Futbol i poder

Fonsi Loiaza: «Florentino Pérez és un oportunista»

Doctor en Mitjans, Comunicació i Cultura per la Universitat Autònoma de Barcelona i autor l'any 2019 l'assaig Sempre saltant tanques. Esport femení i mitjans de comunicació, Fonsi Loiaza (Cadis, 1990) ha publicat l'obra Florentino Pérez. El poder del palco (Akal, 2022). Es tracta d'una biografia no oficial de l'influent empresari i president del Reial Madrid.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Vostè acaba de publicar l'obra Florentino Pérez. El poder del palco, en la qual traça una biografia no oficial de l'empresari i president del Reial Madrid. Quina és la influència política, social i mediàtica que ostenta aquesta gran fortuna?

Florentino Pérez, a parer meu, ostenta una influència quasi total i absoluta sobre tots els poders de l'estat. En el llibre, no debades, explique com a la llotja del Santiago Bernabéu, a l'estadi del Reial Madrid, hi han estat presents membres del poder judicial, siga jutges, fiscals o advocades de l'Estat, com ara Marta Silva, qui va abaixar a demanar-li un autògraf a Cristiano Ronaldo, quan aquest jugador estava involucrat en un assumpte de frau fiscal. A la llotja, també hi ha representants del poder mediàtic, com ara directors de mitjans de comunicació, així com membres del poder polític i l'econòmic, com puguen ser diferents directius d'empreses de l'Íbex-35. Els tentacles de la llotja del Santiago Bernabéu arriben fins a l'exalcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, qui va dir que mai acudiria a la llotja i després va donar-hi suport a l'operació Chanmartín, una mena de pilotada urbanística. La llotja de l'estadi del Reial Madrid és, de fet, el centre neuràlgic on es fan els negocis en aquest país, en una mena de versió moderna de l'Escopeta Nacional.

-L'empresari, segons narra en la seua recerca, compta amb uns orígens familiars afectes al règim i amb profunda devoció pels merengues. En quin entorn es va criar i va créixer el posterior propietari d'ACS?

Florentino Pérez és una mena d'oportunista que va rodejar-se de gent amb notable influència en la dictadura franquista. Un exemple és Juan de Arespacochaga y de Felipe, un feixista que el PP va expulsar-lo de les seues files per les seues exaltacions del dictador xilè Augusto Pinochet.

-Juan de Arespacochaga y de Felipe, qui va fitxar-lo per a l'Associació Espanyola de la Carretera, canvia el futur laboral de Florentino Pérez. Quin rol juga en la seua posterior carrera empresarial i política?

És com a una mena de padrí de Florentino Pérez, l'encarregat d'introduir-lo en l'aparell burocràtic del franquisme.

-Arran d'aquesta aventura professional i dels contactes confeccionats, ingressa en política, més concretament en les files de la UCD. Vostè defineix Florentino Pérez com a un «polític arribista». Per què?

Florentino Pérez s'adona de com funciona la política en Espanya, la qual no té tant a veure en les cares que estan en primera fila com en les famílies i els banquers que estan finançant per darrere les diferents opcions polítiques. L'actual president del Reial Madrid aprofita aquesta manera de fer per escalar, com a gran oportunista dels negocis que proliferaven durant l'estafa de la Transició espanyola. De fet, Florentino Pérez funda un partit polític a Catalunya i, al mateix temps, compra una constructora, a partir de la qual comença a forjar el seu empori econòmic.

-Del seu pas per la política, essencialment per la madrilenya i diferents organismes estatals, l'actual president del Reial Madrid s'endú un grat record. Vostè, de fet, rememora aquestes paraules del magnat madridista: «A mi el que més m'ha agradat sempre ha sigut la política. És on es té el poder. L'època més bonica de la meua vida va ser quan era polític. Jo no vaig seguir en ella perquè em van tirar. Ser president del Reial Madrid és el més semblant que he trobat».

L'actual president del Reial Madrid ha estat un dels secretaris generals d'un partit, del Partit Reformista Democràtica, que menys vots han rebut a Espanya i un dels més finançats per diferents sectors empresarials i banquers. Va assolir aquest càrrec dintre de la famosa Operació Roca, que si no haguera estat un fracàs, segurament haguera catapultat Pérez cap a l'èxit polític. Ara bé, considere que aquesta operació, en termes personals, fou exitosa per a Pérez: si no haguera participat d'aquell moviment, no haguera obtingut diversos contactes polítics.

-Quina influència ha tingut la seua estada com a alt càrrec de la UCD per al posterior salt com a persona que encapçala un gran empori empresarial?

Estar dintre de l'administració general de l'Estat, dels ministeris, en una època en la qual la UCD està impulsant un suposat oberturisme del franquisme a la democràcia, és fonamental. En aquella estança, aconsegueix teixir relacions amb diferents ministres, amb alts càrrecs. També aconsegueix contactes, com he comentat, durant la seua aventura política en el Partit Reformista Democràtic, del qual van formar part personatges il·lustres del PP com ara l'exministra Maria Dolores de Cospedal o l'alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre. Florentino Pérez, en definitiva, no és un empresari fet a si mateixa que comença en un garatge, sinó una persona que adquireix un coneixement de la seua estança en la política dels ressorts de poder que hi ha dintre de l'administració.

-Com ha obtingut forjar i liderar un grup de construcció i prestació de serveis tan potent?

