ECONOMIA

Omnipresent Florentino

Construeix edificis i alça infraestructures megalòmanes. Però també gestiona escoletes a les Balears i centres per a la tercera edat al País Valencià, instal·la el tercer fil al corredor mediterrani, ofereix serveis de vigilància a edificis d’arreu o subministra atenció domiciliària a Barcelona. Els tentacles de Florentino Pérez arriben a tot arreu. A través de la matriu ACS, el també president del Reial Madrid domina el sector de l’obra pública i està assolint una posició de domini en l’àmbit del servei a les persones. EL TEMPS radiografia un empori que l’any passat va registrar una xifra de negoci de 36.700 milions d’euros.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

De Vinaròs estant, amb la mirada posada aigües endins, una llum esquinça l’horitzó enmig de la foscor de la nit. No és un vaixell, ni tampoc un estel baix. Des de les localitats veïnes, Benicarló i Alcanar, ja a Catalunya, és igualment visible. Es tracta de la plataforma Castor, sota la qual hi ha un dipòsit submarí gegantí que havia d’emmagatzemar fins a 1.900 milions de metres cúbics de gas natural, una infraestructura energètica estratègica per al govern espanyol. Tot se n’anà en orris, però, el setembre de 2013, a conseqüència de l’activitat sísmica que els municipis de la costa van patir per la injecció de gas en el magatzem submarí. La plataforma Castor, propietat de l’empresa Escal UGS va haver de paralitzar la seua activitat, primer temporalment, al remat de forma definitiva.

La inutilització de la infraestructura va anar seguida d’un estira i arronsa jurídico-administratiu. En joc, hi havia 1.350,7 milions d’euros procedents de l’erari públic. El torcebraç ha acabat decantant-se del costat de la ciutadania: Escal UGS, és a dir, ACS, no ha de ser indemnitzada per la paralització de l’activitat, segons va fallar el Tribunal Constitucional.

Castor és, a hores d’ara, un dels pocs fiascos anotats en la carta de presentació de Florentino Pérez, president d’ACS, propietària del 66,67% d’Escal UGS, empresa a la què l’Estat havia adjudicat la construcció i gestió de la plataforma. Quan a principis de l’estiu passat va comparèixer en la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya sobre el cas Castor, Pérez va negar tota responsabilitat. “Aquest tipus d’obres que tenen un risc geològic gran, és el govern qui decideix fer-les perquè creu que és bo per al país. Nosaltres som servidors del govern, d’aquest i el dels països en els quals treballem”, va assegurar després de recordar que ACS és un grup gran, “amb més de 1.200 empreses i 200.000 treballadors (...). El grup ACS es gestiona amb un altíssim grau de descentralització”.

 

Un grup gal·làctic

No li falta raó en això, a Florentino. ACS, de la què Pérez és el màxim accionista, amb un 12% de les participacions, és a hores d’ara una de les 20 empreses més importants de l’Estat Espanyol, un gegant de l’obra pública que té el seu origen en l’any 1983, quan un grup de socis, entre els quals Florentino, va comprar Construcciones Padrós, una empresa de Badalona en fallida. Aquella adquisició fou la primera paletada amb què bastir un imperi de l’obra pública i la concessió de serveis que ha anat fent-se gran a base de compres: Cobra, especialitzada en serveis de suport a elèctriques, ferroviàries i grups de telecomunicacions (1989); l’empresa de serveis Onyx (1996); Vias, especialitzada en infraestructures ferroviàries (1997); Dragados, principal constructora d’Espanya (2003) o Hochtief, la major constructora d’Alemanya (2011).

De la dimensió actual del grup parlen bé les seues dades bàsiques. Va tancar 2018 amb una xifra de negoci de 36.658 milions euros i un benefici net de 915 milions d’euros. El seu nivell d’internacionalització és molt elevat: el 86% del seu negoci procedeix de les activitats que desenvolupa a l’estranger. Els tentacles de Florentino s’estenen per tot el planeta: igual alça un centre de salut a Uganda que dissenya una estació de metro a Copenhagen; igual dóna servei a una mina de bauxita a l’Aràbia Saudita que proporciona l’equipament per a una presó de l’Argentina. La passada primavera va tancar un contracte per a la construcció d’una nova línia de metro a la ciutat australiana de Brisbane, un projecte estimat en 3.400 milions d’euros. Cap continent no li resulta aliè al president del Reial Madrid. Alguns mitjans han insinuat en alguna ocasió que, de fet, les gires de l’equip merengue es dissenyen d’acord amb les necessitats estratègiques d’ACS.

