ENERGIA

L'energia solar veu la llum

L’eliminació de l’impost del sol ha despertat molta expectació en el sector de les renovables. EL TEMPS parla amb experts en energies alternatives sobre el canvi d’estratègia que, en matèria energètica, vol aplicar la nova ministra de transició ecològica, Teresa Ribera. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La península Ibèrica és, per una qüestió estrictament geogràfica, el territori de la Unió Europea amb una radiació solar més gran. Així ho certifiquen les xifres del Sistema d’Informació Geogràfica Fotovoltaica, dependent de la Comissió Europea. I tanmateix, l’any 2015 fou catalogat com un “país no fiable per als inversors solars”, segons un informe de Solar Power Europe. L’Estat espanyol ha passat de projectar-se com un nou Eldorado solar a principis del mil·lenni a situar-se a la cua en aquesta matèria. Successives reformes i mesures regulatòries del Govern espanyol han curtcircuitat el desenvolupament d’aquest sector, essencial per assolir la tan cobejada transició ecològica.

El Govern de Pedro Sánchez, tanmateix, va aprovar a principis d’aquest mes un reial decret llei que dona un gir en aquesta matèria. Entre la més notable de les mesures hi ha la desaparició de l’anomenat impost al sol que fins ara gravava les iniciatives d’autoconsum, una opció que s’ha anat obrint pas amb força en altres països europeus. “L’impost al sol havia estat fins ara el principal fre per al desenvolupament de l’energia solar a nivell d’usuaris”, lamenta Sara Pizzinato, responsable d’energia de Greenpeace. El canvi regulatori suposa obrir una finestra d’esperança per a un sector que en els últims anys havia hagut d’enfocar el seu negoci cap al mercat exterior.

 

Paradoxa solar

Les xifres són les millors aliades per capir la paradoxa solar de l’Estat espanyol. El 2016 només el 16,1% de l’energia total consumida a Espanya procedia de fonts netes. Una xifra allunyada d’altres indrets europeus, on el percentatge frega en l’actualitat el 25%.  L’any 2017, Alemanya va instal·lar 1.750 gigawatts (GW) de potència fotovoltaica. Regne Unit va incrementar la seua potència solar en 910 GW, mentre França i Holanda sumaren 890 i 853 GW, respectivament. Totes aquestes xifres són molt allunyades del registre espanyol: durant tot l’any es van incorporar a la xarxa 135 GW, la meitat del total instal·lat a Bèlgica, un país amb una dimensió setze voltes inferior a l’Estat espanyol. Espanya, de fet, ocupava el 2017 el lloc cinquè en el rànquing de països europeus amb més energia fotovoltaica instal·lada (vegeu gràfic en la pàgina 29).

“La situació espanyola és del tot anòmala”, assevera a EL TEMPS Marcos Lacruz, president de l’Associació Valenciana d’Empreses del Sector de l’Energia (AVAESEN). Aquesta entitat fou creada l’any 2006 per una vintena d’empresaris amb la intenció d’aixoplugar el prometedor aleshores sector de les energies renovables. De llavors ençà, el sector no ha parat de fer-se gran i compta,ara mateix, amb 160 socis que facturen més de 3.000 milions d’euros. Tanmateix, el mercat estranger ha estat la seua taula de salvació, segons explica Marcos Lacruz. Power Electronics ha instal·lat el primer parc fotovoltaic del Japó no fet per japonesos; Grupo Tek és l’empresa que més plantes ha construït al Regne Unit. Són, només, alguns exemples. “El sector té bona salut perquè tenim empreses fortes que han eixit a l’exterior. Qui no va saber exportar ha mort”, assevera Lacruz, qui és molt crític amb la gestió dels successius governs espanyols. “Disposàvem d’unes condicions climàtiques excel·lents per situar-nos en l’avantguarda del sector, però el marc regulador ha actuat d’entrebanc”, assegura aquest empresari valencià.

 

L’eclipsi Soria

Els primers impediments començaren ja a finals de la dècada anterior i principis de la següent quan els successius responsables d’indústria a Madrid vam començar a revisar a la baixa i de manera retroactiva les primes que, de bon començament, havia establert el Govern. A aquest entrebanc se sumà l’any 2015 el reial decret 900/2015, aprovat quan José Manuel Soria estava al capdavant del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, que contemplava l’anomenat “impost al sol”.

Què és, però, l’impost al sol? El desenvolupament de la tecnologia fotovoltaica va possibilitar als particulars l’opció d’instal·lar en els seus propis habitatges panells de captació de radiació solar a través de la qual subministrar-se la seua pròpia electricitat. És el que s’anomenava autoconsum. Aquestes instal·lacions estan connectades a la xarxa general, de forma que —com que l’energia fotovoltaica no es pot acumular— els consumidors poden disposar d’electricitat convencional quan el cel està ennuvolat. Alhora, permet que els particulars aboquen l’energia sobrant a la xarxa general. Tanmateix, el reial decret de 2015 imposava un gravamen per l’ús d’aquest tipus d’energies que, en última instància, en desincentiva la instal·lació. “A això, calia sumar-hi les traves administratives”, afegeix Sara Pizzinato. Aquella regulació també prohibia expressament que una mateixa instal·lació poguera ser compartida per diversos veïns d’un mateix edifici, un entrebanc força important si es té en compte que prop del 70% de les persones viuen en blocs de finques. Aquesta prerrogativa va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional l’estiu de 2016, però, en tot cas, dona idea de fins a quin punt des del poder executiu s’ha entrebancat el desenvolupament de les energies verdes.

