A la Institució Ferial de Madrid cap persona duia mascareta, la distància social era inexistent i els guants eren només un complement per protegir les mans contra al fred. En desembre de 2019, quan el planeta encara no estava sotmès a un desconegut virus amb gran capacitat de propagació, els governants discutien infructuosament sobre el principal repte de la humanitat: combatre l'emergència climàtica. Amb aquest propòsit, de fet, va celebrar-se a la capital espanyola la cimera mundial del clima, la qual tenia com a protagonista mediàtica a la jove activistaGreta Thunberg.
Aquesta trobada entre les diferents autoritats mundials, però, estava farcida de contradiccions i acumulava nombroses crítiques per part del moviment ecologista. Un dels exemples que empraven els activistes contra el canvi climàtic era que Endesa, considerada l'empresa espanyola més contaminant per l'Observatori de la Sostenibilitat, patrocinava l'esdeveniment. La multinacional, no debades, aixoplugava l'any 2018 el 10% de les emissions generades a l'Estat espanyol, amb 30.237.155 tones de diòxid de carboni. Segons aquesta entitat, l'elèctrica concentrava el 23% de les emissions industrials, així com el 9,3% de les emissions expulsades a l'atmosfera. Tant Ecologistes en Acció com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van retraure com l'energètica promocionava el seu compromís verd mentre registrava aquestes dades de contaminació. La polèmica sobre les empreses elèctriques ha revifat durant les darreres setmanes arran de la previsió d'un encariment de la factura de la llum pel temporal Filomena.
L'impacte mediambiental d'Endesa es reflecteix, no debades, amb les fonts energètiques que empra. Segons va analitzar La Marea, el mix de generació d'electricitat d'Endesa està dominat pel carbó, el qual representava el 40%, i per l'energia nuclear, amb un 37,1%. La resta prové del gas natural, que suposa el 10,6%, i per la hidroelèctrica, amb un reduït 10,3%. En 2018, Endesa controlava cinc centrals tèrmiques de carbó a l'Estat espanyol, així com el 33% d'Anllares, ubicada a la comarca lleonesa del Bierzo. Aleshores, posseïa 7 de les 25 instal·lacions més contaminants de la geografia espanyola, segons va denunciar Ecologistes en Acció. Encara més, l'energètica comptava amb dues centrals tèrmiques que havien estat incloses en el rànquing europeu de les 30 instal·lacions tèrmiques més perjudicials per a la salut. La multinacional, tanmateix, ha reiterat que pretén tancar totes les seues plantes de carbó abans del 2021.
Abusos i pobresa energètica
La corporació elèctrica també ha vist tacada la seua imatge arran episodis protagonitzats de foment de la pobresa energètica. Endesa ha tingut el dubtós honor de ser la primera empresa del sector en ser condemnada a Barcelona per tallar la llum a una família vulnerable sense avisar als serveis socials. Arran d'un litigi entre l'Ajuntament de Barcelona, el qual representava a la unitat familiar del barri popular d'Horta, i la multinacional, el jutge va sancionar la companyia amb una multa de 10.001 euros. La Generalitat de Catalunya l'investiga, a més, per talls en el subministrament d'energia durant el temporal Glòria.
Amb un 36,2% de quota del mercat elèctric espanyol, Endesa va ser qualificada l'any 2018 com «la pitjor empresa». El guardó simbòlic va atorgar-lo la Federació d'Associacions de Consumidors i Usuaris d'Andalusia (FACUA) després d'una enquesta en la qual van participar més de 6.000 persones. El col·lectiu d'usuaris va entendre l'elecció arran «del clima social d'indignació enfront de l'oligopoli energètic, el qual aplica tarifes desproporcionades». «Els usuaris denunciaren l'aplicació de multes per acusacions falses d'haver manipulat les seues instal·lacions, les altes fraudulentes en tarifes ofertes amb el reclam que reduirien el rebut quan, en realitat, l'encarien i els cobraments basats de manera reiterada en estimacions i no en lectures reals dels comptadors de la llum», ampliava a la seua web l'organització en defensa dels consumidors.
