El passeig de la Castellana de Madrid, ubicada al bell mig de la capital espanyola, és un dels punts neuràlgics del poder empresarial de l'Estat. En aquesta cèntrica via, estan domiciliades grans firmes com ara la concessionària d'autopistes Abertis, la consultora PWC o la multinacional Thyssenkrupp. Una zona estratègica que acull l'estadi Santiago Bernabeu del Reial Madrid, símbol del centralisme futbolístic espanyol, i el Palau de Congressos, recinte que alberga esdeveniments d'importància mundial. L'any 2012, amb un Mariano Rajoy pressionat per les institucions catòliques, les quals reclamaven la derogació del dret d'interrupció de l'embaràs, va celebrar-se el Congrés Mundial de la Família. El conclave estava organitzat per Hazte Oir, una plataforma ultraconservadora amb dirigents connectats, segons es descriu a l'obra El Yunque en España. La sociedad secreta que divide a los católicos, amb la secta integrista i castrense El Yunque.
La trobada, la qual aixoplugava els moviments ultracatòlics d'arreu del planeta, va ser un clam autènticament reaccionari. En aquella cita ultraconservadora, no debades, va aprovar-se una declaració en la qual s'afirmava que «la família natural, no l'individu, és la unitat fonamental de la societat». «La família natural és la unió d'un home i una dona a través del matrimoni creat amb la finalitat de compartir l'amor i l'alegria, engendrar xiquets, proveir la seua educació moral, construir una economia domèstica, oferir seguretat en temps de crisi i unir a les generacions», sostenien per defensar que «la família natural és un element fix de l'ordre creat, arrelat en la naturalesa humana». «La família natural no pot convertir-se en una realitat de nova creació, ni pot ser redefinida pels entusiastes de l'enginyeria social. La família natural és el sistema familiar ideal i vertader. Si bé reconeixem múltiples situacions de fet, els altres tipus de família manquen de dèficits o són meres invencions de l'Estat», agregaven en aquella diatriba ideològica, en la qual negaven el matrimoni igualitari: «El vincle sexual autèntic és la unió matrimonial entre un home i una dona, l'únic obert a la natura i responsable de la creació d'una nova vida».
Aquests posicionaments marcadament ultraconservadors, però, estaven adobats amb el tradicional neoliberalisme llibertari a l'ensenyament. No debades, reivindicaven la llibertat d'elecció escolar extrema: «Afirmem el dret dels pares a educar als seus fills per al seu bé, sense interferències de l'Estat». Un conclave escorat cap a posicionaments polítics extremistes que, segons ha destapat Público.es, va comptar amb l'ajuda financera de grans fortunes i executius de grans firmes, els quals d'aquesta manera van engreixar l'erari de l'organitzador Hazte Oir, una entitat que, tal com va desgranar aquest setmanari, va promocionar l'extrema dreta Vox des del seu naixement l'any 2014 com a una escissió ultranacionalista espanyol i inequívocament conservadora del PP. EL TEMPS radiografia els cinc principals mecenes empresarials que, segons el rotatiu madrileny, han contribuït a engreixar les finances de la plataforma antiavortista i homòfoba inspirada en els moviments neoconservadors dels Estats Units d'Amèrica:
-Juan Miguel Villar Mir. Representant del capitalisme concessional espanyol, és president d'honor del hòlding empresarial Villar Mir. Vicepresident tercer d'Afers Econòmics i ministre d'Hisenda durant la Transició espanyola, abans va formar part de l'estructura governant de la dictadura franquista com a director general d'Ocupació, un càrrec al qual va accedir l'any 1964. De profundes conviccions religioses, ha construït el seu imperi empresarial gràcies a comprar durant la dècada dels vuitanta i noranta firmes en fallida per a després reflotar-les, com quan va adquirir per una pesseta la constructora Obrascón. L'any 1995 va comprar pel mateix preu irrisori la companyia de fertilitzants Fertiberia. El venedor va ser Ecros, llavors presidida pel posterior ministre d'Indústria amb José María Aznar, Josep Piqué. L'operació va comptar amb l'ajuda pública de l'Institut de Crèdit Oficial, el qual havia actuat com a finançador d'Ecros. El crèdit va ser liquidat a través d'una condonació d'un deute milionari per part de l'executiu del PP, concretament per l'aleshores ministre Piqué. El popular va seure, en un exercici de porta giratòria de manual al consell d'administració d'OHL, nau insígnia de Villar Mir, entre 2013 i 2016. Va ingressar dos milions d'euros quan va marxar de l'empresa immobiliària.
La trajectòria de Villar Mir ha estat envoltada, a més, per nombroses sospites de presumpta corrupció. En la comptabilitat paral·lela elaborada per l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, apareixen tres aportacions d'OHL en els anys 2004, 2006 i 2008 que sumen un total de 530.000 euros. Assenyalat judicialment com a imputat per aquestes aportacions, Villar Mir també va estar investigat pel presumpte finançament irregular del PP de Madrid en el marc de la causa Púnica. L'Audiència Nacional, però, va retirar la imputació a finals de l'any 2020. Una decisió que xocava amb una declaració realitzada mesos després per Bárcenas: «Villar Mir finançava en paral·lel al PP nacional i al de Madrid». L'empresari octogenari s'havia alliberat poc temps abans d'una altra imputació pel cas Lezo, en el qual s'investiga les donacions d'OHL a governants madrilenys per l'adjudicació d'un tren en les poblacions madrilenyes de Navalcarnero i Móstoles. Amic íntim del monarca emèrit esquitxat per diversos escàndols fiscals Joan Carles I, va aconseguir diversos contractes al caliu de les expedicions de la corona espanyola a terres aràbigues. Villar Mir, per exemple, va ser nomenat marquès dos anys després que la Fundació Zagatka, de la qual era beneficiari l'antic rei, rebera 4,2 milions d'euros d'una empresa relacionada amb OHL, segons va publicar Voz Populi. La seua aportació al congrés ultraconservador va ser de només 5.000 euros.
