Les fintes impossibles de l'enyorat Santiago Cazorla, les passades mil·limètriques a l'espai de l'irrepetible Juan Román Riquelme, l'esperit depredador de l'incombustible Diego Forlán o el revòlver futbolístic del caça-gols Sonny Anderson són records que alberga la gespa de l'estadi del Vila-real CF. L'antic coliseu del Madrigal, comercialment rebatejat com a Estadi de la Ceràmica, s'ha convertit en els darreres lustres en l'autèntic teatre dels somnis dels seguidors del conjunt arrelat a la comarca de la Plana Baixa. Malgrat l'assignatura pendent d'aconseguir un títol, el submarí groguet s'ha guanyat el permís per navegar any rere any en les primeres posicions de la lliga espanyola i de solcar els mars futbolístics del vell continent.
L'èxit esportiu del club, el qual ha estat possible gràcies a la contribució econòmica de l'empresari i accionista majoritari de l'equip valencià, Fernando Roig, s'ha vist tacat recentment per diverses operacions judicials. Segons ha publicat aquest dilluns l'agència de notícies Europa Press, la Fiscalia ha sol·licitat sis anys de presó per a Roig a causa d'un presumpte frau fiscal amb les obres realitzades al fortí groguet. El Ministeri Públic atribueix a un dels factòtums empresarials del nord del País Valencià dos delictes contra la Hisenda Pública en concurs amb falsedat documental, així com reclama al magnat tauleller l'abonament d'una sanció superior al milió d'euros i la impossibilitat de rebre ajudes públiques, incentius fiscals i beneficis de la Seguretat Social durant un període determinat.
L'escrit recull la mateixa petició de presó per a tres empresaris i dos membres del consell de la Societat Anònima Esportiva Vila-real CF, Manuel Llorca i Miguel Pérez, qui administra diferents firmes de la nissaga del propietari de l'esquadra futbolística grogueta. La Fiscalia demana per als sis acusats restants, els quals l'agència de notícies no ha identificat en la informació publicada, una estança de tres anys entre reixes i el pagament d'una multa de 525.000 euros com a cooperadors necessaris. Després de la interlocutòria d'obertura del judici oral en febrer del 2019, els acusats esperen encara l'establiment d'una data per a les sessions judicials a Castelló de la Plana.
El propietari de l'equip groguet s'asseurà al banc d'acusats per un presumpte frau de l'IVA relatiu a la reforma de l'estadi del conjunt valencià i la construcció d'una nova graderia a la Ciutat Esportiva del Vila-real CF. Ambdues obres, les quals van tenir lloc entre 2004 i 2005, van executar-se a través d'una companyia que, posteriorment, va subcontractar diverses societats i persones físiques. Segons l'escrit del fiscal, el qual ha estat destapat per l'agència de notícies, el club valencià a través de Roig i dels altres dos consellers haurien assumit l'abonament de rebuts que, siga parcialment o totalment, no es corresponien a la realitat amb l'objectiu d'eludir el pagament de l'IVA. D'aquesta manera, el Vila-real CF s'hauria deduït quotes d'IVA que implicarien una disminució de la seua tributació.
Els responsables del club, tal com desgranava un escrit de la Fiscalia datat de l'any 2009, haurien actuat «en connivència» amb la companyia encarregada de realitzar, en un principi, les obres, Estructura, Viviendas y Carreteras SA (EVCSA). La firma, d'acord amb informacions publicades per Levante-EMV, era gestionada per José Luis Ocerín i Juan Manuel López Cabañas. Aquesta empresa, al seu torn, va subcontractar als treballs a Gespra, la qual, d'acord amb aquell document del Ministeri Públic, comptava amb vinculacions íntimes. EVCSA, la qual va fer altres treballs per al conjunt groguet a pesar d'aquesta investigació judicial, va construir el xalet de la filla de Roig, segons va indagar el periòdic d'àmbit valencià abans mencionat.