En aquell any, de fet, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va sancionar amb 12.000 euros i 30.000 euros la companyia elèctrica per haver donat d'alta a dos usuaris de manera fraudulenta dintre de l'anomenat mercat lliure. L'energètica va rebre una tercera multa de 88.000 euros a finals del mateix any per l'organisme regulador a causa de pràctiques que contravenien les normatives existents en matèria de consum. Gràcies a una denúncia de FACUA, la Junta d'Andalusia va sancionar-la amb 1,79 milions d'euros l'any 2016 arran de l'aplicació de tarifes il·legals en el lloguer dels comptadors de la llum de 350.000 usuaris. Les multes a l'elèctrica, no debades, han sigut reiterades. En març d'enguany, la CNMC va sancionar-la amb 300.000 euros per incomplir els requisits de formalització i apoderament dels clients.
D'impostos i portes giratòries
A la seua condició d'empresa líder en contaminació i a les successives sancions pels òrgans reguladors, se suma la polèmica per l'estratègia fiscal. Segons un informe de l'assessor econòmic d'Oxfam Intermón, Francisc Weyzig, l'Estat espanyol és un dels països més afectats per l'ús de societats holandeses amb l'objectiu d'evitar la retenció d'impostos pel pagament d'interessos. L'estudi, el qual va ser desvelat per La Marea, citava Endesa com a exemple. L'esquema que se segueix és el següent: la filial de l'energètica als Països Baixos, International Endesa BV, capta finançament dels mercats internacionals, el qual es transfereix posteriorment a les firmes de la multinacional a l'Estat espanyol. La transnacional empra els Països Baixos perquè no grava el retorn dels diners de les societats espanyoles a les holandeses quan han d'afrontar els préstecs rebuts.
La corporació, al seu torn, va reconèixer l'any 2014 que comptava amb quatre societats al paradís fiscal de les Illes Caiman abans que Enel, la matriu italiana que controla la transnacional, passara a dirigir els negocis d'Amèrica Llatina. Enel Iberoamérica, precisament, va afrontar l'any 2018 una investigació de l'Agència Tributària espanyola per no pagar impostos de les seues inversions a l'Estat espanyol. Endesa, segons va publicar El Confidencial, rebia diners de l'erari públic en lloc de contribuir al fisc gràcies a una normativa impulsada pel govern del conservador i neoliberal, José María Aznar, del PP. L'expresident espanyol, qui va culminar la privatització de la companyia que havia començat el socialista Felipe González, va fitxar l'any 2011 per la multinacional energètica en un exemple paradigmàtic de porta giratòria.
Encapçalada per Juan Sánchez Calero, exadvocat de l'empresari condemnat per estafa i apropiació indeguda Mario Conde, l'energètica ha sigut el refugi predilecte d'exresponsables polítics, com ara l'exministra socialista d'Economia i Hisenda, Elena Salgado. L'exvicepresident econòmic de José Luis Rodríguez Zapatero, Pedro Solbes; l'exministre d'Economia de Mariano Rajoy, Luis de Guindos; l'exportaveu de l'executiu d'Aznar, Pío Cabanillas; l'exdiputat del PP, Manuel Pizarro, o l'exministre tardofranquista, Rodolfo Martín Villa, han ocupat un càrrec directiu a Endesa. L'empresa ha registrat nombrosos casos de portes giratòries.
Els vincles d'Endesa amb la política, però, han provocat escàndols judicials. Una auditoria de la matriu de la companya va detectar pagaments irregulars de la filial xilena a responsables polítics de diverses formacions entre 2012 i 2015 per un valor de mig milió d'euros. Són les ombres d'una companyia dedicada al negoci de proporcionar llum a milers i milers de llars i empreses.