Fins final d'agost, a la platja de Nules es pot visitar la cinquena edició de Casetes Obertes. El cor de les Platges de Nules. Enguany el plat fort és l'exposició 'Els valors d'un poble. 100 anys vora mar', una iniciativa que, amb el patrocini de l'Ajuntament, és una oportunitat per donar a conèixer el valor patrimonial i etnològic del conjunt de cases que, a primera línia de platja, s'arrengleren les unes al costat de les altres.
Una façana històrica d'habitatges senzills i humils on la propietat s'ha passat de pares i fills i on els llaços de veïnatge, ordits estiu rere estiu, són forts. La majoria són veïns del mateix Nules. Enguany, la inauguració va ser a la caseta de Vicentica, una senyora a la vora de la norantena.
Aquest és el cinquè any que l'associació Platges de Nules organitza aquesta iniciativa. En fan moltes més: jornades d'investigació, certamens de pintura i fotografia, rutes guiades, recitals de música... Els mou l'interès per fer comunitat, però, sobretot, compartir la singularitat d'un poble històric que amenaça de ser enderrocat en el segle XXI.
«Quin sentit té acabar generant una façana mediterrània deshumanitzada, monòtona i globalitzada?»
Així ho dictà la delimitació del Ministeri de Medi Ambient de l'any 1988, que situa dos centenars d'aquests habitatges centenaris, en el domini públic marítim terrestre. En alguns punts, certament, la línia de la mar hi és a menys d'unes poques desenes de metres. La llei marca, en termes generals, que el domini públic marítim terrestre és de 100 metres respecte d'on trenquen les ones.
«La qüestió és que quan aquestes casetes, vinculades a l'activitat agrícola de la marjal es van construir, allà per finals del segle XIX i principis del segle XX, la mar estava molt més endins. A hores d'ara hi ha finques negades sota la mar», expliquen des de Platges de Nules. Al llarg de tot el segle XX, però, el desenvolupament portuari ha estat generalitzat: a Castelló, a Borriana, a Sagunt, a València...
Això, unit al problema de la falta de sediments transportats pels rius pels canvis en els règims de pluges, ha incidit en la regressió generalitzada de totes les platges que hi ha al sud de les grans infraestructures portuàries. Les infraestructures, simplement, han bloquejat la dinàmica natural dels sediements. La de Nules és una de les platges perjudicades. Quan el gener de 2020 el temporal Glòria assotà la façana mediterrània, ho van experimentar en tota la seua magnitud: l'aigua entrà dins de les cases i causà greus destrosses.
La mobilització
«És difícil imaginar l'angoixa quan rebem la carta on la Direcció General de Costes ens informa que les nostres cases han de ser enderrocades. Estem parlant de persones que tutelem un patrimoni cultural que hem heretat dels seus pares o dels seus avis i que han passat ací tots els estius de la seua vida. Hi ha gent molt angoixada i que pateix insomni per culpa d'aquesta situació. Els ciutadans no mereixen viure aquesta situació per la manca de sensibilitat de governs que ni miren ni atenen», critiquen des de l'associació Platges de Nules.
Per tal de fer-hi front, un grup de veïns van fundar l'associació Platges de Nules. L'interès, asseguren, va més enllà d'allò estrictament immobiliari. «Es tracta de preservar una manera de viure, una identitat i, sobretot, un patrimoni viu. Quin sentit té promoure uns enderrocs per acabar generant una façana mediterrània deshumanitzada, monòtona i globalitzada? No té cal lògica destruir allò que ens fa singulars i ens dota d'identitat», reflexionen.
En els darrers anys han treballat fort i ferm per evitar l'etzibada administrativa del govern central. No ho tenen fàcil, però. «És angoixós veure com el govern de Madrid no té cap voluntat d'empatia, conèixer la nostra realitat o escoltar-nos. Per molt que els expliquem la complexitat de la realitat i la problemàtica a la què ens han abocat, la seua resposta sempre és la mateixa: volen la retirada progressiva de la costa". I afegeixen: «Per què no es plantegen una retirada progressiva dels ports? Què volen protegir: els ports o els pobles històrics?»
El que des de Platges de Nules reclamen és l'adaptació de la Llei de Costes al Conveni Europeu del Paisatge, que obliga a protegir el patrimoni cultural i paisatgístic viu. Tot i que l'Estat va ratificar el Conveni en l'any 2007, mai no ha fet l'adaptació.
L'associació Platges de Nules treballa de fa mesos pel reconeixement de les casetes com Bé de Rellevància Local
Així les coses, les esperances de Platges de Nules estaven posades en la Llei de la Costa, promoguda durant aquesta legislatura a les Corts, que protegia els assentaments «d'interès etnològic del litoral» i els «nuclis costaners tradicionals», és a dir, espais singulars com el de Nules. El govern de Madrid, però, recorregué la llei i el Constitucional va suspendre els articles que creaven aquestes figures de protecció. La setmana passada es va fer pública la decisió del TC de mantenir la suspensió. «És més del mateix. Continuem indefensos a pesar de l'existència del Conveni Europeu del Paisatge, que ens empara», lamenten des de Platges de Nules.
«A pesar de la negativa de l'Estat a escoltar les nostres reivindicacions, continuarem treballant. Nules ha estat sempre un poble resilient. Ho vam ser durant la guerra civil, quan just en les casetes de la platja s'acolliren a molts refugiats. Ho continuarem sent ara i estem segurs que no s'atreviran a vindre a enderrocar les cases perquè seria un atemptat contra el patrimoni», asseguren. L'entitat treballa de fa temps pel reconeixement d'aquest indret com a Bé de Rellevància Local-Nucli Històric Tradicional, figura de protecció reconeguda en la Llei de Patrimoni Cultural Valencià.
En tot cas, la seua mobilització no atura. Platges de Nules és una de les promotores de la plataforma Mar Nostra, que aixopluga els municipis costaners que hi ha entre el port de Castelló i el de Sagunt i que, com Nules, pateixen la regressió de la costa. El seu objectiu és aconseguir una regeneració integral de la costa, tot preservant els valors socials, ambientals i paisatgístics del territori. «El que no pot ser és que l'administració haja promogut amb diners públics grans infraestructures que han provocat efectes perniciosos sobre la resta de la costa i ara se'n desentega i promogue una destrucció del patrimoni com aquesta», avisen.