A tocar del port de Torrevella, a escassos quatre carrers de la mar, s'erigeix el Centre Cultural Verge del Carme. Amb capacitat per a 320 persones i una sala d'exposicions, va convertir-se a meitat d'aquesta setmana en l'escenari de presentació de la candidatura de l'extrema dreta Vox a la ciutat del Baix Segura. Al capdavant de la llista dels ultradretans, se situava el pneumòleg Salvador Ruso, qui a finals de la dècada dels vuitanta i a principis dels noranta va provar fortuna política amb les sigles del Centre Democràtic Social.
Ruso, diputat per la formació democristiana a les Corts Valencianes durant la legislatura 1987-1991, havia involucionat ideològicament. D'aquella militància de centredreta havia passat a abanderar una llista ultraconservadora. Ho feia a una ciutat dominada amb una única excepció ecologista pel PP des de l'any, precisament, que va acabar la seua aventura al parlament valencià. Conscient que l'extrema dreta Vox aposta per fer forat a la bossa electoral dels populars en aquelles contrades, va prometre en la seua posada de llarg la reprivatització de l'Hospital de Torrevella, el qual fou internalitzat pel Govern del Botànic quan va acabar-se la concessió atorgada pel PP.
«Lliurarem la gestió de la sanitat pública a empreses privades. La gestió sanitària ha d'articular-se a partir de l'experiència i de l'eficàcia i no dels prejudicis ideològics. El Botànic va arribar amb el prejudici que la sanitat ha de ser exclusivament pública, i va desmuntar models de col·laboració pública-privada que funcionaven raonablement bé», va afirmar Carlos Flores, candidat valencià dels fonamentalistes amb passat al partit nostàlgic del franquisme Fuerza Nueva i a la seua branca juvenil durant els anys vuitanta del segle passat, Fuerza Joven, en una entrevista a La Vanguardia.
L'aposta per reconstruir el model sanitari engegat per l'expresident Eduardo Zaplana, és a dir, entregar una altra vegada als grans grups sanitaris les àrees desprivatitzades pel Govern del Botànic d'Alzira i Torrevella, també és compartida pel PP, per la formació que va impulsar i consolidar aquest sistema durant les seues dues dècades de control de la Generalitat Valenciana. O, si més no, aquesta possibilitat no ha estat descartada pel presidenciable dels conservadors, el neozaplanista Carlos Mazón, quan si li ha demanat.
Encara que en una entrevista a EL TEMPS el candidat del PP va sostenir que «Alzira mereix continuar en el paraigua públic», en altres ocasions s'ha manifestat amb l'ambigüitat que «cal fer una auditoria per a analitzar què funciona millor a cada departament sanitari». Tanmateix, Mazón, abans de l'arribada de les setmanes més intenses de la campanya electoral, va posicionar-se fermament a favor de la privatització de la gestió dels departaments sanitaris. No debades, va erigir-se en el principal ariet opositor com a president de la Diputació d'Alacant contra la reversió de l'àrea sanitària de Torrevella.
Tres anys enrere, en un estiu marcat per la pandèmia, el dirigent neozaplanista va expressar «el seu suport al model concessional». Fins i tot, va inaugurar la presentació del pla estratègic 2021-2025 de l'Hospital de Torrevella, amb el qual la concessionària pretenia vendre a l'opinió pública de la comarca del Baix Segura les bondats d'una continuïtat del sistema de gestió privada, tot i les ombres assenyalades per un informe de la federació sanitària de CCOO del País Valencià.
Al contrari que el PP i els carpetovetònics de Vox, les forces botàniques han promès seguir amb el seu full de ruta de desmuntar el model sanitari de Zaplana si revaliden la coalició governamental progressista a les urnes. «La pròxima legislatura acabarem amb la desprivatització del sistema de salut», va afirmar el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, dies enrere en un acte a Alacant junt amb el president espanyol i company de militància, Pedro Sánchez.
«Tornarem a la gestió pública directa la totalitat dels departaments de salut i serveis sanitaris privatitzats, també el transport sanitari», expressa Compromís al seu programa electoral, així com Unides Podem sempre ha fet bandera de la internalització de les concessions sanitàries.
