“Fa 66 milions d’anys, un asteroide d’almenys 10 quilòmetres de diàmetre va colpejar la Terra, tot provocant l’extinció dels dinosaures”, explica Héctor Rodríguez, editor de la revista National Geographic. “Chicxulub, com s’anomenava el meteorit, no va deixar ni rastre de vida en milers de quilòmetres a la redona, provocà tsunamis de centenars de metres d’altura i aixecà tanta pols cap a l’atmosfera que ocultà la llum del sol durant mesos”.
66 milions d’anys després, la política valenciana ha experimentat un impacte homologable. El matí del 13 de juliol, per la porta de l’hemicicle va entrar un Govern presidit per Ximo Puig, amb sis consellers socialistes, quatre de Compromís, un de Podem i una d’Esquerra Unida, i a les 15 hores, 27 minuts i 48 segons no en quedava ni rastre. Les Corts, per 53 vots a favor i 46 en contra, han designat nou president de la Generalitat Valenciana, fruit de l’acord entre PP i Vox, Carlos Arturo Mazón Guixot. El terratrèmol tot just ha començat.
Un “alacantí de 49 anys”, com va presentar-se ell mateix davant la Cambra com si es tractara d’un programa televisiu de cites, és el nou cap del Consell. Encara que, amb l’arribada de Mazón, el Consell torna a ser el Consel, i la Generalitat, la Yenneralità. Amb Mazón, torna el “Castellón, Valencia y Alicante” per tal de referir-se als valencians. Amb Mazón i els seus socis de Vox, en definitiva, el País Valencià entra en la gran glaciació.
El president in pectore arriba a les 9:44 hores a la porta principal de l’edifici. Ve acompanyat de la seua dona, Mamen, neboda de l’històric socialista Josep Bevià, i porta una motxilla a l’esquena. La motxilla potser siga la reminiscència més visible del pas de Podem per la política valenciana.
L’interior de l’hemicicle ja bull. Hi ha una concentració de falangistes per metre quadrat només comparable a les del 20N. Perquè, efectivament, a Vox en fan ostentació. Això sí, val a dir que José Muñoz Salvador, el parlamentari més jove, s’ha deixat a casa la camisa blava amb què commemora els aniversaris de José Antonio Primo de Rivera i ha optat per un outfit més convencional. A Deu gràcies.
De polseretes rojigualda, l’hemicicle també va ben servit. Ni els venedors ambulants de la platja en porten tantes. Cadascuna d’elles llueix una inscripció diferent: “España viva”, “Vota campo”, “Vota Abascal”, “Alicante por España”... Resulta tan senzill distingir els 13 diputats de Vox, que fins i tot un ximpanzè no s’equivocaria a l’hora d’agrupar-los.
De tots ells (i elles, amb perdó), qui exhibeix un somriure de més felicitat és Jesús Albiol, el regidor de Borriana (Plana Baixa) que s’ha fet famós en un tres i no res per haver retirat de les prestatgeries de la biblioteca municipal les cinc revistes en català que hi havia: una de contingut musical, Enderrock, una altra centrada en la filologia, Llengua nacional, dues d’infantils, Camacuc i Cavall Fort, i EL TEMPS. Ha decidit no renovar-ne les subscripcions i ha instat a no permetre’n la consulta dels números que han d’arribar encara que ja han estat pagats pels veïns de la població. [NOTA AL LECTOR: vostè està llegint una publicació de contingut altament perillós, amb conseqüències imprevisibles per al seu cervell, allunye’s d’ella al més prompte possible.]
El farmacèutic Carles Esteve, diputat de Compromís, no deu haver-ne llegit el prospecte i ha comès la imprudència enorme de dur de casa un parell d’exemplars de Camacuc. El síndic del seu grup, Joan Baldoví, exhibeix un dels dos tebeos des de la trona sense ser conscient del material inflamable que té entre les mans i se li oblida recollir-lo en tornar cap a l’escó. Carlos Mazón, que és el següent orador, agafa l’exemplar en acabar la seua intervenció i li pregunta a Baldoví si se’l pot quedar.
