En portada

«La geopolítica de l'esport permet a Qatar consolidar la seua rellevància internacional»

La celebració del mundial de futbol en una monarquia autoritària com la de Qatar ha aixecat crítiques per la manca de respecte pels drets humans al país del golf Pèrsic. Quin és l'objectiu de l'emirat amb l'organització d'aquest esdeveniment esportiu de primera magnitud? En quin context geopolític es desenvolupa aquesta aposta? Quina és la posició de Qatar a la seua regió? Per contextualitzar els interessos del règim autoritari, EL TEMPS entrevista Moussa Bourekba, investigador especialitzat en l'Orient Mitjà del Centre d'Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El mundial de Qatar s'ha situat al centre de la polèmica per les crítiques de les ONG envers la vulneració dels drets humans al país. Com qualificaria el règim polític que hi ha instal·lat en aquest estat del golf Pèrsic?

Es tracta d'un emirat, d'una monarquia autoritària, on no existeixen les llibertats pròpies d'una democràcia. Qatar és un país, i aquesta dada és important, que compta amb una de les ràtios més elevades entre ciutadans i immigrants, ja que oscil·la entre el 90% i el 95%. De fet, hi ha una mena de pacte entre la població considerada com a ciutadana, extremadament minoritària, i la família de l'emir: a canvi de no haver-hi ni les llibertats ni els drets cívics i democràtics d'altres països, de no estar permesa la representació política a través dels partits, aquella població amb la condició de ciutadania compta amb un elevat estil de vida, amb un dels PIB per capita més elevats del planeta, la qual cosa assegura d'alguna manera l'estabilitat política del país. A més, cal destacar que Qatar és un estat molt xicotet, el qual està rodejat de poders regionals potents, com puga ser l'Aràbia Saudita. Arran d'aquesta situació, Qatar ha efectuat una sèrie d'apostes estratègies que han estat més centrades en l'anomenat soft power que no amb l'hard power.

La celebració d'aquest gran esdeveniment futbolístic sembla culminar una etapa d'inversions al món de l'esport i, més concretament, al futbol, que va iniciar-se, per exemple, amb la compra del PSG l'any 2011. És una mostra del soft power practicat per Qatar?

Qatar és un país localitzat en el golf Pèrsic, d'una mida xicoteta i amb una població autòctona que és una minoria. Ateses aquestes característiques, Qatar és conscient que no pot rivalitzar en absolut amb els seus països veïns, i molt menys amb aquells que disposen d'un hard power potent, com ara els Emirats Àrabs Units, l'Aràbia Saudita o l'Iran. Des d'aquesta perspectiva, és convenient recalcar que Qatar ha viscut històricament amb el record del precedent de la invasió iraquiana de Kuwait, la qual va produir-se en la dècada dels noranta. Encara que han passat trenta anys d'aquell esdeveniment, Qatar i els seus líders pensen que l'única manera d'assegurar la seua defensa i la seua supervivència és aconseguint rellevància internacional. A partir d'aquesta estratègia, s'entén que haja desplegat diverses ferramentes de soft power com ara el canal Al-Jazeera, convertit en televisió d'abast global; la promoció d'esdeveniments esportius, fins a organitzar des de 2005 més de 500 competicions, o exercint com a mediador a Síria, Eritrea, entre Israel o Palestina, o a la regió sudanesa del Darfur. Dintre d'aquest full de ruta, a més, ha destacat el suport a moviments i partits islamistes, especialment a la confraria dels Germans Musulmans, que ha experimentat una mena d'època daurada després de les primaveres àrabs del 2011.

L'aposta per acollir competicions esportives i, més concretament, el Mundial de futbol, a banda de buscar rellevància internacional per assegurar-se la seua supervivència, també tindria un component de llavar la imatge internacional de la monarquia autoritària?

