Toni Cantó havia canviat les tribunes parlamentàries i la defensa aferrissada de l'espanyol sota la tutela de la trumpista Isabel Díaz Ayuso per endinsar-se en la trinxera mediàtica. Amb una gran capacitat oratòria arran de la seua carrera professional com a actor, el rodamon de la política havia desembarcat a 7NN, un projecte televisiu a l'òrbita ideològica de Vox, amb presentadors que havien negat l'holocaust, accionistes vinculats a la Fundació Francisco Franco i amb un director de les operacions televisives lligat estretament al lobby ultracatòlic Hazte Oir.
L'exsíndic de Ciutadans a les Corts Valencianes, exdirigent d'UPyD al País Valencià i exdirector de la fantasmagòrica Oficina de l'Espanyol de la Comunitat de Madrid havia fitxat per aquesta cadena ultra per a presentar un programa d'actualitat amb entrevistes i convidats enclavats a l'entorn de l'extrema dreta espanyola. El calendari marcava setembre de 2022, és a dir, l'inici d'una temporada política que acabaria amb el carrusel electoral del 28-M i l'inesperat 23-J.
En poc mes de sis mesos al capdavant d'un espai audiovisual de contingut innegablement ultra, la cadena 7NN anunciaria la fi de les seues emissions. Cantó es quedava sense tribuna des de la qual pregonar la seua conversió cap a postures extremistes després d'uns inicis a l'extint partit de Rosa Díaz amb intervencions de caràcter progressista. Els temps de projecció mediàtica deixaven pas a un combat més discret a través de les xarxes socials, allunyat de l'etapa de cops efectistes que van caracteritzar la seua estança per la primera línia de la política valenciana.
Aquells anys de martell opositor contra el Botànic van revelar un joc d'ombres rere les seues funcions parlamentàries. Cantó va estar al punt de mira durant la campanya electoral valenciana del 2019 per haver cobrat els seus treballs d'actor en el període 2002-2004 a través d'una societat amb el propòsit d'estalviar-se impostos, per cobrar quasi 140.000 d'una Canal 9 erigida en òrgan de propaganda del PP i per haver falsejat el seu currículum al Congrés dels Diputats quan lluïa els colors magenta d'UPyD. L'actor-polític també havia treballat per a la Generalitat Valenciana de Francisco Camps i per a un organisme municipal del consistori liderat per Rita Barberá.
Amb una trajectòria política que possibilitaria complir les vacants que encara atresora el nou executiu valencià del PP i Vox que lidera Carlos Mazón, Cantó ha acaparat, de nou, els focus mediàtic pel seu fixatge com a instructor de teatre dels cursos que ofereix l'Ateneu Mercantil de València. El seu objectiu serà ensenyar de setembre a desembre perquè els alumnes siguen capaços de fer l'obra de la gala de Nadal de la institució.
Cantó combinarà aquestes classes de teatre amb la seua carrera docent iniciada a la universitat privada CEU Cardenal Herrera de València, propietat de l'Associació Catòlica de Propagandistes. Al centre universitari, instrueix sobre una de les seues grans habilitats: l'oratòria. De fet, comparteix els seus coneixements en aquesta matèria amb tots els inscrits als cursos de lideratge del màster impulsar pel seu excap a Ciutadans, exlíder de la formació taronja i advocat contra les reversions sanitàries per part de la firma Ribera Salud, Albert Rivera.
Els tentacles de la família De Rosa
La incorporació de Cantó a l'Ateneu Mercantil de València ha estat l'últim moviment controvertit de la seua presidenta, Carmen de Rosa. Premiada per una de les entitats marginals del món blaver, va sorgir amb assiduïtat a les pàgines dels diaris valencians per un episodi de memòria democràtica que va viure com a presidenta de la Falla El Mercat de València. De Rosa va renunciar al seu càrrec pel seu desacord amb la proposta d'un altre dirigent de la mateixa falla que pretenia entregar un guardó a la Fundació Francisco Franco.
Directiva de la residual Societat Civil Valenciana, una còpia sense massa social del col·lectiu unionista que va néixer a Catalunya, va ostentar anys enrere, durant els temps de vi i roses del campisme i de la formació de la gavina al País Valencià, una influència notable a l'agrupació de Ciutat Vella. No debades, l'exconseller Luis Santamaria va rescatar-la per formar part del nucli de la gestora dels populars a la ciutat durant la seua travessia per l'oposició. La seua filla, Carmen Sancho, va ser fallera major l'any 2014. Segons una publicació a les xarxes socials de la conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, dirigida per la zaplanista Susana Camarero, ha estat nomenada com a la nova directora territorial d'aquest departament.
