Els crítics

Essència Xavi Sarrià

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Del Teatre Principal de València no havia desaparegut aquell so estrident i, alhora, harmoniós de la dolçaina. Tampoc aquell contratemps de la guitarra, ni el ritme marcat de la bateria. L’acomiadament d’Obrint Pas, la banda mítica que havia trencat al País Valencià el mur per normalitzar la música en la nostra llengua, encara era present per les quatres parets del recinte. 

Tanmateix, feia tres anys que la flama del grup icona s’havia apagat. Ara, però, Xavi Sarrià, seguint l’estel d’altres cantants com ara Juantxo Skalari (de Skalariak, el grup referència de l’ska basc post-Kortatu), ha recuperat l’essència d’aquells sons, una música d’esperit combatiu, amb tocs d’amor adolescent. I ho ha fet amb una aventura en solitari, que aporta un gra d’intimitat i maduresa al llegat d’una banda que va revolucionar l’escena musical. 

El seu primer disc, Amb l’esperança entre les dents (2017), és una tornada als orígens, a la recerca de l’essència més pura d’Obrint Pas, a una mescla rítmica entre l’evolució natural del magistral disc Coratge i els inicis més canalles. El treball de Sarrià, fins i tot, té dos punts temporals, com una mena de yin-yang musical: uns ritmes més íntims, més suaus i uns altres que evoquen la nostàlgia skatalítica d’Obrint Pas. Perquè en una etapa farcida de propostes que barregen qualsevol gènere musical amb les sonoritats electròniques, Sarrià aposta pel rock —de vegades, de balada-pop i guitarra clàssica; i d’altres, amb certes reminiscències a cançons dels inicis de la banda com ara “Telefeixisme”— i l’ska com a ritmes per marcar la senda de la melodia. 

Amb l’esperança entre les dents
Xavi Sarrià
Propaganda del Fet, 2017
Ska-Rock

Una aventura iconoclasta amb el mainstream musical actual, fins i tot, l’imperant a la mateixa escena valenciana, que resol amb aquesta combinació de tots els registres rock i la recuperació dels ritmes més vertiginosos i festius. “Amb l’esperança entre les dents”, el single del disc, mostra una mescla de la seua veu solitària, la guitarra clàssica i les lletres d’amor i revolució llesta per triomfar, per lluitar sense contemplacions amb els grans himnes actuals del moviment. Tanmateix, el paradigma de la pluralitat rockera de Sarrià és “Ànimes ingovernables”. Amb un inici de balada escenificat amb el duet de guitarra i veu interpretat tot pel mateix cantant, la cançó evoluciona a través d’un crescendo en un ritme més dur, fins i tot, de pinzellades pop còsmiques i d’evocacions tímides a Berri Txarrak, especialment, a “Soledat”, tall obrintpassiana que recuperen la dolçaina, el gran oblidat de l’actual panorama rock valencià després d’una hegemonia indiscutible i certa estigmatització. L’altre element que aporta clandestinitat, èpica i una gota de misticisme revolucionari és l’acordió. Amb l’esperança entre les dents esprem l’experiència de “Caça de bruixes”, la cançó referent d’Obrint Pas en l’ús d’aquest instrument. “Nosaltres”, “Temptar la sort” o “Renaixem” en són una mostra. 

Els teclats, presents a “Ingovernables”, el saxòfon de vel·leïtats jazzístiques de “Lluny” i el violí emotiu de “On habites l’aire” complementen el ventall musical, junt amb una percussió sense un protagonisme diferenciat. Només la combinació de tabal i dolçaina a la darrera cançó del disc ho trenca. Un folk convertit en íntim per la mescla de la veu i la guitarra clàssica amb els dos instruments característiques de la música tradicional. Com era costum a Obrint Pas. L’essència i l’esperit del nou disc de Sarrià. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.