Als rostres i l'ànim intermitent dels docents, pesaven els quasi vint dies de vaga indefinida. La Conselleria d'Educació, encapçalada per Carmen Ortí, havia aconseguit trencat la unitat sindical —les centrals dretanes havien capitulat a les ofertes del Consell del PP— i la seua estratègia de desgast s'havia accentuat. Mentre esbombaven el discurs «d'una vaga política» —quina aturada laboral no ho és?—, l'agressió d'un policia a una mestra jubilada havia estat una mena d'injecció de força. «La ràbia d'aquella escena ens ha donat energia», confessaven diversos educadors.
Al caliu d'aquella estampa, d'un agent empentant indiscriminadament una manifestant, els vaguistes desafiaven les elevades temperatures i la tàctica d'erosió del Govern valencià del PP. Ho feien al més pur estil 15-M, omplint el cor de la plaça la Mare de Déu de València amb tendes de campanya i cartells a favor de l'escola pública. Per què la comunitat docent prosseguia amb les seues demandes inicials: baixada de ràtios, infraestructures dignes, respecte a la llengua pròpia, més recursos per a la xarxa pública i una actualització adequada dels seus sous, entre altres.
La Generalitat Valenciana del PP havia contraatacat amb la plantilla de la desqualificació —va intentar lligar la fermesa de les centrals progressistes amb les eleccions sindicals del desembre vinent— i amb els pressupostos acordats amb Vox. «Són 7.740 milions d'euros en total. És l'aposta més ambiciosa que mai s'ha donat. Aquesta inversió converteix a l'autonomia valenciana en la tercera amb més despesa per alumne amb 7.600 euros», defensava Juanfran Pérez Llorca, comandant en cap dels valencians. Es tractava d'apaivagar les protestes.
Les ofertes llençades per part del departament d'ensenyament, però, havien estat considerades com a «insuficients» per part dels sindicats que abanderen la protesta, això és, l'STEPV,Comissions Obreres del País Valencià i UGT. Encara més, els representants dels docents es queixaven de l'actitud de la conselleria, «de la falta d'un diàleg honest» i «d'unes negociacions serioses». «Només entenen el llenguatge de la protesta i de les mobilitzacions al carrer. Sense la vaga indefinida i les manifestacions, la conselleria no estaria asseguda a negociar», explicava Marc Candela, rostre de l'STEPV.
«No volem les molles; volem el pa sencer»
Amb l'agressió policial encara a la retina i l'acampada ja enllestida —al llarg de dimecres es col·locaven carpes per a protegir-se d'un sol de justícia—, milers i milers de docents prenien els carrers de València per forçar al Consell a negociar, rebutjar les retallades a l'ensenyament públic —i a la sanitat pública— i exigir la dimissió d'Ortí. «La mobilització és brutal. No ens imaginàvem aquest riu de samarretes verdes després de tants dies de vaga i de protestes», confessava una veu veterana del sindicalisme educatiu.
La marea verda impregnaria les portes de la Conselleria d'Educació de soroll, marxes mores, tocades de processó i càntics contra Ortí. «Continuem aborronats en veure la resposta de la gent. Estem obrint tots els telenotícies a l'Estat espanyol», s'emocionava Candela a les portes del departament d'ensenyament, que apuntava la qüestió lingüística i salarial com als punts de més distància. «Hem intentat negociar des del 25 de setembre i només s'han assegut quan hem organitzat una vaga indefinida», retreia.
«La nostra força és imparable», injectava moral Xelo Valls, secretària general de la Federació d'Educació de Comissions Obreres del País Valencià. «Reclamem un acord marc i uns compromisos de negociació», demanava, així com qualificava de «millorable» les propostes del Consell. «Es poden plantejar esmenes a l'actual projecte de pressupostos. El PP, de fet, es pot autoesmenar perquè la partida que ha destinat Hisenda puga anar a l'alça i es millore en la resta de punts oberts, com ara a les ràtios i les plantilles», exposava.
Kilian Cuerda, d'UGT, insistia en el possibilisme de les seues demandes: «Si volen, hi ha possibilitats d'arribar a un acord». «Hi ha marge de maniobra», reiterava, tant en la qüestió de l'adequació salarial com en el reforç del valencià a les aules. «Educació està enrocada en una pràctica dilatòria per a augmentar el desgast del professorat i de les famílies. Actuen així per amagar la seua falta de voluntat real per segellar acords», criticava. «No volem les molles. Volem el pa sencer», proclamava.
Un calendari escolar ple de protestes
L'exhibició de múscul reivindicatiu i les invectives d'Ortí alimenten la moral dels docents. «Quin orgull d'escola pública i de companys. Esteu lluitant com a lleons, hem trencat un tabú. Ací estem lluitant en massa i en unitat», subratllava la veu d'UGT. «Un altre dia hem omplit els carrers de València», remarcava Beatriu Cardona, màxima dirigent d'Intersindical Valenciana. Després d'haver sonat «Mediterrània», de La Fúmiga, per part de la banda de la manifestació, clamava contra la consellera per haver-los titllat de «delinqüents».
«Estan allargant l'agonia. Estigueu preparats. Perquè prompte tancaran la negociació», augurava Candela, assumint que el Govern valencià del PP tirarà pel recte i prolongarà aquesta estratègia de desgast fins a la cloenda del curs escolar. És cert que les diferents mobilitzacions han forçat Ortí a la negociació, però la percepció és que les protestes s'allargaran durant l'estiu. Encara més, es preveu una arrancada de la temporada escolar ben carregada de conflictes. Ara bé, sempre que l'executiu valencià dels conservadors no moga fitxa.
Paral·lelament a les protestes i la vaga educativa, els equips directius dels centres públics del País Valencià demanaven a la Generalitat Valenciana un canvi d'interlocutors per a desbloquejar el conflicte, en al·lusió a la consellera Ortí i el seu secretari autonòmic, Daniel McEvoy. «Cal donar pas a persones amb una mirada més oberta», expressaven, així com la Plataforma per l'Ensenyament Públic al País Valencià convocava per a divendres una vaga de famílies amb l'objectiu que els docents acudisquen als centres i disposen d'oxigen econòmic.
Els educadors, no debades, perden entre 100 i 200 euros de la seua nòmina per cada dia de vaga. «Estem en una muntanya russa. Hi ha alts i baixos, però tenim clar que s'ha de continuar amb la lluita», assenyalava un dels manifestants. Les mostres de solidaritat —diverses sanitàries han eixit del seu ambulatori durant la mobilització d'aquest dimecres per donar-los suport—, la caixa de resistència i l'esperit de combat per l'escola pública són benzina per aguantar el pols al Govern valencià del PP. Siga a través de la vaga, d'acampades o de manifestacions multitudinàries.