Al costat del riu Xinxilla i a les coordenades més septentrionals de la zona urbana d'Orpesa, una ciutat costanera de gran afluència turística situada a la comarca de la Plana Alta, hi ha la urbanització les Platgetes. Amb un control de seguretat estricte que vigila l'entrada i la sortida dels vehicles, aquesta zona residencial de caràcter exclusiu ha comptat amb xalets de grans personalitats de la burgesia valenciana. Grans nissagues empresarials com ara els Boluda, els Martinavarro, els Segarra, els Carpi o els Gómez-Trenor n'han estat veïns. També l'expresident espanyol José Maria Aznar o l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, qui va estar condemnat l'any 2013 a quatre anys de presó per frau fiscal.
El passat mes de setembre, quan el rellotge marcava les 7:30 del matí, agents de la policia espanyola van irrompre, precisament, en la residència exclusiva de l'antic baró de les comarques del nord del País Valencià. Comandats pel magistrat Jacobo Pin, el qual va aconseguir que Fabra s'asseguera al banc dels acusats després de diversos canvis de togats, van intervenir diversos documents i l'ordinador personal de l'exdirigent del PP. L'objectiu d'aquella operació policial era recopilar informació sobre una presumpta ocultació patrimonial de Fabra per regatejar l'Agència Tributària i no complir, en conseqüència, amb la condemna dictaminada pel batejat com a cas Naranjax. El mandatari provincial, no debades, acumula un deute de 900.000 euros amb el fisc.
Aquests comptes pendents amb la hisenda espanyola, tanmateix, contrastaven amb el ritme de vida que tenia l'històric dirigent de la corporació provincial. Fabra, segons una interlocutòria del magistrat Pin que va ser avançada pels diaris El Españoli Las Provincias, i a la qual ha accedit aquest setmanari, ha barallat «una mitjana mensual d'ingressos en efectiu de més de 19.000 euros». Unes quantitats dineràries que provindrien, tal com desgrana el magistrat al seu escrit judicial, del PP de Castelló, de la Cambra de Comerç de Castelló -de la qual va ser secretari amb un sou de 90.000 euros- o de diversos empresaris valencians, com ara el magnat tauleller i president del Vila-real CF, Fernando Roig, qui ha estat imputat junt amb el seu fill Fernando Roig Nogueroles i l'administrador de diferents firmes de la nissaga grogueta, Miguel Pérez Ferrer. El togat del jutjat d'instrucció número 4 de Castelló ha pres aquesta decisió per «determinar els motius pels quals van concedir préstecs indirectament a Carlos Fabra, que en la pràctica eren a fons perdut».
Taulells groguets
El propietari de Pamesa, de fet, va abonar a l'exdirigent popular un xec de 300.000 euros el 28 d'agost de 2014 en forma de préstec, el qual va atorgar-se gràcies a l'amistat entre l'home de negocis i l'aleshores exdirigent popular. El crèdit, d'acord amb la interlocutòria, no ha estat retornat. «La relació amb interès per aquesta causa entre Fabra i Roig no es limita en aquesta operació, sinó que s'estén a les efectuades entre Fabra i el seu entorn familiar amb les mercantils Migumi SL, Nerofer SL i Portovan SL», indica el magistrat, qui detalla una altra operació de préstec entre ambdós protagonistes de les classes dirigents castellonenques. Es tracta d'un crèdit xifrat en 1,4 milions d'euros que la societat Nerofer va atorgar a l'antic baró conservador.
El crèdit desemborsat a través de l'empresa administrada per Roig Nogueroles i que tenia com a apoderat Pérez Ferrer comptava amb l'aval hipotecari del xalet de Fabra a les Platgetes. Aquest habitatge tenia com a copropietaris al mateix expresident provincial i la seua exdona, els quals ostentaven un 20% cada un de la titularitat de l'immoble. La resta estava repartit entre els seus quatre fills: Andrea, Borja, Clàudia i Carlos. Les condicions del préstec, el qual estava avalat per un immoble de 539 metres construïts i uns terrenys que abastaven 1.126 metres quadrats, no eren massa estrictes, atès que s'havia de tornar en dos anys amb possibilitat de pròrroga. L'immoble, però, estava condicionat a un altre préstec de Bancaixa valorat en 1,2 milions d'euros. Firmat en abril del 2007, havia estat renovat l'any 2016 per a quatre dècades.
