La il·lusió de tenir un fill retornava al rostre de Lorena. Després de la primera experiència, acudia amb més coneixements i menys preocupació a la revisió ginecològica. Acompanyada de la seua parella i de la seua filla de sis anys, Lorena va topar-se amb un imprevist inimaginable al centre de Salut Joan Llorens, ubicat a València. Embarassada de 30 setmanes, va ser radicalment tallada quan la metgessa va escoltar-la parlar en català. «Parle'm en castellà», va exigir-li en l'idioma de Miguel de Cervantes de manera empipada. Arran d'aquesta contestació, Lorena va defensar el seu dret a expressar-se en la seua llengua. També ho va fer la seua parella. Una actitud que va enfurismar encara més la doctora, qui va contestar «no sóc fotògrafa» quan van sol·licitar-li una còpia de l'ecografia. La consulta va ser tensa i la ginecòloga va denunciar Lorena.
L'incident va repetir-se mesos més tard. Un «bon dia» de la pacient va servir perquè la mateixa doctora rebutjara atendre-la. Aquestes discriminacions lingüístiques, les quals van produir-se l'any 2018, no són fets aïllats. Fa unes setmanes Plataforma per la Llengua recollia fins a tres noves vulneracions dels drets lingüístics en la sanitat valenciana. Encara més, l'Oficina de Drets Lingüístics, impulsada per la conselleria d'Educació, Cultura i Esports que encapçala Vicent Marzà, de Compromís, va apuntar en la seua darrera memòria que les incidències més nombroses en matèria de discriminacions lingüístiques «s'han produït en l'àmbit de la sanitat tant pel que fa a l'atenció oral dels pacients com a la deficient retolació en valencià dels diferents serveis».
L'informe, a banda d'assenyalar la sanitat per concentrar les vulneracions lingüístiques cap als catalanoparlants, ressaltava aquestes incidències per produir-se en un àmbit «on les persones se senten, amb independència de la llengua parlada, especialment vulnerables». «Aquesta situació s'agreuja en el cas de trobar-se amb actituds hostils per part del personal mèdic i d'atenció sanitària pel que fa a l'ús de la llengua pròpia», advertien. Com a mesura per reduir la freqüència de les discriminacions, les entitats que treballen per la normalització lingüística al País Valencià reclamaven l'impuls d'una llei d'igualtat lingüística i la instauració de la capacitació lingüística per accedir a l'administració pública valenciana.
Aquesta demanda s'ha canalitzat a través de la nova llei de Funció Pública, la qual va impulsar durant la passada legislatura Gabriela Bravo, consellera de Justícia i independent adscrita al PSPV. La normativa ha sigut un motiu d'enfrontament entre les diverses sensibilitats de la Generalitat Valenciana, especialment per la regulació de la capacitació. Amb Unides Podem com a espectador, PSPV i Compromís van protagonitzar el darrer estira-i-arronsa a principis d'any, el qual es va resoldre amb un acord de coparticipació per fixar-ne els nivells entre Justícia, controlada pel PSPV, i Política Lingüística, dirigida pels valencianistes.
Arran de la negativa de la formació del puny i la rosa a introduir una disposició en la llei que marcara els nivells de la competència en cas que el reglament que ho regula no estiguera llest en un any, tal com s'havia fixat entre PSPV i Compromís en la passada legislatura, ambdós partits van pactar la retirada d'aquesta disposició a canvi que Política Lingüística validara el reglament elaborat amb un informe. D'aquesta manera, l'avantprojecte de llei de Funció Pública incloïa la competència lingüística i deixava els nivells exigibles per a cada categoria professional al reglament, el qual hauria de comptar amb el beneplàcit de Política Lingüística. La competència lingüística superava un dels exàmens més complicats per convertir-se en un requisit per accedir a l'administració pública. La fórmula, a expenses de la negociació reglamentària entre les diferents centrals sindicals, permet la instauració de la certificació lingüística a la sanitat.
