A l’aire lliure, desproveït de qualsevol mascareta, el magnat i president nord-americà Donald Trump expressava la seua vena més desimbolta, més còmica, de presentador d’entreteniment amb un missatge extremadament escorat cap a posicions conservadores i sovint contrari als drets més fonamentals. A l’estat meridional d’Arizona, un bastió conservador que podria experimentar un tomb històric cap als demòcrates, el candidat del Partit Republicà va gaudir el passat dijous d’un autèntic bany de masses en plena pandèmia del coronavirus. Sense mesures de distanciament social, ni d’higiene, la multitud concentrada atorgava caliu a Trump en la recta final d’una campanya incerta, profundament polaritzada i, de manera inevitable, condicionada per una crisi sanitària que ha deixat 231.000 morts i més de 9 milions de contagiats als Estats Units.
Enmig d’una emergència sanitària desbocada, la qual ha derivat com un castell de cartes en una crisi socioeconòmica d’horitzons inexistents, aquest dimarts els Estats Units d’Amèrica escullen el pròxim inquilí de la Casa Blanca. Una elecció entre la dreta radical, xenòfoba, fiscalment populista i desreguladora amb retòrica proteccionista que encarna Trump, i una visió intrínsecament centrista, guardiana dels consensos econòmics, inscrita en la racionalitat científica i al·lèrgica a les grans transformacions socials, malgrat un moderat esperit progressista, que representa Joe Biden, del Partit Democràtica. O dit d’una manera més simple: dos projectes sensiblement diferenciats que pretenen establir un rumb ben diferent de la primera potència mundial.
En aquesta llarga campanya per intentar conservar la condició de comandant en cap de les forces armades nord-americanes, Trump ha comptat amb el compromís econòmic d’un ampli nombre de milionaris. Si durant les primàries republicanes de l’any 2016 va presumir d’autofinançar-se la campanya, la qual cosa va demostrar-se incerta quan va convertir-se en presidenciable de la formació rigorosament conservadora, en la seua aposta per la reelecció ha rebut, segons la prestigiosa revista Forbes, el suport financer del 9% dels multimilionaris dels Estats Units. La publicació especialitzada en assumptes econòmics ha identificat 23 contribuents amb un patrimoni superiors als 1.000 milions de dòlars que n’han exercit de mecenes.
L’aposta dels senyors del joc
Amb una riquesa estimada de 31.400 milions de dòlars, el magnat del joc i propietari de Las Vegas Sands Corporation, Sheldon Adelson, ha desemborsat 75 milions d’euros a un súper-PAC partidari de l’actual integrant de la Casa Blanca. Promotor del fallit projecte d’Eurovegas, el qual es preveia instal·lar a la Comunitat de Madrid després de rebre tota mena de privilegis legislatius, ha arrossegat diversos escàndols entorn de la seua activitat empresarial, així com ha destacat per finançar causes ultraconservadores als Estats Units i pel seu activisme sionista. Un altre empresari d’inclinacions sionistes que ha finançat el presidenciable republicà és Ronald Lauder, qui ostenta un patrimoni de 4.000 milions de dòlars i va ser ambaixador dels Estats Units a Àustria entre 1986 i 1987 a proposta del fonamentalista del mercat lliure, Ronald Reagan. Hi ha contribuït amb una donació modesta de 200.000 euros, tal com indica Forbes.
Trump, qui ha realitzat diverses incursions en el sector de l’atzar durant la seua carrera empresarial, compta amb altres donants d’aquesta indústria de l’oci. Phillip Ruffin, amb un patrimoni de 3.100 milions de dòlars, amic personal del president i propietari al 50% de la Internacional Hotel Las Vegas, ha aportat 695.400 dòlars, 70.000 dòlars més que durant els comicis presidencials del 2016. També han contribuït els matrimonis amb interessos en casinos la nissaga Fertitta. Cada un han entregat 721.000 dòlars. Cherna Moskowitz, presidenta de l'Hawaaiian Gardens Casino, ubicat a Califòrnia, ha donat 1,3 milions de dòlars, segons el portal especialitzat en inversions Investopedia.
Una indústria amb similituds a l’organitzada envers els jocs de la sort pel seu objectiu d’erigir-se en un passatemps quotidià, l’entreteniment, no s’ha quedat enrere. Diane Hendriks, una productora de cine amb un patrimoni estimat de 7.800 milions de dòlars i amb un historial fiscal farcit de polèmiques, ha donat 935.600 euros perquè el candidat republicà governe els Estats Units durant quatre anys més. Una aportació de 575.000 euros menys ha realitzat Linda McMahon, magnat de la lluita lliure. Tanmateix, l’empresària de l’entreteniment ha impulsat el PAC America First Action, que, segons Forbes, ha canalitzat 2,7 milions d’euros cap a l’actual president nord-americà. McMahon va exercir de responsable d’empreses xicotetes a l’administració Trump.