“L’impost al sol ha esclafat qualsevol iniciativa d’autoconsum”, asseguren des de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF). Segons dades de Solar Power Europe, mentre a Alemanya els autoconsumidors superen el milió, en el cas de l’Estat espanyol no arriben al miler de particulars. Aleshores el Govern va justificar aquest impost amb l’argument que era equitatiu i solidari que qui utilitzara la xarxa elèctrica general contribuïra als costos derivats del seu manteniment. A més, era una manera de reduir el dèficit tarifari que acumulava el sector de l’electricitat. Era, però, una veritat a mitges. La realitat era, en essència, que volien salvaguardar el negoci de les grans companyies elèctriques. Al capdavall, l’autoconsum qüestiona el model de generació, distribució i subministrament vigent fins ara, controlat per grans corporacions amb molts interessos econòmics a mantenir el negoci. “En part és cert que el fet que es pague una prima genera dèficit tarifari. Ara bé, caldria preguntar-se perquè no es computen altres costos com les ajudes al sector del carbó o el manteniment de les centrals nuclears”, es pregunta Manel Torrent, actual director de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN).

 

Eixir de la penombra

La derogació del reial decret 900/2015 suposa, doncs, un punt d’inflexió. “El més important de la directiva és que estableix el dret dels ciutadans a consumir i a emmagatzemar la seua pròpia energia o energia autogenerada i rebre retribució pel seu excedent, tant a nivell individual com col·lectiu”, asseguren des de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF). Sense peatge i amb una agilitació dels tràmits, UNEF preveu la instal·lació de vora 300 MW d’autoconsum l’any a l’estat. Segons els seus càlculs, això evitaria l’emissió de més de tres milions de tones de CO2 a l’atmosfera.

El canvi de postura del Govern espanyol ha estat rebut amb els braços oberts per la indústria.  “El món de l’energia està canviant radicalment i cal que la legislació s’hi adapte. Anem cap a un escenari d’una generació més distribuïda, on cada nucli tendirà a autoabastir-se, per tal de tenir una distribució més eficient. El decret llei del Govern de Pedro Sánchez va en aquesta direcció”, explica Marcos Lacruz, president d’AVAESEN, per a qui assistim a un canvi de paradigma. Lacruz també valora molt positivament que el decret obri el camí per a l’extensió de la xarxa de recàrrega elèctrica per a automòbils, així com el fet que es facilite la integració dels parcs eòlics i fotovoltaics a la xarxa.

No tot, però, són flors i violes. Sara Pizzinato, de Greenpeace, considera que encara queda molt de camí per fer efectiva la transició energètica. “El reial decret es queda curt —assegura—. Manca una reforma integral de la fiscalitat ambiental que seguisca el principi de qui contamina paga. També trobem a faltar que s’aborde la situació de l’oligopoli que provoca que a hores d’ara el mercat elèctric no funcione. Hi ha cinc grans empreses que tenen una posició dominant en almenys tres de les quatre potes del sector: la generació, la distribució i la comercialització, cosa que provoca manipulacions il·legals dels preus”. Encara, doncs, hi ha molt de camí a fer abans d’assolir un nou model no tan dependent del carboni. La transició, sembla, serà més llarga que no s’esperava.

 

--------------------------------------------------------------------------------------------------

EUROPA (PARCIALMENT) NETA

La derogació de l’impost al sol segueix la pauta marcada per la Unió Europea. El juny passat, després d’un agre debat, el Parlament Europeu, la Comissió i els 28 estats membres van arribar a un acord en matèria d’energies netes que, entre més, prohibia l’aplicació de l’impost al sol almenys fins l’any 2026. D’aquesta manera es vol aplanar el camí cap als ambiciosos objectius que la Unió Europea s’ha marcat a mitjà termini. El club dels 28 aspira que l’any 2030 el 32% de tota l’energia que es consumeix a Europa tinga origen renovable. En l’actualitat l’energia neta representa un 17% del total. D’aquesta manera la UE espera complir amb els objectius de reducció d’emissions d’efecte hivernacle compromesos en els Acords de París de 2015. L’entesa a Brussel·les va ser possible després de l’estira-i-arronsa d’estats i Europarlament. Mentre els primers fixaven el límit en el 27%, la cambra de representants aspirava a un 35%. L’acord, a més, marca que el 2030 el 14% de l’energia utilitzada en el transport provinga de fonts netes. 

 

-----------------------------------------------------------------------------------------------------

L’ENTREBANC  MADRID

Catalunya va ser un dels territoris que es va mobilitzar contra l’impost del sol i va plantar batalla en contra als jutjats, en considerar que envaïa competències pròpies. El Principat fou, de fet, de les primeres autonomies que als anys 80 va rebre les transferències en matèria de política energètica. Tanmateix, el marge de maniobra de què disposen les comunitats és molt minso, segons reconeix Manel Torrent, director de l’Institut Català de l’Energia. “Reclamem una transferència efectiva de la capacitat de gestió perquè fins ara ens limitem a gestionar el que ells dicten amb els diners que ens transfereixen”, explica Torrent, qui recorda que “el de l’energia és un dels àmbits més centralitzats”.

Per a Torrent, el nou decret llei del Govern Sánchez suposa una bona notícia. “És com haver passat de l’Edat Mitjana al Renaixement”, assegura. Fins ara, relata el director de l’ICAN, l’esquema regulador espanyol ha actuat com un fre per al desenvolupament de l’energia verda a Catalunya, circumstància que impedeix, de facto, complir amb els objectius marcats en el Pla Nacional per la Transició Energètica i la Llei contra el Canvi Climàtic. “La inseguretat jurídica ha provocat que molta gent interessada a posar-se plaques fotovoltaiques no les instal·le —explica— perquè cada quatre anys canvia la legislació. El sector energètic, com li passa a l’educació, requeriria estabilitat en les polítiques”. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.