portaveu autonòmic, Fernando Giner, genera crítiques. «Defendre uns posicionaments com els de Som Valencians ens condueix a la marginalitat», comenten diferents membres del partit.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fernando Giner, portaveu de Ciutadans al País Valencià, s'ho mirava tot satisfet. Restaven pocs minuts per complir un somni. Regionalista, votant de Rita Barberá fins fa poc i devot de la Mare de Déu dels Desemparats, seria l'encarregat de dur la reial senyera durant la Processó Cívica. L'emoció al seu rostre era patent, tot i que n'era conscient que no podria gaudir d'una marxa completa. Com va succeir-ne l'any passat a causa de l'entrada de l'esquerra a l'Ajuntament de València, la processó faria honor al seu nom i deixaria d'entrar a la Catedral. Giner, però, va criticar-ho amb un gest: va aturar-se quan al final del carrer de Sant Ferran va veure-la al fons. Era la seua forma de reivindicar una tradició de només dues dècades.

La cara de goig de Giner no deixaria de ser una anècdota més si no fos perquè reflecteix el gir de Ciutadans al consistori. Un tomb que d'ençà que és portaveu autonòmic de la formació vol aplicar a les Corts Valencianes. Aquest caminar cap a un regionalisme de tall blaver ha agreujat, de fet, les diferències entre les dues ànimes del partit: la conservadora i la liberal-progressista.

La recent marxa de l'anterior líder de Ciutadans al País Valencià i eurodiputada, Carolina Punset, ha estat provocada, en part, per aquest fet. La polèmica de la piulada de Punset qualificant de «tros de tela» a la senyera va indignar al sector de Giner. «Representa els millors de la societat valenciana», van contestar-li, de forma indirecta, als comptes oficials de Twitter del partit. L'enfrontament, junt amb el desacord amb els posicionaments de Rivera respecte de la investidura de Rajoy, van fer-la plegar.

Giner, com Lizondo

Les presses per fer-se gran com fora han condemnat a Ciutadans. Si UPyD va curar-se en salud realitzant entrevistes a cada militant nou que volia accedir al partit, la formació d'Albert Rivera va rebre amb els braços oberts cada nova alta. PP, PSOE, UPyD, CDL, UV, PSD... donava igual que fora un de cada mare. Calia que el taronja esquitxara tot el País Valencià, encara que fos fruit de la combinació entre diversos colors.

Una diversitat ideològica que ha diferenciat de forma clara el treball realitzat a les Corts Valencianes del dut a terme a l'Ajuntament de València. Tant, que mentre Giner practicava una oposició dura al Govern local encapçalat per Joan Ribó (Compromís) denunciat «la ideologia radical de l'alcalde», les irregularitats a la fundació InnDEA i la complicitat «amb el catalanisme», a les Corts Valencianes Punset presentava iniciatives de bracet de Podem i votava més amb el Consell que no amb el PP. Els diferents perfils d'ambdós portaveus -Giner més conservador; Punset més ecologista i progressista- feien que els discursos a les dues institucions foren ben diferenciats.

Els moviments per part dels dirigents del sector més conservador, com ara l'ex-zaplanista Emigdio Tormo i Juan Córdoba, van acabar amb la marxa de Punset a Brussel·les. El domini orgànic d'aquests va situar a Giner com a líder autonòmic, tot i no comptar amb escó a les Corts. Al parlament valencià, va apostar-se per Alexis Marí, mà dreta de Punset fins al moment, que gaudia d'un perfil similar. Malgrat la duresa de les crítiques al debat de l'estat del País Valencià i a algunes jugades durant les negociacions per a engegar la nova RTVV, Marí no va virar el discurs ni els posicionaments de la seua antecessora.

Giner, però, va intentar imprimir un segell més regionalista a la formació. De primeres, va criticar la cessió de la Plaça de Bous de València a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) per a la celebració del 25 d'Abril, i després va organitzar una protesta amb els portaveus de Ciutadans de Catalunya, Aragó i les Illes Balears -Inés Arrimadas, Susana Gaspar i Xavier Pericay, respectivament- per tal de clamar contra la suposada «deriva independentista» del Consell. La convocatòria va ser un fracàs. Una part de Ciutadans, de fet, va veure-la inapropiada.