-David Álvarez. De conviccions fortament conservadores i mort l'any 2015, l'empresari lleonès ha destacat per fundar la multinacional Eulen, la qual ocupa a 84.000 persones i compta amb una facturació que ronda anualment els 700 milions d'euros. Segons va publicar El Mundo, una empresa del hòlding d'Álvarez, El Enebro, va aportar 90.000 euros a la comptabilitat paral·lela del PP de la Comunitat de Madrid. L'impulsor d'aquest imperi de les externalitzacions, el qual fa negoci de les privatitzacions dels serveis públics, ha estat el promotor del Col·legi Internacional Peñaroca, ubicat a Lleó. De caràcter exclusivament privat, l'escola elitista i de tarannà integrista compta amb una capellania adscrita a l'Opus Dei. Està integrat, no debades, dintre de la xarxa d'ensenyament Arenales, presidida per Alfonso Aguiló, qui ocupa aquest mateix càrrec a la patronal educativa CECE. Álvarez, arran dels interessos educatius en aquest centre escolar i d'haver aconseguit la gestió d'escoletes infantils a València, va tenir una participació destacada en l'acte «Tots som natzarens», organitzat pel lobby de l'ensenyament privat-concertat Más Purales en 2015. Premiat per Hazte Oir l'any 2012, va contribuir al VI Congrés Mundial de les Famílies amb 20.000 euros.
-Esther Koplowitz. Marquesa de Camp Florit, comtessa de Peñalver i marquesa consort de Cubas, durant el seu matrimoni amb Fernando Falcó, III marqués de Cubas, una localitat ubicada a Cantàbria, ha estat una habitual de les pàgines rosa i salmó, especialment per haver estat casada amb Alfonso Alcocer, un empresari vinculat a la cort reial durant la dècada dels noranta i amb diversos episodis foscos al seu currículum empresarial. Alcocer, de fet, va treballar al grup constructor heretat per Esther Koplowitz, la companyia Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). La firma de l'àmbit de la rajola, així com dedicada a la prestació de diversos serveis com la recollida de la brossa, ha estat constantment esquitxada per diversos escàndols judicials. FCC està implicada suposadament en el finançament irregular del PP de Rita Barberá durant les campanyes electorals municipals del 2007 i 2011. Segons la Guàrdia Civil, hauria abonat diners en B a les firmes pantalles dels populars del cap i casal del País Valencià. La constructora, a més, apareix com a donant en els Papers de Bárcenas i està involucrada en una trama de suborns a Panamà, els quals ascendirien, segons la investigació fiscal, a 82 milions de dòlars. L'antiga aristòcrata va presidir a principi de la dècada passada la Fundació Vivo, la qual uneix en el seu patronat a l'Església catòlica i la gran empresa espanyola. La propietària d'Hotels Ritz a diverses ciutats i accionista de FCC comptava amb una fortuna abans de la pandèmia de la COVID-19 de 1.000 milions d'euros. Va abonar 5.000 euros al conclave ultraconservador organitzat per Hazte Oir.
-Isidoro Álvarez. Amb un perfil discret i reservat pel que fa a la seua vida personal, de la qual es coneixen pocs detalls, va comandar el Corte Inglés durant dècades. D'ençà que va llegar-li la direcció de l'empresa l'oncle Ramon Areces, va expandir els grans magatzems amb operacions com ara la compra de Galerias Preciados l'any 1995. Va morir l'any 2015, quan havia designat l'excandidat falangista i nebot, Dimas Gimeno, com a dirigent d'una firma que ha estat sotmesa en els darrers temps a una guerra pel control accionarial i està experimentat un retrocés en el seu compte de resultats enfront de l'emergència del comerç electrònic i, especialment, de gegants de la distribució a través d'Internet, com ara Amazon. La seua contribució a la trobada ultracatòlica, la qual cosa ha suposat que a les xarxes socials diversos ciutadans criden a boicotejar la firma espanyola, va ser de només 10.000 euros.
-Bernard Meunier. Vicepresident executiu de Nestlé SA i home fort de la multinacional suïssa a l'Estat espanyol, va aportar, segons el mencionat rotatiu digital, 3.000 euros en efectiu. És directiu d'un gegant de l'alimentació que ha estat sovint assenyalat per tàctiques d'elusió fiscal, tal com va publicar l'any 2013 El Economista, qui va destapar com a través de societats als territoris offshore de Bermudes, Caiman i Singapur s'estalviava impostos que havia d'abonar a l'Estat espanyol. La multinacional va situar-se una altra vegada l'ull de l'huracà a principis d'aquest estiu després que el Financial Times desvelara un document intern de l'empresa on reconeixia que el 60% dels seus productes no eren saludables.