País Valencià

Quan la pressió popular frena el feixisme

Amb l'excusa del procés independentista a Catalunya, l'extrema dreta valenciana va sortir al carrer per mostrar la seua cara més virulenta. Les agressions durant la manifestació del 9 d'Octubre i la intimidació a la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, van intentar transmetre un missatge d'impunitat i por. Tanmateix, la reacció de condemna de tot l'arc parlamentari valencià, les denúncies de les víctimes i de la Xarxa Espanyola d'Immigració i Ajuda al Refugiat i la manifestació massiva contra el feixisme d'aquest cap de setmana han frenat l'actitud més desinhibida dels ultres. Que cap membre d'España 2000 haja acudit a la concentració contra l'Aplec del Puig del Bloc i ERPV, quan tenien permís legal concedit per Delegació del Govern espanyol, ho evidencia.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'estampa dels carrers de València era ben diferent. El calendari marcava 9 d'Octubre, diada nacional del País Valencià. Les persones amb senyeres coronades eren la tònica pel centre i la música de Moros i Cristians esperava el seu torn per conquerir la ciutat. Amb tot, a la plaça Sant Agustí i al carrer Xàtiva s'aixoplugaven els primers manifestants. La comissió 9 d'Octubre, integrada per tota l'esquerra política, sindical, civil i cultural valenciana, realitzava la seua tradicional marxa, enguany en favor de la llengua pròpia. Però l'esbroncada de la processó cívica al matí generada per grupuscles feixistes anunciava una jornada vespertina carregada de tensió.

Tot i les crides a les xarxes socials de l'extrema dreta valenciana a rebentar la marxa de la comissió 9 d'Octubre, era la policia local l'encarregada de controlar mitja hora abans i que s'iniciara la manifestació la plaça Sant Agustí, punt d'eixida de la marxa. L'arribada dels ultres feixistes va deixar-los fora de joc per protegir els diferents col·lectius de l'esquerra independentista que estaven preparant-se per a la manifestació. L'estratègia de la policia espanyola d'acordonar els manifestants va possibilitar que la ultradreta poguera rodejar-los. I quan van intentar aclarir la zona, els grupuscles feixistes van xafar els peus a la darrera pancarta de la marxa de la comissió 9 d'Octubre, que s'havia dividit en dos.

Si les persones ubicades a les primeres pancartes de la comissió 9 d'Octubre van rebre insults, intents de robatoris, amenaces i, fins i tot, alguna agressió, la violència de la ultradreta va mostrar-se a la llum del dia en les posicions més endarrerides de la manifestació. Exactament on es situava l'esquerra independentista i els col·lectius antifeixistes. El resultat d'aquella jornada és ben conegut: agressions i la sensació d'impunitat de l'extrema dreta. Ara bé, tot i la gran presència d'ultres feixistes majoritàriament lligats a Ultras Yomus, els aficionats radicals del València CF, i d'altres relacionats amb el Grup d'Acció Valencianista (GAV), no van aconseguir rebentar la marxa.

Agressions d'ultres feixistes durant el 9 d'Octubre| EL TEMPS

20 dies després l'escenari era molt diferent. Des de les quatre i quart de la vesprada que la policia espanyola va desplegar-se pels carrers Xàtiva i la plaça Sant Agustí. A cada 200 metres, hi havia grups de tres o quatre agents. I als furgons aparcats, encara esperaven més policies en cas de ser necessària la seua intervenció. Les tanques col·locades en el Parterre i l'acordonament dels ultres perquè la manifestació transcorreguera sense cap incident va demostrar les mancances del desplegament del 9 d'Octubre. Però també que la situació començava a capgirar-se i que la impunitat de l'extrema dreta s'erosionava.

La manifestació celebrada aquest dissabte, de fet, es convocava en resposta a les agressions feixistes del passat 9 d'Octubre. Quasi els mateixos integrants de la comissió 9 d'Octubre van impulsar una marxa que fou massiva i que va traure milers de persones pels carrers de València cridant contra la ultradreta. A ritme de dolçaina i tabal, va ressonar el càntic de «València serà la tomba del feixisme». «Aprofitant el context que es viu a Catalunya, l'anticatalanisme va ser el detonant i l'excusa perquè es desplegara gran quantitat d'odi contra el diferent», va proclamar Carles Urtubia, portaveu de la marxa. La muixeranga va posar fi al clam contra la violència de la ultradreta.

Imatge de la manifestació antifeixista d'aquesta dissabte| @CSOA_Horta 

Aquesta resposta contundent als carrers, però, no ha estat l'única acció que s'ha realitzat per frenar el feixisme i assetjar-lo judicialment i mediàtica. Amb la intimidació ultradretana efectuada en el domicili particular de la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, com a mostra de la manca de por i de la impunitat de l'extrema dreta valenciana, tots els partits polítics en les Corts Valencianes van firmar una declaració institucional per condemnar aquesta agressió. La imatge del líder d'España 2000, empresari i advocat José Luis Roberto a les portes de l'habitatge d'Oltra posava de manifest la permissivitat del feixisme clàssic al País Valencià.

Amb la Delegació del Govern espanyol iniciant la seua pròpia investigació després de les peticions de dimissió de Juan Carlos Moragues, el seu màxim responsable, una dotzena de víctimes van presentar les seues denúncies als jutjats valencians. També la Xarxa Espanyola d'Immigració i Ajuda al Refugiat va interposar la seua denúncia. La comissió 9 d'Octubre va demanar, al seu torn, sense èxit la destitució de Moragues.