Florentino ho nega taxativament. A casa nostra una de les operacions més sonades de l’últim exercici fou la compra, del bracet de la italiana Atlantia, d’Abertis la concessionària d’autopistes controlada fins el març passat per La Caixa i que gestiona, entre altres, l’autopista del mediterrani, que travessa el País Valencià i Catalunya de sud a nord. L’operació podria semblar poc assenyada (la concessió d’aquesta via caducarà totalment el 2022) però no s’ha de perdre de vista que Abertis és un gegant amb presència en 15 països, on gestiona 8.600 quilòmetres de vies d’alta capacitat. Un àmbit més, doncs, on Florentino posa un peu.

 

El rei de les adjudicacions

Les petjades de l’actual president del Reial Madrid són a tot arreu. El seu empori empresarial s’estén a quasi tots els àmbits. Ben coneguda és la seua faceta en l’àmbit de l’obra pública. Allà on hi ha una gran infraestructura que construir apareix, en moltes ocasions, el segell d’ACS. Les sigles corresponen a Actividades de Construcción y Servicios S.A., la marca que va oficialitzar l’any 1997. D’aleshores ençà ACS ha escalat posicions fins convertir-se en la principal empresa d’obra pública de l’Estat. L’any passat es va adjudicar contractes públics en infraestructures per 721 milions d’euros. Es tracta d’una xifra que la situa com un clar dominador dins el sector: la suma de la segona i tercera empresa del rànquing, OHL (332 milions) i Ferrovial (319), no aplega a la d’ACS. La concessionària de Florentino va acaparar, de fet, el 10% de tota l’obra pública que administració estatal, autonòmica i local va licitar. El Ministeri de Foment i el de Transició Ecològica són, de fet, els que més feina donen a ACS.

Com arreu de l’Estat, la firma del president del Reial Madrid té una presència molt important a Catalunya, País Valencià i Balears. L’any 2016 va liderar l’adjudicació d’obra pública de la Generalitat de Catalunya, en acaparar el 13,1% del totes les licitacions. Fou la primera volta des de 2010 que la principal adjudicatària no tenia la seua operativa a Catalunya. El llistat d’obres que en l’actualitat desenvolupa a casa nostra és llarg. El passat març les seues filials Tecsa i Dragados es van adjudicar un contracte per 64,1 milions d’euros per la instal·lació del tercer fil en el tram del corredor mediterrani ferroviari que va des de Castellbisbal a Martorell. A Girona, Abertis va adjudicar a Dragados la prolongació de la carretera C-32 entre Blanes i Lloret de Mar. L’import licitat són 65 milions d’euros. La mateixa filial executa el dic d’abric de més de 5,3 quilòmetres per a l’ampliació sud del port de Barcelona. L’any passat, consorciat amb Comsa, es va adjudicar la prolongació del soterrament del ferrocarril a Sabadell, entre la Rambla Ibèrica i el Passeig de Can Feu per gairebé 17 milions d’euros.

Al País Valencià, una altra filial, Vías y Construcciones, en una Unió Temporal d’Empreses (UTE) amb Grupo Bertolín s’adjudicà la passada primavera una de les joies de la licitació pública valenciana de 2019: les obres de soterrament de les vies de metro a l’estació de l’Empalme, en el municipi de Burjassot, una intervenció valorada en 8,1 milions d’euros.

