L'experiència acumulada pel Govern valencià d'esquerres durant la reversió del departament sanitari d'Alzira (Ribera Alta), joia del model d'assistència mèdica privat que va impulsar l'expresident valencià Eduardo Zaplana, anticipava una batalla política, legal i mediàtica amb la recuperació pública de l'àrea sanitària de Torrevella (Baix Segura). En defensa del seu negoci milionari a la demarcació hospitalària d'Alzira, la concessionària Ribera Salud va iniciar durant la primera legislatura botànica una ofensiva contra el Consell progressista per terra, mar i aire. Les pressions diplomàtiques, l'encàrrec d'estudis per ressaltar la suposada eficàcia del model de col·laboració pública-privada o de llibres per buscar el descrèdit públic de la llavors consellera de sanitat, la socialista Carmen Montón, formaren part d'aquell full de ruta de pressió a les autoritats.
A pesar de l'estratègia fallida, atès que la Generalitat Valenciana presidida pel socialista Ximo Puig va tornar a mans públiques el departament d'Alzira en la primavera del 2018, Ribera Salud va persistir en la tàctica per conservar la demarcació hospitalària de Torrevella. El departament havia estat privatitzat l'any 2006 per part de l'executiu encapçalat llavors pel conservador Francisco Camps, qui va entregar la seua gestió per un període de 15 anys a la mateixa beneficiària d'Alzira. Ribera Salud comptava amb connexions en el PP: l'actual conseller delegat del grup sanitari, Alberto de Rosa, va figurar a la llista municipal dels populars a Sueca (Ribera Baixa) l'any 2007. El germà del directiu de la companyia, Fernando de Rosa, a més, ha estat secretari autonòmic de Justícia en l'etapa 2003-2007, conseller de Justícia de Camps en el període 2007-2008 i, actualment, és senador per la formació de la gavina.
La formació dretana i, en menor mesura, Ciutadans van convertir-se en els principals opositors polítics a la reversió del departament de Torrevella. En la seua condició de president de la Diputació d'Alacant, l'actual presidenciable del PP a la Generalitat Valenciana, el neozaplanista Carlos Mazón, va realitzar diversos actes i declaracions públiques a favor de mantenir el negoci de Ribera Salud a l'àrea sanitària localitzada a la comarca del Baix Segura. El dirigent conservador va expressar, de fet, que la gestió de l'Hospital de Torrevella duta a terme per Ribera Salud «ha estat un exemple d'èxit, tal com ha demostrat la pandèmia». Aquella afirmació contrastava amb la polèmica actuació de l'empresa propietat d'un fons nord-americà, la qual va cedir treballadors sufragats amb fons públics de les concessions d'Elx-Crevillent, al Baix Vinalopó, i de Torrevella per realitzar un assaig de tests massius a la localitat madrilenya de Torrejón de Ardoz en plena crisi vírica de la COVID-19.
A la pressió política a favor del manteniment del model concessional de la bancada conservadora i reaccionària de les Corts Valencianes, integrada pel PP, Ciutadans i l'extrema dreta Vox, va sumar-se la batalla legal iniciada per Ribera Salud. El grup empresarial sanitari va desplegar tots els seus recursos jurídics per aturar la recuperació pública o, si més no, aconseguir una pròrroga de la privatització que xocava amb el contracte firmat durant l'època de Camps. Estava en joc, no debades, un pastís econòmic que va aportar l'any 2020 fins a tres milions d'euros de beneficis per a la caixa del gegant sanitari privat Ribera Salud.
La batalla lliurada als tribunals fou fallida per als interessos empresarials de Ribera Salud, ja que el Consell va aconseguir a mitjans d'octubre la internalització de la demarcació hospitalària. La justícia valenciana va resoldre fins a sis vegades a favor del tripartit conformat pel PSPV, Compromís i Unides Podem, així com de la conselleria de Sanitat i Salut Universal encapçalada per la socialista Ana Barceló. Va fer-ho en sentències datades el 22 de febrer, 26 de març, 26 de maig, 11 de juny, 23 de setembre i 15 d'octubre.
La defensa de Ribera Salud, tal com consta en les dues darreres resolucions firmades per la secció quinta de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, fou exercida per l'advocada Rosa Vidal, exdirectora de l'antiga RTVV i sòcia-directora del despatx Broseta Abogados, comandat pel prohom de la dreta valenciana, Manuel Broseta. En l'última interlocutòria de l'alt tribunal valencià, signada per magistrats identificats a l'ala conservadora de la judicatura, com ara Edilberto Narbón, s'avalava la reversió i les seues normes amb l'argument que estaven incorporades al contracte firmat entre la concessionària i l'administració valenciana. Encara més, s'afirma que estaven ajustades a dret i que ostentaven absoluta garantia jurídica.
A la resolució, fins i tot, la sala contenciosa-administrativa del tribunal autonòmic rebutjava l'al·legació de Ribera Salud a través del despatx de Broseta, que argumentava que la reversió de la concessió d'Alzira va provocar un caos en la gestió que s'agreujaria, en el cas de Torrevella, per executar-se en plena pandèmia de la COVID-19. «La identitat o semblança amb les normes de març de 2017, en relació amb el departament de salut de la Ribera, haurien d'haver suposat una major facilitat per afrontar aquesta situació perquè ni és sorprenent la voluntat de l'administració de no prorrogar els contractes de concessió, ni ho són les normes; i també llavors la concessionària, sense pandèmia, anunciava una situació de caos en la reversió que res va tindre a veure amb la realitat produïda, més enllà de la normal alteració en la rutina del servei que produeix la mateixa», va esgrimir l'alt tribunal. En les altres resolucions, els raonaments jurídics exposats eren força similars.
L'estratègia jurídica de Ribera Salud contra la reversió del departament privatitzat de Torrevella no fou duta terme en exclusiva pel bufet de Broseta Abogados. Segons va publicar El Español, la companyia sanitària va contractar a finals de maig els serveis d'assessorament jurídic del despatx Martínez-Echevarría & Rivera Abogados, el qual va adquirir notorietat després d'incorporar com a lletrat a l'exlíder de Ciutadans, Albert Rivera. «Estem immersos en un debat jurídic amb la Generalitat Valenciana que està capficada a realitzar una reversió en meitat d'una pandèmia, i hem decidit incorporar el despatx d'Albert Rivera al nostre equip judicial», va expressar el conseller delegat de Ribera Salud, Alberto de Rosa, a la ràdio del grup ultraconservador Intereconomia. Des de la trona parlamentària i en els successius mítings que va protagonitzar com a màxim dirigent del partit taronja, Rivera havia defensat la conveniència del sistema d'externalització sanitària.
La derrota de Ribera Salud als tribunals enfront de la Generalitat Valenciana va completar-se el passat estiu quan el Tribunal Suprem va avalar el procés de recuperació a mans públiques de l'àrea de salut d'Alzira. La sentència, en la qual constava el lletrat Nicolás M. A. González-Deleito, apoderat del prestigiós despatx Cuatrecasas, creava jurisprudència per a les posteriors reversions sanitàries efectuades al País Valencià, així com per si altres governs autonòmics emprenien internalitzacions de serveis d'assistència mèdica als seus territoris. Tot un míssil de flotació jurídic en la guerra de la companyia amb el Consell per conservar el seu negoci milionari dintre de la sanitat valenciana.