Més austers han estat Kenny Troutt, un empresari de telecomunicacions amb llarga tradició de finançament d’aspirants republicans, i Dana White, president de la lliga d’arts marcials televisiva UFC, amb aportacions de 925.000 dòlars i un milió de dòlars cada un. Charles Dolan, fundador de Cablevisión, i Dan Snyder, propietari del Washington Football Team, complementen la llista del sector de l’entreteniment amb donacions de 125.000 dòlars i 100.000 dòlars, respectivament.
La família DeVos, la qual ostenta la propietat de l’equip de bàsquet Orlando Magic, han aportat fins a un milió d’euros a la campanya electoral del candidat extremista. Hereus del patriarca Richard DeVos, qui va finançar diversos candidats ultraconservadors, el centre de pensament d’extrema dreta Heritage Foundation i gaudia d’un seient al fonamentalista Institut de Líders Cristians, la nissaga està connectada directament amb l’administració Trump. No debades, Betsy DeVos és secretària d’Educació. El llistat de mecenes electorals del republicà inclou altres empresaris de l’àmbit comercial, com ara Johnny Morris, propietari de Bass Pro Shops i White River Marine Group, qui ha entregat 200.000 euros al candidat fortament conservador. Una quantitat inferior a la donació d’Isaac Perlomutter, de Marvel Comics, qui ha contribuït amb 721.000 dòlars, segons Forbes.
El favor dels amos de la rajola
Grans fortunes amb interessos en el sector de la construcció, com ara l’octogenari Dennis Washington, també han afluixat la bitlletera. Amb un patrimoni de 5.900 milions de dòlars, ha donat un milió de dòlars a la campanya. Bernie Marcos, qui va fer fortuna amb l’empresa de materials de construcció The Home Depot Inc ha quintuplicat la xifra del Washington. Tanmateix, ha estat superat per Geoffrey Palmer, un magnat immobiliari que ha entregat sis milions de dòlars. Les contribucions de Stephen Winn, directiu de l’empresa de gestió de lloguers Real Estate Servicies, i Wayne Hughes, amb interessos empresarials en una firma d’emmagatzematge, han estat menys esplendoroses. Han desemborsat 150.000 i 500.000 dòlars, respectivament.
Les aportacions d’industrials d’àmbits econòmics clàssics, com ara l’agricultura o l’alimentació, han seguit la mateixa línia. Cristopher Goldsbury, un fabricant de salsa amb una fortuna d'1.700 milions de dòlars, i Ronald Cameron, president de la companyia avícola Mountaire i assessor en la reconstrucció econòmica de Trump, han donat 400.000 dòlars i un milió de dòlars, respectivament. Propietari de la cadena de supermercats Gristedes Foods, John Catsimatidis ha realitzat dues entregues de 125.000 i 500.000 dòlars a la causa trumpista.
Una diversitat que també s’hi dona al sector farmacèutic. Mentre Stewart Rahr, expropietari de la major distribuïdora de fàrmacs dels Estats Units amb un patrimoni de 2.300 milions de dòlars, ha donat 250.000 dòlars, Wood Johnson, hereu de la fortuna farmacèutica de Johnson & Johnson, tacat per evasió fiscal, tradicional mecenes republicà i polèmic ambaixador dels Estats Units al Regne Unit pels seus comentaris racistes i sexistes, ha aportat més de dos milions de dòlars a la reelecció de Trump. L’exdirectiu de Pharmacyclics Robert Duggan, amb una fortuna estimada de 2.100 milions de dòlars, ha sigut més prudent amb una donació de 200.000 dòlars. En canvi, i segons Forbes, ha finançat amb 360 milions de dòlars l’església de la cienciologia.
Més generós ha sigut un milionari desconegut entre les mateixes files republicanes, Timothy Mellon. El propietari del ferrocarril regional més important de l’Amèrica del Nord ha entregat fins a 10 milions de dòlars, segons Investopedia. Les aportacions d’altres industrials com ara Bill Austin, fabricant d'audiòfons, han estat més racionades, amb quantitats que freguen el milió d’euros. El doble ha donat Elisebeth Uihlein, hereva del gegant navilier Uline. El seu marit, Richard Uihlein, va ser un mecenes de les causes ultraconservadores arran dels seus posicionaments contraris als drets LGBTI, l’existència de l’activitat sindical i l’establiment d’impostos progressius.
