El 23 d'abril és sinònim de llibres, de literatura, de reivindicació de la lectura i la cultura, d'exaltació d'aquest acte com a un plaer que enriqueix les nostres ments. Una celebració literària que, tal com marca el cànon de la tradició, va acompanyada d'una rosa. Amb aquesta flor d'inequívoc color roig intens, les entitats que conformen al País Valencià la plataforma Enllaçats per la Llengua, és a dir, Intersindical Valenciana, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir, Escola Valenciana i Acció Cultural del País Valencià, han presentat aquest divendres al centre universitari La Nau de València un manifest a favor dels drets lingüístics i contra la minorització del català, el qual s'ha fet públic de manera simultània a Barcelona i Palma.
«Avui és un dia per reivindicar els batecs de la nostra llengua, la vitalitat del valencià», ha assenyalat Imma Coret, d'Intersindical Valenciana, qui ha desgranat la campanya paral·lela de les entitats valencianes a la promulgació del manifest d'Enllaçats per la Llengua. Amb el lema Bateguem pel valencià, la iniciativa, segons ha explicat, «pretén visibilitzar l'estima per la llengua a través de les xarxes socials». L'objectiu és que cada persona escriga «el cor em batega amb» acompanyat d'una afirmació en defensa dels drets lingüístics, la vitalitat del català o l'estima per la llengua pròpia. «A mi, el cor em batega amb el jovent parlant valencià», ha expressat com a exemple abans de donar pas a Eliona Ortolà, vicepresidenta d'Escola Valenciana, qui ha llegit el text impulsat per la plataforma Enllaçats per la Llengua. «Les persones catalanoparlants formem una comunitat lingüística europea amb la major part del seu domini lingüístic dividit en diversos estats en el si dels quals constituïm una minoria no explícitament reconeguda, i a la qual no se li reconeix de manera efectiva la capacitat legal de protegir-se col·lectivament i de decidir en llibertat el seu futur», ha expressat, fent una lectura de l'inici del manifest.
«Mentre la constitució espanyola estableix l'obligat coneixement de la llengua castellana a tota la ciutadania de l'estat, les comunitats autònomes de llengua catalana no han pogut legislar, als seus estatuts, l'obligatorietat del coneixement de la llengua pròpia; d'aquesta manera s'ha instaurat el principi de desigualtat legal entre ciutadans en matèria lingüística. Aquesta mateixa desigualtat la trobem a la constitució francesa, on es determina que «la llengua de la República és el francès», sense que es faça referència a la resta de llengües territorials de l'estat. Igualment, tampoc la legislació italiana preveu reconèixer al català, a la ciutat sarda de l'Alguer, un estatut equivalent al que rep l'italià», ha criticat, per indicar: «En conseqüència, en no establir-se per al català un estatut equiparable al que se li atorga al castellà, al francès o a l'italià, ni en les legislacions estatals ni en els textos constitucionals que li són aplicable, amb l'excepció del cas andorrà, es consagra que els drets lingüístics de les comunitats de llengua catalana no es puguen exercir de manera igualitària en aquells estats on les persones catalanoparlants constitueixen un grup minoritzat».
Arran d'aquesta desigualtat lingüística de caràcter legal, d'acord amb el manifest, «creix la minorització de la llengua i avança el procés intencionat de substitució a què es veu sotmesa, i ho fa de manera especialment greu en les generacions més jóvens». «Davant d'això i de la situació que ho fa possible i ho promou, declarem que tenim el dret a desenvolupar la llengua i la cultura pròpies de forma normal, plena i lliure, que tenim el dret que estiga garantida la nostra existència i el dret a disposar de les eines que facen una cosa i l'altre possible», defensen, i reivindiquen «la unitat, el reconeixement i l'oficialitat de la llengua catalana en tot del seu domini lingüístic, que s'estén per Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, Andorra, les Illes Balears i Pitiüses, la ciutat de l'Alguer i la major part del País Valencià, on rep també el nom de valencià, i promoure, en conseqüència, que les relacions entre les diferents institucions del territori que la tenen com a llengua pròpia s'hi vehiculen, i que hi haja una plena reciprocitat dels mitjans de comunicació en català».
En el text impulsat per les diferents entitats que conformen Enllaçats per la Llengua, es comprometen a «aconseguir el reconeixement ple dels nostres drets lingüístics, resumits en el dret irrenunciable a poder viure plenament en català en el territori històric del domini lingüístic de la nostra llengua», i «combatre les polítiques discriminatòries envers el català que condicionen les eleccions lingüístiques dels parlants». «Cal pensar que la renúncia a l'ús normal de la llengua pròpia en el si del territori sobre el qual s'estén el seu domini lingüístic no és mai un acte espontani, sinó l'expressió d'una situació de subordinació mantinguda en el temps que facilita que s'arribe a un moment en el qual els mateixos parlants s'autolimiten i s'autocensuren, i acaben veient en la renúncia als mateixos drets lingüístics un acte de llibertat. És per això que proposem dignificar l'ús del català com a opció lingüística de prestigi enfront de l'autoodi encara present en la societat», afirmen abans de sol·licitar que s'ha de «garantir que totes les persones que viuen a territoris de parla catalana coneguen i puguen usar la llengua que identifica la societat on viuen i, d'aquesta manera, garantir el seu dret a formar-ne part en igualtat de condicions independentment del seu origen i de la seua llengua inicial».
Entre els objectius de lluita que recull el text, es troba «defensar polítiques lingüístiques basades en l'equitat que permeten aconseguir la normalització del coneixement i de l'ús social de la nostra llengua en tots els àmbits comunicatius», així com que «els centres educatius, com a espais principals de formació i socialització, garantisquen que els infants i els jóvens siguen competents en català i puguen gaudir de les mateixes oportunitats, siga quina siga la seua llengua inicial i amb independència de la seua situació socioeconòmica». «La llengua catalana ha de ser la llengua vehicular de l'escola», ressalten, assignant deures a les administracions públiques, com ara «exigir, amb l'objectiu de compensar la situació sociolingüística actual, la utilització eficient de mètodes escolars immersius, dotats de recursos adequats, en aquells contextos que així ho aconsellen», «promoure que el català siga llengua per defecte en l'àmbit del lleure dels jóvens» i confeccionar «normatives que asseguren la igualtat de drets lingüístics de les comunitats catalanoparlants respecte de les comunitats de parlants de les llengües oficials dels estats en què està dividit el nostre domini lingüístic». Tot perquè els nostres cors bateguen en català.