L'exigència de la capacitació lingüística a l'àmbit de l'assistència mèdica ha empipat la bancada conservadora de les Corts Valencianes, conformada per Ciutadans, PP i la ultradreta Vox. En la sessió celebrada el passat dijous 15 d'octubre, les tres formacions van clamar contra la llei de Funció Pública, centrant-hi l'oposició en la certificació lingüística a la sanitat. La majoria progressista -integrada pel PSPV, Compromís i Unides Podem- van acordar tramitar la normativa. El llum verd va indignar organitzacions tradicionalment amb vincles conservadors, com ara el Col·legi de Metges de València.
«És completament inacceptable que el valencià siga un requisit indispensable per treballar a la Comunitat Valenciana, perquè d'aquesta manera l'únic que s'aconseguirà és la marxa de metges. Amb la manca de professionals que patim, de debò creuen que imposant el valencià garanteixen el dret a la salut de la població? No hauria de primar el dret a la salut per damunt de tot? Podem entendre que el valencià siga un mèrit, però mai un requisit que impedisca l'accés als llocs de treball», expressava en un comunicat l'organització col·legial presidida per Mercedes Hurtado, membre del sindicat groc i d'inspiració dretana CSIF. «Es tracta d'una qüestió de prioritats, de decidir si volem que la gent tinga accés a la sanitat o si els metges tenen obligació de parlar valencià, encara que supose el desplome del sistema sanitari, el qual coixeja per si mateixa, amb valencià o sense ell», reforçava una entitat que ha signat acords amb la firma mèdica privada Ribera Salud, vinculada estretament amb el PP.
Amb una exposició del dèficit de professionals que pateixen les comarques de València i de la precarietat del sector, l'organització col·legial tancava el comunicat amb una crida per «un gran pacte polític, deixant al marge les ideologies i totes les diferències». Una afirmació que contrastava amb la seua aposta ideològica per frenar les reversions de les concessions privades, les quals arrosseguen l'ombra d'haver-hi mobilitzat personal mèdic sufragat en diners públics pels seus interessos privats en plena pandèmia del coronavirus. Com a presidenta, Hurtado s'ha caracteritzat per emparar a membres de la junta directiva que defensen teràpies pseudocientífiques com ara l'homeopatia. Encara més, promou cursos d'aquestes pràctiques contràries al consens científic. Segons va desgranar eldiario.es, una assegurança de corredoria va organitzar la campanya d'Hurtado mentre havia facturat al mateix col·legi professional. La candidatura de la presidenta, a més, suposava la continuïtat del domini del CSIF a la institució col·legial.
El comunicat del col·legi professional de metges ha provocat, però, una profunda indignació entre els sectors amb major sensibilitat cap a la llengua pròpia, especialment entre les entitats que treballen a favor de la normalització del català al País Valencià. «El Col·legi de Metges de València aporta un argument que xoca amb les dades existents sobre el valencià i els treballadors públics de la sanitat valenciana», contraposa Francesc Felipe, d'Escola Valenciana. «La majoria dels sanitaris valencians compten amb la titulació del valencià i, per tant, un elevat percentatge dels professionals entén l'idioma propi», indica.
Les dades recollides a l'enquesta d'ús de la llengua pròpia de l'any 2016 confirmen l'afirmació del dirigent de l'organització escolar. Segons la informació recopilada, un 38,6% dels treballadors de la conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública entenen el català bastant bé, així com un 50,9% ho fan perfectament. Només un 10,5% l'entenen poc. No hi ha cap percentatge assignat per a gens. L'enquesta, al seu torn, apunta que més del 50% sap llegir entre bastant bé i perfectament el català. En el cas de la parla, el percentatge majoritari es troba entre el poc i bastant bé, amb un 45,6% i un 28,1%, respectivament. Les xifres, en canvi, són esfereïdores en el cas de l'escriptura: només un terç l'escriu perfectament o bastant bé. Un 31,6%, de fet, no sap escriure gens un dels idiomes del País Valencià. «Les situacions de discriminació lingüística que es produeixen a la sanitat valenciana no són per manca de coneixement de la llengua. Són per una actitud ideològica de valencianofòbia», explica Manuel Carceller, delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià, una entitat que periòdicament hi recull les queixes.
