El valencianisme sembla haver-hi entrat en els darrers temps en una època de plena ebullició. El Bloc, una de les formacions que encarnen aquest corrent d'aspiració nacional al País Valencià, es troba en un moment de refundació ideològica, de discussió sobre com reconvertir-se per arribar a les diferents capes socials d'un país profundament plural sense perdre l'essència del llegat d'aquells que van sembrar la llavor dècades enrere del moviment polític. El partit senyera del valencianisme afronta un debat transcendental per al decurs de la seua biografia el pròxim 26 i 27 de juny al recinte de Fira València. En aquest cap de setmana, no debades, es celebrava el darrer Consell Nacional abans d'una cita congressual marcada per la confrontació entre els projectes que encapçala l'actual líder dels nacionalistes, Àgueda Micó, i que compta amb el suport de la plana major de l'estructura valencianista, i la llista crítica d'Àlex Ruiz, batlle de Bellreguard (Safor).
En aquest clima de deliberació sobre els projectes amb horitzó de construcció nacional, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià ha afrontat aquest dissabte la seua III Assemble Nacional. Un conclave digital i participatiu en el qual s'ha aprovat la renovació de la cúpula directiva que va aixecar el projecte l'any 2013. Toni Infante, històric activista al País Valencià i cara visible d'aquesta plataforma germana de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca i de l'Assemblea Nacional Catalana, ha deixat pas a la treballadora pels drets lingüística, Zahia Guidoum, com a coordinadora d'un col·lectiu que ha engegat una xicoteta espurna sobiranista al territori valencià. Ho ha fet a través de la participació en campanyes contra l'infrafinançament crònic que experimenta el País Valencià, per l'alliberament de l'AP7 o reclamant al Govern valencià d'esquerres la creació d'estructures d'autogovern, com ara una policia autonòmica valenciana.
Guidoum estarà acompanyada per una direcció permanent amb certa transversalitat, tot i que hi ha majoria de membres de Compromís, dintre d'unes coordenades progressistes i amb una gran presència dels sectors joves de la societat del País Valencià. La cúpula de l'entitat sobiranista estarà integrada a partir d'aquesta assemblea per Consol Barberà, militant del Bloc i actual portaveu de Compromís a Alaquàs (Horta); el lingüista Erik Jansen; Juanjo Giner, segon tinent alcalde de Bellreguard (Safor) per Compromís; Eduard Garcia, militant d'Esquerra Unida-Unides Podem i membre de la Junta del Centre Ovidi Montllor d'Alcoi; Francesc Macià, membre de la Marea Blanca de les comarques del sud; el portaveu de la coalició valencianista a Cabanes (Plana Alta) i militant d'Iniciativa, David Casanova; i la sociòloga Lydia Iniesta. «Aspira a ser un equip multicultural, paritari i rejovenit, on es reflectisquen diferents sensibilitats polítiques», afirmen.
«Els èxits de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, com ara situar l'infrafinançament al centre del debat polític o l'alliberament de l'AP7 són èxits col·lectius del poble valencià, però són èxits també que els devem a la feina constant del company Toni Infante. Moltes gràcies, Toni, per la teua feina inesgotable per la terra que hui continua, malgrat que en segona línia. No tindrem mai suficients paraules per a agrair la teua vocació i dedicació per aconseguir la llibertat del nostre País i la vida digna dels valencians i valencianes», ha ressaltat la nova coordinadora del col·lectiu sobiranista en el seu discurs, qui ha reunit al 93% dels vots dels adherits a la plataforma. Amb agraïment al seu altre pare polític, a l'històric de l'esquerra independentista valenciana Toni Terrones, la nova líder de la plataforma ha destacat que «va conèixer Toni quan vivia a Orriols, un barri obrer i de gent benvinguda de València». «Toni va ensenyar-me que quan parlem de llibertats nacionals, no es tracta d'un concepte abstracte, sinó de lluitar per millorar la vida de la gent», ha proclamat, per reiterar: «Hui, Toni dona exemple una altra vegada impulsant una renovació de la direcció i demostrant a la societat civil valenciana que els canvis generacionals són necessaris per a la democràcia i per a poder seguir treballant de forma útil per al nostre País Valencià».
