-A vostè l'han acusada de ser la responsable de paralitzar la tramitació dels parcs solars que volen implantar-se al País Valencià. Com ho porta?
A escala personal aquesta percepció em preocupa, però sent que no és justa. A mi també m'agradaria que els procediments anaren més de pressa, però també em sembla que la situació no és tan funesta com alguns la volen pintar.
Però és vostè la responsable de la demora en les tramitacions, com sostenen moltes veus?
No, el meu departament acompanya amb molta cura i amb molta minuciositat els expedients. Però s'ha de prendre consciència que l'anàlisi d'aquests expedients comporta un treball rigorós i que nosaltres treballem, sempre, des del compliment de la legislació. Les decisions han de respondre a criteris tècnics
L'advocacia de la Generalitat, a petició de la seua consellera, Rebeca Torró, va emetre un informe en què deia que "en cap cas és exigible la presentació d'un estudi de paisatge als promotors", tal com actualment s'estava demanant. També diu que la seua direcció general no és la responsable d'emetre informes de compatibilitat, que aquesta obligació és dels ajuntaments. A més, afegeix que la limitació de l'ús del 3% del sòl per a renovables, recollida en la Llei d'Ordenament del Territori, Urbanisme i Paisatge, no és aplicable. A primera vista, doncs, l'informe d'Advocacia tira de les orelles al seu departament. Què n'ha de dir?
L'informe de l'Advocacia posa de manifest la dificultat per interpretar la normativa aplicable. D'una banda, hi ha el marc global d'ordenació del territori, què nosaltres enteníem que era d'aplicació a qualsevol actuació en el territori valencià; i, d'altra banda, hi ha el procediment específic per a la implantació de fotovoltaiques, això és el decret 14/2020, amb el qual es perseguia accelerar els procediments. Encara que algunes coses que diu l'informe les puc compartir, nosaltres enteníem que el marc global d'ordenació del territori era d'aplicació també a l'ús fotovoltaic, malgrat que l'advocació l'aplica només a aquell ús quan l'autoritza l'Estat.
De totes maneres, encara que l'Advocacia diu que l'estudi de paisatge -en no acompanyar instruments de planificació- no seria exigible, sí és exigible l'estudi d'integració paisatgística, encara que no estiga regulat en el decret llei. Pensem que en casos concrets on en una mateixa zona existeix una quantitat important de plantes, l'estudi de paisatge ens permetria tindre una visió més global i poder identificar els efectes acumulatius que es produeixen en determinades zones. Però vist l'informe, haurem de substituir els estudis de paisatge pels estudis d'integració paisatgística, com queda clar en l'informe d'Advocacia. .
Pel que fa als informes de compatibilitat urbanística -en què els ajuntaments indiquen que un determinat ús o activitat resulta o no compatible amb les normes existents- nosaltres no hem substituït en cap moment els ajuntaments. El problema és que en els darrers anys la manera de determinar aquesta compatibilitat s'ha modificat tres vegades, i del darrer decret llei òmnibus d'abril d'enguany, nosaltres enteníem que en els sòls protegits tornava a aplicar-se la interpretació tradicional segons la llei bàsica estatal i la nostra llei autonòmica, que exigia que quedara expressament previst l'ús per a considerar-lo compatible. En tot cas, sempre hem defensat i respectat l'autonomia municipal.
Respecte del 3%, hi ha una discrepància important. En general, crec que tots -sense excepció- pensàvem que aquest llindar de sòl ocupat era aplicable a tota mena de plantes fotovoltaiques. La sorpresa de l'informe de l'Advocacia és que nega aquesta interpretació i diu que només és aplicable a les plantes tramitades per l'Estat, tot recomanant, no obstant això, que s'aclarisca en la legislació autonòmica per a major seguretat jurídica. Aquesta és la qüestió que a mi més em preocupa perquè va contra la lògica d'una ocupació racional del sòl i per l'enorme repercussió que pot tenir en el territori.
És a dir, que es podria obrir la porta a la implantació de parcs fotovoltaics que ocuparen més del 3% del sòl municipal?
Sí, està en risc no poder garantir una proposta equilibrada de distribució pel territori en funció de la capacitat d'acollida. Per la disponibilitat de sòl més o menys barat, per la proximitat a subestacions de bolcat, s'està produint una concentració en algunes àrees. Nosaltres voldríem que aquesta pressió fora menor en alguns municipis. Volem una distribució equilibrada de les plantes fotovoltaiques.
L'informe de l'Advocacia, demanat a petició de la seua consellera, desautoritza el seu departament?
Crec que posa de manifest la necessitat de clarificar la norma després dels successius canvis introduïts. És evident que caben diferents interpretacions i caldrà veure a partir d'ara què es fa. Dit això, reitere que hi ha moltes coses que compartisc de l'informe. Per exemple, qüestiona que hagem optat per un decret llei per regular aquesta qüestió en lloc d'anar a un procés més convencional amb un assessorament jurídic més adequat i amb més participació. Efectivament, aquella opció jurídica ens hauria evitat alguns dels errors en què, sembla, hem caigut a causa de la dificultat d'interpretar la norma.