Els seus fills són bessons i ja tenen 15 anys, però un còmic en català no deixa de ser una cosa pintoresca. Exòtica. Baldoví li demana permís a Esteve perquè Mazón se l’enduga a casa i el farmacèutic –per culpa de no haver-ne llegit el prospecte– comet la imprudència de regalar-li’l. [NOTA AL NOU PRESIDENT: vostè té a casa una publicació de contingut altament perillós, amb conseqüències imprevisibles per al seu cervell i el de la seua família, allunye’s d’ella al més prompte possible.]
A la planta superior, en l’espai reservat als convidats, supervisa l’escena com una àguila imperial Carlos Flores Juberías, qui havia de ser vicepresident primer de la Generalitat i ara serà diputat al Congrés. Li encanta xafardejar els perfils de Twitter de persones desafectes i interactuar amb elles amb un to superb. Persona culta i de verb esmolat, la baixa de Flores Juberías pesa com una llosa en un hemicicle que no va sobrat, precisament, de bons oradors.
El torero retirat Vicente Barrera, qui serà finalment vicepresident primer –i conseller de Cultura–, ha felicitat efusivament a través de les xarxes el seu company Albiol per la retirada heroica de les publicacions en català i ha escrit (amb falta de puntuació i d’ortografia inclosa): “Bravo Jesús. Nuestra identidad española y valenciana en pié”. Com si l’intrèpid Jesús haguera salvat per als espanyols l’illot de Perejil. Barrera, un bon amant de l’equitació a qui li agrada escollir noms de dictadors per als seus cavalls, ni tan sols no ha sentit la curiositat de fullejar les pàgines de Cavall Fort. A la foguera també!
Silenci, es casen
Però deixem de banda els conflictes, que avui és dia de festa. Hi ha boda. Mazón contrau matrimoni amb Vox i la síndica de la ultradreta, AnaVega, posa somrient al costat del nou president. Oficia el casament la presidenta de Les Corts, la integrista Llanos Massó, que fa dir-se “presidente”. No hi té a veure la llei trans, sinó la seua voluntat de respectar, diu, el diccionari castellà. No hi ha presidentas, només presidentes.
Mazón porta escrit als seus papers “presidenta”, però demostra uns reflexos de jugador de ping-pong i li diu com toca. A Puig, en canvi, ja no li diu president:
—Molt honorable de la Generalitat, Ximo Puig. Molt excel·lenta president de les Corts valencianes...
I en primer lloc, demana guardar un minut de silenci en record del regidor popular Miguel Ángel Blanco, assassinat per ETA ara fa 26 anys. Més tard, quan arribe el seu torn, Puig demanarà guardar-lo per María, l’última mort de la violència masclista, el cap de setmana passat a Antella (Ribera Alta).
Mazón s’afanya a dir que vol “comptar amb tots”. Recorda que va iniciar una ronda de converses amb els diversos grups per aconseguir “una investidura seriosa i un govern estable”, però que en última instància només s’hi va entendre amb l’extrema dreta: “El meu agraïment més sincer als 13 diputats del grup Vox”.
Aixó sí, com qui no vol la cosa, Mazón deixa anar que també va tancar un “acord i suport a Compromís per a la pluralitat a la Mesa de les Corts”. La frase no és menor. En la constitució de l’hemicicle, el 26 de juny, la coalició valencianista no va presentar cap candidat a la presidència de la Mesa —a diferència dels socialistes, que van presentar Laura Soler malgrat tenir clar que l’escollida, gràcies al pacte PP-Vox, seria Massó— alhora que el PP li cedia els vots necessaris per a quedar-se una de les dues cadires que en principi li corresponien al PSPV.
El diputat Vicent Marzà va negar qualsevol acord amb els populars, però el vot en blanc a l’elecció de Massó cobrava ara tot el sentit. Mazón deixava entreveure la unitat d’acció amb Compromís. I encara hi aprofundiria més endavant...
Abans, però, es dedica a desgranar les mesures principals que pensa impulsar des del Govern. Parla de la necessitat de reforçar els hospitals, de donar resposta a les mancances en la “segona pandèmia silenciosa” que representa la salut mental i, atenció, obre les portes als millors professionals del planeta, que no treballaven al País Valencià a causa d’una presumpta capacitació lingüística: “S’ha acabat la barrera idiomàtica que impedeix que els millors metges atenguen les necessitats mèdiques dels ciutadans valencians, el requisit lingüístic encobert passarà a la història de la Comunitat Valenciana”. És tan encobert que no existeix.