La presidenta de l'Ateneu Mercantil de València no amaga amb les seues anades i vingudes a la política municipal haver-se criat en una família que ha estat vinculada al PP. Tots els germans han tingut lligams amb els populars i un pis de la nissaga va acollir durant anys la seu del partit de la gavina. El compromís amb les sigles conservadores de Fernando de Rosa, per exemple, és inequívoc. Militant en el seu moment d'Aliança Popular, va ser l'encarregat d'omplir la targeta de filiació d'un altre jove amb aspiracions professionals al món del dret: el posterior cap del Consell i assenyalat judicial a la peça de Fitur de la trama Gürtel, Francisco Camps.
Amb el magistrat conservador Juan Luis de la Rúa com a valedor, compta amb una carrera exitosa als jutjats com a expresident de l'Audiència Provincial de València i exvicepresident del Consell General del Poder Judicial, l'òrgan de govern dels jutges. A pesar d'una biografia de renom als tribunals, Fernando de Rosa ha practicat en diverses ocasions el joc de la porta giratòria: va fer-ho quan va ocupar-se de la conselleria de Justícia amb Camps al palau de la Generalitat Valenciana i l'any 2019 en convertir-se en senador pel PP. En l'actualitat, atresora un seient a la Cambra Baixa per les sigles populars.
Fernando de Rosa, a més, ha protagonitzat episodis foscos durant la seua trajectòria política. Segons va narrar aquest setmanari, l'antic magistrat va ser l'encarregat de distribuir als mitjans de comunicació la denúncia presentada per l'activista ultra Cristina Seguí contra l'exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana i rostre mediàtic de Compromís, Mónica Oltra, pels abusos sexuals del seu exmarit a una jove internada en un centre d'acollida de menors.
La víctima d'aquells tocaments sexuals va ser contractada durant poc de temps a la concessió sanitària que posseïa el gegant sanitari Ribera Salud a Torrevella (Baix Segura). La companyia, amb el seu negoci milionari en joc durant l'etapa progressista al País Valencià per la internalització de les àrees sanitàries privatitzades, ha estat comandada per Alberto de Rosa, el tercer germà de la nissaga connectada amb el PP i esquitxat per unes gravacions del cas Brugal. El directiu de la firma que controla les concessions de Dénia (Marina Alta) i Elx-Crevillent (Baix Vinalopó) va formar part de la llista municipal del PP a Sueca (Ribera Baixa) en els comicis celebrats l'any 2007.
Un Ateneu tacat de blau
La presidència de Carmen de Rosa al capdavant del nou espai de treball de Cantó ha estat marcada per una exhibició de les coordenades ideològiques de la institució decimonònica. En febrer de 2022, no debades, l'Ateneu Mercantil de València va convertir-se en una de les entitats impulsores d'un manifest contra els Països Catalans. A la presentació d'aquest text promocionat pel vetust Casino d'Agricultura de València, la RACV o Lo Rat Penat, van llençar-se crítiques secessionistes contra l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per la seua defensa de la científica unitat de la llengua.
L'Ateneu Mercantil de València va ser, precisament, l'espai que va acollir la presentació en societat d'aquest manifest i la institució que unes setmanes després va erigir-se en garant de les senyes d'identitat valencianes en una reunió amb dirigents municipals del PP. L'entitat havia firmat en 2020 un acord de col·laboració amb la RACV, l'ariet del blaverisme per revestir d'una façana pseudoacadèmica les normes anticientífiques del Puig.
El recinte emblemàtic del centre de la capital valenciana també va exercir d'amfitrió d'unes polèmiques jornades sobre seguretat i persones migrades que va organitzar l'extrema dreta Vox. Com a convidat de la formació ultradretana, hi havia l'inspector en cap de la policia espanyola Ricardo Ferris, professor a l'escola de formació de l'empresari de la seguretat José Luis Roberto, líder del partit feixista España 2000. Ferris va ser destituït pel Ministeri de l'Interior arran de les seues afirmacions xenòfobes durant aquella conferència.
La institució ha atresorat més moments polèmics per actuar com a seu d'esdeveniments protagonitzats per personatges de l'univers ultra. L'Ateneu Mercantil de València va prestar les seues instal·lacions per a l'acte que va organitzar el trumpisme mediàtic espanyol, amb Cristina Seguí al capdavant, per atacar Oltra amb el testimoni de la víctima del seu exmarit. La jornada va incorporar-se dintre de l'estratègia política de les sensibilitats més reaccionàries per desgastar la imatge de l'exdirigent valencianista i antiga consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives. Una de les taques polítiques de la institució que ha fixat com a professor de teatre a Cantó.