Un agraïment a la tasca desenvolupada per l'anterior cap visible de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià que també ha provingut d'altres entitats, com ara de l'Assemblea Nacional Catalana, qui a través de la seua presidenta, Elisenda Paluzie, han intervingut de manera digital i amb un vídeo gravat per felicitar el col·lectiu sobiranista en aquesta nova etapa, on s'albira una maduració de la plataforma en ser capaç de fer transicions en el lideratge. «Sorgiran problemes, però no hi ha res que amb feina es puga superar. Sereu sempre benvinguts a la nostra terra, la qual també és la vostra», ha indicat Margarida Miquel, presidenta de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. «El País Valencià necessita un teixit social fort i reivindicatiu per avançar en la nostra lluita nacional i social, i cal reconèixer i agrair la contribució de la Plataforma pel Dret a Decidir al País Valencià», ha agregat en un altre missatge Vicent Mauri, portaveu d'Intersindical Valenciana.
Amb una defensa al rol que ha jugat el col·lectiu sobiranista en la lluita per la llibertat, la cultura, la llengua, la construcció nacional del País Valencià i «de la nació completa», ha volgut «desitjar encerts» Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, a l'entitat en la seua nova etapa. «Cal felicitar-los per la tasca acomplerta fins al moment, i per la feina futura», ha agregat Natxo Badenes, president d'Escola Valenciana. «Vos desitgem sort i encerts des d'una entitat que sempre ha buscat el consens i el diàleg per dur a terme les seues accions, i que ha col·laborat amb nosaltres per defensar els drets lingüístics», s'ha sumat Manuel Carceller, delegat al País Valencià de Plataforma per la Llengua. «Agraïm el treball desenvolupat per la plataforma i, especialment, per Toni en qüestions com la lluita contra l'infrafinançament i en situar al País Valencià com a subjecte polític amb capacitat per decidir el seu futur», ha subratllat Josep Escribano, president de l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir, ubicada al Baix Vinalopó i el Baix Segura.
«Toni és, com diria el poeta Bertolt Brecht, un dels imprescindibles. De ben segur que no s'atura en la lluita i que s'embarca en la idea d'impulsar el sobiranisme d'esquerres que necessitem al País Valencià, una opció que rivalitze amb les esquerretes triomfats d'avui dia», ha expressat Manolo Rodríguez, de Solidaritat i República País Valencià. Uns elogis que s'han produït, al seu torn, des d'Ausiàs Galbis, de Ca Saforaui, i per part de Michelangelo La Spina, de Juga en Valencià, qui ha proclamat: «A seguir i treballar pel valencianisme!». «Estic molt orgullós i cofoi de tot el que hem fet i de totes i cadascuna les persones que heu participat i participeu d'aquesta aventura que no ha fet res més que començar, i de totes les vostres intervencions», ha expressat emocionat Infante.
Seguint l'estel de Guidoum, qui ha recordat de manera colpidora la figura de Terrones, Infante s'ha acomiadat de la primera línia de la plataforma recordant «a tots els companys de lluita que ens han deixat, com ara l'Agustí Agulló i a les víctimes del feixisme Valentí González, Guillem Agulló i Miquel Grau», i ha assegurat: «Podíem dir que ara comença de debò el camí cap a un País Valencià més lliure, més inclusiu, més igualitari i més republicà. Vull dir que ha estat un honor haver-vos conegut i tenir-vos per companys i companyes lleials als vostres compromisos lliurement adoptats, i per la vostra fidelitat al nostre poble». «A la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià sempre hem defensat la llibertat col·lectiva i individual, i les condicions materials necessàries. L'extrema dreta tracta de reivindicar la llibertat des d'un concepte buit de contingut i que, al remat, es tracta de garantir la llibertat d'explotació de les oligarquies», ha afirmat.
