No calia ser un graduat en Filologia ni tan sols haver conclòs l’ESO per adonar-se’n, però la sentència que acaba de dictar la secció quarta de la sala contencioso-administrativa del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) ho deixa ben clar: Lo Rat Penat fa servir una normativa “molt distinta” de l’oficial. “No s’hi ajusta ni en l’ortografia, ni en la sintaxi, ni en la gramàtica, sinó que se sotmet a les normes del Puig, que són distintes segons les directrius marcades per la gramàtica de la llengua valenciana elaborada per la secció de llengua de la RACV, l’única autoritat lingüística que reconeixen”.
És per això que l’alt tribunal valencià desestima el recurs presentat per Lo Rat Penat contra la sentència que la sala sisena dels jutjats contenciós-administratiu de València va emetre el 10 de juny de 2019, com a conseqüència de la qual sol·licitava els 112.000 euros de subvenció pública atorgats per la Diputació de València però que aquesta institució va deixar en suspens.
El 28 de novembre de 2017, el diputat de Cultura —Xavier Rius, de Compromís— va signar una resolució que deixava sense efecte la partida en qüestió en no haver respectat la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que l’Estatut valencià estableix com a oficial.
Un cop publicada la llista d’entitats que rebrien subvenció pública per la difusió de la llengua i la cultura autòctones, Rius va instar el cap de normalització lingüística de la corporació provincial a revisar els continguts del lloc web de Lo Rat Penat i d’unes altres publicacions d’aquesta associació, que de fa dècades promou obertament el secessionisme lingüístic.
Des de juny de 2015, Rius va deixar clar que les ajudes a la promoció de la llengua havien de partir del respecte a la normativa oficial
“Com a conseqüència d’aquesta actuació, va comprovar-se que l’associació no utilitzava la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en els cursos que organitzava, les activitats i les seues comunicacions externes”, recorda la sentència signada pels magistrats Manuel José Domingo Zaballos, Miguel Ángel Narváez Bermejo i Antonio López Tomás. “Atenent els informes emesos i perquè l’associació només reconeix l’autoritat en matèria lingüística de la Real Acadèmia de la Comunitat Valenciana [sic], va decidir-se la pèrdua de la subvenció concedida.”
En aquest sentit, la sentència confirma que Lo Rat Penat no va respectar en cap moment “les bases 6 i 7 de la convocatòria, que condicionaven la subvenció al requisit de respectar en la seua comunicació externa els criteris lingüístics establerts per la institució que té la missió de determinar i elaborar la normativa lingüística”, tal com recull l’article 41 de l’Estatut valencià. Per tant, Rius va actuar com devia. I els intents posteriors de Lo Rat Penat a fi d’obtenir la partida assignada per la via judicial tampoc no han aconseguit l’objectiu desitjat.
Des de la seua arribada al càrrec, en juny de 2015, el diputat de Cultura va deixar clar que totes les ajudes a la promoció de la llengua havien de partir d’una premissa elemental: el respecte a la normativa oficial. Un missatge indirecte tant a Lo Rat Penat com a la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), molt ben tractades per les administracions del PP tot i el seu menyspreu a la normativa oficial.
La sentència del TSJCV abunda en aquesta circumstància. Les regles estaven clares i Lo Rat Penat va preferir no respectar-les: “Les bases no van ser impugnades per la recurrent ni tan sols des de la perspectiva d’una possible vulneració o confrontació amb drets fonamentals que podrien resultar lesionats”, raó per la qual “queda clar que no s’acaten les orientacions marcades per la base sisena de la convocatòria en el seu apartat c), cosa que ha determinat la pèrdua [de la subvenció]”.
“L’incompliment de les seues obligacions no és simplement formal, sinó radical, ja que no se segueix ni es respecta el model lingüístic oficial”
“Resulta patent —continua la sentència— sense necessitat de prova i per les seues pròpies manifestacions, que l’entitat recurrent, com hem vist, no se sotmet a les bases de la convocatòria i així ho reconeix en el fet setè de la seua demanda i amb el document número 2 que acompanya la mateixa.” És a dir, que “l’incompliment de les seues obligacions no és simplement formal, sinó radical, ja que no se segueix ni es respecta el model lingüístic oficial que determina l’atorgament de les bases”.
En el seu recurs, Lo Rat Penat subratllava que l’obligatoritat de l’ús del model de llengua normatiu fixat la Diputació se cenyia a les comunicacions externes, però no a les activitats que les entitats aspirants organitzen a l’àmbit intern. Un argument que l’alt tribunal també tomba de manera explícita: “Per a la sala no hi ha dubtes que els cursos que organitza l’esmentada associació i les comunicacions realitzades en el seu web entren en el concepte d’aquelles activitats que s’haurien de dur a terme emprant la normativa lingüística oficial i que, en no respectar-se, determina la retirada de la subvenció”.
El TSJCV imposa el pagament de les costes processals a Lo Rat Penat, que ara té l’oportunitat de recórrer davant el Tribunal Suprem, amb unes opcions d’èxit encara més reduïdes.