La detenció de l'expresident valencià Eduardo Zaplana, en aquell matí primaveral del 2018 a València, va tancar un cicle de corrupció que s'havia obert amb el marujazo de la moció de censura a Benidorm. Zaplana, com a protagonista d'aquella operació per assolir l'alcaldia de la ciutat de la Marina Baixa a principis dels noranta i actor principal de la trama Erial, exercia de capicua dels tripijocs de la gavina a les aigües polítiques valencianes.
Els investigadors de la benemèrita apuntaven que l'exministre de Treball amb el neocon José María Aznar havia cobrat suposadament suborns milionaris a canvi d'atorgar a la família Cotino les adjudicacions dels plans eòlics i de les ITV. La reaparició a escena del servei d'inspecció de vehicles era una mena de viatge cap a una de les primeres accions privatitzadores del Consell de Zaplana. La formació de la gavina va entregar en aquell moment un servei rendible des de la gestió pública a diferents prohoms empresarials valencians i homes de negocis vinculats a les sigles populars.
Aquella privatització va acabar escurant les butxaques dels valencians. Rafael Blasco, aleshores conseller de Territori i Habitatge, amb interessos al sector de les ITV i posteriorment engarjolat per desviar diners de les ajudes al tercer món, va implementar en 2004 la prova de la sonometria. La incorporació d'aquest element va comportar que la factura de la revisió tècnica per a un vehicle dièsel passara dels 36,98 euros en 2004 a 42,95 euros en 2010.
«Es tracta d'una prova que només estava present al nostre territori i que la Unió Europea considera voluntària. En canvi, Blasco va instaurar-la com a obligatòria creant un mercat captiu per a les concessionàries, ja que si passaves la ITV a Albacete, podies ser sancionat per no comptar amb aquest element a la revisió tècnica del vehicle», va denunciar temps més tard Fran Ferri, quan exercia de síndic de Compromís a les Corts Valencianes. La introducció de la prova de la sonometria i d'una altra en matèria d'emissions empentaria les empreses agraciades amb la privatització a obtenir beneficis milionaris. No debades, van sobrefacturar 317 milions d'euros en el període 1998-2010.
Els beneficis extraordinaris, els quals havien sobrepassat les previsions marcades als plecs de condicions de la privatització, van produir-se en detriment de les tarifes que havien d'assumir els ciutadans del País Valencià. Els valencians, segons diversos informes de l'organització en defensa dels consumidors Facua, van arribar a pagar un 146% més que altres habitants de la resta de territoris de l'Estat espanyol. Uns preus exorbitants que van provocar que el Govern del Botànic, amb el conseller d'Economia, el valencianista Rafael Climent, al capdavant, acordara la reversió del servei.
La internalització, a parer d'un estudi confeccionat per la consultora lleonesa Nuve Consulting, era més rendible per a l'administració pública. El model de gestió directa generaria uns ingressos de 39,2 milions d'euros l'any 2026 mentre que la perpetuació del sistema privatitzat només sumaria 19,2 milions d'euros a les arques públiques del Consell en aquelles dates. En el període 2021-2026, el guany estimat per a la Generalitat Valenciana amb la reversió era de 207,4 milions d'euros i solament de 108,3 milions d'euros, quasi la meitat, si s'optava per entregar el servei a les empreses privades.
A pesar d'aquestes dades i de l'historial d'ombres que va perseguir l'anterior privatització de les ITV, fa uns dies la nova consellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Núria Montes, va obrir la porta a una reprivatització als micròfons de la Cadena Ser: «La ITV és un model d'empresa privada en què competien les unes amb les altres i funcionava perfectament. En aquest moment, ens hem trobat amb una situació catastròfica [en referència a la gestió pública]».
«Soc molt conscient de la situació i creiem que durant el mes de setembre ho podrem estabilitzar», va agregar, per afirmar sense descartar un retorn als temps de la privatització: «En aquests moments, la nostra prioritat és donar continuïtat al servei que afecta els ciutadans, els transportistes, els taxistes i totes les persones que depenen d'un vehicle sobretot per a treballar i per a viure». Aquelles declaracions eren com a una mena de déjà-vu de l'acció privatitzadora de Zaplana en els seus temps de president de la Generalitat Valenciana.
Un negoci milionari en joc
El principal protagonista de la trama Erial i excap del Consell va deixar com a llegat dels seus mandats un sistema sanitari de gestió privada, el qual va ser batejat com a model Alzira. Si Zaplana va posar la primera pedra amb l'externalització del departament sanitari de la Ribera Alta, la resta d'executius del PP van ampliar el mapa mèdic controlat per empreses privades a Torrevella (Baix Segura), Elx-Crevillent (Baix Vinalopó), Dénia (Marina Alta) i Manises (Horta). Es tractava d'un model que, en els seus primers anys, va necessitar un rescat públic perquè fos rendible per la principal operadora, Ribera Salud, una firma connectada amb el PP a través del seu conseller delegat Alberto de Rosa.
