Drets

La llengua no vol caure en fora de joc

Als estadis, les xarxes socials i els comunicats dels equips valencians de futbol, el català es troba habitualment en fóra de joc. Una classificació negativa dels clubs del País Valencià respecte l'ús de la llengua pròpia que diversos aficionats han intentat revertir des de fa anys a les xarxes socials. Amb l'objectiu de remuntar llocs a la taula d'utilització del català, aquests seguidors han deixat a banda la seua rivalitat, s'han calçat les botes i s'han unit a l'associació Juga en valencià, assessorada tècnicament per Plataforma per la Llengua. La pilota ja comença a rodar.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El xiulet de l'àrbitre alleugeria el ritme cardíac dels aficionats groguets. El gol del camerunès Toko Ekambi permetia al Vila-real CF seguir en primera divisió un any més. La fragilitat defensiva, la nul·la capacitat d'imaginació ofensiva més enllà de la màgia de Santi Cazorla i el desvergonyiment de Samuel Chukwueze, els canvis de tècnics, l'erràtic disseny de la plantilla i les baixes sensibles a la medul·lar, entre altres factors, havien proporcionat una temporada per oblidar. El patiment dels seguidors del conjunt dirigit pel madrileny Javier Calleja havia sigut extraordinari.

Aquest maldecap futbolístic, però, havia sigut doble per a la graderia grogueta amb més sensibilitat per la llengua. Tot i que Vila-real (Plana Baixa) és una ciutat de clar predomini catalanoparlant, rarament hi havia piulades en llengua pròpia des dels comptes a les xarxes socials del club. Es podien trobar missatges en anglès o, fins i tot, en àrab. Però poques vegades ho feien en català. Només hi havia possibilitat d'informar-se en llengua pròpia de l'actualitat del club pels canals oficials a través de la web i de les notes de premsa. Ni l'estadi tenia el nom en l'idioma que empren la majoria dels seguidors de l'equip presidit pel magnat dels taulells Fernando Roig.

A la resta d'equips valencians, excepte en comptades ocasions, la llengua pròpia també resta a la banqueta. Encara més, es troba en fora de joc. Amb poques possibilitats d'anotar gols a favor de la igualtat lingüística. Una presència anecdòtica a la gespa que un grup de seguidors de diferents clubs valencians intenta revertir durant anys a través de les xarxes socials. I que per aconseguir introduir la pilota del català a la porteria dels conjunts valencians, han creat l'associació Juga en valencià, que compta amb l'assessorament tècnic de la delegació autòctona de Plataforma per la Llengua.

«Era una idea que estava a sobre des de feia molt de temps per un grup de persones com jo, les quals vam començar fa uns anys a fer activisme lingüístic a les xarxes socials. Com a valencianoparlants, volíem que es respectaren els drets lingüístics als diferents clubs de futbol. Particularment, jo vaig començar reclamant-ho al València CF», assenyala Michelangelo la Spina, un dels fundadors del col·lectiu. «Som gent que ens hem conegut per les xarxes socials arran del nostre activisme lingüístic respecte els nostres equips de futbol», complementa Paula Menero, una altra de les impulsores de la plataforma. «Vam fer diverses campanyes i vam donar suport a la iniciativa de Plataforma per la Llengua gols pel valencià. Però volíem pressionar amb més múscul, poder influenciar més als equips valencians. I per això, hem creat Jugar en valencià», narra La Spina.

Segons consta als seus estatuts, els objectius de l'associació nascuda el 4 de juliol d'aquest mes passen per «promocionar l'ús del valencià als clubs esportius de la Comunitat Valenciana, per tal d'assolir la igualtat lingüística entre els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana i, per tant, donar resposta a la creixent demanda d'informació i comunicació en valencià per part dels aficionats valencians». «Nosaltres busquem aconseguir que la igualtat lingüística i la seguretat lingüística siguen respectades pels nostres equips de l'ànima», expressa Paco Galiano, de la penya Tòtil del Llevant UE i dirigent local d'Esquerra Republicana del País Valencià, a més de membre fundador de Juga en valencià.