A la reivindicació d'una llibertat contraposada a les consignes de l'actual dreta espanyola, s'ha sumat una defensa «del dret a decidir com a eina d'emancipació». «El dret a decidir va més enllà del nostre territori, de la nostra llengua, de les nostres normes jurídiques. És una ferramenta que ens ha de permetre decidir sobre les nostres condicions de treball i de vida», ha raonat, per proclamar: «Des d'aquesta plataforma, hem lluitat perquè el País Valencià siga un subjecte polític, i perquè la política valenciana no quede reduïda pel folklorisme i una regionalització espanyola, la qual és al·legada per aquells que acceptem l'espoli fiscal que experimenta el País Valencià». «En aquests temps, ens enfrontem al ressorgiment de la dreta més reaccionària, a un PP que vol organitzar una operació Zaplana II. Nosaltres, en contra d'aquells que ens conformen amb un sistema autonòmic que ha col·lapsat, volem fer política centrada en el País Valencià. Tenim 600 anys d'institucions pròpies i som un país amb els mateixos milions d'habitants que Dinamarca o Nova Zelanda», ha afirmat.
«Hem donat un suport crític al Botànic II, perquè era la millor opció dintre de l'actual correlació de forces, però sent exigents pels drets lingüístics, per reivindicar millors condicions per al camp valencià, estant al costat del feminisme combatiu, dels moviments LGBTI, del clam per la memòria històrica, per una sanitat 100% pública participant en les marees blanques del sud o col·laborant amb el sindicalisme de classe compromès socialment», ha repassat, per anotar: «Seguirem defensant la nostra llengua i una llei d'igualtat lingüística que supera la simple despenalització del nostre idioma que va suposar la llei d'Ús i Ensenyament». «Vull fer, però, una menció especial per al company Àlex Ruiz, qui ha convertit Bellreguard en una mural defensiva a favor del valencià», ha distingit, per recordar accions com la petició «d'una candidatura unitària i de progrés al País Valencià». «Les nostres exigències no han estat sempre escoltades, però hem pressionat i hem condicionat d'alguna manera la política valenciana. S'ha de recordar que només ens devem al poble valencià», ha remarcat, així com s'ha posicionat a favor «d'aprofitar l'oportunitat actual per capgirar el model productiu valencià, massa depenent del turisme i la construcció».
En la seua intervenció de cloenda al capdavant de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, ha anunciat l'impuls de l'aplec de Sant Joan a Betxí (Plana Baixa) del bracet d'Acció Cultural del País Valencià. «Volem marcar un abans i un després en la celebració d'una nova efemèride valencianista en les comarques del nord durant el darrer diumenge d'agost», ha precisat Casanova en una intervenció, qui ha encoratjat als adherits: «Avui comencem unoanova etapa en la qual vos necessitem a totes. Com més massa social darrere, més capacitat de reivindicar les nostres idees». «Estem amb il·lusió de treballar per les comarques i per construir país. Perquè o les classes populars en posem mans a l'obra per edificar-lo, o no tenim futur», ha complementat Francesc Macià en una tanda d'intervencions dels diversos membres, en què ha expressat la seua solidaritat amb el poble colombià i palestí, «el qual està sofrint un genocidi per part d'Israel».
.jpg)
«Una de les coses que hem d'aprendre és a no partir de la nostra ideologia, sinó de la realitat social. Cometem l'errada de treballar des de nosaltres. Crec que s'ha d'invertir els termes. Escoltar, participar i implicar-nos, i a partir de la realitat de la població, participar en les lluites socials, les quals hem amb la lliurada pel conjunt del nostre poble», ha explicat Infante a preguntes del públic virtual sobre com conscienciar a la gent per augmentar la massa social de la plataforma i del sobiranisme valencià. «És complicat, de vegades, explicar que un problema quotidià està relacionat amb l'endeutament odiós o a l'espoli fiscal que pateix el nostre poble. És la nostra tasca, com a entitat, aconseguir lligar aquestes qüestions», ha precisat.
Amenitzada l'assemblea per cançons gravades de Xavi Sarrià, Pep el Botifarra o Oques Grasses, l'assemblea ha acollit el ressorgiment de la sectorial Dones Decidim, integrada a la plataforma. «Som un grup que treballem per visibilitzar la violència que experimentem les dones i que lluitem per una societat igualitària, allunyada de les violències masclistes», ha exposat Antònia Molina, qui ha instat «als homes a construir noves masculinitats». «Plantegem obrir debats sectorials des d'una perspectiva feminista, motivades a millorar la nostra formació des de la base, compartir les nostres experiències, i visibilitzant les nostres realitats com a dones», ha desgranat, per carregar contra «l'economia submergida i la precarització en la qual estan inserides les treballadores de la joguina, el calcer o les cambreres de pis». «Tenim una justícia marcadament masclista», ha completat després de llegir els noms de les darreres víctimes de terrorisme masclista al País Valencià a tall d'homenatge.