En aquella denúncia, la qual va provocar la resposta de Roig negant les acusacions, el fiscal Javier Carceller va assenyalar que les factures «no es corresponien amb la realitat dels treballs executats», siga perquè els preus no eren iguals en comparació als costos de les obres efectuades, o siga perquè hi havia una facturació amb «un nombre d'unitats molt superior al real». «No existeix llicència d'obres, ni projecte tècnic, ni contractes, sinó únicament factures i certificacions sense signar», apuntava, així com detectava rebuts duplicats. La denúncia de Fiscalia provenia d'un informe de l'Agència Tributària, qui havia determinat que «les comprovacions realitzades per la inspecció han permès constatar que part de la facturació emesa per EVCSA a la Societat Anònima Esportiva Vila-real no es correspon amb la realitat dels treballs executats».
Pagaments 'offshore'
El judici pendent per frau fiscal de Roig i d'altres dos directius de l'equip de la Plana Baixa, però, no és l'única taca fiscal que acumula el Vila-real CF al seu currículum. L'Audiència Nacional va condemnar el submarí groguet per abonar la nòmina de les seues estrelles a través de països considerats com a paradisos fiscals. No debades, va imposar una multa de 2,55 milions d'euros per teixir un entramat que, en el cas del mag argentí Riquelme, comptava amb pagaments a firmes holandeses, drets d'imatge venuts a societats radicades a les Illes Belize o comptes corrents ubicats a Suïssa. Les mateixes mercantils van ser emprades per pagar el salari del davanter uruguaià Forlán.
L'astre llatinoamericà, a més, va sortir als Papers de Panamà per crear la societat Rosario Trading Company. Aquesta firma s'encarregava de gestionar un compte a Suïssa de quasi un milió i mig de dòlars. A través de societats uruguaianes, van cobrar altres futbolistes groguets com ara el davanter Luciano Figueroa, el lateral esquerrà Rodolfo Arruabarrena, el migcampista defensiu Sebastián Battaglia o el també stopper italià Alessio Tachinardi. La resolució de l'Audiència Nacional, fins i tot, descrivia abonaments des d'Alemanya al centrecampista Constantin Galca i una comissió desconeguda pel fitxatge del porter Mariano Barbosa.
Banquer «a fons perdut» de Fabra
La petició de la Fiscalia de sis anys de presó per a l'actual propietari del Vila-real CF coincideix amb la seua imputació dintre de la nova investigació judicial que assetja l'expresident de la Diputació de Castelló i antic baró del nord del País Valencià, Carlos Fabra. Junt amb el seu fill, Fernando Roig Nogueroles, i el directiu Miguel Pérez, està citat en qualitat d'investigat pel magistrat Jacobo Pin arran dels préstecs atorgats a Fabra. Es tracta de crèdits que es van concedir, a parer del jutge instructor, «a fons perdut».
El propietari de la taulellera Pamesa va abonar dues entregues en forma de préstec a l'exreferent del PP. D'una banda, va entregar -per raons d'amistat- un xec de 300.000 euros a l'exdirigent provincial, el qual segons apuntava el magistrat Pin, no havia estat retornat; de l'altra, la nissaga Roig va deixar 1,4 milions d'euros a l'antic baró conservador. Aquest darrer crèdit estava avalat per una part del xalet que ostenta Fabra a la urbanització de les Platgetes, en terme municipal de Benicàssim (Plana Alta). Tanmateix, aquest immoble havia estat sotmès abans a un crèdit de Bancaixa, amb la qual cosa l'entitat financera se situava com a principal creditora i, per tant, impossibilitava en la pràctica que Fabra poguera tornar els diners prestats per la família Roig a través d'aquesta finca de luxe. Aquestes circumstàncies són les que han aixecat les sospites de Pin respecte de l'acord econòmic. Una operació que ha comportat el segon maldecap del magnat groguet als tribunals.