- Com va ser que es va decidir presentar-se a la presidència de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca?
- S'havia de renovar el Secretariat de l'Assemblea, perquè així ho determinen els estatuts. Quan es va anunciar la futura elecció, vaig pensar-m'ho i finalment vaig presentar-me. Després de ser elegida, juntament amb els altres membres electes, el Secretariat havia de procedir, d'acord amb la previsió estatutària, a elegir, entre els seus tretze membres, un nou president o presidenta. Ho parlàrem, m'hi vaig presentar i així ha estat. No s'hi ha de veure, en la meva elecció, res que suposi un trencament amb el passat. De cap manera. De fet, els antics membres del Secretariat seguiran lligats i actius amb l'Assemblea. No estam, per tant, davant de res que pugui ser un trencament.
- No hi haurà canvis orgànics ni d'estratègia?
- No. Essencialment tot seguirà com estava. Les línies d'actuació estan molt clares.
- Què es planteja fer vostè al front de l'Assemblea?
- Bàsicament la tasca, com he dit, és la mateixa de sempre. Per una banda seguir estenent l'entitat tot el que puguem, mantenint el caràcter transversal, ja que hi ha gent tant d'esquerres com de dretes, i, per l'altra, seguir explicant arreu a tots els mallorquins que el sobiranisme i l'independentisme no són res estrany, que els independentistes no som monstres, que l'independentisme més aviat és la imprescindible resposta a un Estat que tracta els mallorquins com ens tracta, com ara ho veim amb el que ha passat amb el descompte en els bitllets aeris per als illencs, que es donava per fet que Mariano Rajoy ho anunciaria (en la seva visita a Palma el passat dissabte dia 21 d'abril) i que no ha estat així, un Estat que ens nega un finançament autonòmic just i que serveixi per a les necessitats vertaderes dels illencs... En fi: hem de seguir fent entendre que el sobiranisme i l'independentisme, lluny de ser una extravagància, és una necessitat per als mallorquins.
- No hi haurà tampoc canvis en les tàctiques de l'Assemblea a l'hora d'apropar-se als ciutadans?
- No, tampoc. Es tracta, com t'he dit abans, de fer el mateix que fins ara i, en la mesura del que sigui possible, anar estenent-nos.
- Vostè ha transitat d'Unió Mallorquina a l'Assemblea Sobiranista passant entremig per una col.laboració puntual -com a candidata- amb ERC...
- En efecte, així és. Fa poc algú em deia que 'tens un passat', referint-se a la meva diguem-ne vida política anterior, i vaig contestar-li, 'és que si amb més de cinquanta anys no tengués un passat, mala cosa seria'. Estic molt orgullosa del meu pas per Unió Mallorquina i dels sis anys que vaig poder ser amb aquell partit batllessa de Llubí. Quan UM desaparegué vaig entendre que no podria militar en un altre partit, i així ho seguesc sentint i pensant. Pel que fa a ERC, no hi vaig militar, únicament hi vaig col.laborar puntualment essent candidata a les eleccions europees. Ara se'm presenta l'oportunitat de seguir defensant el que sempre he defensat però fent-ho des d'una plataforma que és transversal ideològicament, que no exigeix als seus associats cap tipus de militància política concreta de partit i que, a més, té com a objectiu justament el que jo sempre he defensat. Sempre que vaig prometre el càrrec de regidora i de batllessa ho vaig fer per imperatiu legal i sempre vaig donar suport a la reivindicació del dret d'autodeterminació. Per la meva banda no hi ha cap canvi de pensament. Tot el contrari, si un cas ara podré seguir defensant el que crec amb més intensitat i dedicació.
- Entenc que les relacions amb l'Assemblea Nacional Catalana i la resta d'entitats germanes dels Països Catalans no es veuran afectades
- Per suposat, la lluita és conjunta i si un cas les relacions s'intensificaran.
- Com es troba el sobiranisme en aquests moments a Mallorca?
- Hem de ser conscients del camí per recórrer que tenim per endavant. Dissortadament la situació dista molta de ser la ideal. Tenim molta feina per fer. Encara ara parlar de referèndum (d'autodeterminació) crea com una mena d'urticària entre alguna gent. La tasca a fer està clara: hem de convèncer els mallorquins que la resposta a la situació injusta que els imposa aquest Estat és el sobiranisme. Per als mallorquins la resposta és el sobiranisme.
- A les majories de govern de les principals institucions de Baleares hi ha un partit, Més -per Mallorca i per Menorca-, que es declara sobiranista...
- Sí, però a efectes pràctics la gestió institucional no ho reflecteix. El Govern, per exemple, no té la més mínima voluntat de crear el debat sobre el fet independentista. Ni tan sols això. Des del punt de vista del sobiranisme, la gestió que fa el pacte (d'esquerres, format per PSIB-PSOE, Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera) està molt lluny del que necessitam de bon de veres.
- Què opina del decret del català a la Sanitat que ha aprovat el Govern balear?
- Em pareix del tot insuficient. Però no vull entrar en detalls perquè l'Assemblea delega en l'Obra Cultural Balear totes les opinions al respecte de la política lingüística, i assumim al cent per cent el que digui.
- Com es veu des de l'Assemblea la situació a Catalunya?
- Vist des de Mallorca, el que jo veig és que atesa la pressió i la repressió de l'Estat allò més peremptori és disposar d'un govern que permeti anar recuperant tota la Generalitat, que està ara en mans de Madrid. Només així es podrà tornar insuflar entre la ciutadania la idea de la institució pròpia dels catalans. Si no, es correria el risc d'anar allunyant-la de la ciutadania. Hem vist el perill amb el Sant Jordi, un dia tan especial i sense govern, sense autoritats... no és bo, és una situació que si s'allargàs podria acabar per afectar negativament els ciutadans.