Els ‘trumpistes’ de Silicon Valley
Un altre milionari de postures fonamentalistes, especialment respecte del mercat, que ha contribuït amb diners a la campanya de Trump és Peter Thiel, creador de Pay Pal i cofundador de Facebook. D’ideologia llibertària i amb un patrimoni de 2.300 milions de dòlars, ha donat 250.000 dòlars al candidat republicà. No és l’únic milionari lligat al món de les tecnologies que ha donat suport financer a l’actual integrant de la Casa Blanca. També ho han fet Charles Simonyi, extreballador de Microsoft, amb 200.000 dòlars; David Duffield, president de l’empresa de programari Workday, amb 1,2 milions de dòlars; o Darwin Deason, màxim accionista de la tecnològica Xerox i amb un fill en la xarxa política dels magnats ultraconservadors dels germans Koch, amb 405.000 dòlars.
Joe Liemandt, un inversor tecnològic amb un patrimoni de 3.000 milions de dòlars, i Douglas Leone, propietari del fons de capital risc especialitzat en noves tecnologies Sequoia Capital i amb una fortuna de 4.300 milions de dòlars, ha sigut altres dels finançadors de Trump. Hi han aportat 200.000 i 100.000 dòlars, respectivament. Douglas ha intentat exercir de negociador amb el conflicte que manté Trump amb l’aplicació xinesa que causa furor entre els adolescents Tik Tok, la qual, finalment, estaria al punt de mira del fundador d’Oracle, Larry Ellison, qui ha acollit en la seua llar recaptacions de fons per a Trump.
La campanya del magnat ha rebut el suport financer, al seu torn, de diversos membres del sector energètic, els quals ha sigut tradicionalment proclius als candidats republicans per la seua defensa d’una menor protecció mediambiental. Jeffery Hilderbrand, fundador d'Hilcorp Energy Company i amb un patrimoni acumulat de 2.900 milions de dòlars, ha entregat 775.000 dòlars a Trump, segons Forbes. Una quantitat similar (721.200 dòlars) ha aportat Kelcy Warren, amb una fortuna de 3.200 milions de dòlars i propietaris d’Energy Transfer Partners. Finançador de la primera aventura presidencial de Trump, Warren va veure com el president nord-americà permetria allargar el temps de construcció d’un gasoducte de la seua propietat, el qual havia comptat amb protestes veïnals.
L’actual Governador de Virgínia Occidental Jim Justice, del partit republicà i amb interessos en la indústria energètica del carbó, ha contribuït a la campanya del seu coreligionari amb 127.500 dòlars. Antiavortista i escèptic de l’escalfament climàtic, va ostentar de manera breu el carnet del Partit Demòcrata. Dan i Farris Wilks, magnats del gas gràcies a la tècnica permesa als Estats Units de la fractura hidràulica, tot i els riscos mediambientals i sanitaris que comporta, són altres dels mecenes del president nord-americà, amb 250.000 dòlars. Finançadors de candidats ultraconservadors com ara Ted Cruz, són propietaris del diari conservador The Daily Wire. Harold Hamm, un milionari que també ha construït la seua fortuna de 5.000 milions de dòlars amb el gas estret a través de la fractura hidràulica i el petroli, ha donat 570.000 dòlars.
L’empresari Ira Rennert, amb una fortuna de 3.000 milions de dòlars, ha aportat a la campanya de Trump 900.000 dòlars. Propietari del hòlding Renco Group, va observar com l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units situava les seues empreses entre les 10 més contaminants del país l’any 1998. En 2001, precisament, va denunciada per les autoritats ambientals per abocar residus tòxics a llacs i estanys. Sis anys més tard, tanmateix, la justícia va donar la raó a la firma. Amb altres problemes similars al Perú, ha sufragat la campanya de diversos líders republicans.
Els mecenes de Wall Street
A la llarga llista de milionaris que han aportat diners a la campanya de Trump, hi destaquen grans fortunes lligades a activitats financeres i d’inversió als mercats borsaris, com ara Andrew Beal, un banquer amb una fortuna de 8.100 milions de dòlars d’ideologia llibertària que ha contribuït amb més d’un milió de dòlars. El gestor d’inversions Charles B. Johnson, amb un patrimoni de 3.700 milions de dòlars i mecenes del moviment ultraconservador Tea Party, ha donat 700.000 dòlars. Una aportació menor ha fet John Paulson, amb 250.000 dòlars. Aquest administrador de fons de cobertura i membre de les altes finances nord-americanes va escriure una carta a l’escola exclusiva Spence. En la missiva, amenaçava de retirar els fons que hi destina si persistia «l’adoctrinament antiblanc».