L'existència de l'altre crèdit complicava, en la pràctica, que Fabra poguera cancel·lar els deutes amb Roig mitjançant l'entrega del xalet. «En l'escriptura notarial en la qual es fa pública la concessió d'aquest préstec personal amb garantia hipotecària, es taxa l'immoble, precisament, en 1,4 milions d'euros i pesaria sobre si mateix, a partir d'aleshores, una càrrega total de 2,6 milions d'euros, la qual cosa fa pràcticament inviable per part dels segons creditors executar la garantia», assenyala el magistrat. Encara més, i tal com reflecteix la interlocutòria, la mercantil Portovan, la qual va absorbir Nerofer SL, va contestar al togat que «no consta devolució de l'import pendent del préstec, indicant expressament que es troba pendent d'instar l'execució atès que existeix una càrrega preferent sobre la referida finca hipotecada». A partir del risc que comporta l'operació, Pin dedueix que podria tractar-se de moviments suposadament simulats.
El president del conjunt groguet ja havia exercit de financer de Fabra dècades enrere. Segons va destapar-se arran de l'anterior investigació a l'expresident de la Diputació de Castelló, l'empresari va atorgar-li un crèdit de 390.000 euros l'any 1996. L'operació va ser investigada pels tribunals, però no va tenir recorregut. Com tampoc els pagaments de Roig a Fabraper assessoraments. Cottocer SL, una firma que va tenir com a apoderat el magnat tauleller, va desemborsar 153.378,28 euros a Carmacas, societat conformada per l'exdirigent conservador i la família, en el període 2000-2002. La mateixa transcendència judicial van tenir els 600.000 euros que l'equip de la Plana Baixa va entregar a l'Institut Nóos, encapçalat pel gendre del monarca emèrit i engarjolat per aquesta mena de negocis amb l'administració pública balear, Íñaki Urdangarín, per trobar un patrocinador per a l'estadi. L'informe, tal com va analitzar els investigadors, estava extret d'internet.
Unes obres al coliseu de l'esquadra valenciana van provocar, al seu torn, la targeta roja de l'Agència Tributària. El club presidit per Roig havia defraudat suposadament 500.000 euros, segons el fisc, «per una facturació en nombre d'hores i materials superiors a la real». La justícia, de nou, va arxivar la causa. Anys més tard el Vila-real CF tornaria a xocar amb la hisenda espanyola per abonar les nòmines de jugadors, com ara el màgic creador argentí Juan Román Riquelme o l'extraordinari rematador uruguaià Diego Forlán, a través de territoris offshore. L'Audiència Nacional va imposar una multa al club de 2,55 milions d'euros.
Assenyalat per Esquerra Unida del País Valencià i per Compromís arran dels sucosos patrocinis que havia obtingut l'esquadra grogueta de les administracions valencianes governades pel PP, Roig va estar esquitxat pels seus negocis automobilístics. L'empresari tauleller, no debades, va gaudir del 33% de les accions de Valmor, la firma que hipotèticament havia d'organitzar la cursa de la Fórmula 1 a València. La resta de l'accionariat se'l repartia Bancaixa i el pilot de motociclisme, Jorge Martínez Aspar, qui va realitzar suculents negocis a través d'aquesta mercantil. Valmor, malgrat les injeccions financeres del Consell, només va pagar el cànon d'organitzador la primera vegada. La resta d'anys va sufragar-ho la Generalitat Valenciana del PP. PSPV i Esquerra Unida va denunciar als jutjats el suposat frau de la Fórmula 1, en el qual Valmor actuava presumptament de firma pantalla per amagar el finançament públic de la festa de l'alta velocitat. Tot i els contundents informes policials, la causa judicial sobre la Fórmula 1 va arxivar-se.
En el marc d'aquella investigació, la Unitat de Suport de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat va entregar un informe a Anticorrupció que qüestionava l'acord signat l'any 2008 per Roig en representació de Valmor amb el Circuit del Motor -com a responsable de la Generalitat Valenciana- per a l'organització de l'esdeveniment esportiu. «S'indica que aquest contracte és nul per infracció del codi civil a causa de la indeterminació de la contraprestació a càrrec de Valmor Sport SL», s'apuntava al document, tal com va destapar EL TEMPS. «Perquè el contracte puga considerar-se com a vàlid, és necessari que es conega, en el moment de la celebració, la contraprestació de cada una de les parts. Si la concreció de la contraprestació d'una de les parts es deixa per a un moment posterior, com ha ocorregut en el cas de Valmor Sport, no existeix un verdader contracte», censurava l'òrgan fiscalitzador. Roig mai va estar imputat en una causa amb nombroses peces que han acabat majoritàriament arxivades.