Una de les campanyes anteriors que van iniciar-se per la igualtat lingüística als clubs valencians va ser la petició de nomenar el camp del Vila-real CF en català| EL TEMPS

«Tot i que el Llevant UE empra el català per dirigir-se als seguidors en l'estadi, la presència de la llengua pròpia a les xarxes socials és molt escassa. Tots els missatges a Twitter i Facebook són en castellà, malgrat d'algunes excepcions anecdòtiques», exposa Galiano. «És cert que el València CF gaudeix d'un compte de Twitter en valencià, però l'ús de la llengua que fan és prou dolent. A més, la megafonia és mixta, i a Facebook el valencià no està present», agrega La Spina, també impulsor de la Colla Blanc-i-Negra, la qual s'ha unit a l'associació tal com ho han fet els integrats de la penya llevantinista Tòtil. «Tenim dret a poder escollir en quina llengua ens volem relacionar amb els nostres equips de futbol», reclama.

Un dret que està més menystingut en el cas del Vila-real CF. «L'ús del valencià a les xarxes socials és quasi inexistent. El responsable sap valencià, però no sap escriure'l», descriu. I denúncia: «Aquesta persona ha blocat als aficionats que exigim que s'empre la nostra llengua, com també ho fan en castellà. El valencià és la llengua majoritària de la ciutat i és cooficial com el castellà. No s'entén que hi hagen més piulades en anglès o en àrab que en la nostra llengua», critica Menero, la qual ha sigut víctima de la política de blocatge del responsable de les xarxes socials groguetes només per exigir la igualtat lingüística.

«La internacionalització del club i l'obertura a nous mercats no és una excusa. El FC Barcelona és mundialment conegut i sempre empra el català, fins i tot els directius ho fan. Al Vila-real CF, el president Fernando Roig i el conseller delegat José Manuel Llaneza parlen castellà, malgrat ser valencianoparlants», lamenta. «El model ideal és el del FC Barcelona», ressalta. I desitja: «Esperem trobar suports des de les administracions valencians, ara que hi ha quatre anys més de governs del canvi al País Valencià».

Si l'ús del català al conjunt de la Plana Baixa és escàs, quan travessa la línia sud del País Valencià es transforma en inexistent. «A l'Hèrcules CF, no empren el valencià per a res», expressa indignat Adrián, un altre dels membres de Jugar en valencià. «Al sud, hi ha aficionats que volem relacionar-nos en valencià amb el nostre equip de futbol. Han de garantir els drets lingüístics dels valencianoparlants herculans», planteja. «Amb aquesta plataforma, esperem que l'Hèrcules CF siga un poc més sensible i es puga introduir la llengua a poc a poc. A l'Elx CF, va haver-hi alguns intents en els darrers anys», indica.

Amb la previsió de comptar amb un gruix de 25 a 30 socis fundadors procedents del Vila-real CF, València CF, Llevant UE, Club Esportiu Castelló, Hèrcules CF o Elx CF, Jugar en valencià pretén golejar en català a través de diferents accions, com ara campanyes cibernètiques, organitzar reunions de penyes esportives valencianes per demanar més ús de la llengua pròpia a l'esport o la creació de merchandising. També s'ofereixen per establir mecanismes d'ajuda als clubs esportius valencians per traduir les seues pàgines web i les xarxes socials al català.

El València CF va protagonitzar l'any passat una polèmica arran del canvi d'idioma de la megafonia al camp| València CF

«La nostra aspiració és que els clubs valencians tinguen les xarxes socials en valencià, que l'atenció als aficionats valencianoparlants siga en la nostra llengua, que els webs estiguen en valencià, així com la megafonia, la retolació, els noms dels estadis, els canals de ràdio i televisió dels clubs, en cas d'haver-hi», explica La Spina. «Ara bé, volem que els futbolistes dels clubs siguen conscients de la realitat lingüística del País Valencià. I per això, haurien de tenir certs coneixements de valencià, com ocorre, per exemple, al FC Barcelona. Ens oferim, de fet, com a voluntariat lingüístic. El nostre propòsit és que el valencià estiga plenament present a la vida del club, i que no siga anecdòtic com ara», reivindica.

Vestits de curt, amb la indumentària de l'activisme de la llengua, Jugar en valencià afronta una dura temporada per poder classificar el català en posicions de Lliga de Campions dintre dels rànquings lingüístics dels equips valencians. Amb una selecció de les persones més implicades de cada conjunt i amb Plataforma per la Llengua d'entrenador extern, volen sortir de la banqueta i marcar gols a la marginació del català als clubs de futbol del País Valencià. L'objectiu és patir només pels resultats esportius, i no per la llengua. Amb el VAR de la Generalitat Valenciana, que compta amb l'Oficina de Drets Lingüístics, vetlant perquè no hi haja discriminacions lingüístiques, el col·legiat ja ha xiulat. El partit per la llengua pròpia ha començat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.