Mentre els millors cirurgians de Boston i Houston preparen les maletes per començar a operar als hospitals de la Plana, Alacant o Lluís Alcanyís de Xàtiva, Mazón també aplana el camí de la recuperació de la “llibertat d’elecció de centre i de llengua”. Vol “allunyar la ideologia de les aules” i implantar, “de manera immediata”, la gratuïtat de l’educació de 0 a 3 anys. Ara com ara ho és la de 2 a 3 anys.
En matèria fiscal, anuncia la rebaixa del tram autonòmic, “prioritàriament a les rendes mitjanes i baixes”, així com “l’eliminació de l’impost de successions i donacions per a tothom”. La taxa turística mor abans de nàixer i anuncia un pla de reindustrialització i de suport al teixit productiu, a més de fomentar el diàleg social. En aquest sentit, sobta l’absència, a la llotja de convidats, d’alguns representants sindicals.
El gran anunci de Mazón, una vicepresidència segona amb les competències en igualtat, no va rebre els aplaudiments de Vox
El gran anunci que duia a la cartera tenia a veure amb la composició del seu Govern, amb una vicepresidència segona que assumirà les competències en igualtat, una idea no va rebre els aplaudiments de Vox. A diferència de l’acord de govern, que ha resultat molt polèmic per omissions com aquesta, Mazón no tenia inconvenient a referir-se, en el ple d’investidura, a la “violència masclista” de manera literal. “Hi ha qüestions que excedeixen qualsevol actuació partidista”, deia.
I la traca final era, com si no, el revival de la llei de senyes d’identitat, que el PP va aprovar in extremis en 2015, a punt d’eixir del Consell, que el Botànic va derogar de seguida i que ara els populars pensen recuperar com si es tractara de les taules de Moisès. És ací on Mazón, com no podia ser d’una altra manera, feia esment als Països Catalans en el particular homenatge a aquest terme que tots els líders del PP efectuen periòdicament i que faria les delícies de Joan Fuster.
L’ovació en el moment de referir-se als Països Catalans podia escoltar-se de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. L’únic que aplaudia amb poc entusiasme —o no gens— era precisament l’expresident Alberto Fabra, qui teòricament devia demostrar més emoció per la recuperació de tan preuada norma.
En un dels moments de la seua al·locució, en què va alternar les dues llengües oficials però amb clar predomini del castellà, Mazón va pronunciar un “aquest” que va estar a punt de causar algun infart entre els assistents. Això s’avisa.
El torn de Puig
No serà el síndic, qui sap si retindrà l’escó molt de temps, però Ximo Puig, en qualitat de “diputat del grup socialista”, era la persona que intervenia en nom del seu partit.
Potser ens trobem davant el last dance del president. No ho sabem. Siga com siga, sentencia que ETA ja és història i que “ara es tracta d’acabar amb l’altre terrorisme: el masclista”. Puig adopta el to institucional de costum i li promet a Mazón que comptarà amb el “respecte” del PSPV.
Però, sobretot, vol fer balanç dels vuit anys del Botànic. “Tots els indicadors estan ara millor”, recorda, “hem prestigiat les institucions, marxem amb les mans netes i el cap ben alt”. Repassa dades de desocupació, turisme, nombre de metges o exportacions perquè queden com a acta notarial al diari de sessions, i demana un desig en veu alta: que els informatius no tornen a semblar “un remake de La escopeta nacional” cada vegada que parlen del País Valencià. De fet, avança que els socialistes no concediran “ni un dia de gràcia” als que practiquen el “negacionisme” de la violència masclista.
“Ha pactat amb qui vol eliminar el nostre autogovern, li ha donat la cultura a qui la vol silenciar”, continua, “en a penes vuit dies han malmès vuit anys de convivència fluïda”. Puig tem que el PP torne a “negar la condició de valencià a qui se n’ix del seu dogma excloent” i, per això, ofereix pactes en qüestions sensibles com la violència de gènere, la qualitat democràtica, l’estat del benestar o la cultura i la llengua, per “respectar l’AVL i garantir els drets lingüístics” dels valencians. Una de les primeres mesures de Mazón serà, precisament, l’eliminació de l’Oficina de Drets Lingüístics. “De vostè depèn viatjar a la centralitat o instal·lar-se en la radicalitat”, li diu Puig al seu succesor.