Monopoli hídric
L'expresident de la Diputació de Castelló va comptar amb un altre prestatari de les altes esferes empresarials valencianes. Enrique Gimeno, propietari de la Societat de Foment Agrícola Castellonense (FACSA), va prestar garanties financeres a Fabra xifrades en 1,25 milions d'euros, de les quals «va ordenar-se la cancel·lació parcial per un import de 801.942,17 euros per afrontar l'execució d'una part dels avals referits», segons precisa el togat.
«Fabra va manifestar que a conseqüència de la seua situació econòmica pel pagament dels deutes contrets amb l'Agència Tributària va sol·licitar al seu amic Enrique Gimeno [...] que l'ajudara econòmicament, atribuint-li tota la responsabilitat d'articular el préstec a través de la mercantil que presidia, i no a títol personal», recull la interlocutòria. La companyia hídrica, en resposta al magistrat, coincidia en el relat: «Els contractes anteriorment referits van perfeccionar-se a conseqüència de la relació d'amistat familiar que existia des de fa diverses generacions entre la família Fabra i Fernández Blanes amb la família Gimeno, sent aquests darrers els accionistes de FACSA».
Tot i compartir una argumentació basada en l'afecte entre les nissagues, el magistrat desconfia. De primeres, afirma que «a la mercantil se li va causar un perjudici econòmic no reposat en virtut d'una relació d'amistat». «Així mateix, no s'ha de deixar d'observar que la referida mercantil [...] té com a objectiu la captació, depuració i distribució d'aigua de consum públic i rec, sent l'entitat gestora del servei d'aigües de Castelló, Borriana, Vinaròs, Peníscola, Orpesa, Onda i Vall d'Uixó i, que segons la informació aportada per l'Agència Tributària, va mantenir importants relacions econòmiques d'imports rellevants amb la Diputació de Castelló, almenys, en el període comprès entre els anys 2007-2016, una etapa en la qual Fabra va ser president de la mencionada diputació (1995-2011)», exposa el jutge instructor.
Arran d'aquesta argumentació, Pin cita com a imputat Gimeno, amb l'objectiu d'investigar si «la relació econòmica [...] responia o no a una contraprestació pels contractes subscrits per la mercantil i la diputació de Castelló i altres entitats locals després d'una presumpta tasca d'intermediació de Fabra, així com els motius pels quals aquest pagament en garantia va efectuar-se amb fons de la mercantil, en perjudici els accionistes». Només en l'any 2014, amb la corporació provincial dominada encara pels deixebles polítics de Fabra, FACSA va facturar set milions d'euros de la diputació castellonenca. L'empresa controla gran part de les depuradores públiques de les comarques del nord del País Valencià.
Mentre rebia adjudicacions relacionades amb el negoci de l'aigua de l'executiu espanyol del conservador Mariano Rajoy, Gimeno estava imputat per finançar irregularment el PP de Francisco Camps. L'any 2018, no debades, va confessar aportacions per valor de 174.000 a la formació de la gavina per als comicis valencians del 2007. Per a la campanya valenciana de les eleccions espanyoles del 2008, va redoblar l'aposta econòmica, amb una donació il·legal de 231.668 euros. Referenciats els seus pagaments a la sentència de l'Audiència Nacional com a exemple de les males pràctiques del dopatge del PP, l'empresa hídrica va pescar entre 2005 i 2009 contractes per valor de 13,8 milions d'euros de l'administració autonòmica. El tribunal espanyol va condemnar-lo, però gràcies al reconeixement del delicte va esquivar la garjola. Només van imposar-li una mula de 154.500 quan dirigeix una companyia amb beneficis i una facturació milionària.
Adjudicatària de les obres d'abastiment d'aigua de l'Aeroport de Castelló, les quals van ser firmades per un condemnat pel saqueig d'Emarsa, actualment ostenta la propietat de Secopsa, actual concessionària de la neteja viària en una de les tres zones delimitades per l'Ajuntament de València. Esquitxada al cas Taula, Secopsa, segons la Guàrdia Civil, va atorgar 118.000 euros l'any 2011 aTrasgos, l'organitzadora de la campanya electoral de l'aleshores candidata a la reelecció i alcaldessa de València, Rita Barberá. Aquesta firma de comunicació, d'acord amb els informes de benemèrita, tindria la missió de canalitzar irregularment els diners de diverses companyies cap als comptes dels populars a València. Entre 2010 i 2012, va obtenir 30,8 milions d'euros en contractes del consistori, segons una investigació d'aquest setmanari. Secopsa també va donar 340.000 euros l'any 2007 a Laterne, una mercantil que suposadament tenia el mateix paper que Trasgos.