L'informe d'Advocacia també parla de la conveniència de planificar les renovables. Nosaltres, tant inicialment des de Medi Ambient com des de Territori, i ja des de l'anterior legislatura, hem apostat per la planificació del territori. En aquest sentit sempre vam apostar per elaborar un pla sectorial, però aquesta opció es va rebutjar perquè alguns entenien que endarreria el procediment. La planificació hauria estat el camí més indicat, per transparència, qualitat democràtica i seguretat jurídica.
La patronal fotovoltaica assegura que hi ha 452 expedients pendents de ser avaluats. Al setembre asseguraven que, en dos anys, només se n'havien aprovat dinou. A què es deu aquest embotellament, pel que fa al seu departament?
Crec que si en dos anys s'han aprovat només dinou, caldria reflexionar sobre si el procés unificat per a la tramitació de fotovoltaiques que va implantar el decret llei ha agilitzat el procés o no. Sembla que no.
Una cosa que s'hauria de tindre en compte és que una part del treball de la direcció general consisteix a planificar i a donar suport o tramitar iniciatives territorials estratègiques (és a dir, Plans d'Acció Territorial, PIES, parcs comarcals d'innovació...). Afortunadament, vam poder crear, primer, un nou servei de Planificació que podia dedicar-se exclusivament a aquestes tasques. Més recentment, a més, vam aconseguir crear una plaça de sotsdirecció per a fer un seguiment més constant de la gestió d'expedients que requereixen l'emissió d'informes sectorials nostres en matèria d'ordenació del territori o de paisatge, que són moltíssims en els dos serveis.
Ens agradaria, clar, anar més de pressa i que no se'ns acumularen les propostes de renovables, però a diferència d'altres departaments implicats, el funcionariat d'aquests departaments ha d'informar no sols expedients de renovables sinó plans impulsats per qualsevol administració, plans generals impulsats per ajuntaments que volen ordenar acuradament els seus termes , planejaments urbanístics de desenvolupament, declaracions d'interès comunitari, tota mena d'obres i projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental i fins i tot llicències municipals quan, per alguna raó, els tècnics municipals consideren que ens hem de pronunciar.
Tractem d'arribar a temps a totes aquestes iniciatives, així com tenir enllestits els informes dels expedients que cada mes s'incorporen en l'ordre del dia de la Comissió d'Avaluació Ambiental Estratègica, o cada dos mesos es porten a les tres Comissions Informatives i Territorials d'urbanisme en les tres províncies. El volum anual d'expedients de cada servei s'aproxima al miler, i essent conscients que en les renovables es juga amb unes fites inajornables on l'avaluació ambiental ha d'estar resolta per a no perdre els drets de connexió ni els avals dipositats per les promotores, estem prioritzant aquests expedients i ajornant altres per tal que cap proposta d'energia renovable es veja perjudicada. Sense dubte davant d'aquesta urgent necessitat caldria reforçar el personal de l'administració.
En tot cas, el meu departament no té ara mateixa 452 expedients. Tenim menys de 300. Alguns estan en informació pública, encara que la seua sol·licitud va fer-se en 2019. Per les raons que siguen, s'han requerit altres condicions i no s'han pogut traure a informació pública fins ara.
El 25 de gener acaba el termini perquè l'administració done llum verda o no a aquestes propostes. S'arribarà a temps?
Estic convençuda que es donarà resposta. En alguns expedients serà més complicat, però mantenim un control constant de tots els expedients que sabem que els hem de donar una resposta al gener. Tota la plantilla del departament està bolcada en la resolució dels expedients.
Manca personal en el departament?
Sí, manca plantilla. Nosaltres hem demanat en diverses ocasions personal, i hi ha hagut reforços, però, amb tot, encara és insuficient. És molta la feina que fem.
Levante-EMV publicava aquesta setmana que, en cas de no aprovar-se els expedients, la Generalitat hauria de fer front a una cascada de demandes. Asseguren que hi ha un informe del bufet legal i fiscal Andersen que els promotors poden exigir a la Generalitat 300 milions d'euros dels avals que han dipositat per garantir l'execució de les plantes i altres 700 del valor dels projectes. Temen que això arribe a produir-se?
Jo confio que això no arribe a produir-se perquè arribarem a temps. El que m'agradaria manifestar és que no existeix una demora injustificada, ni un bloqueig deliberat. Som plenament conscients del repte que significa la transició energètica i vull manifestar que el funcionariat està treballant correctament i sent conscient del repte que això suposa.
Hi ha qui assegura que el seu departament retarda les tramitacions per "motius ideològics".
No, els procediments s'avaluen seguint criteris tècnics. Hi ha alguns expedients on nosaltres hem demanat un estudi de paisatge, cosa que l'Advocacia ha dit ara que no hauríem de fer. Però si ho vam fer així era perquè estàvem convençudes que era així que ho havíem de fer. No hi ha cap bloqueig deliberat, sinó una interpretació normativa diferent de la que ara ha fet Advocacia. Però, de tots els tràmits que estem fent, aquests em caben els dits d'una mà.