«L'argumentació de l'organització col·legial xoca, a més, amb dos drets fonamentals. Per una banda, amb el dret dels ciutadans a rebre assistència en una de les dues llengües cooficials del nostre territori, i d'altra, amb el dret a què els futurs metges de la sanitat valenciana puguen aprendre la llengua pròpia del País Valencià», afirma Felipe. «Sense la competència lingüística, no està garantit el coneixement de la llengua i, per tant, l'atenció en valencià als ciutadans per part dels professionals sanitaris. La persistència d'aquesta situació suposa negar la cooficialitat del valencià que marca l'Estatut d'Autonomia», ressalta Carceller. «El raonament del Col·legi de Metges de València suposa, en primera instància, perpetuar la vulneració de la cooficialitat de la llengua», coincideix Toni Gisbert, portaveu d'Acció Cultural del País Valencià.
.jpg)
Les entitats per la llengua del territori valencià rebaten, al seu torn, la dicotomia plantejada pel Col·legi de Metges de València -i pel conservadorisme polític i mediàtic nostrat- entre el dret a la salut i els drets lingüístics dels catalanoparlants. «Aquesta dicotomia és absolutament falsa. Ningú qüestiona que un metge noruec o italià haja de comptar amb la capacitació del castellà per treballar a la sanitat pública. En el valencià, en canvi, es genera aquest debat, el qual és interessat per part d'uns sectors ideològics molt determinats», esgrimeix Felipe. «Oposar-se a la competència lingüística i, per tant, a una atenció al pacient en la seua llengua suposa defensar una mentalitat mèdica que va contra els sentiments d'empatia i de comprensió dels malalts. El col·legi està apostat per una mentalitat retrògrada i franquista de la professió, on el metge no serveix als pacients, sinó que s'imposa per sobre de tots els drets que tenen els malalts», denuncia Gisbert.
La qualitat assistencial, segons argumenta Josep Enric Escribano, president de l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir, «també està lligada a l'idioma emprat». «En el cas de situacions íntimes, com són les mèdiques, els pacients, encara que puguen conèixer el castellà, s'expressen millor en valencià. Tant si són persones majors com joves. La qualitat assistencial també és mesura per aquests paràmetres», exposa. I amplia: «La intercomprensió empàtica i de confiança entre pacient i personal sanitari és fonamental perquè la fase de diagnòstic com d'assumpció del tractament prescrit siguen satisfactòries per a les dues bandes. Per això, l'atenció lingüística en valencià ha de ser assegurada». «L'atenció en les llengües del territori forma part de la qualitat assistencial. Als països escandinaus, reben molts metges estrangers que per mantenir-se en les plantilles han de parlar finès, noruec, suec o danès», complementa Carceller.
«L'argument de l'èxode de metges en cas d'implantació de la competència lingüística també és interessat. La fugida de talent es produeix per la precarietat i les condicions laborals dels metges. No debades, estem formant professionals sanitaris amb la capacitació al País Valencià que han d'emigrar a altres països, on han d'estudiar per treballar la llengua d'aquells territoris. Mentrestant, i amb l'objectiu de reduir costos, nosaltres importem metges estrangers», desgrana Escribano, qui proposa: «Caldria retenir el talent format al País Valencià, el qual, a més, compta amb la capacitació lingüística perquè de manera àmplia coneix la llengua pròpia».