Mazón li agraeix el to però li demana a Puig que no genere por entre les dones. Diu que està disposat a defensar aferrissadament “el valencià, no el català” i, en parlar de finançament, té un lapsus dels bons en referir-se a la “mesa de los expertos” com a “mesa de los espectros”. Això mateix, un espectre, sembla la qüestió del finançament governe qui governe.
L’estrena de Baldoví
Després de més d’una dècada de rodatge a la carrera de San Jerónimo, Joan Baldoví puja a la trona de Les Corts gens nerviós, però comet la imprudència de censurar que la presidenta de la Cambra estiga fent, des del minut zero, totes les comunicacions internes exclusivament en castellà.
També li retreu que es negara a posar rere la pancarta de condemna de la violència masclista el dilluns anterior, quan els parlamentaris van concentrar-se davant la porta de Les Corts per condemnar l’assassinat d’Antella i ella, com sempre fan els representants de Vox, optara per desmarcar-se’n i posar-se a una banda, separadament, lluny de la pancarta.
Per acabar-ho d’adobar, critica que Mazón —que no deixa de fer anotacions en un paper amb la seua mà esquerra, com quan Messi preparava la pilota per a disparar un llançament de falta a l’escaire en el Camp Nou— haja situat com a segona autoritat valenciana algú com Massó, que “no creu en les automomies, sinó que vol acabar amb elles”.
Baldoví també enumera els èxits de la gestió del Botànic —“estem orgullosos i orgulloses del país que deixem”—, lamenta les referències constants del PP a Catalunya i recorda que va ser el PP “qui vengué les caixes valencianes per un euro”. “Hi haurà carnets de bon valencià?”, es pregunta el síndic de Compromís.
Ell reclama al nou Govern tres premisses, “no mentir, no robar, no retallar” i ofereix un pacte per blindar la gestió directa de la sanitat pública a l’Estatut, mitjançant un referèndum. Per últim, afirma que “no és normal que un conseller de Cultura beneïsca la retirada de publicacions, siguen les que siguen”, com ha fet el futur vicepresident primer, Vicente Barrera, a tall de l’episodi de Borriana. “Vostè està a punt de fer conseller una persona que beneeix la Santa Inquisició”, conclou Baldoví com demanant-li a Mazón que faça un últim pensament.
Mazón confirma a Baldoví que Barrera torejarà a partir d’ara a Les Corts. Està a un pas de prendre l’alternativa i no farà marxa enrere. És el seu apoderat. I tot seguit li demana que no siga tan agressiu en contra seua.
—No em renya tant, senyor Baldoví, que en el primer ple no em vaig portar tan malament amb vostès... Si tant li molesta la presidenta de Les Corts, per què van votar en blanc? Per cert, com que ja van abstenir-se en l’elecció d’una presidenta de Les Corts de Vox, ara podrien votar a favor d’un president de la Generalitat del PP...
Mazón constata que PP i Compromís van actuar de la mà en la votació del 26 de maig, però Baldoví, en la rèplica, no abandona el tema.
—Vam votar en blanc perquè no es podia votar en contra.
—Però per què no van presentar cap candidat alternatiu, sabent com sabien qui optava a la presidència? ––torna a preguntar Mazón. Hem començat, conjuntament, de molt bona manera, garantint la pluralitat a la Mesa de les Corts. Vam parlar molt, vostès i nosaltres, sobre la composició de la Mesa...
A l’hemicicle, alguns en prenen nota. I no sols a Compromís. Mazón juga bé les cartes, però, si cal, no té cap problema a explicar les interioritats de cada partida si se sent atacat de manera directa. En llenguatge de Shakira, “Mazón ya no llora, Mazón factura”.
“De tots els que estem ací, l’únic heroi que va votar la llei del només sí és sí va ser vostè”, explica més tard. I, com a gest de distensió final, agraeix que Compromís haja aprovat “tres dels quatre pressupostos” de la Diputació d’Alacant durant el període en què n’ha estat el president.
“Farem la millor oposició al que serà el pitjor govern valencià de la història”, li contesta Baldoví. “En 2027 Compromís liderarà un nou Botànic, un nou canvi”, pronostica.