Un negoci milionari en joc
Amb l'esquerra a favor de la reversió de les concessions sanitàries que encara estan vigents al País Valencià i l'entesa de la dreta i l'extrema dreta partidària d'aquest model de concerts assistencials, el lobby sanitari es juga els seus interessos en les votacions valencianes del 28M, ja que del color polític de l'executiu valencià depenen els seus negocis al caliu de l'erari públic. En mans del grup hospitalari francès Vivalto Santé, Ribera Salud disposa, per exemple, de la gestió de dues àrees sanitàries al territori valencià: a Dénia, a la Marina Alta, i a Elx-Crevillent, al Baix Vinalopó.
El Consell, de fet, va iniciar temps enrere els tràmits per a revertir la concessió sanitària de Dénia, la qual finalitza el 31 de gener del 2024. Aquest departament, al punt de mira constantment pel reguitzell d'ombres d'una gestió privada que ha provocat nombroses queixes i un rebuig ciutadà al manteniment de l'externalització, va ser comprat íntegrament per Ribera Salud l'any 2021 amb l'adquisició del paquet accionarial que ostentava l'asseguradora germànica DKV.
L'executiu valencià, amb la consellera socialista i actualment candidata a l'alcaldia d'Alacant, Ana Barceló, al capdavant, va interpretar aquest moviment econòmic com a monopolístic i va intentar tombar-lo sense gaire èxit. La jugada permetia a Ribera Salud controlar una àrea sanitària que havia rebut d'ençà que va privatitzar-se i fins a l'any 2018 una injecció de 1.054,41 milions d'euros, segons va desgranar el periodista Sergi Castillo a l'obra La batalla per la sanitat valenciana (Alfons el Magnànim, 2020). Segons la plataforma d'informació mercantil Infocid, aquesta concessió va generar uns beneficis de 21,8 milions d'euros l'any 2021 als seus posseïdors.
Assenyalada per un informe elaborat per una comissió de les Corts Valencianes per l'opacitat, l'escassetat de personal i per uns serveis mèdics dissenyats per a fer negoci per damunt d'altra consideració, la concessió de Ribera Salud a l'àrea d'Elx-Crevillent és l'última a caducar del sistema sanitari zaplanista. Tot i que el final de l'externalització no es donarà fins a l'any 2025, la seua continuïtat estarà sotmesa també al signe polític de la Generalitat Valenciana.
El cost del departament per a les arques públiques valencianes en el període 2010-2018 ha estat de 900,9 milions d'euros, d'acord amb l'obra finançada per la beca d'investigació periodística Josep Torrent de la Unió de Periodistes. La concessió, ateses les dades estretes per la citada plataforma mercantil, va generar uns guanys de 12,3 milions d'euros en l'exercici 2021.
La firma sanitària amb el seu negoci milionari en joc als comicis valencians està presidida per Alberto de Rosa, candidat del PP a Sueca (Ribera Baixa) l'any 2017 als comicis municipals. És germà, al seu torn, de la presidenta de l'Ateneu Mercantil, Carmen de Rosa, i del senador del PP i exconseller de Justícia amb Francisco Camps, Fernando de Rosa, qui va ser president de l'Audiència Provincial de València, vicepresident del Consell General del Poder Judicial, esquitxat per les gravacions de la trama Brugal i polèmic per les seues connexions amb el trumpisme mediàtic arran de la causa judicial que va forçar la dimissió de l'exvicepresidenta Mónica Oltra.
L'altra companyia amb interessos vinculats a l'escrutini electoral és Sanitas. L'asseguradora sanitària, no debades, controla l'àrea assistencial de l'hospital de Manises, a l'Horta, una concessió que caduca el 7 de maig de l'any 2024. La proximitat de la data ha provocat que dies enrere el Consell ja notificara a la firma controlada pel grup britànic Bupa, amb episodis fiscals polèmics a l'Estat espanyol, l'inici del procés d'internalització de l'àrea sanitària privatitzada pel PP.
La tornada a mans públiques privaria Sanitas d'engreixar la injecció rebuda per gestionar aquest departament, la qual ascendeix a 1.266,38 milions d'euros entre 2009 i 2018, com recull la investigació periodística de Sergi Castillo, i d'una concessió que va registrar un resultat de 18,2 milions d'euros l'any 2021. Els interessos milionaris del lobby sanitari, pendents del 28M.