L'arribada de l'esquerra a les institucions valencianes en 2015 va tallar de soca-arrel qualsevol temptació d'expansió d'aquest model sanitari. De fet, i amb l'aleshores consellera de Sanitat i Salut Universal, la socialista Carmen Montón, al comandament, va retornar a mans públiques la pedra angular i simbòlica d'aquell sistema ideat en temps de Zaplana: l'hospital d'Alzira. L'operació, tanmateix, no va ser fàcil per l'ofensiva per terra, mar i aire desplegada per Ribera Salud. El gegant sanitari va protagonitzar una croada mediàtica, diplomàtica i judicial que acabaria fracassant, i que va comptar amb la col·laboració d'importants altaveus comunicatius i dels principals despatxos d'advocats i assessorament.
L'anterior executiu progressista, no debades, internalitzaria el departament de Torrevella i deixaria tot llest per a la recuperació de l'àrea sanitària de Dénia, amb informes tècnics elaborats que avalen i recomanen continuar amb la senda de la tornada a mans públiques d'un hospital habitualment al punt de mira per la controvertida gestió privada. La victòria del PP i l'extrema dreta Vox a les eleccions valencianes, però, ha canviat la prioritat. I més amb l'elecció de Marciano Gómez, un dels arquitectes del model Alzira en temps de Zaplana, com a conseller de Sanitat.
Tant la ultradreta Vox en la campanya electoral com els populars al llarg dels seus vuit anys de travessia per l'oposició han defensat les suposades bondats de l'anomenat sistema de col·laboració pública-privada. És cert que els populars van jugar a l'ambigüitat durant les setmanes de batalla electoral i deriven la decisió en una auditoria que ha d'elaborar la conselleria, però l'elecció de Gómez com a comandant de la cartera sanitària i el currículum ideològic del PP fan que una aposta per les reversions dels hospitals privatitzats s'acollira amb sorpresa. I més quan els reaccionaris de Vox han presentat a diferents poblacions del Baix Segura mocions per a la reprivatització de l'àrea mèdica de Torrevella. De moment, Sanitat ha aturat les reversions dels departaments de Dénia i Manises, la qual cosa és un indicador de les intencions de Gómez.
Ribera Salud, propietària de les concessions de Dénia i d'Elx-Crevillent, està pendent de la decisió del Consell perquè es juga el seu negoci milionari, i també n'està a l'aguait l'asseguradora Sanitas com a posseïdora de la gestió del departament de Manises. No debades, la concessió de Dénia va generar en 2021 uns guanys de 21,8 milions d'euros i la gestió del departament d'Elx-Crevillent va reportar per a la companyia sanitària uns beneficis de 12,3 milions d'euros en 2021. En el cas de Manises, Sanitas va emborsar-se fins a 18,2 milions d'euros en l'exercici del 2021. Tota una font d'ingressos per a les seues companyies que busquen evitar per tots els mitjans possibles que s'asseque.
Els guardians de la llibertat d'elecció
Si quan Zaplana va accedir al Consell del bracet de la blavera Unió Valenciana l'any 1995 va capgirar-se el mapa educatiu, amb un intent indissimulat d'afavorir pressupostàriament i legislativament l'educació privada i concertada, l'accés de Mazón a la Generalitat Valenciana de la mà de Vox albira una ofensiva amb les mateixes coordenades ideològiques. El cap del Consell va ressaltar en el seu discurs d'investidura el compromís amb la denominada com a llibertat d'elecció. O dit d'una altra manera: l'aprovació de mecanismes per estendre i consolidar la malla escolar privada i concertada al País Valencià.
El programa electoral del PPCV era absolutament transparent amb aquest propòsit: «La prioritat és un pacte educatiu per la llibertat educativa, on es reforce l'autoritat del professor, la competitivitat i on la cultura de l'esforç siga prioritària», afirmaven. Els populars prometien «garantir a les famílies que tindran llibertat per a triar el centre, l'ideari i la llengua que vulguen en l'educació dels seus fills, des de l'educació infantil gratuïta de 0 a 3 anys fins a les etapes postobligatòries». Les coincidències amb Vox són elevades, ja que els ultradretans van defendre en el seu esquifit programa «garantir la llibertat educativa i lingüística, i la qualitat de l'ensenyament sense intromissions ideològiques».
A l'espera que la vicepresidència segona i conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge marque el seu model de prestacions socials i de residències, amb el lobby Aerte molt atent a qualsevol passa del nou departament, l'ombra de la privatització i l'afavoriment dels negocis privats als serveis públics assetja la inspecció tècnica de vehicles, així com la gestió dels hospitals i dels centres educatius valencians. La política valenciana s'ha instal·lat en una mena de déjà-vu de l'etapa inicial de Zaplana, quan va activar una croada liberalitzadora només xafar la moqueta del palau de la Generalitat Valenciana.