Construcció social i nacional
Al conclave digital que ha celebrat aquest dissabte la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, s'han aprovat diversos documents que guiaran ideològicament l'entitat, com ara un envers la política cultural. En aquest text, es proposa «treballar l'articulació cultural dels Països Catalans en clau confederal, tot promovent el contacte entre la població dels distints territoris». «Cal tenir en compte que quan es consolidà l'estat de les autonomies, els fluxos culturals entre el País Valencià, les Illes Balears i Catalunya van experimentar una baixada significativa, a causa certes lleis i actituds que dificultaven o impedien nivells de consorci entre les comunitats autònomes». Una tasca de construcció nacional que combinen, segons els documents de serveis socials i de territori, amb el combat pel dret a un habitatge digne, recuperació el patrimoni valencià, remunicipalitzar l'aigua, defensar una xarxa 100% pública que done unes condicions dignes a les persones sense llar o fer pressió perquè s'apliquen polítiques contra el despoblament.
«La destrucció del nostre territori està íntimament lligada a la incapacitat de governar-nos com a país i com a ciutadania. No tenim la capacitat de decidir sobre les iniciatives econòmiques que afecten el nostre territori i les nostres vides. Les nostres terres són utilitzades com un recurs de què extraure beneficis a favor de qui sí que té reconeguda la capacitat de decidir. Qui decideix i qui se'n beneficia són elits alienes al país que actuen amb una completa indiferència davant les necessitats i la voluntat de la població», afirmen en un d'aquests documents, en els quals també s'aposta perquè el País Valencià «puga ser un bon laboratori per assajar un programa europeu de sobirania alimentària, ja que tenim varietat de zones climàtiques, recursos hídrics, una bona base d'indústria alimentària, llauradors competents i cinc milions de consumidors».
Un projecte que contrasta amb l'escepticisme que mostren per la configuració actual dels plans de recuperació econòmica, especialment pel disseny dels fons europeus. «S'albira un nou fracàs en l'eixida econòmica i social de la crisi pandèmica. Des del Govern Valencià sembla que estan preparant una eixida del gust dels poders econòmics i les patronals. No cal més que escoltar el silenci dels sindicats majoritaris, la contínua presència mediàtica de les patronals sectorials, sobretot, les turístiques i els alcaldes que els donen suport. Les declaracions públiques ressonants apel·lant al consens i enumerant a tothom com a partícips necessaris, es poden quedar en paper mullat a l'hora de la veritat. Sembla que ho arreglaran entre uns pocs a través del que diuen pla de reconstrucció, per al qual no han comptat amb tothom i, sobretot, amb els realment implicats, com ara el sector primari de base, treballadores i treballadors, xicotetes pimes i autònoms», denuncien.
«Una tasca clau és guanyar hegemonia dins de la població de les actituds democràtiques, de progrés polític, social i cultural», incorporen com a objectiu de la plataforma. «En aquest sentit, guanyar hegemonia significa la lluita contra el feixisme des de posicionaments unitaris i amplis per a guanyar democràcia i cultura democràtica, o la presa de decisions polítiques significatives com la reversió de les privatitzacions a la sanitat i l'ensenyament per a posar-les al servei i sota el control de la ciutadania, o l'auditoria ciutadana del deute il·legítim com una eina d'educació i decisió col·lectiva, o la liquidació de l'espoli econòmic per a caminar cap a un país adult i responsable, o la conversió pel dret a l'habitatge en un servei públic, o garantir el finançament de la Renda Valenciana d'Inclusió pel seu paper de contenció de la pobresa i la desigualtat, etc.», enumeren. És la tasca d'una entitat que amb el traspàs de lideratge evidència la consolidació del projecte civil.