Les senyeres coronades amb blau havien deixat pas a les banderes espanyoles. Els càntics habituals de «som valencians, mai catalans» s'alternaven, de manera inèdita, amb els «Viva Espanya». La plaça de l'Ajuntament de València estava tenyida de roig i groc. El blau habitual restava difuminat davant la presència hegemònica de rojigualdes.
Els prolegòmens de la processó cívica del 9 d'Octubre, una marxa segrestada durant dècades pel blaverisme i l'extrema dreta, mostraven un ambient diferent. Amb l'excusa de Catalunya, l'espanyolisme estava més present. I la decadència experimentada durant els darrers anys, va capgirar-se amb la presència dels ultres del València CF. Els insults, els crits i els càntics feixistes van sentir-se més fort, especialment, quan desfilaven els càrrecs i militants de Compromís i Podem.
Aquell clima de tensió va traduir-se en puntades de peus, cops de puny, cadires llançades i morats al cos. Diversos membres lligats a Ultras Yomus i altres militants extremistes relacionats amb el grupuscle blaver Defenem Valéncia i España 2000 van ser els encarregats d'uns aldarulls que buscaven rebentar la manifestació de la Comissió 9 d'Octubre. Les agressions i l'escenificació de salutacions a la romana dels aficionats radicals del València CF a l'estatura de Jaume I al Parterre, un parc ubicat al centre de València, no van boicotejar la marxa en la qual participaven els partits polítics progressistes del País Valencià, les entitats civils valencianistes i sindicats com ara Comissions Obreres, UGT o Intersindical. Però van mostrar la cara més violenta del feixisme i la seua impunitat davant d'un operatiu policial farcit d'errades.
Tot i que van registrar-se nombroses agressions, als jutjats valencians només van arribar poc més d'una desena de denúncies. Ara bé, diverses organitzacions van personar-se per evitar que la violència de l'extrema dreta restara impune. La Xarxa Espanyola d'Immigració i Ajuda al Refugiat va presentar un escrit a la Fiscalia. Una denúncia que va tenir com a resultat l'obertura de diligències contra els Ultras Yomus. Als escrits de les víctimes i d'aquesta ONG, s'hi van sumar poc després Moviment contra la Intolerància i l'Ajuntament de València. Tanmateix, la justícia valenciana va impedir la personació del consistori valencià.
Tal com va avançar aquest setmanari, la majoria de les organitzacions que conformen la Comissió 9 d'Octubre s'han personat al procediment judicial que investiga les agressions durant la Diada del País Valencià. D'aquesta manera, Acció Cultural del País Valencià, Associació Tirant lo Blanc, Centre de Recursos Just Ramírez-Ca Revolta, Escola Valenciana, la Plataforma pel Dret a Decidir, la Societat Coral El Micalet, Comissions Obreres, Intersindical, PSPV-PSOE, Compromís, Podem, Esquerra Unida, Esquerra Republicana del País Valencià i les joventuts de la formació republicana reprodueixen l'estratègia de l'Acció Popular contra la Impunitat. Això és, com va fer aquesta plataforma que aixoplugava totes les organitzacions que podien ser víctimes de la violència ultradretana, presentar-se conjuntament com acusació particular per denunciar els fets i fer pedagogia contra el feixisme.
.JPG)
«El nostre interès legítim rau en el fet que la Comissió és qui va fer la convocatòria i, que més enllà dels perjudicis i dels danys directes a les víctimes, s'investiguen els delictes d'odi i contra el dret fonamental de manifestació i d'expressió pública del pluralisme polític», va apuntar Acció Cultural del País Valencià aquest divendres sobre un procediment que s'ha declarat complex a causa de «la multiplicitat de fets, de lesionats i de parts en el procediment i les múltiples diligències a practicar». «El passat 9 d'octubre de 2017 va tenir lloc un fet molt greu a la ciutat de València: una manifestació comunicada formalment a la Delegació del Govern espanyol a València, i que havia rebut contestació positiva de la mateixa Delegació, no va poder desenvolupar-se amb normalitat a causa de l'acció violenta d'un grupuscle de persones perfectament identificades», va recordar al comunicat l'entitat cívica. I que apuntava a la policia espanyola com a responsable de permetre les agressions feixistes: «Aquesta acció violenta es produí sense que la Delegació del Govern i les Forces de Seguretat de l'Estat (FSE) compliren amb el seu deure de garantir el lliure exercici per part dels ciutadans dels drets elementals de manifestació i lliure expressió, i la seguretat física dels ciutadans davant la violència de grups minoritaris».