Sempre ha sabut envoltar-se de les persones que ostenten el poder, ja siga de l'esquerra del PSOE o de la dreta del PP. El seu nom ha aparegut a diverses trames vinculades als populars, així com la seua empresa ha finançat la Fundació Pablo Iglesias dels socialistes. La boda de la seua filla fou un exemple de la seua capacitat de relacionar-se tant en la dreta del PP com en l'esquerra del PSOE: hi havia el llavors candidat dels populars en les eleccions a l'Ajuntament de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, i l'aspirant socialista, Trinidad Jiménez. Encara més, durant l'anomenat Tamayazo, li diu a l'aleshores líder dels socialistes madrilenys, Rafael Simancas, que mana més que ell a la formació del puny i la rosa de la Comunitat de Madrid.

-«Ser president del Reial Madrid no dóna poder. En la llotja del Bernabéu es transmeten valors i mai es fa negoci. És un lloc de trobada plural de tota mena d'ideologies i condicions. L'1 de maig van coincidir ací els líders sindicals i el ministre de Treball», ha afirmat Florentino Pérez, segons cita vostè a la seua obra. Ha emprat el Reial Madrid com a un instrument de creixement dels seus negocis a ACS?

Ha augmentat notablement el seu patrimoni d'ençà que exerceix de president del Reial Madrid. Segons l'economista liberal José María Gay de Liébana, el qual va faltar l'any passat, Florentino Pérez feia els seus fixatges estratègics d'acord amb els països en els quals volia aconseguir adjudicacions. És el cas de la incorporació del davanter de Mèxic, Chicharrito Hernández, o de l'extrem colombià, James Rodríguez. La conversió del Reial Madrid en Hollywood, per l'aparador d'estrelles planetàries i per la dimensió del club, li ha permès obrir-se pas a països com ara Austràlia o els Estats Units d'Amèrica. Per la seua condició de president del Reial Madrid, és complimentat com si es tractara d'un autèntic cap d'Estat. Els caps d'estat, quan visiten Espanya, prefereixen, de fet, fer-se una fotografia amb Florentino Pérez i no amb Pedro Sánchez. El Reial Madrid és una institució molt ben valorada a Llatinoamèrica i en altres països, la qual cosa ha comportat que Florentino Pérez haja adquirit una imatge positiva.

-Vostè elabora al llibre un apartat on detalles la xarxa d'influència i d'interessos de l'empresari. En aquesta panoràmica, afirmes que l'expresident de la Generalitat Valenciana, exministre de Treball i processat per l'Operació Erial, Eduardo Zaplana, és un dels seus grans amics. Com es forja aquesta amistat?

Zaplana, autor d'aquella frase de «m'he de fer ric perquè estic arruïnat» i processat en l'Operació Erial per cobrar de manera presumpta comissions a canvi d'atorgar concessions públiques, així com per suposadament blanquejar diners a través de vaixells o de diferents immobles, ha estat íntim de Florentino Pérez. Encara més, va intentar una mediació entre el periodista José María García i el president del Reial Madrid quan el popular locutor de ràdio va reconèixer que Florentino Pérez va intentar comprar el seu silenci sobre l'operació de requalificació dels terrenys de la ciutat esportiva del club blanc.

-Un dels episodis foscos que ha esquitxat el president del Reial Madrid ha estat aparèixer en les converses de l'Operació Púnica. Quines connexions i actuacions reflectien aquells àudios?

Aquesta causa judicial destapa com des de la direcció del Reial Madrid i amb la presumpta aquiescència de Florentino Pérez va crear-se un mitjà de comunicació vinculat a la trama Púnica per intentar pressionar a l'entrenador del Reial Madrid o per contrarestar les informacions negatives que apareixen sobre el club blanc. En el procés judicial, quan va declarar com a testimoni, va evidenciar-se la certa impunitat amb la qual compta aquesta gran fortuna espanyola: el jutge va preguntar-li que si li havien demanat diners per finançar el PP i ell va contestar mostrant el seu enuig per haver-li formulat la qüestió. Florentino Pérez, tanmateix, no només ha estat esquitxat a l'Operació Púnica: el seu nom també surt al cas Gürtel o a la trama Lezo.

-Florentino Pérez també va situar-se al centre de la polèmica quan El Confidencial va desvelar diversos àudios, els quals mostraven la seua cara B. Aquelles converses han suposat una desmitificació de la seua imatge?

Per a res, per què ha sabut controlar els temps mediàtics gràcies als contactes que compta als grans mitjans de comunicació. No ha sortit en els grans mitjans, com ara en les corporacions audiovisuals d'Atresmedia, atès la seua amistat amb l'exdirector de Comunicació del club, Antonio Garcia Ferreras, o a Mediaset, per la seua relació amb el directiu Borja Prado, qui havia d'exercir de CEO de la Superlliga, una competició de caràcter elitista que ha encapçalat de manera fallida.

-L'impuls de la Superlliga ha estat, precisament, una de les seues principals derrotes esportives, almenys fins al moment. Què significa aquesta iniciativa per al futbol? No debades, se li arrencava, a imatge i semblança de la competició europea existent en el bàsquet, el seu component meritocràtic.

Volia primar als equips poderosos i, per això, s'alia amb la família Agnelli, propietària de grans empreses en Itàlia i de la Juventus de Torí. Aquesta competició, però, cau perquè els aficionats britànics surten al carrer. En aquest cas, Florentino Pérez va estar mal assessorat, amb presentacions mediàtiques que no van sortir gens bé, com ara al programa El Chiringuito, de Josep Pedrerol. La Superlliga va frustrar-se aleshores per què era contrària als codis de l'esport, tot i que no s'ha donat per vençut i està teixint noves aliances, atesa la seua visió mercantilista del futbol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.