Rajola castellonenca
La mercantil Becsa, històricament vinculada a la nissaga Batalla, completa el trident empresarial de solera assenyalat pel magistrat Pin com a fonts de finançament de l'expresident de la Diputació de Castelló. Ho fa amb l'abonament de 232.897 euros per uns hipotètics treballs de consultoria de Fabra a la constructora. «L'objectiu social d'aquesta mercantil, suposadament, és la intermediació en la compra, venda, arrendament, excloent-hi la part financera, i la construcció d'immobles, així com la promoció immobiliària per compte de tercers, i els pagaments de Becsa responien a suposats serveis d'assessoria i identificació de projectes de construcció en Iraq, Kuwait i Marroc, segons ha reconegut en la seua declaració judicial el mateix Borja Fabra, afegint que era la primera vegada que feia un treball d'aquestes característiques i que hi va col·laborar amb molta gent», exposa l'instructor. Els pagaments van efectuar-se a la mercantil Sipcas, la qual té com a administrador únic, precisament, a Borja Fabra.
D'aquestes tasques d'assessoria, tal com recull la interlocutòria, «no s'aporta cap documentació que les reflectisca», així com s'atribueix a la mercantil del fill de l'exdirigent popular «amplis contactes i relacions internacionals», de les quals es mostra escèptic el togat. De fet, hi destaca que «dels quasi 232.897 euros transferits per Becsa a Sipcas, entre desembre del 2011 i març del 2012, 211.000 euros foren reenviats de manera immediata a Carlos Fabra». Arran d'aquests fets, el magistrat cita com a imputats l'actual administrador de la companyia José Carlos Rambla i l'aleshores responsable de la firma Luis Enrique Batalla «per determinar els motius pels quals contractaren Sipcas per aquests imports, malgrat la manca d'experiència al sector i perquè no consta ni un segon contracte en relació amb Kuwait i Marroc, ni el resultat d'aquestes gestions».
Aquesta investigació judicial, tanmateix, no és la primera que afronta Luis Batalla. L'any 2006 va ser condemnat a dos anys de presó per un frau fiscal continuat en les declaracions de l'IVA i de l'impost de societats de tres exercicis tributaris. La quantitat que va defraudar al fisc fou de 2,2 milions d'euros, i va haver-hi de pagar una sanció de 4,4 milions d'euros per evitar l'entrada a la presó. Lubasa, la companyia presidida per aquest prohom econòmic de les comarques septentrionals del País Valencià, va ser adjudicatària de Terra Mítica, de la posada en marxa del circuit de la Fórmula, de la construcció de l'Aeroport de Castelló i va participar de l'edificació de l'Hospital d'Alzira, pedra angular de la privatització sanitària de l'aleshores president valencià, Eduardo Zaplana. Va ostentar un 2% de l'accionariat de l'hospital de gestió indirecta.
Lubasa, al seu torn, va participar de l'externalització del servei de la ITV durant el primer executiu del PP al País Valencià en formar part de la UTE que va beneficiar-se del lot dos, unes concessions que s'investiguen en el marc de l'Operació Erial. Segons va contar aquest setmanari a partir d'un informe de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, el patriarca de la nissaga Batalla, Luis Batalla Romero, apareixia en l'agenda de l'expresident i capitost de la suposada trama Eduardo Zaplana en l'etapa compresa entre l'adjudicació del contracte i la publicació de la mateixa en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Gabriel Batalla, fill de l'empresari actualment imputat per aquests contractes d'assessorament amb una mercantil dels Fabra, va estar condemnat l'any 2018 per dopar de manera irregular el PP amb diners en B. Segons va confessar el mateix home de negocis i recull l'aleshores sentència de l'Audiència Nacional, Lubasa va abonar 52.200 euros l'any 2007 per a la campanya dels conservadors a les eleccions valencians. Per als actes electorals de les votacions espanyoles, va contribuir amb 58.000 euros als comptes de la formació de la gavina. Entre 2005 i 2009, la companyia va percebre 77,3 milions en adjudicacions de les administracions valencians governades pel PP. Batalla, qui va esquivar la presó gràcies a la seua confessió, va pagar una multa de 154.500 euros mentre el grup empresarial generava una facturació milionària. Les ombres de la cort empresarial de l'exdirigent conservador Fabra.