La postura del Col·legi de Metges de València ha causat malestar, a més, entre diverses centrals sindicals. «No poden existir valencians de segona per raons de llengua. Qualsevol treballador públic ha de comptar amb la competència lingüística, per tal d'assegurar els drets lingüístics», reivindica Ferran Garcia, secretari de Cultura i Política Lingüística de Comissions Obreres del País Valencià. «És un discurs malintencionat, que busca una confrontació falsa entre el dret a la salut i els drets lingüístics», comparteix Rafael Reig, d'Intersindical Valenciana, qui reclama a la conselleria de Sanitat «una major sensibilitat cap al valencià». «La conselleria hauria d'impulsar mesures per augmentar la presència de la llengua pròpia al sistema sanitari, ja que actualment la seua presència és minsa. En el cas de les concessions sanitàries entregades a firmes privades, com ocorre en Elx, s'hi dóna una autèntica situació d'impunitat lingüística cap a les queixes de vulneracions dels drets dels valencianoparlants», agrega Escribano.
Entre les mesures adoptades per garantir els drets dels catalanoparlants a la sanitat, hi ha la instauració de la competència lingüística a la funció pública, la qual resta pendent de l'aprovació del reglament de la normativa. Una dependència que, precisament, genera recels a les entitats a favor de la llengua pròpia. «Tot i que celebrem la implantació de la capacitació lingüística en la nova llei de Funció Pública, ens preocupa un possible endarreriment. Cal recordar, de fet, que la certificació no serà una realitat fins que no es tanque la complexíssima negociació del reglament i s'aprove a través d'un decret el mateix», afirma Gisbert, qui adverteix de «les temptacions corporativistes en la negociació d'alguns sindicats».
«La negociació del reglament dependrà de les turbulències polítiques. Tot i que ha de comptar amb un informe favorable de Política Lingüística, els nivells exigibles al funcionariat estaran sotmesos a una negociació política que ens preocupa, atès les reticències de certs sectors del Botànic respecte de la competència lingüística i, per tant, als possibles pactes polítics que implicaran, per tant, una rebaixa dels nivells. També hi ha un elevat risc d'introduir determinades exempcions i d'aprovar moratòries en sectors concrets, com ara la sanitat», desgrana Escribano. I avisa: «Al remat, ens juguem la competència lingüística en la negociació del reglament, qui determinarà, finalment, si garanteix els drets lingüístics o és una versió marcadament aigualida».
Fiar la competència lingüística al reglament, a parer d'Escola Valenciana, «crea molta inseguretat jurídica». «Aquest decret serà carn de recurs d'alguna central sindical dretana o de les forces conservadores. Atès que serà jutjat per la secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la qual ha tombat totes les lleis a favor del valencià, podem preveure el resultat de tot plegat», pronostica amb amargor. Per evitar que els jutges conservadors i lligats amb el PP, tal com va detallar aquest setmanari, tomben el futur reglament, l'organització reclama al Botànic una modificació de l'actual redactat de la llei de Funció Pública, la qual es troba en procés de tramitació i d'acceptació d'esmenes a la cambra valenciana.
«La redacció ambigua de la llei condemna la competència a dependre del reglament, quan en la negociació del reglament hi ha moltes variables que poden provocar una devaluació de la competència lingüística, i més en un àmbit com ara la sanitat. De fet, s'està crispant l'ambient de cara a la futura negociació sindical», critica Reig. Des de Comissions Obreres del País Valencià, en canvi, ho matisen. «És necessari saber com està la situació real del sector respecte del coneixement de la llengua. En la negociació, buscarem trobar la millor solució per avançar cap a l'horitzó de la competència lingüística total, però sempre ajustant-se als temps i als escenaris actuals», indica Garcia. Amb la UGT apostant cada vegada per una capacitació més aigualida i sent escèptics a la seua implementació a l'àmbit sanitari, s'albira una llarga batalla perquè la llengua pròpia es convertisca en una condició per accedir-hi a l'administració valenciana.