La sòcia perillosa
Abans, els discursos de Vox a l’hemicicle eren un bon moment per moure les cames fora de l’hemicicle i beure un glop d’aigua. Ara, no. Ara és partit de govern i tot el que diuen és molt més substantiu. Per aquest motiu, la primera intervenció de la síndica, la també alacantina Ana Vega, és esperada amb atenció.
Comença lamentant la “guerra de sexes com a element confrontador” que fomenta l’esquerra, afirma que els xiquets “ja no seran sotmesos a experiments sociològics”, remarca que “les polítiques de l’esquerra” contravenen el “suport decidit a la natalitat” que defensa Vox, té un record per a les “màfies de les ocupacions de vivendes”, les “gambes” que mengen els sindicalistes de CCOO i UGT o la necessitat que els diners dels ciutadans “estiguen a les seues butxaques”, en lloc de sufragar impostos.
“La creació de riquesa passa per la creació d’ocupació pri-va-da”, explica amb aquesta cadència Vega. Segons ella, l’esquerra pateix una “malaltia” anomenada “nacionalisme excloent” i fa una crida en veu alta: “És l’hora dels valents”, un dels quals, diu, és Mazón. “Davant la ideologia, les famílies, sempre”.
“Vox és l’alternativa social i patriòtica, farem de la batalla cultural una de les nostres prioritats”, prossegueix, “n’estarem vigilants, no abaixarem cap de les banderes de les que hem issat”. Vega li demana a Mazón que no senta la “temptació” de pactar “amb el socialisme”. “Vox serà un soci lleial, però no hem signat un xec en blanc, sinó un contracte per al futur de la Comunitat Valenciana”, matisa. Des del seu escó, en els últims minuts que l’ocupa com a president, Puig llegeix i fa anotacions en el llibre La obsolescencia del odio, de Günther Anders.
Mazón torna a agrair —“moltíssimes gràcies”— el suport de Vox i fa una crida a l’enteniment durador: “Quan toque discrepar, discrepem junts, com ho fa un govern, sense oferir cap mal espectacle”. L’obsessió del nou president és ser i semblar “un sol Govern”.
L’últim torn és el del millor orador dels quatre grups. El nou síndic del PPCV, Miguel Barrachina, parla d’un “gir sociològic a la Comunitat Valenciana” pel fet que “vuit de les 10 ciutats més grans tenen alcaldes del PP, tenim dues majories absolutes i una simple a les tres diputacions, a Les Corts hem passat de 19 a 40 escons...”. Segorbí de naixement, fa una defensa encesa del “món rural, la cacera i el bou”, i ataca els “ecologistes” en general. “Tinc la sensació que en algunes Conselleries hi havia extraterrestres, fins i tot al capdavant d’elles”, rebla. Totes les mirades van dirigides a Isaura Navarro.
El diputat de Vox i més que possible conseller d’Agricultura a partir de dimarts, José Luis Aguirre Larrauri, aplaudeix la intervenció de Barrachina com si no hi haguera demà. Els seus cognoms i el fet que utitlitze auriculars mentre intervenen els oradors podria fer pensar que es tracta d’un diputat bascoparlant del PNB provinent del Goierri que necessita traducció simultània del castellà, però tan sols es tracta d’un problema auditiu.
El setè inquilí del Palau
La presidenta que fa dir-se president inicia la votació nominal, que conclou amb 53 vots a favor i 46 en contra. Carlos Arturo Mazón Guixot es converteix, d’aquesta manera, en el setè president valencià de la Generalitat, després de Joan Lerma, Eduardo Zaplana, José Luis Olivas, Francisco Camps, Alberto Fabra i Ximo Puig.
Després de rebre les felicitacions dels companys i la resta de grups, en eixir de l’hemicicle l’espera l’empresari navilier Vicente Boluda, que es fon amb ell en una abraçada inaudita. És una zona restringida a polítics i periodistes, però l’emoció és gran i les ganes de dinar, encara més. Falten pocs minuts per a les 16 hores.
En a penes sis hores, des de les 10 del matí, la política valenciana s’ha capgirat tot d’una. Com si haguera rebut l’impacte del meteorit Chicxulub.