Seguint els passos dels impulsors de Ciutadans al País Valencià que l'any 2014 demanaven la fi de l'Acadèmica Valenciana de la Llengua (AVL) i diferenciaven «entre català i valencià», Giner va proposar a Lo Rat Penal i a la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), l'entitat secessionista que defensa posicions no científiques sobre el català, com a referents lingüístics. I va intentar influir, com a portaveu autonòmic, en els posicionaments a les Corts Valencianes. Quan va anunciar-se per part de l'esquerra que anava a derogar-se la llei de senyes d'intentat, els d'Albert Rivera van sumar-se a la iniciativa. A tocar de la votació, però, Giner va pressionar per canviar el signe del vot. Finalment, la meitat dels diputats del grup parlamentari van donar suport al Consell i la resta va abstenir-se.

Conferenciant habitual a la RACV, el segell d'Unió Valenciana a Ciutadans València està ben present. No només perquè la regidora Amparo Picó militara a la formació, sinó perquè l'aposta per un discurs centrat en una mena de valencianisme folklòric evoca els temps de Vicente González Lizondo. De fet, la tasca d'oposició realitzada a l'Ajuntament ha destacat per aquests aspectes.

Tornar a les essències vs Unió Valenciana 2.0.

Tocat pels resultats de les convocatòries electorals, sense una organització efectiva, en una crisi profunda en Alacant i sense un lideratge ni uns posicionaments clars, a Ciutadans es debat l'estratègia a seguir per a evitar que el PP capte els seus vots. Si d'una banda el sector progressista aposta per tornar als orígens, a l'ideari inicial del partit, l'altra facció sembla erigir-se en la representant del regionalisme, cercant més complicitat amb el PP que no amb les forces del Botànic.

«No podem tindre el mateix discurs de formacions marginals com ara Som Valencians», crítica un membre destacat de l'organització, que prefereix guardar l'anonimat. «Ciutadans no pot jugar al blaverisme, tot i que hi ha membres i diputats a les Corts que ho són. Ciutadans té un ideari i s'ha de complir. Apostar per un regionalisme minoritari com el de Som Valencians és una errada electoral clamorosa», rebla altra veu destacada. «Si Compromís ha anat creixent ha estat per la moderació del missatge nacionalista. No vulguem ara apostar per un discurs molt més radical que el de Compromís. I que, a més a més, no és propi dels nostres valors fundacionals», afegeix.

Un nou rumb ideològic, però, que sembla avalat per Madrid. «Tot i que som conscients que en la Comunitat Valenciana ha defensat, de vegades, posicionaments que han xocat amb els valors majoritaris dels afiliats de Ciutadans respecte a la utilització dels símbols constitucionals i les llengües cooficials, agraïm a Carolina Punset el seu treball i el seu compromís amb el Comitè Executiu Nacional», va afirmar a través d'un comunicat la direcció estatal del partit després de la seua dimissió.

«Ni a Castelló ni a Alacant els militants els preocupa aquest tema. Només a València ciutat. Però, no crec que siga la visió principal dels nostres votants. O apostem per tornar a l'ideari de Ciutadans, o davant l'original que és el PP i la còpia que haurem estat nosaltres si adoptem aquesta estratègia regionalista, preferiran al primer», apunta altre dirigent, per a rematar: «Ciutadans va nàixer per a lluitar contra els nacionalismes. I tant se val que siga blaver o catalanista. És nacionalisme, i cal combatre-ho».

Amb el partit fracturat per la idoneïtat de seguir la senda traçada per Giner, la direcció estatal pot marcar el rumb futur del partit. La presentació de propostes per part del PP similars a les de recuperar la llei de senyes d'identitat provocarà la fissura, de nou, al grup parlamentari. L'aposta del portaveu autonòmic per a engolir a un PP desfet a València per la corrupció compta amb totes les paperetes per a generar l'efecte contrari, i frustrar el seu altre desig: ser alcalde. El regionalisme blaver agita Ciutadans.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.