Les adjudicacions de mai acabar

Es tracta només, d’algunes de les intervencions que en l’actualitat l’imperi de Florentino té en curs o està a punt d’iniciar. La seua trajectòria, tanmateix, és llarga. Les seues sigles acompanyen algunes obres emblemàtiques arreu del territori, sobretot aquelles que es van erigir quan els gossos encara es nugaven amb llonganisses. L’etapa en què el PP va estar al capdavant de la Generalitat Valenciana, de fet, fou prolífica per a l’enginyer madrileny. Des de la segona meitat de la dècada dels 90, les seues filials van rebre tot tipus d’encàrrecs. El govern Camps li adjudicà per 341 milions d’euros la construcció del nou hospital de La Fe, a la ciutat de València, per bé que el pressupost final tingué un sobrecost del 20%. A través d’una UTE junt a Acciona foren els responsables d’erigir el Palau de les Arts Reina Sofia, el mascaró de proa del conjunt arquitectònic que Santiago Calatrava va erigir al llit del riu Túria. Un edifici, per cert, que l’any 2014 va patir greus problemes en la seua part exterior, circumstància que va obligar a retirar i reemplaçar bona part del trencadís que la recobria. També porten el segell florentí la Ciutat de la Justícia de Castelló o el Palau d’Esports de Benidorm. Tot i que si d’esports es tracta, no cal oblidar la part del pastís que a Florentino li va correspondre per la celebració de la Copa de l’Amèrica. Foren 44,6 milions d’euros per les obres d’adequació del Port de València, entre les quals la construcció de les bases dels equips que participaren en la competició nàutica. La infraestructura marítima valenciana era, de fet, una vella coneguda en l’entramat empresarial d’ACS: a través de Dragados fou titular, fins fa una dècada, de la terminal pública de contenidors del port.

També a les Illes, Florentino va veure ampliada àmpliament la seua cartera de negocis durant la segona etapa de govern del popular Jaume Matas. Entre els anys 2003 i 2007 el grup ACS, a través de la participació en diverses UTEs amb firmes locals, es va adjudicar el 19% de totes les obres públiques, per un valor de més de 210 milions d’euros. Es a dir, de cada cinc milions adjudicats pel govern de Matas, un era per al grup de Florentino. Especialment polèmica fou la concessió de l’hospital de Son Espases, que ha dut Florentino a comparèixer davant la justícia per les irregularitats detectades. Amb tot, seria ridícul considerar que Florentino ha fet només negocis a l’empara del PP: la seua capacitat per posicionar-se bé en les licitacions no sap de colors polítics.

 

Papà Florentino

El ciment ha estat la matèria prima sobre la qual s’ha erigit l’imperi d’ACS. La branca de construcció, de fet, representa el 79% del total del seu negoci. La seua activitat a l’Estat espanyol representa les molles d’un negoci planetari. El 95% de la seua facturació procedeix de l’estranger. Amb tot, els dominis de Florentino són molt més amplis. Ho eren ja des dels anys 80, quan va començar a sumar a la matriu empreses que, com ara Cobra, es dedicaven a donar serveis de suport a empreses elèctriques, ferroviàries i d’altres tipus d’infraestructures. L’empresa Drace, especialitzada en tractament d’aigües, per exemple, dóna servei a les plantes de Besós, Barcelona, Sant Joan Despí i Sabadell.

Tanmateix, l’esclat de la crisi a Espanya i la quasi bancarrota de les arques públiques va tenir dues conseqüències evidents per a ACS, com per a la resta de grans grups concessionaris: d’una banda, la intensificació del seu procés d’internacionalització; d’una altra banda, un gir cap a nous sectors de negoci, en aquest cas, els relatius a l’atenció de persones. Es tracta de serveis bàsics que s’han anat deixant en mans de la iniciativa privada a mesura que es normalitzava la seua externalització per part de l’administració. Florentino de seguida va veure clara la correlació entre externalització i benefici privat. Allà on l’administració pública es retirava, apareixia el president del Reial Madrid. La llista d’espais on les empreses vinculades al magnat està present és molt llarga: dels centres d’atenció a depenents a la neteja dels trens AVE; d’escoletes infantils a centres d’atenció a dones maltractades, passant per serveis de seguretat d’edificis, el control de carreteres, l’enllumenat de carrers o el manteniment d’edificis públics. El febrer de 2015 li fou adjudicada la neteja de tots els edificis propietat de Patrimoni Nacional, la qual cosa inclou el Palau Reial i el Valle de los Caídos. Bling, bling, caixa.

