Cruïlla musical

La dignitat simfònica de Pep Gimeno Botifarra

Pep Gimeno Botifarra havia sotmès el cançoner tradicional valencià a diverses mutacions i mixtures musicals. De les més essencials i genuïnes a l’acompanyament de música de banda. Mai fins ara, però, havia exposat el seu repertori a la solemnitat del format simfònic. De la mà d’un dels seus còmplices habituals, el pianista Pau Chafer, aquest divendres es presenta al Palau de  la Música de València un espectacle conjunt amb l’Orquestra de València dirigida per Octavio Más-Arocas. EL TEMPS ha estat testimoni d’un dels assajos d’un muntatge que és, alhora, una operació de dignificació de la nostra música d’arrels i segurament l'operació més ambiciosa fins ara del folk valencià.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sobre l’escenari de la Sala Iturbi del Palau de la Música de València, un matí de dimecres, s’està produint un assaig singular. Una setantena de músics l’Orquestra de València es troben en el seu hàbitat natural de l’escenari de la sala. Una formació completa amb vents, cordes, percussions i un piano de cua tocat per Chafer. El que és nou és veure amb ells una rondalla valenciana. I l’anomalia definitiva: enfront dels músics, la immensa majoria de formació clàssica, hi ha un tal Pep Gimeno Botifarra armat amb unes castanyoles i la veu portentosa que l’ha fet rodar per centenar d’escenaris. Amb la qual ha recuperat i valorat un patrimoni musical incalculable.

Al seu costat, sobre un tamboret, que abandona cada deu o quinze segons per donar indicacions, hi ha Octavio Más-Arocas, un jove director natural de la Foia de Bunyol que ha fet carrera als Estats Units i que, actualment, és el director titular de la Mansfield Sumphony Orchestra. La idea de convidar Más-Arocas al projecte fou del director titular de l’Orquestra de València, Ramón Tébar. «La condició que vaig posar és que entenguera el valencià», aclareix Pau Chafer entre riures, l’autor dels arranjaments de l’espectacle. Más-Arocas és afable i comunicatiu amb els músics. I també amb el cantant: «Háblame en valenciano que te entiendo», li havia aclarit prèviament.

Pau Chafer, Botifarra i el director Octavio Más-Arocas.

Tret d’algun petit incident com la partitura d’alguna peça concreta que no apareix, l’assaig ha anat bé. Es veu en els gestos d’uns i altres, en alguns aplaudiments i en les paraules finals del director quan dona per acabada la sessió. En aquesta primera presa de contacte el treball es concentra en acoblar l'estranya formació, en transmetre’ls correctament els tempos, les textures i la intensitat de la interpretació. La següent fase serà la d’inserir la veu de Botifarra en aquell nodrit teixit, que inclou fins i tot una arpa. Els periodistes no sabem el repertori, però s’assagen cançons com «L’U d’Antella» o «Havanera del peix enamorat». I ja es poden copsar les flaires generals de la proposta: aromes a folk amplificat, a sarsuela, a l’herència andalusí que té la música d’arrels valenciana o a clàssics com Manuel de Falla.

Hi ha també passatges cinematogràfics, com de banda sonora de Nino Rota. I fragments màgics, com ara un diàleg vellutat entre la secció de corda de l’Orquestra i els instruments de rondalla. Moments plens de lirisme. Junt a uns altres rotunds i espectaculars en els quals els vents i percussions prenen la iniciativa. Els periodistes presents haguérem volgut un assaig general, una mostra més explícita i indicativa, però l’ordre i el contingut del repertori es vol mantenir en secret. Fan ganes de veure més. Sobretot, sabent que l’espectacle comptarà amb convidats com Vicent Torrent, Paco Muñoz, Miquel Gil, Marina Rossell, el tenor Javier Agulló o un altre xativí, el cantautor Feliu Ventura, present en l’assaig com a espectador.

En els camerinos, una vegada ha acabat aquella primera sessió, Gimeno i Chafer atenen als informadors, per torns, amb un gest de satisfacció. «És estrany, no estic acostumat al so d’una orquestra, sinó a treballar amb amplificació. M’ha costat entrar en el so, en el ritme, que fluctua, no és tan marcat», diu el pianista, que aclareix que a l’hora de fer els arranjaments ha volgut mantenir-se respectuós «a les peces originals». «La meua obsessió és que no es perdera l’essència, que a qui li agrada el folklore se sentira identificat», rebla. Botifarra, mentrestant, no veu tanta diferència amb el format de banda, però confessava sentir-se «aborronat» per la sonoritat de l’orquestra. «Vindre ací al Palau de la Música, amb aquests arranjaments, és espectacular. És una manera de dignificar la nostra cultura i la nostra llengua. El cor m’anava a dos-cents per hora», confessa el cantaor amb un gest entre la responsabilitat i l'emoció. Però també sent la seguretat de tornar a una certa zona de confort després de l'esforç ingent que ha estat el rodatge del programa d'À Punt Bambant per casa, tot un pols colze a colze amb Miquel Gil.

Tancant cercles

L’espectacle simfònic és una manera de tancar diversos cercles. D’una banda, Pau Chafer és fill de Vicent Chafer, membre de l'històric grup Sarau en el qual un joveníssim Botifarra començà a prendre contacte en la dècada del 1980 amb el folk valencià. Pare i fill seran presents en l’espectacle. Pau ha dedicat quasi un any de treball, un cabàs d’hores davant l’ordinador, per traure els arranjaments. I per fer les 1.700 pàgines de partitures. Un treball ben diferent a la seua darrera col·laboració, que consistia tot just en trobar el costat més intimista de les composicions, amb el piano de Chafer acompanyant la veu de Botifarra.

Panoràmica de l'Orquestra i la rondalla.

La versió simfònica, altrament, és també una manera de reblar el clau després de l’experiència dels espectacles amb banda: gairebé dues-centes agrupacions del País Valencià i algunes d’uns altres territoris han tocat el repertori del xativí. Aquest és un pas endavant, un altre grau d'ambició que esperen que tinga continuïtat amb unes altres actuacions. Més difícil serà que es puga enregistrar un disc, com el Botifarra a banda, que arreplegava aqueixa col·laboració amb les agrupacions de bandes. Es tracta, en tot cas, d’una iniciativa complexa, que requeriria d’una inversió de diners important.

Aquesta, de qualsevol manera, serà una altra història. En el curt termini, hi ha l’estrena de demà, dia 29 de juny. Un dia després, l’espectacle tendrà continuïtat al Gran Teatre de Xàtiva. Amb tot el paper venut. No és estrany: com diria la publicitat d'un gran esdeveniment cinematogràfic, Botifarra, com mai abans l’havíem escoltat. Un esdeveniment de primer ordre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.