Al punt de mira mediàtic l’any passat per la publicació d’uns correus en els quals efectuava comentaris racistes i sexistes, Joe Ricketts, propietari d’una plataforma de broker electrònica, és un altre dels milionaris que ha donat poc més d’un milió de dòlars a Trump. Una aportació que coincideix amb la seua tradicional filantropia política cap a causes ultraconservadores. No debades, va formar part entre 1999 i 2007 de l’American Enterprise Institute, d’orientació profundament neoliberal. El seu fill, el republicà Peter Ricketts, va convertir-se en governador de Nebraska l’any 2014. Ricketts comparteix aposta política amb Thomas Peterffy, un altre broker que ha entregat 250.000 dòlars a la campanya del candidat republicà, i Ken Fisher, un inversor que ha promocionat amb 250.000 dòlars els actes electorals de Trump.
Julian Robertson, el pioner dels fons de cobertura, amb 100.000 dòlars, i el financer amb diverses ombres al seu currículum empresarial Ronald Perelman, amb 125.000 dòlars, són altres de les cares d’aquest sector que hi han contribuït. Com també ho han fet Marc Rowan, confudador d’Apollo Global Management, qui durant l’agost va organitzar un esdeveniment de recaptació de fons per al candidat de la dreta radical; i Warren Stephens, propietari d’una companyia de serveis financers fundada pel seu oncle l’any 1933, qui ha atorgat 1,5 milions de dòlars per sufragar els costos electorals de Trump.
Director del fons d’inversió Blackstone, Stephen Schwarzman ha sigut un dels rostres de Wall Street que més diners hi han aportat. Al gener, va entregar tres milions de dòlars al PAC American First Action, segons ha publicat la CNBC. La connexió d’aquest fons, el qual ha protagonitzat a l’Estat espanyol desnonaments en plena pandèmia i controla l’empresa de joc Cirsa, amb el partit republicà és extensa. Peter G. Peterson, un dels fundadors de la firma voltor, va exercir de secretari de Comerç durant l'estança de Richard Nixon al despatx oval.
Tot i que darrerament la relació amb Trump sembla ser més freda que durant la primera aventura presidencial del magnat, Robert Mercer va ser un dels grans finançadors de l’actual candidat republicà. En 2016, no debades, hi va aportar 15 milions d’euros, els quals van destinar-se a l’impuls de la controvertida consultora de dades Cambridge Analytica, a través de la qual s’hi va jugar brut per les xarxes socials. Mecenes del portal d’extrema dreta i desinformació de l’excap de gabinet de Trump, Steve Bannon, així com de la campanya per la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, Mercer va reconciliar-se amb Trump amb una aportació de 355.000 dòlars. Com a contribuent de la xarxa ultraconservadora nord-americana, ha sufragat els costos de l’Heritatge Foundation, equivalent a l’aznarista FAES a l’Estat espanyol, i l’Institut Cato, impulsat pels multimilionaris d’extrema dreta dels Koch.
La reacció de Mercer s’ha donat en altres grans fortunes del món financer i dels mercats, com ara l’inversor Paul Singer, qui va donar un milió d’euros a Trump l’any 2016. També en Stephen Feinberg, cofundador del fons voltor Cerberus Capital Management, el va desemborsar 1,4 milions d’euros l’any 2016 per a un PAC pro-Trump. Ambdós no financen la reelecció.
Malgrat coincidir ideològicament en l’aposta de Trump per rebaixar els impostos a les grans fortunes i desmantellar les regulacions empresarials, especialment en matèria mediambiental, els germans Koch s’han mantingut al marge de la campanya del candidat republicà. Impulsors d’una extensa xarxa mediàtica, política i de centres de pensament, van aconseguir colonitzar el Partit Republicà l’any 2016, tal com desgrana la reportera Jane Mayer a l’obra Dinero sucio. La historia oculta de los multimillonarios escondidos detrás del auge de la extrema derecha norteamericana (Debate, 2017). El vicepresident de Trump, l’ultraconservador Mike Pompeo, va rebre fons d’aquest germans amb interessos en el sector de l’energia, així com diversos membres de la seua extensa teranyina han ocupat càrrecs a l’administració de l’actual president nord-americà.
Els estira-i-arronses entre Trump i David Koch, un dels germans de la nissaga que va faltar l’any 2018, han evitat que els multimilionaris hi aporten la seua extensa xarxa, en la qual participen inversors que financen l’actual candidat republicà. «És probable que els Koch hagen repudiat Trump, però, en diversos aspectes, ell és el seu llegat natural i la conseqüència inesperada de l’extraordinari moviment polític que havien subscrit des dels anys 60», afirma Mayer a la seua investigació periodística. Aquest dimarts els nord-americans decidiran si el fill polític dels Koch, malgrat l’enemistat entre ambdós, roman una legislatura més a la Casa Blanca. Tal com han apostat una llarga llista de multimilionaris.