Ultres contra les cordes
El jutjat d'instrucció número 15, encarregat de la causa, va ordenar la detenció de 18 persones i està investigant-ne 22, segons les fonts judicials consultades per EL TEMPS. Dels actuals imputats per les agressions del 9 d'Octubre, 13 estarien vinculats a la grada radical del club de Mestalla a judici de la policia espanyola. La justícia, de fet, investiga no només diversos hooligans de l'equip blanc i negre. També al mateix col·lectiu Ultras Yomus per un presumpte delicte d'associació il·lícita. Donada de baixa com a entitat al registre l'any 2013, ha mantingut diversos estira-i-arronses amb la direcció del Valencià CF. Ara bé, a causa de la pressió dels radicals el club propietat del magnat Peter Lim va cedir i va atorgar, de nou, els passes als 40 ultres més virulents de la graderia hooligan.
D'entre els membres d'Ultras Yomus investigats, destaca el nom de Vicente Estruch El Alfarrasí, un dels històrics dels hooligans filonazis. Estruch, amb una esvàstica tatuada a la cuixa i les sigles del dictador nazi Adolf Hitler gravades als punys, va estalviar-se entrar a la presó per tràfic de drogues gràcies a inscriure's en un programa de desintoxicació per a drogodependents. Manuel Quijano, l'advocat que l'assisteix a la causa, va ser candidat d'España 2000 per Llíria (Camp de Túria) en les darreres eleccions municipals del 2015.
Precisament, el líder d'España 2000 i autèntic factòtum de l'extrema dreta valenciana, José Luis Roberto, també està al punt de mira de la justícia. Aquest empresari i advocat que va estar lligat al negoci dels clubs de cites està investigat per la intimidació feixista que va protagonitzar a les portes del domicili de la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, el passat mes de novembre.
Ací un vídeo complet del que ha ocorregut aquesta nit al domicili d'Oltra. Tota la informació a @ElTemps_cathttps://t.co/gyWoTCl7mhpic.twitter.com/MMFpkvlJgO
— Moisés Pérez (@MoissPrez) 18 d’octubre de 2017
Junt amb Roberto estan involucrats a la causa altres tres persones històricament lligades a la formació ultradretana. Pedro Vicente Rodríguez, líder del partit d'extrema dreta a Xirivella (Horta) i protagonista de diversos aldarulls al consistori de la població de l'àrea metropolitana de València, fou el quart identificat per la Guàrdia Civil com a participant en la intimidació feixista a Oltra. Rodríguez, al seu torn, va assistir a la contramanifestació ultradretana convocada per censurar la cavalcada de les reines magues que organitza la Societat Coral El Micalet.
Amb cinc dels presents a la intimidació feixista a la líder de Compromís encara per identificar, els quatre membres d'España 2000 esperen la seua primera cita amb els tribunals el pròxim 23 de maig. Serà quan Roberto junt amb els altres tres militants ultradretans declaren davant el jutge després de la denúncia interposada per l'Advocacia de la Generalitat Valenciana. Com amb les personacions de diverses organitzacions a la causa que investiga els aldarulls del 9 d'Octubre, aquest judici forma part de l'ofensiva als jutjats contra la impunitat feixista. Una batalla judicial que pot capgirar el resultat fins ara al País Valencià, en el qual els atacs de l'extrema dreta o l'existència d'organitzacions neonazis que realitzaven activitats suposadament il·lícites han quedat sense responsables. Pot haver-hi un canvi al marcador.