La seua branca de serveis a les persones només representa el 4% del total del seu negoci, però ha crescut de forma considerable els darrers anys. Segons recull la seua memòria d’activitats, el 2018 va gestionar una cartera de 3.028 milions d’euros. Dos anys abans, aquesta xifra es situava en 1.995 milions d’euros, és a dir un creixement de quasi el 35%. La branca de serveis a les persones es centralitza a través de la filial Clece, un mastodont empresarial que ocupa més de 75.000 persones, sobretot a Espanya (per bé que també té presència a Regne Unit i Portugal) i atén 1,3 milions de persones. Gestiona 197 centres de col·lectiu vulnerables, 261 residències i centres de persones grans i 218 escoles infantils. Té la concessió, a més, per al manteniment de 6.800 immobles.

La cartera de Clece a casa nostra és àmplia. La tardor de 2018 se li va adjudicar, per un període de quatre anys, el servei de neteja de trens, tallers i oficines de Renfe en l’anomenada zona est, això és Catalunya, l’Aragó, el País Valencià i Múrcia. Per aquest servei rep de Renfe 95 milions d’euros. També en l’àmbit de les infraestructures AENA li va adjudicar el servei de passatgers amb mobilitat reduïda als aeroports del Prat, Reus, Mallora, Eivissa i Menorca. Al País Valencià, l’any 2018 la Conselleria de Sanitat va ampliar a Clece el contracte per al servei de neteja de diversos centres hospitalaris per 68 milions d’euros. També amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Socials Florentino manté una relació intensa: en l’actualitat gestiona la residència de Benetússer i la residència i els centres de dia d’Elx i Tuéjar. El 2021, a més, té previst l’apertura d’una nova residència per a la tercera edat a la ciutat de Castelló, una infraestructura per a la qual té prevista una inversió de 6,2 milions d’euros. En el passat, Clece va fer-se càrrec d’un centre d’atenció a víctimes de la violència masclista a València. La Universitat de València, per la seua banda, li ha confiat el servei de seguretat dels seues edificis. Més al sud, l’Ajuntament d’Alacant li va adjudicar la neteja dels col·legis de la ciutat i les dependències municipals per 15,2 milions d’euros.

A les Illes Balears, Lireba, una filial d’ACS fou durant anys l’encarregada de la neteja del Palau de Miravent, un contracte que es va anul·lar després de comprovar-se que l’empresa no havia destinat els treballadors contemplats inicialment. En l’actualitat gestiona sis escoletes per a infants a més de tenir una posició dominant en l’àmbit de la neteja d’edificis públics. També a Barcelona és propietària de vuit centres infantils. Cinc en el cas del municipi de Badalona.

I és que Clece té a Catalunya un dels seus principals mercats de l’Estat. Les seues àrees d’intervenció són extenses: des del manteniment i la protecció d’incendis de la vegetació i les rieres i torrents de Sant Cugat del Vallés al servei d’atenció als animals de companyia de Badalona, Sant Adrià del Besós i Santa Coloma. Només en l’àmbit de la neteja, a la ciutat de Barcelona, compta amb 2.000 treballadors i treballadores. L’omnipresència de Florentino ha alimentat no poques suspicàcies, sobretot entre les entitats del tercer sectors de xicoteta i mitjana mida que durant anys han operat en el sector. Critiquen l’estratègia acaparadora de Clece i el fet que en molts casos es presente a les licitacions amb ofertes econòmiques per sota dels preus de mercat, circumstància que deixa desemparades les entitats que tradicionalment s’han dedicat a atendre a persones.

A la ciutat de Barcelona, el fet que el govern d’Ada Colau deixara a mans de Florentino el servei d’atenció domiciliària l’abril de 2016 va desfermar les crítiques contra l’alcaldessa. Barcelona en Comú havia promès durant la campanya remunicipalitzar aquest servei. Finalment, “dificultat legals” ho impossibilitaren, segons va reconèixer la tinenta d’alcaldia de drets socials, Laia Ortiz. De res no va servir que l’equip de Colau intentarà donar més pes en la valoració a les qüestions tècniques que no a les econòmiques. Florentino, el rei de les adjudicacions, en sumà una més i deixà fora empreses que, com ara l’ONG Associació Benestar i Desenvolupament, s’hi havien dedicat tradicionalment. I és que la llum del conglomerat empresarial, com l’espurneig de la plataforma Castor, mai no deixa de brillar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.