Sí, totalment. L'anomenada política de l'esport o geopolítica de l'esport permet que un país com ara Qatar puga consolidar la seua rellevància internacional. Val a dir que, quan un fons qatarià va comprar el PSG, els Emirats Àrabs Units ja havien entrat dintre del món del futbol, així com l'Aràbia Saudita s'hi va sumar posteriorment. Amb aquestes inversions en clubs de futbol i en l'organització de grans esdeveniments multitudinaris, com ara el Mundial d'enguany, l'emir pretén situar Qatar en el mapa mundial. Si avui preguntem a qualsevol persona del carrer quina és la capital de Qatar, és molt possible que sàpiguen donar una resposta correcta, o, si més no, que coneguen l'existència d'aquesta monarquia autoritària. En canvi, si preguntes a la gent quina és la capital i on està ubicat un altre país del golf Pèrsic com ara Bahrain, difícilment trobaràs una resposta correcta o afirmativa. És important que pensem, al seu torn, que des de la perspectiva dels països d'aquella zona del planeta, és molt complicat tenir una imatge d'organitzador de grans esdeveniments de la dimensió d'un Mundial de futbol. Ara bé, és l'aposta de l'emir.

Aquestes inversions van coincidir, al seu torn, amb un desembarcament del capital qatarià en empreses franceses, així com en altres grans companyies de l'Estat espanyol. Què busca Qatar amb aquesta entrada en el món econòmic europeu?

Com la resta dels seus veïns del golf Pèrsic amb una notable disposició de recursos energètics fòssils, com ara el gas o el petroli, Qatar és conscient del seu caràcter finit i que tard o d'hora el manà dels combustibles fòssils s'esgotarà. Amb l'objectiu d'anticipar-se a un escenari, a priori, complex per a les seues economies, la monarquia autoritària, així com altres països del seu entorn amb les mateixes projeccions, estan impulsant una aposta per la diversificació de la seua economia, és a dir, per captar inversions estrangeres i per endinsar-se dintre de l'accionariat de grans companyies de matriu europea. Qatar té fixat l'any 2030 com a data per consolidar la seua posició de hub comercial i turístic, el qual no haurà d'estar fonamentat de manera exclusiva en la venda de petroli i de gas. Aquest full de ruta, de moment, està tenint efecte: si s'agafa com a període l'última dècada, s'observa com la renda energètica del país experimenta una baixada en la seua relació amb el PIB. Aquesta dada, la disminució del pes de l'activitat energètica dintre del conjunt de la seua economia, mostra que el país està aconseguint la meta de diversificar la seua economia.

A pesar d'aquesta aposta a llarg termini i de l'emergència climàtica, amb uns efectes creixents any rere any arreu del planeta, la crisi energètica derivada de la invasió russa d'Ucraïna ha convertit Qatar en un país d'atracció internacional per a Occident arran de les seues reserves de gas i la seua capacitat per subministrar gas natural liquat. Atesa aquesta condició d'estat amb abundants recursos energètics, la monarquia autoritària compta amb l'oportunitat de guanyar rellevància geopolítica?

Absolutament. Qatar, junt amb Algèria, s'estan presentant al món i, més concretament, a Europa, com a substituts per importar un gas que fins fa poc proporcionava Rússia. I, per tant, en aquest context de crisi energètica i malgrat les crítiques regulars de les societats, els periodistes i de les organitzacions humanitàries europees contra Qatar pels seus comportaments en matèria de drets humans arran d'acollir la celebració del Mundial de futbol, tant els líders polítics com les autoritats governamentals estan defugint la crítica contra la monarquia autoritària. No és casualitat, de fet, que el president dels Estats Units d'Amèrica, el demòcrata Joe Biden, considerara en març, just després de la invasió russa d'Ucraïna, l'emirat de Qatar com un aliat major, malgrat no formar part de l'OTAN.

La puixança de Qatar com a subministrador energètic europeu pot tenir efectes al golf Pèrsic?

En efecte, aquest escenari de turbulències energètiques pot consolidar el paper i la rellevància estratègica de Qatar al món. Caldrà prestar atenció, precisament, als desenvolupaments geopolítics de la regió del golf Pèrsic per la possibilitat que Qatar es convertisca en una font important i alternativa de subministrament d'energia a Europa en un moment que Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs Units han reduït la seua hostilitat envers Rússia, comparteixen amb ella fòrums com ara l'Organització de Productors i Exportació de Petroli i s'han donat episodis com la manca de voluntat d'Aràbia Saudita d'atendre les peticions de la Casa Blanca per augmentar la producció de petroli, tot i que certament la negativa era coherent amb els mateixos interessos econòmics de l'Aràbia Saudita. S'haurà d'estar atent si l'emergència de Qatar com a font energètica europea està dintre o no dels interessos dels seus veïns del golf Pèrsic, i si aquesta nova posició de la monarquia autoritària que acollirà el Mundial de futbol pot ser una futura font de conflictes a la regió.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.