Anticatalanisme

9 d'Octubre: quan l'abalisme es juga la seua imatge institucional

L'autorització de mobilitzacions i concentracions de grupuscles blavers i d'organitzacions d'extrema dreta a poca distància de la manifestació del 9 d'Octubre per part de la Delegació del Govern espanyol al País Valencià durant la diada ha despertat la preocupació i indignació dels convocants de la marxa valencianista. Amb els ultres fent crides a les xarxes contra l'esquerra valenciana, una repetició de les agressions feixistes de l'any passat seria la sentència per al delegat Juan Carlos Fulgencio, socialista de la corda del ministre José Luis Ábalos i contrapoder institucional del president Ximo Puig, líder d'un altre corrent del PSPV. I més encara quan des de Compromís avisen que no dubtaran a exigir la dimissió si es reiteren els atacs de la ultradreta.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'agulla del rellotge no havia tocat les sis de la vesprada. Per l'entrada oest de la plaça Sant Agustí de València, caminaven de manera exaltada mig centenar d'ultres vinculats a la graderia radical del València CF. A la seua presència, se sumaven desenes de persones que lluïen banderes de partits ultradretans com ara Vox o España 2000 i de la formació blavera Som Valencians. Totes aquestes organitzacions havien acudit a la plaça per protestar sense autorització contra els manifestants valencianistes. Per intentar boicotejar la tradicional manifestació de la Comissió 9 d'Octubre, que integra les forces polítiques, sindicals i civils de l'esquerra valenciana, durant la jornada vespertina de la diada.

Aquell intent d'evitar la mobilització legalment autoritzada i de violentar el dret a manifestar-se lliurement i amb tota normalitat va transformar-se en agressions feixistes. Puntades de peu, cops de puny, escopinades, amenaces, insults, espentons, intimidacions... València va convertir-se a ulls de tot l'Estat espanyol, i amb les televisions emetent-ho en directe, en l'escenari de la impunitat de l'extrema dreta. Amb més d'una vintena de víctimes, l'aleshores Delegat del Govern espanyol, el popular Juan Carlos Moragues, fou durament criticat per quasi totes les formacions polítiques. Les errades en el dispositiu policial havien permès l'atac dels ultres a plena llum del dia. I després que es personaren diverses organitzacions cíviques, va engegar-se una investigació policial oberta que suma més de 20 radicals imputats, d'entre els quals hi hauria 13 amb connexió amb els hooligans de l'equip de Mestalla.

Amb el record d'aquests aldarulls a la retina i després de diversos actes en els quals l'extrema dreta aliada amb el blaverisme ha amenaçat de boicotejar la manifestació valencianista que encapçala Acció Cultural del País Valencià i la resta de les forces progressistes del País Valencià, la Delegació del Govern espanyol a València, ara dirigida pel socialista Juan Carlos Fulgencio, ha autoritzat diverses manifestacions limítrofes amb la marxa de la Comissió 9 d'Octubre. Mentre la tradicional de l'esquerra valenciana ha estat privada d'acabar en el Parterre, un jardí en el qual està l'estàtua del rei Jaume I, l'executiu espanyol ha donat permís a diversos grupuscles blavers perquè es manifesten només una hora abans que la Comissió 9 d'Octubre finalitzant la seua mobilització en la plaça negada als valencianistes.

Aquesta manifestació està convocada per l'Associació del Regne de València de Gais i Lesbianes, Transexuals i Bisexuals un grupuscle secessionista lingüísticament i anticatalanista que mostra a les xarxes un perfil moderat i allunyat totalment dels missatges de l'extrema dreta. Presidida per Rafael Verdeguer, va participar de la Fira Valencianista que integrava a bona part de les petites associacions de l'univers blaver. Verderguer, al seu torn, estaria en l'òrbita d'Unió, segons les seues publicacions a Twitter. Una formació minúscula, que abans estava integrada en Unió Valenciana, i que ha rebut l'autorització per a una altra mobilització aquest 9 d'Octubre que també comptarà transcorrerà pel centre de València.

La plataforma blavera LGTB està estretament lligada, però, al Grup d'Acció Valencianista (GAV), una entitat que va servir de força de xoc del blaverisme més irredempt durant la mal anomenada Batalla de València. Tot i que darrerament s'ha centrat en activitats d'estricta promoció del blaverisme, van aparèixer pintades seues en el mural dels joves d'Alsasu. Junt amb ells i el grupuscle organitzador, participen de la marxa altres plataformes minúscules que tenen com a nexe en comú el GAV. Aquest grup amb un llarg historial d'accions vandàliques i virulentes per part d'alguns joves que hi van estar lligats ha defensat a les xarxes l'arrencament dels llaços grocs. La presidenta de les seues joventuts, Sandra Ombuena, és també el rostre de la Coordinadora d'Entitats de l'Antiga Corona d'Aragó, que aixopluga les plataformes de l'anticatalanisme més tradicional de les Illes, el territori aragonès i el País Valencià.

Cartell del GAV contra els llaços grocs| EL TEMPS

A aquestes dues marxes, s'hi suma una altra convocada per diverses formacions blaveres que també s'iniciarà de la plaça Sant Agustí a les 20.00 hores. I que acabarà a tocar de la Comissió del 9 d'Octubre. Amb la presència d'irrisòries formacions polítiques, està organitzada per Avant Valencians. Aquest partit marginal i anticatalanista està dirigit per Vicente M. Bellvís, connectat també amb l'Associació Regne de València de Gais, Lesbianes, Transexuals i Bisexuals. Representant del blaverisme més moderat, va participar de la concentració contra l'Aplec del Camp de Túria -tot i que després va desmarcar-se a les xarxes de les intimidacions dels ultres- i encapçala un partit que va promoure, segons Público.es, la censura al grup musical Ebri Knight. Una formació local lligada, Avant Albal, tot i que gaudeix d'autonomia respecte Avant Valencians, va estar esquitxada pels aldarulls del 9 d'Octubre. Un dels detinguts pels incidents figurava en el tercer lloc de la llista d'Avant Albal a les eleccions municipals del 2015. El partit, però, ha condemnat la violència a les xarxes i els seus missatges, tot i l'anticatalanisme, no tenen res a veure amb la ultradreta.

