La farsa d'Albert Rivera

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Això era i no era, una vegada fa molts anys, un jove de nom Albert a qui li van proposar presentar-se a les eleccions d’un país concret. Catalunya se’n deia, i ell va liderar un partit acabat d’inventar que es deia Ciutadans. Oh, quina sorpresa va ser, que el petit Albert, Rivera de cognom, entrara al Parlament amb una campanya centrada en el seu cos nuet! Perquè sí, estimats amics, el nostre valent Albert va ser capaç de saltar, tot solet, la barrera del tres per cent. Corria l’any 2006.

Va superar-la de ben poquet, arribant només al 3,03 per cent, però amb aquell percentatge tan justet, ell i els seus amics van poder endur-se tres diputadets. Us imagineu, estimats xiquets, que el petit Albert hi haguera obtingut el 2,8 per cent? Avui, segurament, Ciutadans i ell viurien al País de Mai Més...

Però van créixer i van créixer, passant de país a país com una moda que no té fi. Tres diputats ací, dotze allà i una quarentena a Madrid, el seu somni humit. Ciutadans ja no era un partit tan petit, benvolguts amics, i el nostre Albert, sempre tan feliç, va avisar —a qui el volia escoltar— que pensava canviar totes les lleis electorals!

Oh, xiquets, quina il·lusió, quina joia, quina emoció, després de trenta anys ja es podria modificar el 5 per cent valencià! A les Corts van reunir-se, amb tal finalitat, els cinc grups que són en total. Per la comissió van desfilar, durant pràcticament dos anys, experts d’ací i d’allà. Tots ells van confirmar que el cinc per cert casolà era una autèntica barbaritat. Hores i hores van parlar de com millorar la llei d’abans, introduint criteris de paritat i d'una millor representativitat. Obrint les llistes al votant, cosa que no havia passat mai. I rebaixant la tanca al 3, que era allò més urgent. “Que no es queden mai més cent mil votants sense cadira”, afirmaven a Ciutadans recordant Esquerra Unida.

Tot era bonic i preciós, tot semblava de fantasia. D’una banda el PP, que clamava en el desert pel manteniment del 5 per cent, i de l’altra, quatre grups ben conscients de la transcendència del moment. Els diputats populars, per primera vegada en mil anys, no podien blocar una reforma cabdal. No tenien prou escons per passar-hi el seu corró. “Aquest tema és al nostre ADN, no ens hi podem oposar”, assegurava al seu costat la síndica de Ciutadans, fent encara més evident la soledat popular.

La nova llei ja estava a punt, sonaven trompetes de fons, fins que un dia Ciutadans va dir que s’ho havia pensat millor. “No aprovarem aquesta llei, tururut, si abans no canviem l’Estatut!”. De Madrid havien trucat, neguitosos per la reforma, ja tenien l’ai al cor, no fora cas que hi entrara Vox! Sota la petició impossible d’una circumscripció sola, Ciutadans es refugiava en el 5 per cent, així com qui no vol la cosa. Com modificar l’Estatut en uns pocs mesets, si ajornat encara està el petit retoc aprovat a l'era Camps? Quina excusa més barata, quin canvi de posició, ni els propis diputats de les Corts no sabien raonar el seu “no”.

Aquesta setmana en comissió Ciutadans ha soterrat la reforma, davant la indignació general d’aquells amb què l'havia acordat. Ni una esmena han presentat, cap ni una senyors meus. No volen allargar més el tema, anhelen que acabe ja, aquest sainet tan etern, de la maleïda norma. Per això hi han votat en contra, igualet igualet que el PP, convertint tot aquest temps en un immens paripé.

Encara queda el recurs, de què Ciutadans no vol fer ús, d’aprovar la proposició exprés que hi ha presentat el PSPV. Un canvi ben petit, alterar un cinc per un tres, sense fer-hi res més. Però ells diuen que no, que de “reformes de mínims”, no. 

On seria Albert Rivera, sense el 3 per cent català, si al País Valencià l’any 2006 s’hi haguera presentat? Desaparegut en combat, amics i conciutadans, perquè com el valencià, un entrebanc tan gran no hi ha. Per això hem escrit aquesta “farsa”, que una "composició teatral de contingut còmic i esquemàtic" és, segons que el nostre diccionari la defineix. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Víctor Maceda
Víctor Maceda

Periodista d'EL TEMPS i autor del llibre El despertar valencià (Pòrtic, 2016).