Mentrestant, la recerca de la policia espanyola ha comportat, de moment, la detenció de 13 ultres pels fets del 9 d'Octubre. Líders dels Ultras Yomus, de la Curva Nord -la grada d'animació del València CF- i exregidors de Coalició Valenciana, la formació creada en el seu moment per l'advocat ultra i expresident del GAV Juan Garcia Sentandreu, estan entre els detinguts. El cronista faller Pepe Herrero o l'ultra de Gandia CF, relacionat amb el GAV, proper a Ultras Yomus i que va estar suposadament implicat en una agressió a Benirredrà (La Safor), Néstor Franco, estan al focus. La policia espanyola va identificar, al seu torn, un altre membre dels radicals del València CF amb antecedents per apunyalar un antifeixista l'any 2014. Membres del partit blaver Avant o de la plataforma Defenem Valencia, un grupuscle anticatalanista, han estat reconeguts com a autors d'algunes de les agressions per les mateixes víctimes.

L'Aplec del Puig com símptoma

Amb la manifestació contra al feixisme a València sent un èxit, l'altra prova de foc era l'Aplec del Puig que realitzen aquest diumenge per separat el Bloc i Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV). España 2000, a través del seu líder, havia cridat per Facebook a protestar contra aquests actes reivindicatius, festius i familiars. Fins i tot, Delegació del Govern espanyol a València havia legalitzat la manifestació del partit d'extrema dreta a poca distància dels esdeveniments dels valencianistes i els republicans. La concentració, convocada a les 12 hores d'aquest diumenge, ha sigut un fracàs. No ha acudit cap membre de la formació ultradretana.

Àgueda Micó, coordinadora nacional del Bloc durant l'Aplec del Puig| Bloc

L'absència de l'extrema dreta, però, mostra que la pressió popular i mediàtica ha frenat, de moment, la virulència seguida del feixisme valencià. I ha permès, junt amb el gran desplegament policial amb efectius dels diferents cossos de seguretat estatal, celebrar amb normalitat ambdós actes.

«Quan no els agrada el que es demana, declaren il·legals manifestacions. Per això, consideren normal que vagen a elles a agredir als qui es manifesten lliurement i, fins i tot, ho justifiquen dient que és una provocació», ha retret Enric Morera, president de les Corts Valencianes i del Bloc -formació integrada en la coalició Compromís-, als populars sobre els atacs feixistes del 9 d'Octubre. Tanmateix, Catalunya també ha sigut protagonista. Morera ha afirmat que «no hi haurà reforma constitucional ni solució per a Espanya en la qual no participen els socialistes. Li dic als socialistes, a Pedro Sánchez, que no hi haurà govern alternatiu a Rajoy que no se semble al Botànic». I ha advertit al president valencià i líder del PSPV-PSOE, Ximo Puig, de «la trampa del PP» en l'intent d'Isabel Bonig, líder dels populars valencians, d'explorar un pacte entre els dos grans partits.

Imatge de l'acte del Bloc en el darrer diumenge d'octubre| Bloc

«Estem vivint un moment històric de regressió de drets i perill de la democràcia», ha assenyalat Àgueda Micó, coordinadora nacional del Bloc i coportaveu de Compromís. «El PSOE hauria d'abandonar el tàndem PP-Ciutadans i sumar-se als qui defensem el pluralisme», ha indicat, seguint la línia discursiva de Morera. Micó també ha carregat contra l'estratègia del PP de revifar l'anticatalanisme. «Encara que a molts els agradaria reviscolar la Batalla de València de fa dècades, ara mateix l'única Batalla de València que estem lliurant és la del Corredor Mediterrani, la del Tracte Just i la de la dignitat dels valencians i valencianes. El 18 de novembre València ha de ser un clam», ha proclamat, en referència a la manifestació en favor d'un millor finançament que prepara la societat civil valenciana i de la qual s'han esborrat populars i taronges.

A l'altra banda de la muntanya, però, Compromís i, especialment, el Bloc ha rebut els retrets d'Esquerra Republicana del País Valencià. El líder de la formació independentista, Josep Barberà, ha anunciat la incorporació als republicans d'Esquerra Valenciana, fins fa poc integrada al Bloc. «Esquerra Republicana del PV es converteix en el pal de paller de l'independentisme valencià i Esquerra Valenciana serà la segona pota d'eixe pal de paller», ha expressat. «Quan Compromís ha començat a involucionar hem hagut de deixar el Bloc», ha assegurat Jaume Ferrà, membre del Consell Polític d'Esquerra Valenciana.

Dirigents d'ERPV a l'Aplec del Puig d'aquest diumenge| ERPV

Si el Bloc ha dedicat el seu aplec a reivindicar un finançament just i infraestructures com ara el Corredor Mediterrani, ERPV ha apostat per recordar la figura de Joan Fuster coincidint amb el 25 aniversari de la seua mort. «Vosaltres heu sigut referent de la lluita contra les actituds feixistes des de fa anys», ha dit Pau Morales, portaveu nacional de les joventuts d'ERPV, sobre l'amenaça feixista que tenien ambdós actes. Una intimidació que, finalment, no s'ha produït. La resposta dels valencians al carrer i als jutjats ha replegat, de moment, l'estratègia més agressiva de l'extrema dreta al País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.