Per arredonir-ho, s'ha autoritzat una concentració de quatre hores de la formació neofeixista España 2000 en una plaça a només 1.000 metres de distància d'on finalitza la marxa de l'esquerra civil, sindical i política del País Valencià. Tanmateix, el líder del partit d'extrema dreta José Luis Roberto, empresari de la seguretat i exlletrat de la patronal dels clubs de cites, ha indicat en una publicació a Facebook que la seua intenció era realitzar una marxa fins al Parterre, però que «a causa de la seua ocupació per entitats valencianistes [en referència als grupuscles blavers], complint amb l'objectiu de no ser ocupat per entitats catalanistes en el final de la marxa», no presentaran cap recurs al Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià. El dirigent ultradretà, a més, ha anunciat que no realitzaran la concentració i que «sol·licitarà als afiliats i manifestants d'España 2000 que s'afegisquen a qualsevol de les manifestacions de signe valencianista [blaveres]». 

Segons va publicar aquest setmanari, una persona involucrada amb els fets del 9 d'Octubre, és un habitual de les concentracions que promou la força d'extrema dreta i el grupuscle blaver Defenem Valéncia (sic), que ha defensat a les xarxes la plataforma neonazi Hogar Social Madrid. Tal com va contar EL TEMPS, España 2000 va homenatjar també un dels ultres investigats pels atacs a la diada valenciana de l'any passat, Vicente Estruch, connectat amb la graderia radical de Mestalla i amb un advocat que va concórrer per aquesta organització d'extrema dreta.

A la manifestació de la Comissió 9 d'Octubre de l'any passat durant la diada valenciana, els ultres d'extrema dreta van agredir diversos participants de la marxa| Miguel Lorenzo

Com a conseqüència del perfil i de la proximitat dels actes organitzats pel blaverisme i la ultradreta, Acció Cultural del País Valencià qualifica «d'una falta de realisme» i «d'irresponsable» la planificació de les manifestacions realitzada per la Delegació del Govern espanyol, en mans del PSPV-PSOE. «Les mobilitzacions no es poden organitzar com a una agenda institucional. Sempre hi ha endarreriments i es poden superposar unes amb les altres. En la pràctica, acabaran barrejant-se», avisa Toni Gisbert, portaveu de la Comissió 9 d'Octubre -plataforma que aixopluga totes les entitats manifestants- i de l'entitat cívica a favor de la llengua pròpia. «Aquesta decisió s'ha pogut prendre per dos motius. O són novells i creuen que poden programar les marxes d'aquesta manera o simplement són irresponsables i no hi ha voluntat real d'assegurar la seguretat d'una cita festiva», afirma.

«És intolerable que la Delegació del Govern espanyol caiga en la trampa d'unes organitzacions pantalles de l'extrema dreta sense capacitat associativa consolidada que empren els mecanismes legals per a manifestar-se i expressar la llibertat d'expressió amb l'objectiu de dificultar l'exercici de manifestació i llibertat d'expressió d'una comissió que compta amb forces polítiques, sindicats i associacions amb una base social real i que du des de fa 20 anys mobilitzant-se al carrer en aquestes dates», critica. I adverteix: «El delegat del Govern espanyol és el responsable polític de qualsevol cosa que puga passar. I si es produeixen agressions o incidents, o, fins i tot, no tenim el dret de manifestar-se amb normalitat i sense por i la policia no garanteix que quan s'acabe la manifestació la gent puga tornar a les seues cases sense cap agressió de l'extrema dreta, li demanarem que assumisca la seua responsabilitat». «Encara es pot canviar el recorregut. Hi ha temps. Ha de rectificar», expressa.

Aquesta planificació tampoc ha passat desapercebuda a Compromís, socis dels socialistes a la Generalitat Valenciana. Fonts de la coalició admeten la seua «preocupació» pel disseny i insten a «modificar-lo». I reiteren que en cas que es produïsquen incidents, seran ferms demanant responsabilitats polítiques a Fulgencio. No dubtaran a exigir la seua dimissió si cal.

Amb aquest escenari, el delegat del Govern espanyol s'hi juga el seu futur polític el 9 d'Octubre. Situat pel ministre de Foment, el socialista José Luis Ábalos, per exercir de contrapoder institucional al president valencià Ximo Puig, també del PSPV, en la pugna orgànica que lliuren ambdós corrents del socialisme valencià, la repetició de les imatges de l'any passat o qualsevol errada en el dispositiu policial del 9 d'Octubre erosionaria l'estratègia política d'Ábalos al País Valencià. Més encara si es demanara la dimissió del delegat. I les crides a la violència a les xarxes socials no albiren unes mobilitzacions amb calma.

Conscients d'aquest escenari, malgrat la planificació de les manifestacions, el Govern espanyol va prometre un desplegament policial que comptaria, fins i tot, amb unitats procedents d'altres autonomies. «Estem preocupats pels grups radicals que fan de la violència un modus vivendi. Prendrem les mesures necessàries perquè tot el món puga celebrar conforme a les seues idees un dia tan especial per a vosaltres», va assegurar el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en la seua visita a València amb motiu del dia de la policia autonòmica. Tota una mostra de la importància que té per a l'abalisme la jornada vespertina del 9 d'Octubre a València. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.