L'Estratègia Valenciana de canvi climàtic es marca com a objectiu l'assoliment de 4.500 MW d'energia eòlica i 2.500 MW de fotovoltaica per 2030. El decret llei fixa 10.000 MW: redueix a 4.000 l'eòlica i augmenta a 6.000 la fotovoltaica. És assolible aquest objectiu?
En 2030, de forma progressiva, crec que arribarem a les xifres establertes. És per això que treballem.
Els partidaris d'accelerar la implantació de renovables esgrimeixen que el paisatge és quelcom en evolució i que són, precisament els impactes humans, el que modelen aquest paisatge. Per a ells, la implantació de plantes solars forma part de l'evolució d'una societat que vol ser menys dependent dels combustibles fòssils. En una entrevista a Levante-EMV, l'anterior director general de transició energètica, Pedro Fresco, assegurava que "alguns càrrecs de Més" tenen "una visió bucòlica i conservadora del paisatge". Què té a dir?
S'ha de reconèixer que els paisatges estan en constant transformació i que eixa transformació ha d'acompanyar la satisfacció de les necessitats humanes. En allò que probablement discrepem és en la intensitat i el ritme amb què el paisatge s'ha de transformar i també en identificar quins paisatges mereixen ser transformats primer.
Les persones expertes en paisatge pensem que una transformació pacient i equilibrada és més fàcilment assimilable pels propis paisatges i per les societats que els construeixen i habiten, que no quan es produeixen de manera sobtada o intensa o massa extensa. En aquest sentit, podem identificar un conflicte d'interessos entre el ritme del paisatge i el ritme de la revolució energètica, que és també un conflicte entre altres canvis socioeconòmics que hauria d'assumir la societat (que ara fa un ús més o menys divers i multifuncional dels sòls) i el que suposa una implantació massiva i exclusiva de renovables.
Modular, en la mesura que poguera ser, aquesta implantació podria suposar beneficis aprofitant les millors tecnologies, però també identificant quins paisatges estan més amenaçats pels efectes del canvi climàtic o quins estan generant problemes que ens allunyen d'una desitjable transició ecològica.
Les amenaces i els problemes són complexos i mereixen solucions complexes també. Difícilment podrem resoldre tot atenent sols al problema energètic. A més d'acompanyar uns canvis socioeconòmics que siguen veritablement conscients i responsables, hauríem d'identificar, en el nostre territori, zones amb riscos climàtics i les zones on convé actuar per implementar dinàmiques més respectuoses, sinèrgiques i profitoses. Per exemple, quines zones cultivades s'adaptarien menys a la sequera (potser regadius recents en zones de secà) i serien susceptibles d'una transformació ordenada i planificada.
La Generalitat només té competències per a les plantes de menys de 50 MW. És el govern espanyol qui té la potestat sobre les plantes de més de 50 MW, les megaplantes de més grans dimensions. Hi ha qui tem que, si la Generalitat no accelera les de menys de 50 MW, siga l'Estat qui acabe donant el vistiplau a les plantes de més de 50 MW. Considera que això és un risc?
Això no té cap sentit. Les plantes de l'Estat no necessàriament són més grans. Des del meu departament s'han validat ja plantes que en total superarien els 1.000 MW, algunes són estatals i altres autonòmiques. A mi no em preocupa tant qui autoritza, sinó que, realment siguen plantes que encaixen en la realitat dels territoris.
Correm el risc de repetir els errors del boom urbanístic?
Quan hi ha una intervenció sobre el territori, els seus efectes romanen en el temps. Volem que la implantació siga com més sensata, millor, perquè hi haurem de conviure.
A les Corts, Compromís ha defensat, per la via de les esmenes, que els ajuntaments haurien de tindre més competències a l'hora de donar el vistiplau als projectes de plantes fotovoltaiques. Per què?
La cogobernança consisteix a fer participar totes les administracions que estan implicades en un tema. Igual que a voltes, com a autonomia, exigim ser escoltats per l'administració general de l'Estat, seria desitjable que s'escoltara l'opinió dels ajuntaments quan es tramiten projectes que els afecten de forma directa.
La setmana passada Compromís va presentar públicament un pla de plaques solars en sostres, edificis públics i equipaments, que podria cobrir, asseguren, la demanda energètica. Pedro Fresco, fins divendres director general de transició ecològica, considera aquesta proposta "anticientífica". Assegura que Compromís està fent un "discurs energètic que s'assimila al retardisme". Ho és?
La proposta es fa a partir d'un estudi a la Universitat Politècnica de València. He conegut el pla a través dels mitjans de comunicació i crec que no només fa referència als sostres. El que indica, per contra, és la conveniència d'avançar amb la màxima celeritat cap a un horitzó l'autoconsum. Ja estem avançant en aquesta direcció. Això no nega, però, que ens caldran plantes fotovoltaiques sobre terres. I estic segura que, al remat, aconseguirem un bon equilibri entre ambdues opcions.