Aquest dilluns dia 1 de juny la Nova Editorial Moll presentarà a Palma, a la Fira del Llibre, una nova edició del clàssic de Georges Bernanos, Els grans cementeris sota la Lluna, amb la participació de l’historiador Mateu Morro i de l’escriptor Eduard Moyà, que ha estudiat els escriptors que residiren algun temps a Mallorca en el passat, com Bernanos a l’inici de la Guerra Civil.
Explica la Nova Editorial Moll que el llibre publicat per aquest escriptor francès de «dreta, monàrquic i catòlic» es convertí en una «internacional denúncia dels horrors de la repressió franquista», a partir del que ell va veure en persona a Mallorca just després de l’aixecament feixista. I que «en els temps» actuals el clàssic de Georges Bernanos és més necessari que mai. La present edició, amb el suport del Consell de Mallorca i la col.laboració de l’Ajuntament de Santa Maria del Camí, ha estat completament revisada, és una traducció del francès d’Antoni-Lluc Ferrer i porta l’estudi històric que va fer en el seu dia Josep Massot i Muntaner, el famós historiador mallorquí monjo de Montserrat desaparegut el 2022 a 80 anys.
Nascut a París el 1888 (i mort a Neuilly-sur-Seine el 1948) Georges Bernanos conegué l’èxit amb la seva primera novel·la (Sous le soleil de Satan, 1926) gràcies a la qual va poder dedicar-se professionalment i a temps complet a la literatura. Com tants d’altres intel.lectuals, artistes i escriptors europeus dels anys trenta, se sentí atret per conèixer Mallorca. El 1934 arribà a l’illa i quan el juliol de 1936 es va produir la rebel·lió militar feixista contra la Segona República li va donar suport sense reserves, però poc després, veient el caire que agafaven els esdeveniments i la repressió que es duia a terme, va retornar a França a l’any 1937. On el 1938 va publicar el llibre Les grands cimetières sous la lune sobre la repressió que duien a terme els feixistes a Mallorca.
La publicació del llibre va tenir un important impacte entre les classes intel.lectuals franceses i europees i, en conseqüència, va causar un mal prou intens a la reputació internacional dels revoltats. En aquells moments l’esquerra internacional s’oposava al moviment encapçalat per Francisco Franco però molts demòcrates europeus conservadors el trobaven un mal menor front el perill de la instauració d’una dictadura comunista a Espanya. Per això justament va sobtar molt que un intel.lectual francès conservador, monàrquic i molt catòlic, que havia confraternitzat amb el sectors més dretans de Mallorca, el fill major del qual, Ives, havia ingressat a la Falange, publicàs un llibre tan crític amb els revoltats per la brutal repressió que portaven a terme.
La crítica de Bernanos no s’adreçà només contra els militars revoltats i els falangistes. L’escriptor francès acusà també l’església catòlica i en especial a qui n’era llavors el seu cap a l’illa, Josep Miralles, de beneir els assassins i de callar sobre les seves atrocitats. Miralles va contestar posteriorment que «l’arrogant escriptor francès intenta desprestigiar l’Espanya que el va acollir generosament, al Generalíssim que la està lliurant del comunisme ateu i al bisbat espanyol que ha tornat pels furs de la veritat».
Bernanos conta que ningú a l’illa ignorava el terror feixista desfermat des del primer moment de l’aixecament contra la legalitat republicana –«aquests fets són coneguts de tothom»- i horroritzat per la crueltat dels revoltats la seva posició ideològica virà ràpidament des de les simpaties inicials fins a la denúncia dels assassinats: tres mil, segons els seus càlculs, només en els set primers mesos de la Guerra Civil.